Gàmez va ser alliberada a última hora de dimarts al país africà, traslladada a Burkina Faso, des d’on va viatjar en un avió militar espanyol a la capital catalana, acompanyada per la germana i la secretària de Cooperació del govern espanyol, Soraya Rodríguez.
Una multitud de companys, amics i diverses autoritats, entre les quals el president de la Generalitat, José Montilla, l’esperaven a l’aeroport per donar-li la benvinguda.
Amb bon aspecte i tranquil·la, tot i que visiblement cansada, la cooperant va llegir una breu declaració on apuntava que els segrestadors els havien “atès bé, dins de les dures limitacions del desert” i va agrair “de tot cor” al govern “el treball que han fet i el que continuaran fent fins a l’alliberament” dels seus companys, Roque Pascual i Albert Vilalta, que van segrestar amb ella el 29 de novembre de l’any passat.
Al vespre, desenes de persones es van tornar a concentrar a la plaça del Rei de la capital catalana per reclamar la llibertat dels dos retinguts.
Sense rescat
La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, havia assegurat abans a Madrid que no s’ha pagat cap rescat a canvi de la llibertat de Gàmez, i va insistir que ha estat “fruit de l’esforç i de les gestions realitzades pels serveis diplomàtics i d’intel·ligència espanyols al llarg de més de tres mesos”, juntament amb la col·laboració d’altres països.
La vicepresidenta va assenyalar també que, de vegades, aquests grups terroristes acostumen a actuar així, en referència al fet que hagin deixat anar primer l’única dona entre els tres ostatges catalans. Tanmateix, han retingut l’altra segrestada, que inicialment es donava també per lliure, Philomene Kabourée, capturada amb el marit italià, Sergio Cicala, que continuen en poder dels segrestadors.
Fernàndez de la Vega va explicar que el govern va rebre “diverses proves” que els tres segrestats catalans eren vius i rebien les medicines que necessitaven, en forma de cartes, fotografies, vídeos i altres comunicacions, incloses algunes trucades telefòniques a familiars, i que no han descansat ni segon, i ho faran fins aconseguir l’alliberament dels altres dos segrestats.
ATACS I TROBADES DE LÍDERS A L'ÀSIA EN CONFLICTE
Ahir van continuar els atacs i atemptats atribuïts a integristes talibans a l’Afganistan, on en dues accions diferents van resultar morts cinc membres de les forces de seguretat i dos militars de l’OTAN a l’Afganistan, i com a mínim cinc persones, entre les quals dues dones, al Pakistan, en un atac suïcida contra una ONG catòlica. El govern d’Indonèsia anunciava, de la seva banda, la mort en un tiroteig amb la policia de Dulmatin, suposat autor de l’atemptat a Bali que va causar la mort de 202 persones a Bali, l’any 2002.
El president de l’Afganistan, Hamid Kazai, rebia a Kabul el cap d’Estat de l’Iran, Mahmud Ahmadinejad, que va denunciar el “doble joc” dels Estats Units al país i va assegurar que la pau no s’aconseguirà per mitjans militars. Karzai va marxar després cap al Pakistan, per a una visita de dos dies, durant la qual s’entrevistarà amb la cúpula del govern d’Islamabad, en les primeres consultes bilaterals després del disseny de la nova estratègia per al país, i de les operacions que les forces de seguretat pakistaneses han desenvolupat al seu territori contra líders dels radicals que actuen en territori afganès.