Per començar, el col·lectiu A.W.O.L., sigles d’A Way of Life, una declaració de principis per prendre contacte amb la setmana que els espera: neu de dia i festa de nit.
Esgotador? “Serà dur”, reconeixia Lisa Sharpe, projeccionista de cinema de professió, que explicava al Diari que és la seva primera experiència en un festival d’aquest tipus. Del cartell li atreu sobre tot Pendulum, formació australiana que diu seguir des de fa un parell d’anys. Com Dominic Olliver (estudiant i treballador sanitari), que ja havia visitat abans el país per practicar snowboard, es mostra molt expectant respecte d’aquesta proposta de neu i música combinada. I també està interessat, apunta, per conèixer el que ofereixen els DJ locals.
Algunes de les figures convidades, com Luke J i Mc Jester, passejaven també pel poble. A l’expectativa: “Aquest festival em recorda un que es fa un cop l’any a Londres, però aquí s’ofereix també neu.”
A les 21.30 el Surf va tancar les portes a tot aquell que no portés el braçalet només accessible als turistes. Un numerus clausus imposat fonamentalment per qüestions d’assegurances i de garantir la seguretat de tothom. No obstant això, fora es va instal·lar una vela amb capacitat per a unes 400 persones. Aquí l’accés és obert a tothom, amb els discjòqueis residents del local (Adrian Kay, Richy Vuelcom i Frank Morais). De fet, el públic s’acaba barrejant: la mateixa capacitat del local no permet tenir a dins els espectadors acreditats alhora.
Els establiments de la zona han hagut de reforçar el personal en alguns casos, per atendre el que pugui venir. “Hem fet un esforç per la magnitud de l’esdeveniment –explica José Luis Egea–. No només per garantir l’atenció al client, sinó en l’àrea gastronòmica i en la seguretat”.  Els menús dels locals de restauració s’han adaptat una mica aquests dies als gustos més britànics. El fast food, d’altra banda, també facilita donar de menjar àgilment a molta gent.
Tot i que l’adaptació tampoc és difícil. El visitant britànic és habitual al poble. “Jo fa set anys que treballo aquí i trobo que és un públic excel·lent –indicava Vicenta Gallego–, molt educat, que primer paga i després consumeix, que no es fica amb ningú i que rarament origina  problemes.”
Perquè el públic local no es quedi sense fer un tastet de la festa, han decidit posar a la venda algunes entrades per a la sessió de dijous a la tarda (de sis a nou) a l’escenari que s’instal·larà a les pistes. No és, però, un segon plat. Al contrari, donarà accés a la intervenció de Pendulum (en format DJ set), Eddy Temple Morris i Stereo:Type. Compten aplegar al voltant de mil persones.

DISPOSITIUS AMB FLEXIBILITAT

Que la festa rutlli com cal exigeix un esforç organitzatiu que implica diferents serveis, des de protecció civil i personal sanitari fins al responsables de garantir la seguretat. En aquest cas, la policia ha determinat que, almenys inicialment, hi haurà una patrulla permanentment pels volts dels establiments on es desenvolupen les actuacions. Si és necessari, el dispositiu s’ampliaria. També és flexible la previsió de places d’aparcament. Aquesta part queda sota la responsabilitat del comú massanenc, com la neteja, que es garantirà amb dues brigades que se’n faran càrrec.

En tercer i quart lloc quedarien Europa Ecologia (12,3%) i Front Nacional (12%), molt per davant del Front d’Esquerres (6,2%), Moviment Democràtic (4%), Nou Partit Anticapitalista (2%) i Lluita Obrera (1,3%).
Així, i a falta de resultats oficials –que encara no s’havien difós a l’hora del tancament d’aquesta edició–, semblen complir-se els pronòstics que auguraven una clara derrota de l’UMP, els dirigents de la qual romandran ara atents a les regions en les quals podrien fer una sorpresa d’última hora: Franc Comtat, Champa-nya-Ardenas, Centre, Baixa Normandia i Alsàcia. Tanmateix, la gran protagonista de la jornada electoral va ser l’abstenció, que va superar tots els rècords en registrar oficialment un 47 per cent de participació. El conjunt de partits francesos van considerar aquesta xifra com un fracàs de tota la classe política.

Sarkozy evita pronunciar-se
Acompanyat de la seva esposa, Carla Bruni, el cap d’Estat no va voler parlar a la premsa després de dipositar el seu vot en un dels districtes més exclusius de París. Tot i que no era candidat i que en diverses ocasions va dir que no feia campanya, en la vigília d’aquesta consulta i, anticipant-se a la derrota que atribuïen els sondejos al seu partit, Sarkozy va concedir una entrevista al setmanal del diari Le Figaro, en la qual deia que “unes eleccions regionals tindran només conseqüències regionals”. A més, avançava que, sigui quin sigui el resultat, no farà canvis en el seu executiu ni tampoc en les grans orientacions de la seva política. De la seva banda, la líder del Partit Socialista, Martine Aubry, va comentar que “els electors han expressat el rebuig a una França dividida i feble”.
Diumenge se celebrarà la segona volta d’aquestes regionals, a les quals es podran presentar les formacions que hagin aconseguit més del 10 per cent dels vots. A més, podran modificar les llistes de candidatura per incloure persones que estiguin en partits que hagin superat el 5 per cent del suport en cada circumscripció.

RAJOY OFEREIX UN PLA DE XOC QUE REDUEIXI EL DÈFICIT PÚBLIC I NO APUGI L'IVA

El president del PP, Mariano Rajoy, va oferir ahir un “pla de xoc” per afrontar la crisi, amb mesures com ara reduir el dèficit públic, reestructurar el sistema financer perquè hi hagi crèdit i no apujar els impostos, especialment l’IVA. Rajoy va anunciar aquestes mesures a València, després de clausurar al costat del president de la Generalitat i del PPCV, Francisco Camps, una convenció sobre ocupació. Rajoy va instar, a més, Coalició Canària i el PNB que dimarts, al Congrés dels Diputats, es “retratin” i s’oposin a l’apujada de l’IVA, i va avançar que el PP proposarà en aquest debat un IVA molt reduït per al sector de la restauració i l’hoteleria. De la seva part, Camps va acusar el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d’haver comès un “crim de lesa pàtria” per “intentar paralitzar un motor essencial per al present i el futur d’Espanya com és la Comunitat Valenciana”. Camps també va demanar a Zapatero que convoqui eleccions generals un cop acabi la presidència espa-nyola de la Unió Europea.

Actualment, i després que fa un més es posés en marxa la infraestructura aeroportuària “de referència” per al país –tal com s’ha insistit en diverses ocasions des del Govern– no hi ha cap línia regular de transport públic que connecti el Principat amb l’equipament.
Les companyies de bus que operen a Andorra exposen que, per ara, no tenen previst activar cap línia regular perquè no els és rendible. Addueixen l’escàs volum de passatgers i de vols que de moment estan funcionant des d’Alguaire. Segons han explicat, prefereixen deixar un marge prudencial en espera dels primers resultats de funcionament de la infraestructura i analitzar si, més endavant, els és factible econòmicament iniciar les rutes.
I l’executiu no estima de moment aportar una subvenció per facilitar la unió entre Andorra i Alguaire. “Ara per ara l’aeroport està començant a funcionar i tot s’ha de veure. En el moment en què el volum de passatgers arribi a ser òptim hi haurà una demanda. La de posar diners públics [per a les companyies de transport de viatgers] és una via que nosaltres no hem estudiat”, exposa el gerent d’Andorra Turisme, Àlex Andrés. De totes maners, el responsable de la societat de propietat mixta es mostra convençut que les capacitats que ofereix l’aeroport de Lleida “garanteixen un treball més gran” a través de línies regulars i d’operadors  turístics i que, per tant, “s’han de mirar d’explotar al màxim”.
D’altra banda, Andrés ha explicat que s’han iniciat converses amb algunes companyies de vol que treballen a Lleida per impulsar actuacions específiques de màrqueting que afectin Andorra. “Estem mirant de, potser, dur a terme alguna publicació en què es parli d’algun esdeveniment específic. Però encara és molt embrionari”, posa de manifest el gerent.

L'AEROPORT DE LA SEU ES REOBRIRÀ ABANS DE L'ESTIU

L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha assegurat que l’aeroport que s’està readequant a l’Alt Urgell reobrirà les portes abans de l’estiu, un cop s’hagin acabat les obres de rehabilitació de la pista d’enlairament i de l’edifici de la ter­minal i la torre de control. La reobertura, segons Batalla, ha de servir per tornar a situar la Seu “en el mapa de vol de Catalunya” i a partir de llavors passar a una segona fase:?l’elaboració del pla director, que ha de determinar la viabilitat de convertir el que inicialment ha de ser un aeròdrom en un aeroport i definir les actuacions que necessita a mitjà i llarg termini. Batalla va fer aquests pronòstics en una entrevista preelectoral. L’alcalde de la Seu és el candidat de CiU per a la província de Lleida  les pròximes eleccions autonòmiques. Batalla va assegurar que el de la Seu ha de ser un aeroport que complementi el d’Alguaire i va insistir que cal la implicació d’Andorra per fer avançar el projecte.

La distinció és atribuïda a títol personal i en virtut dels mèrits de la persona que és nomenada. Però en el cas de Vives, segons van explicar ahir algunes de les fonts consultades, també hi té a veure, i molt, el seu paper com a cap d’Estat. I el fet que en el marc de la negociació del Concordat ja s’hagués sol·licitat la possibilitat que el bisbat d’Urgell pogués assumir un rang més alt vist que el prelat que n’ocupa la màxima responsabilitat és, alhora, Copríncep d’Andorra.
La decisió, segons les fonts consultades, ja s’hauria pres. Però encara faltaria la confirmació oficial, que els consultats situen a final d’aquesta mateixa setmana. Llavors el Vaticà pretén trametre la missiva escrita amb comunicació formal de la designació. Per fer efectiu el nomenament, les fonts van explicar que inicialment no caldria que Vives es traslladés a Roma. Aquest fet, però, no es descarta més endavant. Com tampoc no seria descartable que des d’Andorra es faci algun tipus d’acte de celebració. L’antecessor de Joan-Enric Vives, el recentment desaparegut Joan Martí Alanis, també va ser nomenat arquebisbe ad personam. El reconeixement li va arribar molt més tard. El bisbe Martí va rebre aquesta atribució el 25 de juny del 2001, just quan es designava Vives com el seu successor.
Les fonts consultades ahir van explicar que el fet que l’antecessor de Vives ja hagués rebut el títol que ara rebrà amb tota probabilitat també hauria ajudat en la decisió del Vaticà. Ningú no va negar el treball eclesiàstic fet per Vives ja des de la base. Ni les seves bones relacions amb la cúpula espanyola però també amb Roma. A més, les fonts van destacar el fet que durant la negociació del Concordat es va insinuar, més que demanar al Vaticà, la possibilitat que la d’Urgell passés de ser una diòcesi a esdevenir una arxidiòcesi, un arquebisbat. Però això era altament complicat. Calia uns suports i uns canvis que ho feien impossible, com va deixar clar el Vaticà ja d’entrada. A la Conferència Episcopal Tarraconense Barcelona i Tarragona ja són arquebisbats.

PERFIL

JOAN-ENRIC VIVES, Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

El successor del Bisbe Martí

Nascut a Barcelona el 1949, i ordenat prevere el 1974 a la seva església de tota la vida, Vives arribarà a l’arquebisbat jove. Molt jove. I?ho farà agafant el relleu del bisbe Martí. També a títol personal. Ad personam. És aquest un relleu no escrit. Simbòlic. No pas com el que van protagonitzar al capdavant del bisbat d’Urgell després de ser dos anys bisbe coadjutor, una figura tampoc massa usual però que per les característiques de la diòcesi urgellenca vers les atribucions andorranes s’ha imposat. Llicenciat en teologia i filosofia i ciències de l’educació, i professor de català, Vives havia estat abans bisbe auxiliar de Barcelona.

En els disset anys de vida que ahir complia la Carta Magna del Principat, s’han aprovat 165 lleis bàsiques, sense comptar pressupostos ni crèdits extraordinaris. Només 14 eren textos socials o del món laboral. Més tard, en les declaracions que el síndic va oferir a la premsa, va demanar que cadascú fes les reflexions oportunes, i que ell no interpretaria les dades que acabava d’oferir. Però va deixar anar de manera molt eloqüent que “les xifres canten”. A més, Dallerès també va apuntar que en el període constitucional s’havien desenvolupat 34 normes institucionals bàsiques, 46 lleis relatives al món financer, 20 al de la Justícia i 51 repartides entre la resta d’àmbits.

Un text amb vigència
En canvi, no hi va haver cap mena d’equívocs sobre la vigència actual del text constitucional. El síndic va assegurar que les darreres setmanes molta gent li havia demanat si es podria modificar, però que “ningú no m’ha sabut respondre què s’ha de modificar”. Dallerès va posar en relleu que “el que cal no és canviar la Constitució, sinó acabar d’omplir-la de contingut”. En aquest sentit, el polític encampadà va assenyalar que s’havia de treballar per a la “implementació efectiva” del text, per així aconseguir que sigui “un referent en la relació entre el ciutadà i les institucions”.
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va expressar el compromís per treballar en aquest sentit, recordant que aquestes van ajudar a “situar Andorra al món”. Malgrat això, va constatar que potser algunes de les esperances que s’havien dipositat en la Carta Magna “no s’han fet prou evidents”. El líder de l’executiu també va assenyalar que no donava encara el treball per enllestit, i que no ho farà “fins que l’estat de benestar no arribi a tots els sectors de la societat andorrana”, ja que si no és així difícilment experimentaran els ciutadans “l’orgull de sentir-se d’aquí i de viure aquí”.

ELS PARTITS ACULLEN POSITIVAMENT LA CRIDA DE DALLERÈS

Els partits polítics presents a la sessió tradicional del Consell General d’ahir van mostrar-se d’acord, en línies en generals, amb les idees que va expressar el síndic en el discurs.
Així, per exemple, el líder de l’oposició, Joan Gabriel, va explicar que “si parlem de la Constitució, significa que és viva”. Així, va coincidir amb el síndic que la Carta Magna, de moment, no necessita modificacions. “És un text amb prou marge i és força modern”, va ressaltar. Gabriel també es va referir a la crida a la unitat de tots els actors polítics, que el síndic va fer tot dient que “cal treballar per a l’interès general”. El president del grup reformista va respondre que “per a nosaltres no hi haurà cap problema en aquest aspecte”.
Així mateix, qui també va donar suport al discurs del síndic va ser el president del grup parlamentari Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, que va qualificar de “privilegi” el text constitucional vigent. Nomen va assegurar que era “un dia festiu i de respecte”, però també va assenyalar que Andorra pel Canvi s’havia marcat com a objectiu “que la Carta Magna arribi a la majoria d’edat amb el títol segon totalment desplegat”, és a dir, la constitució econòmica i social. De fet, va instar a “deixar ja de legislar per al sector financer” i començar “l’acció política social”, en una al·lusió clara i directa a les declaracions que el síndic havia fet a la seu parlamentària.
Finalment, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, es va limitar a assenyalar que els discursos de Dallerès i Bartumeu havien estat “institucionals i normals”. De tota manera, també va ressaltar, com el cap de Govern, que el més important de la Constitució no és “el que s’ha fet fins ara”, sinó “el que queda per fer”.
A banda, la sessió tradicional a Casa de la Vall va servir per donar a conèixer els informes de les delegacions del Principat a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i a l’Assemblea de la Francofonia.

Els sindicats, segons fonts del mateix col·lectiu, consideren que per mantenir el model actual es necessitaven 40 o 50 agents més, i com que aquest volum de contractacions no és possible cal modificar el sistema, ja que consideren que només s’està aguantant gràcies a un sobreesforç dels membres del cos. La direcció actual ha coincidit que l’actual model de policia de proximitat impulsat per l’exministre Antoni Riberaygua i l’exdirector Joan Ramon Peralba no era vàlid i per tant ha treballat en dues propostes alternatives.
Els dos sistemes que es proposen mantenen dues grans diferències respecte al model de proximitat: la centralització i els torns de dotze hores. En el primer sistema es mantindrien els quatre grups territorials que fixa el model de Riberaygua i Peralba, però “tots els efectius es planifiquen de forma centralitzada i sense un sector fix de patrulla”, segons el document facilitat pels sindicats. Es crea un grup de vint agents situat al despatx central (unitat d’atenció ciutadana) i es manté el grup destinat a la protecció d’edificis amb set efectius. La major part dels agents (excepte els del grup de La Massana i Ordino, els del despatx i edificis oficials) passen a fer 12 hores. El document indica que els grups segueixen assumint tasques de proximitat i seguretat ciutadana, però deixen de tenir el sector fix de patrulla que era clau en el model anterior, ja que permetia el contacte dels ciutadans sempre amb els mateixos agents per promoure la proximitat i la confiança.

Patrulles centralitzades
La segona opció és encara molt més centralitzada. Es crearia un grup de patrulles amb torns de dotze hores per a tot el territori nacional. Hi hauria uns minigrups parroquials de quatre agents cadascun, a més d’un d’específic de quatre més al Pas de la Casa. Els serveis locals sí funcionarien amb torns de vuit hores i disposarien d’una patrulla de suport el cap de setmana. El despatx comptaria també amb una vintena d’agents i s’establiria un grup de fontera específic amb torns de mig dia seguit. Pel que fa a la custodia dels edificis oficials se segueix amb l’equip de set efectius.
La direcció i els sindicats encara no haurien tancat fins al detall les dues propostes que s’han de presentar al ministeri d’Interior,  que hauria de validar les modificacions. S’ha acordat fer sessions informatives obertes a tots els agents afectats on participaran els comandaments encarregats dels dos models (Serrat i Tarroch, respectivament segons el full sindical), així com membres del consell de la policia i dels dos sindicats. Els agents que prenguin part en les xerrades podran “aportar idees i neguits sobre els dos models presentats”. La direcció va comunicar als sindicats els textos de les propostes en una trobada que va tenir lloc el 3 de març passat.

UNA CINQUANTENA DE CÀRRECS, PENDENTS DEL RECURS CONTRA EL REGLAMENT

La major part de caporals, sotsoficials, oficials i comissaris es troben pendents de la resolució del Tribunal Superior respecte al recurs contra el reglament de la policia que van presentar Eric Alguacil i Sergi Alís i que va ser rebutjat per la Batllia en primera instància. Si el reglament fos invalidat, el concurs en què es van escollir gairebé una cinquantena de càrrecs quedaria anul·lat i per tant tots els càrrecs. Aquesta possibilitat ha despertat un important inquietud, ja que suposaria un daltabaix en l’actual organigrama. El concurs va ser convocat i desenvolupat durant la direcció de Joan Ramon Peralba. També hi ha d’altres recursos contra els nomenaments de comissaris que estan pendents de resolució.

I, pel que sembla, no li ha acabat d’agradar. Segons va explicar ahir el cònsol major de Sant Julià de Lòria, l’executiu no aprova certes qüestions relacionades amb el marc de competències, els objectius que planteja el pla de gestió i el finançament.
Davant la situació, el mandatari lauredià va instar el Govern a implicar-se en el text i a no limitar-se a posar en relleu allò que no li fa el pes: “Entenem que els comuns estem posant el territori i perquè això sigui una realitat, ja que és el patrimoni, també hem de veure què es el que hi posa la resta, des de l’Estat. És molt bonic fer recomanacions i dir que això no m’agrada, però potser que ens impliquem i ens seguem tots a la taula”. Alhora que va recordar que les quatre parròquies implicades van optar per la via de la “cortesia” i presentar a l’executiu el document final sense haver-lo aprovat en sessió de comú. Per evitar, així, la “politització”. Va recordar que “tots els comuns defensarem els nostres interessos” i es va mostrar esperançat que el projecte arribi per fi a bon port.

La reversibilitat
Pintat es va manifestar en resposta a les declaracions del primer secretari del PS, Ferran Goya, en el marc del comitè directiu del partit, celebrat dissabte. Els socialdemòcrates consideren que una opció per desbloquejar la situació seria a través d’una llei específica per gestionar el parc, com a Espanya, per “evitar que hi hagi invasió de competències”. El Govern, de fet, no estaria d’acord en aspectes com els de la reversibilitat. O el que és el mateix, que un comú pugui desentendre’s del pla de la vall del Madriu.

'SOM EL FUTUR SOCIAL'

La diada de la Constitució no només va activar ahir les institucions del país. Els més joves també van aprofitar la jornada commemorativa per fer les seves reivindicacions. El Consell d’Infants de Sant Julià de Lòria va fer un manifest públic, a la sala de plens del comú i sota l’atenció del ple de la corporació, en què van reclamar un paper actiu i “normalitzat” en la vida social. “Els infants volem que s’esborrin tòpics i idees falses que impedeixen a les administracions afrontar els problemes reals de la infància”, va etzibar en el manifest Nerea Vallverdú, la nena representant del Consell d’Infants.
En aquest sentit, el col·lectiu considera que calen polítiques “més conscients” en la importància dels infants i reclamen a les institucions que siguin “capaces de dialogar” i d’emprendre iniciatives per consultar-los l’opinió. “Les administracions han de ser conscients que som el futur social”, van manifestar. L’acte també va servir per fer conèixer als infants el text constitucional. En aquest sentit, el jove de 17 anys Dídac Relaño va ser l’encarregat de llegir públicament el preàmbul de  la Carta Magna. Durant l’acte, a més, es van repartir entre els assistents exemplars del text constitucional.
De la seva part, el cònsol major de la parròquia, Josep Pintat, va recalcar el paper del Consell d’Infants –la d’ahir va ser la primera vegada que els joves es manifestaven durant la diada de la Constitució– perquè “se’ls ha de donar veu en una data tan assenyalada”.
El mandatari local, a més, també es va pronunciar sobre la Carta Magna i el seu desenvolupament. No es va mostrar partidari d’aplicar-hi encara modificacions, perquè “s’ha de deixar que el text tingui un recorregut i una trajectòria més llarga”. Que maduri. “Els que han estat escollits per governar han de tenir la flexibilitat i la cintura per assolir acords sense haver de canviar totes les normes”, va concloure.