Les proves de la Copa del Món i els Campionats del Món o d’Eu­ropa, segons toqui, són cada any les cites més importants de la temporada. Però fora d’aquestes proves al calendari també n’hi ha altres que els corredors tenen especialment assenyalades. Són cites mítiques, per història i per exigència, que són alguna cosa més que una simple prova, com la que comença demà als Alps, la Pierra Menta.

Es tracta d'una relació de "mútua necessitat" ja que el tipus d'estructura econòmica, demogràfica i comercial d'Andorra fa que els treballadors fronterers puguin penetrar en el mercat laboral andorrà 'amb unes condicions salarials i laborals més bones que en la seva pròpia residència' i que, a més, aquests no hagin hagut de marxar de la seva residència. I es percep des d'Andorra com una cosa positiva i rendible, ja que ocupen llocs de treball que no queden coberts per la població andorrana.
Són persones majoritàriament inserides laboralment en l'administració, oficines bancàries o despatxos de professions liberals i que tenen la possibilitat d'entrar "en un mercat laboral amb unes condicions més favorables" que al seu lloc d'origen, ha afirmat la sociòloga. Per contra, hi ha un col·lectiu poc nombrós d'andorrans que treballen a la Seu o a l'entorn. En canvi, sí que augmenta el nombre de persones que procedeixen d'Andorra i acaben residint a la Seu, però continuen treballant al Principat.
Tot i que hi ha una imatge positiva d'integració i normalització dins de les societats de l'espai fronterer, Estel Margarit ha especificat que els habitants d'una i altra banda tenen "la percepció que han estat abandonats per les seves respectives administracions", i ho exemplifiquen amb el greuge comparatiu d'una major dificultat per conciliar la vida laboral i familiar al passar fora de casa més hores que un treballador no fronterer.
Pel que fa als moviments transfronterers basats en l'intrecanvi comercial, aquests responen a uns hàbits específics (residents andorrans que 'baixen' al mercat i botigues de la Seu i treballadors fronterers que aprofiten el desplaçament per comprar a Andorra). Estel Margarit, però, conclou que el vincle comercial entre ambdues zones "és vist com una relació de complementarietat".
En les relacions frontereres vinculades a activitats d'oci hi ha un repartiment desigual de l'oferta i "hi ha un discurs" afirma Margarit 'que denuncia la falta d'una oferta d'oci pel conjunt de l'espai fronterer, a més d'una desinformació del que s'ofereix a cada zona". Andorra hi té el paper protagonista (un 97% de la població andorrana no va mai a l'Alt Urgell per realitzar alguna activitat d'oci), però l'oferta també està considerada com a complementària: la Seu més familiar i popular amb les fires i festes i Andorra dirigida a un caràcter urbà i cosmopolita.
Estel Margarit i Joan Micó, director del CRES i que ha acompanyat la sociòloga durant la presentació, són de l'opinió que tot i que Andorra i la Seu "han tingut ritmes de desenvolupament diferents, ara han acabat formant part d'un marc general conjunt".
Micó ha dit que "hi ha una distinció d'espais" i no es detecta una superioritat d'un territori sobre l'altre. El director del CRES ha afirmat que "cadascú agafa el seu espai fronterer i hi ha tòpics que han quedat enrere".

Leo Messi va repassar tota l’actualitat de l’FC?Barcelona en un acte i va assegurar, després d’una setmana espectacular a nivell golejador, que “els meus gols són el de menys, si arriben benvinguts són, però estic molt content de com estan sortint les coses. El que sempre mirem és el col·lectiu. Estic molt feliç per tot, pels cinc gols i per estar tan a prop d’assolir el repte de César, però aquest no era el meu objectiu aquesta temporada, tot i que estic molt a prop”, va reconèixer el crac argentí, que va apostar per la renovació de Pep Guardiola. “És més important per al Barça que jo. Des que ell va arribar ho va canviar tot. Per a mi Guardiola és fonamental en tot el projecte. Esperem que segueixi amb nosaltres, ell és el que decideix. Seria molt difícil seguir sense ell”, va indicar Messi.
Sobre les polèmiques arbitrals, el millor jugador del món va ser molt clar: “Em sembla que els últims temps se’ls han posat les coses ben difícils. Es parla d’ells contínuament, tots els dies als diaris, a les televisions, ja és difícil el seu treball i molt més amb tota la pressió des del Madrid i el Barcelona. Parlar molt dels àrbitres crec que perjudica els partits.” I novament va sorprendre quan va dir que no juga per ser el millor de la història. “M’agradaria que parlessin de mi com una persona normal, que és el que sóc. Faig            el meu treball dins del camp i després visc una vida normal, prop de la meva gent, de la qual em vull envoltar. I res més. Res d’especial”, va manifestar entre aplaudiments.

ELS QUARTS DE LA CHAMPIONS ES DEFINEIXEN ENTRE AVUI I DEMÀ

L’Inter de Milà, l’Olympique de Marsella, el Bayern de Munic, el Basilea, el Chelsea, el Nàpols, el Reial Madrid i el CSKA de Moscou buscaran entre avui i demà les quatre places que queden per enllestir els quarts de final de la Lliga de Campions. Avui (20.45 hores), els de Didier Deschamps visiten l’equip de Claudio Ranieri amb una avantatge d’1 a 0 gràcies al gol d’André Ayew. Mentre, avui (20.45 hores) el Basilea visita el  Bayern de Munic –l’amfitrió  de la final– amb un 1 a 0 a favor dels suïssos. Demà, el Reial Madrid rep el CSKA de Moscou amb l’empat a 1 del partit d’anada i el Chelsea rep el Nàpols amb el 3 a 1 favorable als italians. Divendres, el sorteig dels quarts.

Així es desprèn dels càlculs de l’executiu amb la metodologia dissenyada per un grup d’experts, que per poder fer comparacions en aquest període de 24 anys ha anul·lat l’efecte de la variabilitat en la situació financera del sector públic central.
Així, segons aquestes estimacions, de cada euro que l’administració de l’Estat recapta a Catalunya –excloent-hi la Seguretat Social i l’atur–, 43 cèntims no es gasten en aquest territori.

"Inaguantable i excessiu"
En roda de premsa, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va titllar dilluns aquesta situació d’“inaguantable” i “excessiva”, i va assegurar que el dèficit que pateix Catalunya “és pràcticament un delme amb l’Estat”, en al·lusió al dret que es pagava antigament al rei sobre la circulació de mercaderies. També va remarcar que el pacte fiscal que reclama Artur Mas és la “solució” a aquest desequilibri.
Mas-Colell va recordar que el 2009, l’últim any del qual es disposen dades, el dèficit fiscal de Catalunya va ser del 8,4%, que es va traduir en un desfasament de 16.409 milions d’euros, mentre que durant el període 2006-2009 la mitjana va ser del 8,2%.
Preguntat sobre quin és el límit de solidaritat que s’ha de marcar Catalunya, el conseller va evitar xifrar-lo, però va precisar que enviarà a la Generalitat una còpia d’aquest estudi, ja que vol que formi part de la documentació que es faci servir per negociar amb l’executiu de Mariano Rajoy un nou model de finançament de Catalunya.
De la seva banda, el president Artur Mas va anunciar que la retallada del sou dels funcionaris podria elevar-se al 5% aquest mateix any. La Generalitat ja havia parlat d’una tisorada del 3% en el sou dels treballadors públics en la paga extraordinària del juny, i ara aquest 2% restant podria aplicar-se, segons Mas, en la paga extra de finals d’any. El mandatari va puntualitzar que aquest ajust i d’altres estan pendents, ja que caldria saber l’aportació de l’Estat i si se saldaran en aquest exercici els deutes pendents amb Catalunya.

ALEMANYA DESCARTA QUE ESPANYA SEGUEIXI EL CAMÍ DE GRÈCIA

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va descartar dilluns que Espanya pugui seguir el mateix camí que Grècia per l’elevat dèficit, en afirmar que el cas d’Atenes “és totalment únic” i que, a més, Espanya ha fet “grans esforços” reconeguts pels mercats financers. Schäuble va fer aquestes declaracions abans de la reunió de l’Eurogrup a Brussel·les, on el seu homòleg espanyol, Luis de Guindos,  va exposar el nou objectiu de dèficit per aquest any (el 5,8% del PIB), anunciat de manera unilateral pel govern i que supera l’acordat amb la Comissió Europea (4,4%). Abans de la cimera, De Guindos va assegurar que els esforços del país per corregir la desviació del dèficit i tornar al creixement són ben valorats a la UE.

La plataforma sindical de funcionaris ha convocat els afiliats a concentrar-se dijous a les cinc de la tarda davant el Consell per “formalitzar la protesta sindical” contra la llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.