La majoria dels expedicionaris (uns 500, segons diverses fonts) van ser traslladats a presons del sud del país, la majoria a la d’Elà. Segons els mitjans dels respectius països, la majoria de retinguts són turcs, hi ha irlandesos i també 40 britànics, 32 algerians, 9 francesos, 7 italians i 3 espanyols.
Al tancament d’aquesta edició, les autoritats israelianes només havien comunicat la identitat de quatre de les persones mortes durant l’operació, totes turques, segons el govern d’Ankara. Els retinguts han estat privats de les càmeres de vídeo i fotografia i les gravacions efectuades, i també dels mòbils, segons altres fonts.
En espera de la deportació
Entre els primers alliberats de la flota, les diputades alema-nyes Annethe Groth i Inge Höger van manifestar que s’havien sentit “segrestades” i com si es trobessin “en mig d’una guerra”.
Dels tres espanyols capturats, la membre de l’ONG Cultura, Pau i Solidaritat, Laura Arau, va signar ahir el document acceptant la deportació, mentre que el seu company Manuel Tapial i el periodista David Segarra “s’ho estaven pensant”, segons l’ambaixador espanyol, Álvaro Iranzo. Altres fonts hi afegien que no ho haurien pogut fer perquè els papers no començaran a ser lliurats als homes fins avui.
De la seva banda, el govern d’Egipte va obrir per temps indefinit la frontera amb Gaza a persones i material humanitari, i la mort de cinc palestins de la franja en nous atacs israelians van afegir molta tensió a la zona.
CONDEMNA I EXIGÈNCIA INTERNACIONAL D'AILLIBERAMENT
El Consell de seguretat de l’ONU, després de 13 hores de debat, va condemnar els “actes de força” a la flota que portava ajut humanitari a Gaza i va demanar una investigació “ràpida, imparcial, creïble i transparent” dels fets, a més de l’immediat alliberament dels vaixells i dels civils retinguts per Israel. En el mateix sentit es va pronunciar l’OTAN, reunida a petició de Turquia, els representants dels parlaments nacionals dels 27 estats membres de la UE i els presidents de la comissió europea i de Rússia, reunits ahir a Rostov del Don.
Les condemnes van ser més “tèbies” del que havien demanat països com ara Turquia i el Líban a la seu de l’ONU, i van provocar reaccions oposades. Mentre Hamàs, el grup islàmic que governa la franja de Gaza, qualificava la resolució de “feble i desequilibrada” davant la “gravetat del crim sionista”, el portaveu d’Exteriors israelià, Jigal Palmor, la considerava “hipòcrita” i “precipitada” perquè ni tan sols s’ha donat temps per considerar tots els fets.