Fa disset anys que Natxo Tarrés i els seus companys de Gossos van començar la carrera musical. I el vocalista i guitarrista admet que “només en somnis” havia pensat arribar tan lluny, fita aconseguida amb “molta sorpresa i molt de treball”. Tot va iniciar-se amb una guitarra “de les meves germanes” trobada als quinze anys a casa. La curiositat li va permetre al Natxo descobrir que “em sortia fer cançons de forma natural i m’ajudava a expressar-me”.  
El cantant manresà apunta que tot i “passar de banda revelació a un grup madur” la fama no l’ha canviat, ni a ell ni a cap dels companys. “Continuem vivint on vivíem i relacionant-nos amb la mateixa gent i tenim el cap al seu lloc”, assegura. Bon exemple d’aquesta vida normal és la implicació en moviments ecologistes o socials. “M’agrada poder ser un altaveu d’aquestes causes, ser crític, constructiu i poder aportar un punt d’optimisme”, indica mentre ensenya una samarreta solidària amb el Tibet i recorda el suport al Sàhara o els projectes solidaris que “amb amics” porta a l’Argentina o el Brasil, on viatja “sobretot a l’hivern”. També es mulla políticament, com amb els referèndums independentistes a Catalunya, que defensa perquè “qualsevol consulta d’aquest tipus és lògica, un exercici de democràcia, preguntar a la gent què vol”.
La música, però, no ho és tot per a Natxo Tarrés. Li agrada desconnectar i ho fa gràcies a la seva dona. “Valoro molt tenir una vida privada que em permet sortir del món. Si no, t’acabes convertint més en un personatge que no pas en el que ets en realitat”, apunta el músic, que en seu temps lliure és un “fan de les coses gratuïtes, com caminar, anar a la platja o pujar a una muntanya”. Es confessa, sense embuts, “un amant de la natura”. També admet ser “futboler”, però “més de jugar que no pas de veure”. Cada setmana queda per fer un partit amb els vells companys perquè “gaudeixo també compartint l’amistat”.

Format en història
Natxo Tarrés va néixer a Manresa l’any 1974. D’adolescent s’encaminava cap a la ciència, però admet que “no ho tenia del tot clar” i explica que la música li va servir per trobar “el meu espai” i, finalment, va decidir estudiar història. Els motius d’aquesta elecció, apunta, els hem de trobar en el fet que “sóc molt curiós, vull saber què hi ha darrere de les coses i per què som
on som”.

Els líders de la UE també es van posar d’acord sobre la conveniència de publicar els resultats de les anàlisis de solvència als bancs, per evitar la desconfiança dels mercats sobre el sistema financer europeu.
Les resolucios van ser anunciades pel president del consell, l’holandès, Herman van Rompuy, a la fi de la reunió d’ahir a Brussel·les, qui a l’inici de la sessió va dir que era la primera “normal” del seu mandat, perquè “no hi ha crisi”.
El president del Bundesbank alemany, Axel Weber, va anunciar que els resultats de les anàlisis a les entitats del país es faran públiques al juliol. La qualificació feta pel Comitè europeu de supervisors bancaris, que també es va fer pública ahir, va situar en els dos primers llocs les entitats espanyoles Banc Santander i Banc Bilbao Vizcaya Argentària (BBVA).
Altres acords de la cimera van ser l’inici de negociacions per a l’ingrés d’Islàndia a la Unió, i noves sancions a l’Iran per l’escalada nuclear.

Grècia i Espanya
UE, Banc Europeu (BCE) i Fons Monetari (FMI) van reconèixer que el pla de reducció del dèficit de Grècia està resultant efectiu, en un comunicat conjunt.
També les mesures de reducció de despesa i reforma del mercat laboral van ser valorades positivament, en la cimera de la UE, per part del president de França, Nicolas Sarkozy, que va manifestar “confiança plena” en els esforços espanyols i per la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui va estendre el suport a l’Estat veí al conjunt d’assistents a la cimera de la UE.
De la seva banda, l’FMI va valorar positivament la publicació dels tests als bancs espanyols i l’adjudicació de 3.479 milions d’euros més en bons de deute públic espanyol a 10 i 30 anys en els mercats, tot i l’alta remuneració en interessos.
El Tresor públic de l’Estat veí havia ofert fins a 3.500 milions en aquests títols, i va rebre demandes per valor de 6.800 milions, gairebé el doble, tot i que a uns interessos marginals del 4,911 i el 5,937 per cent, respectivament, vuit dècimes i un punt percentual més que en les darreres subhastes anteriors.

CiU FACILITA EL TRÀMIT DE LA REFORMA LABORAL ESPANYOLA

La reforma del mercat laboral espanyol, que va entrar ahir en vigor, ha vist afavorit el progrés en el tràmit parlamentari per l’anunci del grup català de Convergència i Unió (CiU) que facilitarà l’admissió a tràmit del text pel Congrés dels Diputats, sense concretar si hi votarà a favor o s’abstindrà, i malgrat que la va criticar, com van continuar fent els sindicats CCOO i UGT, la gran patronal, la de la petita i mitjana empresa Cepime i el principal grup de l’oposició del Partit Popular. El PNB decidirà el sentit del seu vot dilluns vinent. Ahir, els secretaris generals dels dos principals sindicats, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, van començar un ronda de contactes amb els líders polítics per presentar-los propostes alternatives, mentre  Izquierda Unida i Iniciativa-Verds exigien un canvi radical de rumb polític al govern. Tanmateix, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, assegurava que l’executiu no admetrà esmenes que afectin l’objecte central de la reforma o que la desvirtuïn.

Finalment, la piscina s’ubicarà en aquest complex després que la corporació hagi renunciat tirar endavant aquest projecte durant el mandat actual en un indret cèntric de la parròquia. A més, el comú està pensant crear una zona esportiva i de lleure a l’entorn del poliesportiu. Aquest seria un projecte a llarg termini, ja que les reformes del complex no es preveuen per a aquest mandat i es deixa per a quan les finances comunals s’hagin recuperat de la crisi econòmica. La corporació espera tenir un ampli ter­reny públic en aquesta zona arran del desenvolupament de dues unitats d’actuació. El cònsol major, Josep Maria Camp, va anunciar els plans de l’ens parroquial ahir en una reunió del consell escolar.
Aquesta zona dedicada a l’esport i al lleure, si el projecte es fa realitat, aprofitaria part de la zona de les Molleres, on s’havia d’ubicar l’edifici que va projectar Frank Gehry i que havia d’acollir l’arxiu nacional. En aquests ter­renys el comú ja disposa de set mil metres quadrats. Però la corporació massanenca espera disposar de més metres quadrats perquè al costat s’està desenvolupant una altra unitat d’actuació i els responsables comunals estan negociant perquè el 15% del ter­reny que els propietaris han de cedir a l’administració parroquial siguin contigus als que ja disposen. Encara s’ha d’estudiar què s’hi construirà, però s’hi farien pistes de tennis a l’aire lliure i camins per fer fúting. “Fins i tot s’hi podrà practicar futbol i bàsquet”, puntualitzava Camp.

L’ampliació costa nou milions
El mandatari massanenc assegura que el més costós serà executar l’ampliació del poliesportiu de l’Aldosa, que segons un estudi sobre el projecte xifra el cost en nou  milions d’euros. I és que els informes tècnics desestimen reforçar la zona que pateix problemes estructurals i aposta per enderrocar la part que ocupa la zona del ter­raplè inestable. Amb les obres, l’equipament esportiu guanyaria una planta. A part de la piscina coberta hi hauria altres serveis. “Fer els entorns serà més barat, ascendirà a un o dos milions d’euros”, hi afegia el cònsol.
Des del comú asseguren que el projecte no començarà a realitzar-se aquest mandat, però tampoc no s’atreveixen a fer un pronòstic de quan es podria iniciar. El que sí vol tenir Camp damunt la taula és l’avantprojecte i per aquest motiu en aquests moments disposa de l’estudi sobre el projecte. De fet, a l’informe apareix una imatge de com podria quedar el complex. “No es tracta de l’edifici que finalment s’hi construirà, ja que s’ha de fer un concurs públic”, comentava.
La piscina i el poliesportiu van ser dues de les grans promeses electorals de l’actual majoria. Camp, però, ja va anunciar fa uns mesos que aquestes iniciatives no es podien tirar endavant per culpa de la situació econòmica. A més, va recordar que aquest és un indret per on la Massana creix urbanísticament i que “d’aquesta manera des de la plaça de les Fontetes es podrà accedir a la zona de l’Aldosa”, sentenciava el cònsol major.

PREOCUPACIÓ DELS INFANTS PEL CIVISME

El Consell escolar es va reunir ahir a la casa comuna i va demostrar estar sensibilitzat pel civisme i les bones conductes dels ciutadans. Una de les principals preocupacions que es van posar de manifest va ser la brutícia que hi ha en algunes zones perquè els propietaris de gossos no recullen els excrements de les seves mascotes. També van denunciar que hi ha persones que no llencen les escombraries a la paperera.

ILLA CARLEMANY ES PLANTEJA PROJECTAR FILMS A SANT JULIÀ DE LÒRIA

Illa Carlemany s’està plantejant la idea de projectar pel·lícules a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Els responsables dels cinemes del centre comercial escaldenc estan pensant aquesta possibilitat arran d’una petició que ha fet el Consell dels infants de Sant Julià. Els nens i nenes de la parròquia van fer una recollida de firmes i van lliurar-les als empresaris de sales de cinemes del país. Els responsables de les sales d’Illa Carlemany van assistir ahir al Consell dels infants que es va celebrar a casa comuna. La idea seria recuperar les projeccions que es feien fins fa tres anys a l’auditori Rocafort del Centre de Congressos lauredià. Si arribessin a una entesa amb el comú, les projeccions podrien començar a l’estiu. Si no fos possible esperarien fins Nadal, una altra època en què hi ha més espectadors. El gerent dels cinemes d’Illa Carlemany, José Jaime López, va dir que  la idea seria fer les projeccions els caps de setmana. Es passarien pel·lícules d’estrena, sobretot, adreçades a un públic infantil i juvenil.

Tot i que l’aniversari de la Casa Rull de Sispony va ser el passat nou de juny, no serà fins demà que se celebri l’aniversari oficialment. I és que per a l’ocasió Patrimoni Cultural ha organitzat una visita teatralitzada que tindrà lloc a partir de les deu de la nit.

Primera victòria de la selecció en la fase classificatòria dels petits països del Campionat d’Europa. Andorra va derrotar amb força facilitat els feroesos i només la irregularitat mostrada en certes fases del partit va evitar que el matx no finalitzés abans.

La mostra de cinema de muntanya dels Pirineus mostrarà en aquesta quarta edició un total de 42 produccions de 15 nacionalitats diferents i entrarà, d’aquesta manera, amb més força en el circuit internacional de mostres de cinema.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va acceptar ahir la proposta de front comú plantejada per Andorra pel Canvi i la va fer extensiva al grup Reformista, tot oferint un acord polític nacional, que va anomenar de “pacte contra la crisi”, en el transcurs de la primera part del debat d’orientació política, que es reprendrà aquest matí al Consell General amb la intervenció dels grups parlamentaris.

El consultor José María Polo va animar ahir els empresaris andorrans a agrupar-se i crear clústers especialitzats assenyalant que fins i tot hauria de ser “una obligació governamental”.

Tan sols els dos acusats d’agredir el porter d’una discoteca escaldenca el 30 de maig del 2005 van comparèixer en persona al judici que va tenir lloc ahir al tribunal de corts. El perjudicat, que actualment resideix a l’Argentina, va respondre a les preguntes del tribunal mitjançant videoconferència, mentre que els quatre testimonis no van assistir al judici, un fet que l’acusació particular va atribuir a possibles coaccions.

Després de la sessió de consell, el conseller de Turisme, Enric Naudí, i la consellera de Cultura, Elisabeth Aguilar, han mostrat les dues sales que té el centre, la sala Claror i la sala Rocafort, al gerent del cinemes José Jaime López. La intenció seria poder oferir pel·lícules infantils durant els caps de setmana. Tant els consellers com el gerent dels cinemes s'han mostrat cautelosos, ja que és una primera presa de contacte, tot i que des dels cinemes s'han mostrat molt emocionats per la proposta que els han fet arribar els joves.
La sala de cinemes està tancada des de fa aproximadament tres anys, però el material està en "bones condicions", ha assegurat Aguilar. D'aquesta manera, es pretén que els cinemes es puguin reobrir, per aprofitar les instal·lacions que ja hi són i per complir un dels desitjos dels infants, que és poder tenir un cinema a Sant Julià de Lòria, com sempre s'havia tingut.
La idea principal seria agafar les dues sales de cinema. La petita, la sala Claror, té capacitat per a unes 250 persones i la gran, la Rocafort, per a 450. Aquesta última, a més, té una pantalla desplegable de 5x10 metres.
En qualsevol cas, la intenció seria en un primer moment fer pel·lícules infantils durant els caps de setmana i sempre que es pugui, en català. Com que les instal·lacions estan preparades, la idea des dels cinemes Illa Carlemany seria poder començar quan abans millor, si pot ser aquest estiu, o de cara a l'hivern, per a les festes de Nadal. De totes maneres, Jaime ha reconegut que la decisió final s'haurà de prendre amb els consellers.
Un cop acabada la reunió, la sensació del gerent dels cinemes ha estat molt bona. El que més l'ha impressionat "és el so", ha dit. A més, ha afegit que "aquestes sales tenen molt de potencial, i es podrien fer moltes coses".
La proposta dels cinemes era una de les que aquest dijous s'ha pogut sentir al consell d'infants. També s'ha parlat de la recollida d'excrements i en aquest sentit el Consell d'Infants de Sant Julià de Lòria al llarg dels darrers quatre mesos ha treballat un acte que es va presentar el passat dimarts sota el lema Tips de Tifes. En aquest esdeveniment es va llegir un manifest emplaçant als amos dels gossos a complir amb "les obligacions per al benestar de la comunitat". Aquesta activitat ha estat el punt final al treball que s'ha desenvolupat al llarg dels darrers quatre mesos pels infants dels tres sistemes educatius de la parròquia. S'han elaborat quatre documents amb el títol Siguem cívics sobre quines han de ser les normes que s'han de seguir a l'hora de ser propietari d'un gos, documents que han estat publicats en els diferents mitjans de comunicació escrits. La representant del consell ha estat Nerea Vallverdú, que ha fet aquest tasca durant els últims tres anys.