El treball fins i tot parla d'una espècie endèmica del país; es tracta d'un cargol que té el nom científic d'Hygromia Gofasi. La guia també conté una clau dicotòmica que permet identificar els exemplars a partir de les seves característiques morfològiques i que classifica fins a 133 espècies. Els autors de la guia són Vicent Borredà, Alberto Martínez-Ortí i Jordi Nicolau.

La guia mostra prop de 200 fotografies, algunes de les quals estan fetes microscopi, sobre aquests animals en un llibre de 296 pàgines. Es divideix en tres blocs, el primer dels quals és una introducció sobre les característiques generals del paisatge del Principat i dels mol·luscs. La segona part compta amb la descripció de 86 espècies que viuen al Principat; i la tercera és una clau dicotòmica que permet identificar els exemplars, fins a 133 espècies. Un dels autors, Vicent Borredà, ha explicat que aquesta diferència en el número d'espècies es deu a que en l'índex dicotòmic s'hi han inclòs "cites antigues, amb noms canviats", però que segurament hi deuen haver unes 100 espècies al país.

Borredà ha fet incís en què a Andorra no només hi ha gasteròpodes (cargols i llimacs), sinó també bivalbs, com ara cloïsses i pegellides d'aigua dolça en els llacs d'alta muntanya. Els més comuns al país són les caragolines i els cargols bovers i els factors que asseguren una població més gran i diversa de mol·luscs són l'aigua i el carbonat càlcic (és a dir, les zones de roca calcària). Tot i així, es poden trobar espècies adaptades a la sequedat, com ara els cargols rupícoles. De l'Hygromia Gofasi, descrit per primer cop el 1992, que és una espècie endèmica del Principat, de grandària mitjana i color groguenc. El professor no ha volgut revelar on viu exactament l'Hygromia Gofasi, i ha demanat que si algú n'agafa un, que agafi només closques buides, però mai exemplars vius.

El tret de sortida a la festa serà el dijous dia 15, amb la Nit d'Art, que es materialitzarà amb exposicions de fotografies, de graffits, i de música amb grups del país. Després, per cloure la primera nit de festa, hi haurà l'actuació del grup Quelcom i una mostra de curtmetratges. La festa està organitzada per l'Associació Jam Jove, que compta amb cinc membres i té un pressupost de 7.000 euros per a la festa major. Aquest any tampoc no faltaran les barraques.

Pel que a fa al FMM, que comença a partir de les 23 hores, el divendres dia 16 actuaran cinc grups: Pyren High Sound (AND), Good to Go, d'Olot i que porten reggae, Territorio Comanche, amb música dub, electrònica i psychedelic,  Waggens&the Fakes, i  Dub Üten, caracteritzat per sons i ritmes dub, actuals i clàssics, com els roots, el dub electrònic i el dubstep. El segon dia del festival, el dissabte dia 17, els grups seran Dtranquis, de Cornellà de Llobregat, Shuco, de Barcelona, Proyecto Mayhem, Suckafish, i Meneo.  El festival es farà al pati de l'institut de la Margineda. Un cop acabat, a les quatre de la matinada, hi haurà les barraques. El president de l'associació que ho organitza, Daniel Fornell, ha explicat que aquest any hi ha cinc barraques.
Altres actes que es faran durant la festa són la botifarrada popular, a partir de les 21 hores del divendres. Durant el dissabte es disputaran tornejos de pòquer i de dominó, i un concurs de pastissos i de menjar flams. També hi haurà concursos infantils per als més petits. A més, també es farà una cursa popular, amb tres quilòmetres de recorregut. Els actes de diumenge seran "més tranquils" ha dit Fornell. Hi haurà una paellada, una xocolatada per berenar i una actuació de pallassos dins el cicle Estiu de Riure.

El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va proposar ahir deu iniciatives per “fer front a la realitat immediata”, com ara facilitar les residències passives o fomentar l’obertura de nous negocis. Gabriel també va argumentar que la participació a taula de treball de la funció pública correspon “al Govern i als grups que li donen suport”, mentre que els reformistes estan “disposats a consensuar les propostes legislatives” al Consell General. (seguirà ampliació)

El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va afirmar dilluns que des de l’executiu “estan tergiversant la funció pròpia del Consell General”, en referència a la proposta que el cap de l’executiu, Jaume Bartumeu, va fer als grups parlamentaris per abordar la reforma de la funció pública.

D'altra banda, la implantació d’Internet via fibra òptica, que ja acumula 8.043 abonats, ha provocat que part dels abonats a l'ADSL canviïn a aquest nou servei, disminuint respecte al maig de l’any anterior en un -22,6% (un -10,8% de mitjana) tot i que el total d’abonats a Internet banda ampla ha augmentat un 8,6% (10,8% de mitjana ). En relació a la variació que presenta la fibra òptica, s’ha de tenir en compte que es comença a comptabilitzar a partir de gener del 2009, raó per la qual, les comparatives respecte el mateix mes de l’any anterior registren uns percentatges de creixement molt elevats (del 386,6% amb els 8.043 abonaments actuals respecte els 1.663 abonaments de fibra òptica de maig de l’any passat). També durant el maig el nombre d’abonats al servei de telefonia fixa d’Andorra Telecom ha augmentat un 1,7% (808 abonaments) respecte al mateix mes de l’any anterior. Les dades del número d’abonats als serveis d’Andorra Telecom mostren un augment de l'1,7% en l’oferta de telefonia fixa respecte el mateix mes de l’any anterior, fent un total de 49.469 abonats. En telefonia mòbil, els abonaments també augmenten fins un 1,1%, amb un total 64.943 abonats, 39.213 d’ells amb mòbil de contracte (que puja un 2%) i 25.730 targetes de mòbil de prepagament, amb un decreixement del 0,2% respecte el mateix mes de l’any anterior. La mitjana dels darrers dotze mesos també presenta un creixement mitjà de l'1,4% en telefonia fixa, el que representa 483 abonaments nous de mitjana en el darrer any, reflectit en l’augment mitjà del 2,9% en els canals XDSI i en línies telefòniques, amb un augment del 0,9%. En telefonia mòbil, es produeix un augment del 0,6%, a causa d’un creixement de l'1,1% en abonaments de contracte, malgrat la reducció d’un 0,2% de targetes de prepagament.

Pel que fa al tràfic telefònic del mes de maig, ha estat de 22.858.867 minuts, el que representa una disminució del 5,2% respecte al mateix mes de l’any passat. Aquesta disminució s’ha donat en el tràfic telefònic nacional (-6,8%) sobretot en telefonia fixa, reduint un -6,7% respecte el mateix mes de l’any passat. En telefonia mòbil s’ha reduït un 6,8%. Per la seva banda, el tràfic telefònic internacional ha disminuït un 2,5%, a causa d'una disminució del 4,8% del tràfic entrant. En l’acumulat dels darrers dotze mesos respecte el mateix període de l’any anterior, el tràfic telefònic nacional ha disminuït en un 8,2%, sobretot la telefonia fixa. En el tràfic telefònic internacional (-4,8%), el tràfic entrant ha disminuït en un 4,5% mentre que el sortint ho ha fet en un 5,1%.
El tràfic telefònic d’Internet de banda ampla en Gb ha augmentat un 8,9% respecte el mes de maig de l’any passat i en l’acumulat dels darrers dotze mesos respecte al període anterior aquest augment se situa en el 14,4%. Del tràfic per Internet en Gb, la gran majoria és internacional, és a dir, dirigit a pàgines d’Internet ubicades en servidors estrangers, que va representar el mes de maig el 97,8% de les consultes, mentre que el tràfic cap a pàgines nacionals només va representar el 2,2% restant. Del total de tràfic per Internet durant el mes de maig, l'efectuat via fibra òptica ha representat el 38,9% del total d’Internet, representant el 61,6% del total nacional i el 38,4% del tràfic internacional.

El superàvit calculat és de 7,2 milions d'euros davant del resultat obtingut a 2008, que es va saldar amb un dèficit del -11,8% (per valor de 18,3 milions). Segons les dades d'Estadística, el resultat pressupostari comunal no presentava superàvit des de l’exercici 2005. Les dades mostren que des de la perspectiva de l’execució pressupostària, la previsió inicial d’ingressos ha presentat una desviació del -8,9% , que es tradueix en 13,8 milions menys dels ingressos inicialment pressupostats. Segons Estadística aquesta desviació és significativament inferior a la registrada l’any anterior (un 20,2% negatiu, per valor de 34,8 milions). Pel que fa a la despesa, l’execució pressupostaria també registra una desviació negativa, xifrada en un 7%, és a dir, deu milions de despesa menys dels inicialment pressupostats. Aquesta variació ha estat superior a la registrada en 2008 (-3,7%,  per valor de 6,1 milions.

El Comú d’Ordino encapçala el grup d’institucions comunals amb superàvit en l’exercici 2009, amb un resultat pressupostari del 39,1%, seguit del de Sant Julià de Lòria, que presenta un superàvit xifrat en un 28,6%. Estadística apunta que aquests resultats deriven d’una execució del pressupost de despesa significativament inferior a la que inicialment estava planificada. L’exercici també s'ha tancat positivament als comuns d’Andorra la Vella, la Massana i Escaldes- Engordany. En canvi, els resultats pressupostaris deficitaris, corresponen als comuns d’Encamp i Canillo, saldats amb un -4,6% i un -5,4% respectivament. Aquests resultats es troben afectats per una recaptació significativament per sota de la que es plantejava al pressupost.

Respecte de la recaptació per parròquies, els comuns d’Ordino i Sant Julià són els que més han ajustat l’execució del pressupost, amb desviacions del 3,8% i el -3,3% respectivament. Per la seva part, els comuns de Canillo i el d’Escaldes-Engordany, presenten les majors variacions en la menor recaptació d’ingressos, amb diferencials del -24,5% i -14,2% respectivament. En comparació a 2008, tots els comuns excepte el de Canillo, han reduït de manera significativa la desviació en l’execució del pressupost d’ingressos i, en conseqüència, el diferencial agregat per l’exercici 2009 ha experimentat una reducció de més d’11 punts percentuals.  Pel que fa a la despesa, els comuns d’Encamp i de la Massana són el que han portat a terme l’execució de despesa més ajustada al pressupost, incorrent en desviacions del 0,2% i el -0,6% respectivament. Aquesta despesa menor ha tingut especial repercussió als comuns d’Ordino i Sant Julià, que en haver gastat significativament menys de l’inicialment pressupostat i, a la vegada, haver ajustat la recaptació al pressupost, han tancat l’exercici amb superàvit. El comú de Canillo, tot i que presenta una execució de despesa significativament inferior a la prevista, també registra una recaptació menor, encara amb major desviació i, com a conseqüència, genera un tancament deficitari de l’exercici. Per la seva part, el comú d’Andorra la Vella i el d’Escaldes-Engordany, els dos havent tancat amb superàvit l’exercici, presenten igualment execucions de despeses inferiors a les pressupostades.

elimitar un territori. Establir-ne el punt final. La frontera. D’un poble. D’un terme. Que d’aquí ve el nom de creu de terme. Que no deixen de ser fites en format escultòric. N’hi ha de ben brillants. Treballades com poques coses. Obres d’art enfilades en un pedestal. Poques se’n conserven. Almenys de les gòtiques. Com la que marcava els límits a la plaça de santa Anna. A Escaldes. Que d’aquí n’agafa el nom. La creu de Santa Anna. Gòtica. Amb la Mare de Déu i el Crist crucificat de protagonistes. Gairebé com sempre. Són els personatges habituals en aquesta mena de peces. Dignes d’admirar. De conservar. Com es conserva aquesta al Centre d’Art d’Escaldes. Allí hi ha l’original, habitualment. Refugiada. Acollida. Restaurada amb una tècnica prou avançada que li va permetre recuperar tota la seva esplendor. O?gairebé. Tot el que el pas del temps li ha permès mantenir. I el que la tecnologia li ha sabut retornar. El làser la va netejar de taques negres no volgudes. La dessalinització i la consolidació de la pedra la van acabar d’adobar. Ben adobada. Ben esvelta. Que vista de prop, a tocar del nas, prou que fa goig. Prou que es remarquen, per exemple, els plecs de la túnica que lluu la verge.
El monument no té datació exacta. Cap de les creus gòtiques que es conserven al Principat,  excepte la canillenca dels Set Braços, que sí que llueix un any concret. Del segle XVII. De pedra calcària. Esculpida en dos blocs. Un, el de la creu pròpiament dita. L’altre, el que li fa de base. Hexagonal. Cap dels elements del conjunt monumental no pot passar per alt. I si això és ben cert, no ho és menys que en el capitell cal cercar-hi els punts encara més forts. En una cara, la representació del Jesucrist crucificat, vestit amb perizoni i nimbat. En l’anvers o el revers, com es vulgui, Maria amb el nen en braços. Sobre una mènsula i vestida amb túnica i mantell. La creu també presenta decoracions florals, motius vegetals, als seus extrems. I traceries gòriques en diagonal. A la base, al peu, sis cares. Les dues principals amb escuts llisos. Les altres quatre, amb personatges difícils d’identificar. Tres serien màrtirs. I el quart sembla molt més evident. L’arcàngel Sant Miquel exercint el seu poder sobre Satanàs. Essent la seva creu. Marcant-li fins a on pot arribar. Com féu Santa Anna i la seva creu.

EL DETALL

>> Cinc grans creus
de terme es conserven al Principat. Dues a Canillo, una a Andorra la Vella i dues a Escaldes. Al lloc original hi ha les reproduccions.

Alemanya va començar controlant el joc i ben aviat va disposar d’una claríssima ocasió d’Özil que David James va treure amb els peus. Però en el minut 20, Klose va obrir el marcador després d’un llarg servei del porter alemany que es van menjar els dos centrals anglesos. Sense temps per reaccionar, Klose va poder tornar a marcar, però novament James va refusar amb els peus.
En la jugada següent, però, Podolsky va ampliar el marcardor després d’aprofitar una combinació amb Müller. Els anglesos es van llançar a l’atac de forma desesperada, i Upson en el minut 37, va escurçar distàncies rematant amb el cap a l’interior de l’àrea una centrada de Gerrard.
I pràcticament en la jugada següent es va produir la més polèmica del partit. Un xut de Lampard des de la frontal de l’àrea va tocar al travesser i va entrar mig metre dins de la porteria defensada per Neuer. Incomprensiblement, l’àrbitre no va concedir el clar gol que significava l’empat.
Els anglesos van sortit ferits en la segona meitat i es van fer amos del matx. Molt valents, es van abocar a la porteria de Neuer i van disposar de diverses ocasions per empatar. Però Alemanya va sentenciar. Mueller, amb dos contraatacs letals, va esvair tota possibilitat de remuntada.

AVUI: REVÀLIDA DEL BRASIL CONTRA XILE

La selecció brasilera viurà la seva primera revàlida del Mundial amb el duel de vuitens de final contra Xile (20.30 h, Cuatro/TF1/France 2). Els xilens, guiats per l’asfixiant pissarra de Marcelo Bielsa, ja han demostrat que no són una mera comparsa en el torneig, de manera que el partit es preveu ple d’emoció i de bon futbol. D’altra banda, Holanda iniciarà l’enèsim assalt al tron mundial del futbol enfrontant-se a Eslovàquia (16.00 h), una selecció que ja va eliminar Itàlia en la fase de grups i que ara somia engrandir la seva actuació. La taronja mecànica, però, mirarà d’exhibir el seu potencial i frenar les seves aspiracions.

TÉVEZ DU L'ARGENTINA A QUARTS AMB UN GOL EN FORA DE JOC I  UN ALTRE DES DE 30 METRES

La selecció argentina va confirmar ahir la presència als quarts de
final del Mundial després de der­rotar (3-1) Mèxic gràcies a dos gols de Carlos Tévez i un d’Higuaín, que ja en suma quatre durant el campionat i que segueix al capdavant de la taula de màxims realitzadors. El primer gol va arribar en posició de fora de joc, que l’àrbitre no va detectar: en el 26, Tévez va aprofitar un rebuig per fer el primer amb un suau cop de cap a prop de la línia de meta.
I gairebé sense voler-ho, com vénen les coses quan s’està de bona sort, els sud-americans es van trobar el segon. Un error infantil d’Osorio a la sortida de pilota va ser aprofitat per Higuaín. El davanter del Reial Madrid va fer gala de la seva millora en l’un contra u i va desbordar Pérez com un gran golejador.
Amb l’ànim del contrincant totalment minvat, es preveia que l’Argentina ensenyés tot el que té. Però el poc que li va exigir Mèxic va ser suficient per conformar-se amb el resultat, amb el fons més que amb la forma.
I?a cinc minuts de començar la segona part, quan s’esperava la reacció dels d’Aguirre, va arribar el cop definitiu que va coronoar els argentins i va enviar cap a casa els mexicans. Si Tévez va sentir algun remordiment per fer el primer gol en fora de joc, es va rescabalar de gust. Així, una tremenda puntada des de trenta metres va entrar per l’escaire mexicà.
L’Argentina només va veure un mínim de perill quan Chicharito Hernández va deixar la seva firma en el partit amb un bon gol a vint minuts del final. La reacció mexicana, però, arribava tard.

Segons ha pogut saber el Diari, el base americà amb passaport irlandès Jonathan Schmidt agrada i molt al nou director general del club, Francesc Solana. Una visita el mes de maig a València, en una espècie de campus de tecnificació, amb l’entrenador del Sant Josep de Girona, Borja Comenge, i Solana, va servir per conèixer l’exdirector d’orquestra del Breidablik, de la primera divisió islandesa. “Reconec que ens va agradar molt, i ens hem interessat per ell. De moment, l’únic que puc dir és que és un jugador que està lliure i que té molt de talent”, va reconèixer Francesc Solana. Aquesta opció s’uneix a d’altres però que en les últimes setmanes s’estan allunyant, ja que agrada molt el talent ofensiu de Sergio Llorente, tot i que no acaba d’entusiasmar en la seva faceta defensiva. El basc Mikel Úriz podria continuar un any més al Santurtzi, ja que els navar­resos continuaran un any més a LEB plata, igual que Álvaro Frutos. I Carles Marzo és encara molt jove. Per tant, l’aposta actual sembla la de Jonathan Schmidt, que també té una oferta d’un equip de la Pro B francesa. Tot i així, el seu agent està molt interessat que el base format al CW?Post Pioneers Long Island University es doni a conèixer en les lligues espanyoles i considera atractiu el projecte del River Andorra després d’enlluernar l’última temporada en la primera di­visió islandesa amb una mitjana de 18,125 punts i 4,5 assistències per partit.
De la seva banda, segons ha pogut saber el Diari, l’agent del pivot americà Justin Howard oferirà els serveix de l’ex-Guadalajara al River. Howard es va formar al Bi­-shop Moore High School d’Orlando. Va jugar també al Zorros de Moreila de Mèxic, a l’Universidad Catòlica de Santiago de Xile i va fer el salt a Espanya després de militar en el Karlsruhe alemany.

PERFIL

Jonathan Schmidt, Exbase del Breidablik (Islàndia)

Un ‘killer’ i un bon director de joc

Només fa 1,85 m i és un talent en estat pur. Amb la seva universitat, CW Post Pioneers Long Island University (NCAA 2), es va classificar per a la final a vuit i també va ser l’MVP. És un autèntic killer i també un director d’orquestra amb un talent innat. Anota amb certa facilitat i té un gran poder de penetració i un bon canell des de la llarga distància. És jove (23 anys), però està més que preparat per fer el salt a les lligues espanyoles. En el seu primer any a Europa, a la Lliga islandesa, va aconseguir la seva millor marca, amb 29 punts, contra el Fjolnir. Jonathan Schmidt està cridat a ser un base important i ara només necessita creure-s’ho.

I el comú es va plantejar tornar-hi. Una reedició, tanmateix, no tenia objecte, més si els interessats ja tenen el seu exemplar. Més interessant va semblar ampliar l’estudi, retrotraure’s en el temps tant com fos possible, i completar-lo aprofitant les dades per oferir una història de la par­ròquia.
Per aconseguir-ho, l’equip de treball s’ha ampliat i s’ha fet pluridisciplinar. Als genealogistes Casal i Alcobé, s’hi han afegit els historiadors Domènec Bascompte i Martí Salvans. I el buidatge dels arxius s’ha remuntat fins al 1100. L’objectiu és arribar fins al mateix fundador de cada casa canillenca.
De moment, la fase de recerca bruta, que en diuen els genealogistes, ja està gairebé completa. Els arbres del 80 per cent de les cases estudiades, que en termes generals es remunten al 1600, ja estan enllestits. “L’estudi quedaria exhaurit, en aquests casos, a expenses que poguessin aparèixer nous arxius privats”, apunta Casal. No obstant això, les dades que se n’extraguessin només aportarien modificacions, detalls.

Una trentena de cases
En total estan estudiant una trentena de cases. La major part, amb orígens al segle XVII. Però en alguns casos la recerca es complica. Perquè certs cognoms ja apareixen en documentació del 1300, en registres transcrits en cartularis o diplomataris (reculls de documentació per segles). Fins i tot, apunten, es pot arribar fins al 1100. Per anar enrere s’hauria de consultar arxius de fora del Principat –cosa no prevista.
De problemes, la feina n’ha portat molts. Un dels més comuns, relata Alcobé, és que “molta gent neix amb un nom i mor amb un altre: per exemple, una dona és batejada Maria Caterina Ana, però ves a saber com li diuen al llarg de la vida i en l’acta de defunció figura aquest nom habitual”. O bé, també molt sovint, alguns infants moren només néixer i al següent germà li tornen a imposar el mateix nom.
I es barregen cognoms amb noms de casa. Les dones perden el seu i moren amb el de casades, o les vídues es tornen a casar i a l’acta de matrimoni utilitzen el cognom del primer espòs. Un altre problema és establir qui pertany a cada casa, perquè els cognoms es repeteixen. Un batibull del qual els genealogistes han de treure l’entrellat. És clar que amb gust pel repte: “Tot el que és investigació té una gran part de vici”, admet Alcobé.

Registres parroquials
I això que la tasca sembla feixuga: ja han revisat mitja dotzena de llibres dels registres parroquials, que existeixen des del 1530, quan el concili de Trento va fixar l’obligatorietat que existissin. Al marge de registres notarials i tot recull documental a què puguin accedir. Per exemple, recorda Casal, als pergamins en què s’esmenten els caps de casa que participaven al consell de la parròquia.  I estan introduint totes les dades en la base de dades. D’aquí sortirà tot el brancam genealògic. De vint generacions.
Aquesta feina de rebuscar en els orígens sol fer-se per encàrrec de cada casa, recorda Bascompte. “Que se’n faci de tot un poble, és força excepcional.”

L'EXPANSIÓ D'ALGUNS COGNOMS

El treball genealògic es completarà amb un estudi per cognoms, una particularitat que presentarà aquest estudi respecte d’altres de similars. És a dir, que els investigadors miraran de resseguir la pista dels cognoms que s’han expandit per Canillo. Els més habituals, apunten, Casal i Torres. Aquest últim, per exemple, el porten catorze famílies. El repte de l’equip és mirar d’esbrinar d’on procedeix. De moment, l’han localitzat al 1716, quan va venir de cal Torres, de Pal. L’home es va casar, va tenir fills i el seu cognom va anar guanyant ter­reny a la parròquia.