Encara que no és clar del tot, l’escenari més probable és que Medina s’acabi desvinculant del tot de l’empresa, amb la qual tenia ara un lligam de relació de confiança que s’anava renovant cada sis mesos. Fonts properes a la corporació massanenca van assegurar que s’ha d’acabar d’aclarir si qui va ser un dels màxims impulsors del domini Vallnord i el seu primer director general continuarà mantenint algun lligam amb EMAP per continuar aportant d’alguna manera o altra el seu bagatge en el sector turístic i, més especialment, en el món de la neu.
Segons les fonts consultades, ja abans d’acabar el 2011, fins i tot abans de les eleccions, el llavors cònsol major Josep Maria Camp (amb el coneixement del conseller David Baró, avui màxim mandatari comunal) i Medina haurien acordat que aquest darrer deixaria la direcció general d’EMAP un cop s’acabés la temporada d’hivern. Les dues parts hi haurien estat d’acord després d’uns darrers mesos de força tensió i l’acumulació del desgast de molts anys al capdavant de l’estació massanenca, malgrat que els darrers exercicis qui durant temps va ser el número 2 de Medina, l’exesquiador olímpic espanyol Martí Rafel, havia agafat el comandament de moltes àrees de pes com a màxim responsable de Vallnord.
Malgrat que el pacte era deixar la direcció general entre l’abril vinent i el maig (en funció de quan estiguin del tot tancats els comptes), formalment Medina, segons les fonts, hauria posat el càrrec a disposició en el primer consell d’administració que es va celebrar en aquest mandat. Els responsables polítics de la majoria comunal representats en l’esmentat òrgan de direcció d’EMAP haurien ratificat la voluntat que el director general de la societat gestora de Pal i Arinsal es mantingués al capdavant de l’empresa fins a final de temporada, tal com havia acordat l’anterior majoria comunal amb el gestor. Ara el que queda saber és si hi ha marge en la situació actual d’EMAP perquè la societat i Medina trobin punts en comú (o no) per continuar mantenint algun tipus d’aliança.

BALIELLES RECONEIX QUE VALLNORD TÉ UN DEUTE DE 3 MILIONS

El representant del comú a EMAP, el conseller Sergi Balielles, va respondre ahir a les declaracions del conseller de la minoria comunal, Jordi Serra, que criticava la comercialització de Vallnord i li atribuïa un dèficit de 2 milions. “Vallnord té un deute acumulat de 3 milions, però no ve d’aquest any”, va explicar Balielles, que va indicar que després que les dues estacions que formen el domini es separessin es va haver de fer front a unes partides deficitàries i ara “hi ha un deute per amortitzar”. En aquest sentit, va explicar que segons els repartiment que hi ha de la societat entre els comuns de la Massana i Ordino, dels tres milions totals, dos corresponen a la Massana i el milió restant a Ordino.
Amb tot, va remarcar que tant des del comú com des del consell d’administració d’EMAP s’ha pres consciència de la situació i s’està treballant per fer-hi front a través d’un pla de xoc, que com ja s’havia fet públic preveu estalviar uns 800.000 euros a l’estació. A més, va remarcar que la direcció “té la plena confiança del consell d’administració”, encara que va afegir que amb els canvis que hi ha hagut al comú es podran aportar “noves idees i maneres de fer”.
Pel que fa a cobrir les despeses derivades de la promoció econòmica que fa Vallnord, Balielles va indicar que en principi s’ha de fer amb els diners derivats de la venda de forfets, però que enguany els ingressos han disminuït i per tant “pots trobar-te amb dèficit”. Amb tot, va re-conèixer que si finalment es produeix aquesta situació no descarten estudiar la qüestió per si cal modificar el sistema de cara a exercicis futurs. Amb tot, va recordar que aquesta temporada ha estat especialment complicada perquè l’inici es va retardar i es van perdre els dies del pont de la Puríssima.

Les operacions amb imports inferiors a trenta euros quedaran exemptes de comissió. Els representants de les entitats han valorat la possibilitat de canviar “després del ressò social” que ha tingut la mesura entre la població en general i en sectors específics com són el comerç i la restauració, o els professionals sanitaris en particular. El director general de l’Associació de Bancs (ABA), Antoni Armengol, va posar en relleu que una estimació indica que els pagaments amb terminal punt de venda (TPV) inferior a trenta euros poden significar, fins i tot, un setanta per cent del global.
Diferents sectors s’havien posat en contacte amb l’ABA per tal de mostrar el malestar derivat per la mesura. Per exemple, els professionals sanitaris (metges o fisioterapeutes) van destacar que com les consultes s’abonen a un preu tancat i marcat per la CASS la comissió del 0,5% l’havia d’assumir el prestador de serveis íntegrament. La Seguretat Social, recentment, havia baixat entre un cinc i un deu per cent el preu de les consultes sanitàries.

Mesura progressiva
L’anul·lació de les comissions en operacions de poca quantia tindrà lloc de forma progressiva i no serà igual per a totes les entitats. Segons Antoni Armengol “calculem, però, que en un mes tots els bancs ja hauran implementat el sistema”. El calendari posa la data límit en l’1 de maig. L’aplicació depèn d’un sistema informàtic que haurà de discriminar totes les vendes del TPV segons el valor superior o inferior a trenta euros per aplicar o no la comissió del 0,5%. Representants del departament informàtic de les cinc entitats també es van reunir per tractar sobre com s’haurà de fer la implementació a nivell de software per deixar exemptes les operacions de menys de trenta euros. Això significa que cada entitat ho farà a un ritme diferent depenent de la implementació informàtica, però amb el compromís de respectar el termini màxim d’un mes.
Armengol va insistir que el sector financer ha estat “sensible” a les reclamacions que s’han fet arribar després que es fes pública la taxació de les operacions amb TPV. El directiu de l’Associació de Bancs va recordar que “s’ha de tenir en compte que quan algú paga un cafè amb targeta de crèdit aquest tràmit té un cost, com la trucada telefònica, el paper o el manteniment de la màquina i la gent hauria de valorar que no és gratis”. Armengol va comentar que la xifra de trenta euros s’ha establert perquè engloba bona part de les operacions. També perquè “per exemple les consultes mèdiques es troben per sota d’aquesta quantitat”. Les entitats financeres comunicaran pròximament als clients la decisió. El cobrament havia començat a principi d’aquesta setmana.

ALGUNS COMERÇOS HAVIEN LIMITAT LES TARGETES EN PAGAMENTS DE POCA QUANTIA

Un cop es va fer públic que es passava a pagar una comissió del 0,5% en les operacions amb targetes nacionals s’ha estat produint un degoteig de comerços i establiments que han canviat la política respecte al pagament amb TPV. Una sèrie de negocis han optat per restringir el pagament amb diner de plàstic quan es tracta de vendes de poc import. Es pressuposa que un cop es comuniqui que es fa marxa enrere en la comissió per a les operacions amb menys de trenta euros la política d’aquests establiments torni a la situació anterior.
El Govern també es va mostrar crític amb la mesura i els socialdemòcrates van anunciar una proposició de llei que obligava a congelar les comissions bancàries. El PS, a més, pretén que es pugui aplicar de forma retroactiva per eliminar la comissió del 0,5%. L’enrenou ha posat damunt la taula la necessitat d’establir, a través d’una llei, la regulació del dret a la competència. El text hauria d’evitar que dins d’un sector els integrants decideixin, a l’uníson i de forma pactada, fixar uns canvis de preu en la mateixa línia que el consumidor no pugui evitar.

Poc abans de les 17.30 hores d'aquest divendres s'ha produït un accident amb quatre vehicles implicats a l'avinguda Consell d'Europa, més amunt del pont de París en direcció a Escaldes- Engordany. Dos d'ells circulaven en sentit ascendent pel carril més proper a la vorera, mentre un altre circulava pel carril central també en sentit de pujada cap a la Dama de Gel. Segons les informacions de la Policia, un dels cotxes del carril de la dreta ha volgut canviar al del mig i ha topat amb el vehicles que hi circulava. Aquest, a causa de l'impacte i en intentar evitar la col·lisió s'ha tombat xocant amb un quart turisme que baixava des d'Escaldes, quedant pràcticament encastat sobre la part davantera del mateix. Tot i que la topada ha estat aparatosa i els bombers han hagut de retirar de la via el vehicle bolcat, el conductor d'aquest turisme ha estat atès per una ambulància del SUM en el lloc dels fets i la conductora del vehicle que ha volgut canviar de carril ha estat traslladada a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb un atac de nervis. Com ha confirmat el cap de guàrdia de l'hospital, cap dels dos ha patit ferides greus.

Per què?
Per què, què?

Estar penjada en una paret dins d’una tenda durant 25 dies?
I per què no? Per a mi és una manera de funcionar. L’escalada és una eina que m’aporta un munt de coses. D’estar en contacte amb la natura, a llocs increïbles, una possibilitat d’estar amb mi mateixa pel fet d’estar sola. Moltes vivències amb molta intensitat, i això és el que m’enganxa.

Com va anar a parar a la vall del Kinnaur i a aquella paret en concret?
Com a moltes coses, per casualitat. Vaig buscar per Google escalada+paret+india i a les imatges va sortir la foto d’aquesta paret i així, tal qual.

Vaja, que havia de ser aquesta!
Sí, és clar. Jo em moc molt per intuïció. Ara tornes a posar aquests ítems al cercador i no surt el mateix! Però va anar bé, va quadrar tot el viatge menys la meteorologia. Va ploure tots els dies que vaig estar allà dalt.

És que vostè, a més, va anar-hi en l’època del monsó!
Si hagués fet un monsó normal no hauria estat tan dur, però va ser el més fort en molt de temps. Va ser un any desastrós, amb car­reteres tallades... i aquella vall, de fet, va quedar incomunicada.

Per què 25 dies i no 23 o 26. Era per un rècord?
No. És difícil de mesurar. Vaig calcular a partir d’altres expedicions i havien de ser 20 dies. Va ser sobre la marxa, al final van ser 25 en els quals la racionalització de la logística va ser el més complicat.

El més dur?
Sens dubte, les condicions meteorològiques amb les quals em vaig trobar. Va ploure cada dia, i molta aigua. Vaig agafar hipotèrmia. Estava dormint en una hamaca, penjada en una paret. Va quedar tot negat d’aigua i no podia ni treure l’hamaca ni assecar-me.

Es posa molt a l’extrem, oi?
Sí, això sí. Sé que hi ha un risc i que és perillosíssim, però no tinc cap voluntat suïcida. Aquella ruta la vaig obrir jo i em vaig assegurar molt bé. L’aigua va ser un problema passatger a Kinnaur.

Tants dies sola, es deu conèixer molt bé a vostè mateixa!
Sí, em conec molt bé. Però sempre hi ha coses que em sorprenen de mi. Seria massa arrogant dir que jo ja em conec totalment. Aquests tipus d’experiències             acceleren el procés de coneixement d’un mateix. La intensitat, la situació de risc, la soledat són factors que provoquen que el compromís amb tu i que les coses funcionin de manera diferent dins teu.

Ha vingut a Andorra a explicar la seva experiència, ara cal que l’escali.
No, no hi he vingut mai a escalar al vostre país. Sé que s’hi escala  però ja veig que hauré de proposar-m’ho com un dels pròxims projectes.

Al nou patrocinador li ve com un guant la temàtica de l’edició, muntada al voltant de l’any de les energies sostenibles.
El campament artístic internacional comptarà enguany amb la participació d’una trentena d’artistes d’arreu del món, entre els quals hi ha quatre andorrans ja confirmats. Xifres i noms que poden variar, tot i que lleugerament, perquè encara s’està duent a terme la fase de selecció de participants entre mig centenar aproximadament de propostes rebudes. Els quatre creadors del país que hi participaran són Jordi Casamajor, Marta Tarrés, Itziar Badenas i Jesús Campos. La resta vindran de diversos racons d’arreu del món, amb representants per primera vegada de països com ara el Pakistan, Montenegro, Eritrea, Jordània o Palestina.
Hi haurà una àmplia representació de noms llatinoamericans, procedents d’Argentina, Uruguai, Guatemala o Mèxic. I d’altres que arribaran de punts com les Filipines o Austràlia. No hi haurà, no obstant això, participació des de l’Amèrica del nord, ni dels Estats Units ni del Canadà, però serà l’únic continent no representat.
Com ha estat la norma en les dues edicions anteriors, els organitzadors pretenen provocar un diàleg intercultural i intergeneracional, amb artistes de diferents països i edats, va explicar ahir al Diari Jean-Michel Armengol, secretari de la comissió andorrana per a la Unesco, que promou la trobada amb suport del comú d’Ordino.

Nova ubicació
L’administració local aporta les instal·lacions, que enguany variaran: el centre polivalent no estarà disponible, per obres, però en canvi disposarà de la vela que s’haurà muntat per a l’Ultra Trail, que se celebrarà els dies immediatament anteriors.
El programa d’activitats coincideix amb el d’estius anteriors, amb diàlegs entre els participants i propostes obertes al públic en general. I també com fins ara els participants hauran de cedir una part de la producció que enllesteixin al campament als organitzadors. Enguany, a FEDA, que posarà així les bases d’una futura col·lecció d’art. En aquest cas, els autors estan obligats a realitzar una de les creacions amb temàtica al voltant de les energies.
L’Art Camp ha sortit endavant, cosa que fa uns mesos no semblava gaire clara, però amb una retallada pressupostària del 25 per cent. Els organitzadors confien, però, que una part dels artistes –set o vuit, està per definir– puguin acollir-se als ajuts a la cooperació del Govern. D’altres vénen becats per les comissions de la Unesco als seus països.

OBRES DE FRANCISCO SÁNCHEZ A LA TRETZENA SUBHASTA BENÈFICA D'ORDINO, EL 19 D'ABRIL

La 13a edició de la subhasta benèfica d’Ordino, destinada a AINA, comptarà amb una trentena d’obres amb preus de sortida d’entre 75 i 250 euros, per un import inicial total de 3.375 euros. Entre les obres a subhasta, teles de Francisco Sánchez, un dels representants d’Andor­ra a la Biennal de Venècia. L’objectiu dels organitzadors és poder igualar o superar els 4.633 euros de l’anterior edició, amb una col·lecció d’obres premiades al concurs de pintura de la parròquia. També se subhastaran tretze ampolles de vi i licor amb un preu de sortida de 442 euros.
Els objectes estaran exposats a la sala de reunions del centre esportiu d’Ordino a partir del 16 d’abril i la subhasta tindrà lloc el 19 d’abril a les 21.30 hores al mateix lloc.
A més a més de les peces signades per Sánchez, també se subhastaran treballs que van ser guardonats el 2011 al concurs de pintura, firmades en aquest cas per autors com ara Teresa Puga i Roser Casanovas, entre altres.

Cerqueda, que  va avançar que enguany es farien quaranta controls més, no va voler donar més detalls, atenent el dret a la privacitat de l’esportista en qüestió, i només va explicar que es tractava d’un jugador de la Lliga nacional de futbol, sense especificar ni la substància detectada ni el club al qual pertany l’afectat.
Segons les fonts consultades, el positiu seria de cànnabis i hauria tingut lloc el desembre passat en el partit de la desena jornada de Lliga que va enfrontar a Aixovall el Ranger’s contra el Lusitans, el primer i de moment l’únic en el qual s’han realitzat controls a primera divisió. Sí que n’hi ha hagut en futbol sala, sense cap resultat anormal. La Federació Andorrana de Futbol va confirmar ahir que havia rebut el dossier i que havia estat traslladat al comitè de competició. Els clubs que estarien implicats van assegurar ahir al Diari desconèixer el cas i van negar que hi hagués hagut notificació per part de la federació. En aquell partit dos jugadors de cada equip van sotmetre’s a la recollida de mostres per analitzar posteriorment, una de les quals seria la que hauria donat positiu.
Segons el decret del reglament sobre el control del dopatge esportiu a Andorra del maig del 2005, un cop l’òrgan disciplinari competent de la federació rep el dossier té quinze dies per iniciar d’ofici un expedient disciplinari si aprecia una suposada infracció, expedient que ha de ser tramitat per un instructor llicenciat en dret. Aquest instructor té un termini no superior a un mes des que es va iniciar el procediment per formular un plec de  càr­recs en què ha de fer constar, entre d’altres aspectes, els fets imputats i les sancions que es puguin aplicar. Posteriorment ha de presentar una proposta de resolució que ha de ser notificada a l’interessat, que té deu dies per fer al·legacions.
En cas que finalment la resolució sigui contrària als interessos del jugador, la sanció que se li imposaria seria en el grau mínim fixat en l’escala que marquin els estatuts de la federació, atès que es tracta d’una primera infracció. La pilota està ara a la teulada de la Federació de Futbol, que hauria de seguir la normativa de la UEFA pel que fa a les qüestions de dopatge. La comissió estatal, que ahir va incloure dos nous membres, Emili Pérez i Talín Puyaltó com a secretari, podria en última instància interposar un recurs si considera que l’expedient no s’ha resolt de forma satisfactòria.

QUART CAS D'ESPORTISTES DEL PAÍS

El cas de presumpte dopatge del futbolista és el quart que es dóna a Andorra. El primer va ser el de la judoka Mari Carme Fernández, que es va veure implicada després d’ingerir una glucosa equivocada en els Jocs d’Andorra 2005 que li havia estat subministrada per una metgessa. La Unió Europea la va considerar no culpable per una errada mèdica. El següent cas va ser el del pilot de trial Josep Lluch, que va donar positiu per cànnabis en una competició a Espanya. Lluch va ser sancionat a 3 mesos per la Federació Espanyola de Motociclisme. El dar­rer cas d’un positiu va ser el del jugador de futbol sala Jona en un partit de la selecció l’any 2007. La UEFA al final no el va sancionar.