El conveni permet que els agents de circulació intervinguin i col·laborin amb la Policia en la prevenció dels delictes, en diverses prestacions de serveis als ciutadans, i en la recepció de denúncies d'accidents sense ferits. A canvi, el ministeri posa a disposició dels agents el personal i les dependències per tal que puguin formar-se en aquests àmbits. Els protocols a seguir en el cas de les denúncies s'establiran en un segon conveni que signarà el Interior amb els comuns, on també es detallaran les actuacions a seguir en funció de les especificitats de cada parròquia, com és el cas de les que tenen més activitat d'oci nocturn o més problemàtiques pel fet de disposar d'escoles de secundària.

El ministre d'Interior, Víctor Naudi, ha explicat que amb la signatura d'aquest conveni es formalitza la col·laboració que ja existia entre la Policia i els agents de circulació, donant-li un marc jurídic, millorant el sistema, i fent-lo extensiu a la formació. El ministre també ha afegit que és una forma d'optimitzar recursos i de permetre que la tasca dels policies es complementi amb la dels agents de circulació, que són més coneixedors dels llocs i dels ciutadans de cada parròquia. El conveni permetrà que els agents de circulació puguin intervenir i cursar les denúncies d'accidents sense ferits, conflictes entre veïns, així com aldarulls i baralles. Podran intervenir sense fer ús de la força, actuant de mediadors i per calmar els implicats, com a persones jurades que són.
En els propers mesos està previst que se signin els convenis específics amb cada parròquia. Aquest segon document regularà problemàtiques concretes de cada territori, tenint en compte que algunes parròquies tenen centres escolars de secundària, unes altres tenen estacions d'esquí i més activitat nocturna, com és el cas del Pas de la Casa, Soldeu o Arinsal, i en d'altres, com ara Canillo, varia molt l'afluència de gent en funció dels mesos de turisme.

Es tracta d’una obra contemporània que barreja el drama i la comèdia, projecte de la jove companyia teatral Komoi. Protagonitzada pels actors Héctor Mas i Cristina Noguer, la representació tindrà lloc el dilluns 8 de novembre, en el marc de la temporada que du a terme l’ENA al teatre massanenc. Aquesta obra substitueix en el cartell del Teatre de les Fontetes a Etiòpia, que finalment no es representarà. Nus té l’estructura d’una obra d’un sol acte, però està dividida en tres situacions escèniques: un espai, sis personatges i tres històries. L’obra transcorre en unes golfes, en què tenen lloc tres situacions diverses però marcades per la reiterada aparició de dos personatges, ell i ella. Aquestes tres històries parlen sobre la relació de parella, que en tots tres casos és confusa i turbulenta. L’ambigüitat juga un paper principal en l’obra, ideada de manera que la primera parella s’entrellaça amb la segona i la segona amb la tercera.

La companyia teatral Komoi està formada per l’actriu Cristina Noguer i els actors Guillem Gefaell i Héctor Mas. La companyia va néixer a les aules del Col·legi del Teatre de Barcelona, on van compartir aprenentatge des de l’any 2003 fins al 2006.
El primer projecte important que van dur a terme va ser la posada en escena de l’obra Follia d’amor, de l’autor nord-americà Sam Shepard, de la mà del director i actor Raimon Molins.

El text, que demà es publicarà al BOPA, implementa tot un seguit de mesures formatives i ocupacionals, complementàries i coordinades entre sí, per reforçar les competències i les habilitats dels assalariats, fent èmfasi en els grups més vulnerables i amb risc d'exclusió del mercat laboral.

Els programes que desenvoluparan aquestes polítiques seran aprovats per decret i tindran un màxim de tres anys de durada. Les empreses que col·laborin tindran subvencion, per exemple, per contractar treballadors provinents de sectors amb molta desocupació, o treballadors que s'han de formar en un sector que no els és propi. També es fixa un règim sancionador per prevenir fraus. Es crearà una Comissio de Valoració encarregada d'instruir les sol·licituds i serà el ministeri qui resolgui aquestes peticions. Està previst que els agents socials participin en el disseny dels programes, la valoració de les sol·licituds formulades i la proposta de resolució d'aquestes.

Però la degradació de la imatge de diversos membres del gabinet, i fins i tot les dimissions, s’acceleren. Les dues primeres dimissions, acceptades dilluns a l’Elisi, van ser les dels secretaris d’Estat per a la Cooperació i la Francofonia, Alain Joyandet i Christian Blanc.
A Joyandet, un íntim col·laborador del president des de feia molts anys, els mitjans el van acusar de llogar per 116.500 euros un avió privat per viatjar a una conferència internacional a la Martinica, i li van detectar indicis d’obtenir il·legalment un permís de construcció per ampliar una casa al golf de Saint Tropez.
En el cas de Blanc, l’acusació periodística és la d’haver adquirit amb diner públic diverses partides de cigars, que fuma amb delectació, per un import de 12.000 euros.

Woerth, Yade i més
El setge al titular de Treball, Eric Woerth, fins ara home fort de l’executiu i responsable de projectes tan importants com el retard de l’edat de jubilació s’estreny més i més. A les revelacions sobre la relació personal, i de la dona amb l’hereva de la indústria L’Oréal, Liliane Bettencourt, s’hi afegirien les sospites de finançament il·legal de la coalició que dóna suport al govern i al president, l’UMP.
Segons publicava ahir La Dépêche du Midi, els escàndols esquitxen alguns membres més del gabinet Fillon. La titular d’Esports, Rama Yade, hauria pagat una xifra astronòmica per l’allotjament a un hotel d’Àfrica del Sud, que mai no va arribar a fer servir, durant el Mundial de futbol. Altres companys de l’equip governamental, Christian Estrosi i Fadela Amara, haurien fet servir per a habitatges de la família locals de luxe teòricament oficials. El rotatiu apuntava la possibilitat que les dimissions continuïn o, en tot cas, que els assenyalats siguin rellevats en la propera remodelació ministerial.

Itàlia
A Itàlia, Aldo Brancher, ministre sense cartera encarregat de l’execució del Federalisme pel primer ministre, Silvio Berlusconi, feia poc més de dues setmanes va dimitir irrevocablement, després d’haver intentat acollir-se a la llei que impedeix jutjar alts càrrecs de l’administració, per evitar un judici a Milà per blanqueig de diner i apropiació indeguda. Finalment Brancher va rebutjar obtenir la immunitat i va fer pública la renúncia a les dependències del mateix jutjat on ahir compareixia en una vista sobre el cas.

LA COMISSIÓ DEL 'CAS PALAU' REP MILLET I MONTULL I CITA CASTELLS, PUIG I MACIAS

La comissió parlamentària del cas Palau ha citat per avui l’expresident de la Fundació Fèlix Millet i el seu directe col·laborador, Jordi Montull, tot i que ja van manifestar que no respondran a cap pregunta dels diputats, actitud que va mantenir ahir l’exsecretària de Millet, Elisabet Barberà. La comissió va aprovar les citacions al conseller de la Generalitat Antoni Castells, a petició pròpia, i els exconsellers d’Obres Públiques de la Generalitat Felip Puig i Pere Macias, de Convergència (CDC), per decisió de la majoria de grups, tot i l’oposició dels representants del Partit Socialista (PSC). Ahir també van comparèixer Antoni Vives, exdirector de la fundació Trias Fargas, i els president i director de la CAtDem, fundació successora de la Trias. Els tres van defensar la legalitat dels convenis entre les entitats i el compliment de les finalitats culturals pactades, sense aportar proves de les despeses concretes efectuades. De la seva banda, el tinent d’alcalde i l’exgerent d’urbanisme de l’ajuntament de Barcelona, Ramon Garcia Bragado i Ramon Massaguer, van presentar un recurs al jutjat contra les imputacions atribuïdes en el cas de la tramitació de l’hotel del Palau de la Música.

L’ultimàtum va arribar quan al ple que es va fer ahir s’havia d’aprovar el document que van consensuar els cònsols per millorar la situació econòmica de les administracions parroquials. “Aquest tema ja s’ha discutit i s’ha explicat amb anterioritat”, comentava Casals. Les crítiques del conseller arriben quan el cap de Govern, Jaume Bartumeu, parlava de regular les reunions que fan els cònsols i després que els membres socialdemòcrates de la Massana manifestessin en consell de comú que no eren informats degudament de les reunions mensuals.
Casals argumentava que les trobades de cònsols havien gua-nyat molt pes i que no tenen en compte l’opinió de l’oposició. “Fa dies que sé que aquestes reunions han adquirit més importància que el consell de comú. Fins i tot se celebren amb més freqüència”, explicava. Va qualificar la situació “d’inadmissible” i que si es repeteix tornarà la medalla. “La decisió del comú pesa poc o gens”. De la seva banda, el cònsol major, Antoni Martí, va assegurar que no era cert i que per a ell “són més importants el consells” de la corporació que no pas les reunions amb els seus homòlegs de la resta de parròquies. Tot i reconèixer que “es podria haver discutit el text abans al consell de comú i després en la reunió de cònsols”, el mandatari defensava el document que va consensuar amb la resta de dirigents comunals. També va afegir-hi que té en compte el punt de vista de l’oposició.

Crítiques al document
La minoria es va abstenir en el punt d’aprovació del text sobre la millora del sistema de finançament dels comuns. “Aquesta política de preus públics es podien haver aplicat fa anys, quan l’economia anava millor”, remarcava Casals. A part, va dir que només amb l’establert en el document no redreçarà les finances comunals i que parla de generalitats perquè la realitat econòmica de cada comú és diferent.
El conseller socialdemòcrata també troba a faltar autocrítica per part dels dirigents comunals. Martí va assegurar estar content del document i que si de retruc també se solucionen els problemes que tenen altres parròquies estarà “satisfet com a andorrà”. Martí va defensar que les activitats que no siguin estrictament socials augmentin de preu. “Si no és així, el comú en paga un percentatge molt alt. És una qüestió de justícia social perquè ara paga tothom i només se’n beneficien uns quants”, manifestava.
També va aprofitar aquest debat per reivindicar que el Consell General ha d’aprovar una llei que reguli el funcionament intern dels comuns. Una normativa que substitueixin els reglaments que regulen la manera de funcionar de les administracions locals.

EL PS I LA REUNIÓ DE CÒNSOLS

El programa electoral del Partit Socialdemòcrata als comicis del 2007 defensava en un punt la “mancomunitat de serveis”, i considerava que per aquest objectiu “la reunió de cònsols és el marc propici per engegar i gestionar” aquesta unió dels serveis de les diferents parròquies. El programa del PS apostava perquè l’homogeneïtzació de serveis que es pot assolir a través de la reunió de cònsols és bàsica per al “principi d’igualtat” per a tots els ciutadans, “siguin de la parròquia que siguin”. Es destacava, a més, que mancomunar el serveis significa “un menor cost per al poble”.

ES DECLARA EN ESTAT DE RUINA L'HOTEL PLA PER DEMOLIR-LO

El consell de comú va aprovar la declaració d’estat de ruïna de l’hotel Pla per començar “immediatament” els treballs de demolició forçosa. La corporació ha hagut d’arribar a aquest extrem per divergències que han sorgit entre els propietaris de l’edifici i que impossibilitaven que s’enderroqués l’immoble de forma immediata. El cònsol major va dir que li “sap greu” haver aprovat aquest punt, ja que s’havia negociat amb la propietat per fer els tràmits de forma urgent.?Les discrepàncies ho han impossibilitat. D’aquesta manera, el comú ordenarà els treballs de demolició que hauran d’anar a càrrec dels propietaris sota la tutela del comú. Els treballs començaran abans que s’acabin les vacances. La corporació considera urgents aquestes obres per la feblesa de l’estructura i pel perill que suposa per als vianants. Els treballs es portaran a terme juntament amb els ministeris d’Ordenament Territorial i el de Cultura, que ja van realitzar informes favorables a atorgar la llicència d’enderroc. Els darrers mesos hi ha hagut alteracions a la façana que han provocat el risc de caiguda d’elements.

Des del Govern, però, s’assegura que encara no es disposa de dades suficients per determinar la quantitat que s’ha defraudat. Les possibles estafes les farien, segons sembla, societats amb actius immobiliaris importants i per aquest motiu se sospita que l’import que les administracions han deixat d’ingressar és gran.
L’ITP s’aplica a les transaccions immobiliàries de les societats que tenen com a mínim un 50% de béns immobles entre els seus actius. Per aquest motiu, el Govern informa que darrere dels indicis d’estafa hi ha societats amb una infraestructura important. Segons una modificació de la llei que regula aquest impost, quan es ven com a mínim un 20% de les accions o de participacions socials (prop d’una cinquena part de la societat) s’ha de pagar l’ITP. Les societats que estan en el punt de mira de l’executiu haurien realitzat petites vendes que en el seu conjunt superen el 20% de la societat i hi hauria “una identitat comuna entre els beneficiaris de les cessions”, segons el Govern. Aquest seria principalment el frau que es fa per no pagar l’ITP en comptes de l’escletxa legal que va indicar el comú de la capital en les cessions entre persones que tenen un parentiu, ja que llavors es considera que és una donació.

Informant les notaries
El Govern vol posar fil a l’agulla a aquesta problemàtica i eradicar les accions de frau. Per aquest motiu, el departament de Tributs ha enviat un comunicat tècnic a les notaries perquè sàpiguen quines operacions són considerades com a infracció de la llei per l’administració.
El comú d’Andorra la Vella podria haver deixat d’ingressar entre 350.000 i 400.000 euros per compravendes en què no s’ha pagat l’impost. I és que fins i tot el departament jurídic de l’administració parroquial també estaria estudiant alguns casos per mirar d’obtenir més informació. L’impost es paga quan s’està a la notaria a l’hora de segellar l’operació. Tot i això, el Govern té la potestat de demanar una quantitat superior de diners posteriorment si considera que el bé immoble té un valor més gran del que s’ha fet constar en l’escrip­tura.
En l’impost de transmissions patrimonial s’ha de pagar un 4% del valor de la compra del bé immoble. D’aquest, un 2,5% va a les arques de l’Estat i un 1,5% al comú de la parròquia en què s’ha efectuat l’operació. En tot cas, les administracions del país estan estudiant aquests casos, sobretot després que en els darrers anys els ingressos per aquest concepte hagin caigut en picat. De fet, la reunió entre el Govern i els representants de la corporació d’An-dorra la Vella ha tingut lloc en un moment en què les arques públiques necessiten de manera urgent ingressos per poder costejar tota la infraestructura que s’ha creat en els anys de bonança econòmica.
L’administració parroquial va advertir el Govern d’aquests possibles casos de frau perquè és l’organisme al qual li pertoca controlar aquest impost, tal com va indicar la consellera de Finances de l’ens local, Begoña Montes, que també va afirmar que els casos detectats són minoritaris. Tot i això, les quantitats són importants per la naturalesa en què es paga aquest impost, grans operacions immobiliàries que durant anys han estat el motor de l’economia del Principat.

UNA FORMA DE RECAPTACIÓ EN CAIGUDA LLIURE

Des de l’any 2007, les recaptacions per l’impost de transmissions patrimonials han anat patint una forta erosió a causa de la crisi econòmica, que ha afectat de forma molt directa el sector immobiliari. Aquell any la xifra va arribar als 500 milions davant els mil registrats el 2005. L’evolució negativa d’aquesta figura impositiva ha estat un dels factors que més danys han causat a les finances comunals, que tenien en les transaccions immobiliàries una de les principals fonts d’ingressos. L’impost és el 4 per cent del valor de l’immoble, i el Govern percep el 2,5 per cent, mentre que les administracions comunals ingressen l’1,5 per cent. El 2007 ja hi va haver una pèrdua de gairebé el 40 per cent de recaptació en relació amb l’exercici del 2006, un dels millors que s’han registrat. Però la caiguda va ser pitjor el 2008, en què els diners recaptats gràcies al tribut no arribaven ni a una quarta part del que s’havia ingressat en l’època daurada del totxo. Inexplicablement, la caiguda lliure va seguir el 2009, amb una altra baixada de gairebé el 22 per cent respecte de l’exercici anterior, en quedar per sota dels 300 milions.

Des del Govern, però, s’assegura que encara no es disposa de dades suficients per determinar la quantitat que s’ha defraudat. Les possibles estafes les farien, segons sembla, societats amb actius immobiliaris importants i per aquest motiu se sospita que l’import que les administracions han deixat d’ingressar és gran.
L’ITP s’aplica a les transaccions immobiliàries de les societats que tenen com a mínim un 50% de béns immobles entre els seus actius. Per aquest motiu, el Govern informa que darrere dels indicis d’estafa hi ha societats amb una infraestructura important. Segons una modificació de la llei que regula aquest impost, quan es ven com a mínim un 20% de les accions o de participacions socials (prop d’una cinquena part de la societat) s’ha de pagar l’ITP. Les societats que estan en el punt de mira de l’executiu haurien realitzat petites vendes que en el seu conjunt superen el 20% de la societat i hi hauria “una identitat comuna entre els beneficiaris de les cessions”, segons el Govern. Aquest seria principalment el frau que es fa per no pagar l’ITP en comptes de l’escletxa legal que va indicar el comú de la capital en les cessions entre persones que tenen un parentiu, ja que llavors es considera que és una donació.

Informant les notaries
El Govern vol posar fil a l’agulla a aquesta problemàtica i eradicar les accions de frau. Per aquest motiu, el departament de Tributs ha enviat un comunicat tècnic a les notaries perquè sàpiguen quines operacions són considerades com a infracció de la llei per l’administració.
El comú d’Andorra la Vella podria haver deixat d’ingressar entre 350.000 i 400.000 euros per compravendes en què no s’ha pagat l’impost. I és que fins i tot el departament jurídic de l’administració parroquial també estaria estudiant alguns casos per mirar d’obtenir més informació. L’impost es paga quan s’està a la notaria a l’hora de segellar l’operació. Tot i això, el Govern té la potestat de demanar una quantitat superior de diners posteriorment si considera que el bé immoble té un valor més gran del que s’ha fet constar en l’escrip­tura.
En l’impost de transmissions patrimonial s’ha de pagar un 4% del valor de la compra del bé immoble. D’aquest, un 2,5% va a les arques de l’Estat i un 1,5% al comú de la parròquia en què s’ha efectuat l’operació. En tot cas, les administracions del país estan estudiant aquests casos, sobretot després que en els darrers anys els ingressos per aquest concepte hagin caigut en picat. De fet, la reunió entre el Govern i els representants de la corporació d’An-dorra la Vella ha tingut lloc en un moment en què les arques públiques necessiten de manera urgent ingressos per poder costejar tota la infraestructura que s’ha creat en els anys de bonança econòmica.
L’administració parroquial va advertir el Govern d’aquests possibles casos de frau perquè és l’organisme al qual li pertoca controlar aquest impost, tal com va indicar la consellera de Finances de l’ens local, Begoña Montes, que també va afirmar que els casos detectats són minoritaris. Tot i això, les quantitats són importants per la naturalesa en què es paga aquest impost, grans operacions immobiliàries que durant anys han estat el motor de l’economia del Principat.