El dirigent va assegurar que amb el pla de sanejament, que suposa rebre 19.000 milions d’euros més d’ajudes públiques –fins a arribar a prop dels 23.500–, Bankia es convertirà en una entitat “sòlida, eficient, rendible i lliure”. A més, va posar en relleu que els diners públics que invertirà l’Estat no són ni un préstec ni una ajuda a fons perdut, sinó una inversió de capital, de la qual “no cal retornar res. Cal crear valor”.
El substitut de Rodrigo Rato al capdavant de Bankia-BFA també va voler deixar clar que “no he vin­gut aquí a depurar responsabilitats” sinó que el seu objectiu és “crear valor per a l’accionista i mirar al futur”. Amb relació al paper de Rato en la crisi de l’entitat, Goirigolzarri va indicar que va haver de treballar en “un entorn convuls” i va destacar que de la seva gestió “no ha sortit res” d’ir­regular que sigui la raó que es necessitin 19.000 milions més, sinó que va atribuir-ho “al deteriorament del valor dels actius per l’evolució econòmica i els canvis regulatoris. Aquests són els dos elements que justifiquen una recapitalització de l’entitat, res més”. El consell d’administració de Bankia ha sofert una renovació profunda els darrers dies. El president va explicar que el rescat de 19.000 milions s’espera que ar­ribi durant el juliol i que el darrer trimestre d’enguany tindrà lloc una ampliació de capital. També es preveu que Bankia-BFA vengui les participacions industrials.

Exigència del PSOE
El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va exigir que els responsables de Bankia donin explicacions al Parlament sobre la seva actuació a l’entitat. “El Partit Socialista no avalarà la presència d’un euro públic més a Bankia si no sabem què ha passat, de qui n’és la culpa i com es resoldrà això”, va manifestar Rubalcaba des d’Astúries, on va assistir a la presa de possessió de Javier Fernández com a president autonòmic.  
Segons les paraules del secretari general socialista amb relació a l’afer de Bankia, “no se m’ocorre cap més manera de fer-ho pitjor” i entén que els ciutadans estiguin “cada cop més enfadats”. Rubalcaba va ressaltar que “no vull recórrer un camí en què les pèrdues se socialitzin i els beneficis es privatitzin”.
De la seva banda, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, troba que la situació de Bankia és “un cas especialment escandalós de mala gestió” i considera “necessari salvar l’estructura financera del país, però sobretot és necessari garantir que els recursos públics que s’hi destinin es puguin recuperar amb garanties”. L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) va emetre un comunicat en què afirma que el pla de sanejament presentat per Bankia és “una presa de pèl” que farà que molts inversors es converteixin en petits accionistes.
D’altra banda, Rubalcaba va explicar que en la reunió que va mantenir amb el president del go­vern, Mariano Rajoy, van arribar a un acord perquè Es­panya vagi a Europa “amb una sola veu” per part de l’executiu i l’oposició. El dirigent socialista va celebrar que “per fi s’hagi obert la paraula creixement” a l’eurozona.

PEL PS LUSITÀ, ALEMANYA S'APROFITA DE LA CRISI DEL DEUTE

El secretari general del Partit Socialista portuguès, António José Seguro, es va queixar dels desequilibris entre els integrants de l’eurozona que ha comportat la crisi. “Els països com Alemanya, que es financen a menys de l’1 per cent, es beneficien de la desgràcia d’altres països”, va afirmar el polític, que va arribar a dir que “no té sentit ser membres d’una unió econòmica i financera” en què no se solucionen aquestes diferències. Seguro, que divendres es va reunir amb representants de la UE i de l’FMI, va destacar “les diferències cada vegada més profundes” amb les tesis dels dos organismes. De la seva banda, la directora de l’FMI, Christine Lagarde, va adreçar-se als grecs, que “haurien d’ajudar-se de manera col·lectiva, pagant tots les seus impostos”.

Ara més que mai, en una societat en què pares i mares, si tenen sort, treballen i han de deixar els fills en lloc segur durant la jornada laboral, les escoles bressol es converteixen en fonamentals. Ara mateix, les guarderies comunals continuen sent una bona opció econòmica per atendre els infants de fins a tres anys, fins que tinguin l’edat per començar l’educació maternal. Encara són una opció viable per a moltes famílies, ja que la tarifa mensual que paguen els pares per cada infant està molt per sota del preu final, una subvenció que assumeixen els comuns i que cada vegada es fa més complicat de costejar, a causa de la baixada d’ingressos i de les retallades econòmiques a les corporacions a conseqüència de la crisi que està vivint el país. Al Principat funcionen a dia d’avui onze guarderies comunals, amb una tarifa mitjana al mes per infant de 740 euros. Els pares en paguen de mitjana 334 i per als comuns representaria uns 400 euros cada plaça d’escola bressol que ofereixen. Una quota que permet deixar els infants a les guarderies de dilluns a divendres des dels volts de les vuit del matí fins a les vuit del vespre; en alguns casos, també dissabte al matí.      
Què s’ofereix als pares amb aquesta quota? A més de guardar els infants durant les hores d’escola bressol que es tinguin contractades, per als petits que van a la guarderia en horari complet el cost del dinar i el berenar també estan inclosos en el preu per als que ja no són lactants (en aquest cas, són els pares els que han de comprar la llet). Qui només hi va al matí, té el dinar inclòs en la quota; qui hi va a la tarda, el berenar. Els pares, que han de portar els bolquers i les cremes que necessiten els nadons, també han de sufragar una matrícula anual i, en alguns casos, els materials educatius que es fan servir a les guarderies.     
Per parròquies, Encamp és la que inverteix més diners per plaça en els centres que gestiona: Els Esquirolets, al poble d’Encamp i Els Marrecs, al Pas de la Casa, l’única al país que obre els diumenges. En aquest cas, el preu real per infant és de 950 euros mensuals, malgrat que els pares n’estan pagant aquest curs 375. Cal tenir en compte que aquest preu i els de la resta de la comparativa analitzada són per als horaris complets de tot el dia al llarg de tota la setmana, i que la totalitat de llars d’infants del Principat ofereixen la possibilitat de dur-hi els petits només al matí o a la tarda, amb la qual cosa varia el preu que en paguen els pares i la subvenció pública. En el cas d’Encamp, el comú cobra 244 euros mensuals per plaça de jornada partida.     
Després de les llars encampadanes, són les d’Andorra la Vella les que més cost representen per a les arques comunals. Amb un preu per plaça de 326 euros, el real és de 850 a les llars d’infants de Prada Casadet i dels Ser­radells. Quant a la de Santa Coloma (700 euros per als pares), el comú només n’inverteix 474 per infant. “Els costos depenen molt del preu del lloguer dels espais o del material per a les escoles”, explica Montserrat Altimir, cap de l’àrea de Social del comú de la capital, que considera que cada vegada els serà més difícil assumir el diferencial del cost de cada plaça.
“Tot i que ja es va fer una pujada de tarifes per als pares l’any passat, el cost real és insostenible.” Altimir recorda que, a més, els comuns ofereixen descomptes i fins i tot exempcions en la tarifa a algunes famílies amb problemes econòmics que els ar­riben derivades dels serveis socials par­roquials i del ministeri de Benestar i Salut. És per això que les corporacions volen que el Govern assumeixi, com a mínim, part d’aquesta despesa. És un debat que està obert des de fa temps. Les competències han de continuar sent comunals? Han de passar a l’Estat? S’han de compartir?
Algunes administracions locals ho tenen molt clar. És el cas d’Escaldes-Engordany, on la cònsol major, Trini Marin, sempre s’ha mostrat partidària de mantenir les competències en la gestió de les guarderies. “És un tema de proximitat”, explica la consellera d’Infància de la parròquia, Núria Pons, que indica que encara és d’hora per saber si es revisaran a l’alça els preus que paguen els pares per al curs vinent.
Carregar més els pares no és ara mateix una opció que es plantegi el comú d’Encamp. “És impossible que els pares assumeixin el cost total de la plaça, i la parròquia ha de continuar pagant aquesta part”, assenyala la consellera d’Afers Socials, Olga Moreno. Tampoc no és partidària de traspassar competències al Govern i creu que les possibles subvencions que es puguin donar des de l’Estat han de ser coordinades pels serveis socials de les dues administracions.  
L’opinió dels pares és difícil de saber, en no haver-hi al país cap associació de famílies amb fills en edat preescolar. Quan sorgeix algun problema, com va passar l’abril de 2011 amb la puja de preus que va decidir el comú d’Andorra la Vella, són els pares de la guarderia afectada els que s’organitzen per protestar.
De moment, i en espera que el Govern i els comuns decideixin el camí que han de seguir sobre les escoles bressol, totes les guarderies continuen sent subvencionades i gestionades directament per les parròquies. Només en un cas és aliena a l’administració pública. Es tracta de la llar d’infants El Petit Príncep, a la Massana. Gestionada i dirigida per Causes Pies, l’entitat rebrà el 2012 una aportació del comú de 400.000 euros que no només servirà per cobrir el cost de cada plaça, sinó també per assumir les despeses de les obres de remodelació que s’hi van fer i dels deutes històrics del centre.
Així, els pares que duen els fills a la llar d’infants massanenca han de pagar 330 euros, quan el cost real de la plaça és de 650. El director, Antoni Bach, considera que la quota mensual que paguen les famílies no dóna per mantenir el servei, ja que “cada any ens subvencionen menys”. La solució passa, segons Bach, per reduir els costos de personal. “Actualment hi ha 22 persones treballant-hi però cada cop hi ha menys infants a la guarderia. El que encareix el pressupost és el personal”, sentencia.
A la banda baixa de les subvencions per infant hi ha les guarderies de les parròquies d’Ordino, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Amb un 46% de subvenció del total del cost de la plaça (els pares paguen 325 euros i el cost real és de 610), des del comú d’Ordino assenyalen que el preu final fluctua segons el nombre de places que s’acaben contractant (famílies amb més d’un fill a la guarderia) i del tipus de servei escollit. És una circumstància que es repeteix a totes les llars d’infants parroquials. Com a la de Sant Julià, l’escola bressol L’Espill, on s’aplica una rebaixa del 25% en el preu que paguen els pares quan hi inscriuen un segon fill. El comú lauredià subvenciona la meitat de la quota –el cost real és de 660 euros–; el d’Escaldes-Engordany, que gestiona dues guarderies, assumeix un 53% de la matrícula, en pagar els pares 348 euros d’una plaça que en val de 750. A Canillo, la tarifa de Les Orenetes té un cost real de 700 euros, dels quals els pares en paguen 303.
Un dels problemes que afecta cada cop més el tancament de pressupostos de les guarderies comunals és el fet que els dar­rers anys ha baixat el nombre d’infants que hi acudeixen. S’ha passat de les llistes d’espera per a les inscripcions a trobar-se molts centres que comencen el curs amb un nombre important de places per omplir. Ho explica el director de l’escola bressol El Petit Príncep. “Des de fa un parell d’anys iniciem el setembre amb vacants a la guarderia, quan no havia passat mai. I això també afecta els comptes de l’escola bressol, perquè el personal és el mateix que si el centre estigués complet”, assenyala Antoni Bach.
A començament de curs, les onze guarderies comunals oferien en total unes 770 places, moltes de les quals no s’han acabat de cobrir. Són diverses les raons d’aquesta baixada en el nombre de matriculats. Segons expliquen els agents socials, el descens de la natalitat i la crisi econòmica (que ha fet que moltes famílies hagin marxat del país i que d’altres, amb algun dels membres a l’atur, hagin decidit prescindir de la guarderia i tenir cura dels infants a casa) estarien al darrere del descens dels menors inscrits a les escoles bressol. “També va per temporades”, explica la cap d’àrea de Social del comú d’Andorra la Vella. “A l’hivern, amb l’arribada dels temporers, s’acaben omplint les places”, assenyala Montserrat Altimir.

MÉS FACILITATS LABORALS PER PODER PASSAR MÉS ESTONA AMB LA CANALLA

Pares i agents socials són més favorables a implantar uns horaris de feina que permetin conciliar la vida laboral amb la familiar abans que ampliar els horaris i els dies d’obertura de les guarderies comunals. “Hi ha horaris que perjudiquen molt els treballadors que tenen fills molt petits i es veuen obligats a deixar-los tot el dia a la guarderia, i fins i tot a haver de pagar una mainadera durant les hores que estan tancades”, indica Guillem Fornieles, secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), que considera que la solució al problema no passa per ampliar els horaris de les llars d’infants, sinó per evitar abusos en els horaris per part de la patronal. Quant als pares, un grup dels que va visitar fa pocs dies l’escola bressol El Petit Príncep de la Massana en una jornada de portes obertes també es mostrava favorable a uns horaris de feina més raonables. De moment, quan les guarderies tanquen la solució es buscar una combinació d’horaris entre els pares.

XARXES FAMILIARS I D'AMISTATS PER VACANCES, FESTIUS I DIUMENGES

Les temporades de vacances, els diumenges i festius fan incompatible el sistema andorrà de guarderies públiques amb les feines en el sector comercial i turístic. Només el centre encampadà del Pas de la Casa obre pràcticament els 365 dies de l’any (aquest 2012 només ha tancat portes l’1 de gener i el 14 de març, i ho tornarà a fer el 8 de setembre i el 25 de de-sembre). Una mesura que es va prendre per proporcionar un millor servei als pares que treballen a les estacions d’esquí, en establiments hotelers i en comerços de la part alta de la par­ròquia. Però com s’ho fan els pares que treballen diumenges i festius a la resta de parròquies? Segons la primera secretària
de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Maria José Espinosa, “les xarxes familiars, veïnals i d’amistats han estat des de sempre la millor solució per als pares que treballen en comerços, hotels, bars i restaurants. A més, és una manera d’estalviar diners en uns moments complicats, en no haver de re-cór­rer a les mainaderes”. Espinosa també recorda que els darrers anys, per culpa de la crisis econòmica, aquesta problemàtica ha anat a la baixa. “Molts empleats de la construcció han deixat de fer hores extra i ja no treballen els caps de setmana”, indica la sindicalista, que admet que encara hi ha molts treballadors del comerç i l’hoteleria als quals “se’ls fa molt difícil conciliar la vida laboral i familiar”.

Va ser un avançament del que arribaria després, especialment en la segona part, quan Croàcia va posar de manifest les mancances dels andor­rans. El combinat balcànic, més fort, més ràpid i amb més varietat de joc, va imposar un ritme brutal al qual no va poder respondre la selecció que per última vegada dirigia Michael Broad des de la banqueta. L’objectiu de pujar a la divisió 2 A de l’Europeu es quedava, a poc a poc, en el camí.
I això que l’entrada en el matx va ser esperançadora per als  isards. En un vist i no vist, el bon treball de la davantera va permetre guanyar superioritat per l’ala contrària i Marc Gispert avançava els andorrans. Era el primer minut i la il·lusió recorria la grada del Camp del Consell, que fa cinc anys va veure com Croàcia perdia davant els locals. Eren uns altres temps, i els croats aviat ho van recordar a tothom. Són ells els que provenen d’una categoria superior i no estaven disposats a deixar-se guanyar la plaça.
Mentre els homes de Milan Yelavich entraven en joc, Andor­ra encara va tenir temps de fallar dos xuts a pals de Marc Abelló (la transformació de l’assaig i un cop de càstig). I al cap d’un quart d’hora va arribar el desvetllament dels visitants, que van igualar el marcador amb un assaig de Bunic. Els minuts anaven passant i les escomeses croates eren aturades per la defensa dels isards, quan encara les forces estaven intactes i poc importava fer un placatge. El desgast, però, anava passant factura i en el minut 30 Drazenovic va avançar Croà­cia. Els andorrans van notar el cop i abans d’arribar al descans Ursic va tornar a anotar (5-15). Abelló encara va apropar els locals amb un cop de càstig (8-15), resultat amb el qual el matx va arribar al descans.
El play-off, tot i la diferència en la gespa, podia semblar obert, amb un sol assaig transformat de diferència, però l’anotació d’Abelló va ser l’última dels tricolors. Croàcia, en canvi, va tirar pel dret. Com una piconadora. Els seus jugadors van sentir-se superiors i ho van voler reflectir al camp, cosa que van fer amb un dur parcial de 0 a 29 en la segona part, amb quatre assajos, un no transformat, i un cop de càstig com a recompensa al seu treball. Andorra mentrestant recorria a l’orgull i intentava anotar un altre assaig per agradar els aficionats, però una vegada i una altra topava contra la realitat: Croàcia era extremament superior. Fins al final.

reconeixements o no
El partit va deixar algunes coses per destacar. La primera, el compromís de Josep Magallón. El capità dels isards va fer tot el possible per no perdre’s el matx, tot i tenir destrossat el taló. El 15 andorrà va aguantar fins al final, encara que coixejava de forma evident. Una altra va ser el comiat trist per part de l’afició a Michael Broad. De fet, no semblava que el tècnic australià mar­xés. I és que la Federació, que tenia preparada una samar­reta signada pels jugadors i directius, no la hi va entregar a peu de camp. Qui sí que la va rebre, a més d’una placa commemorativa, va ser el River Andorra, en un reconeixement per l’ascens a la LEB or.

EL VESTIDOR

“Són millors que nosaltres”

MICHAEL BROAD
El seleccionador va reconèixer la superioritat dels visitants. “Hem pogut veure la diferència entre un equip d’una categoria i un d’una altra. Croàcia és millor que nosaltres. Tenen un nivell més alt i jugadors més forts, més alts i practiquen un joc més dinàmic. Al final el ritme del partit ens ha superat”, va indicar. El seleccionador, que va assenyalar que estar tantes setmanes sense jugar havia perjudicat l’equip, va assegurar sentir-se “molt orgullós dels jugadors per la seva feina i pel desgast que han tingut”.

Per tant, el consumidor ha tendit a buscar la patata més barata. “Ha estat un any de producció excepcional; a Espanya hi havia gent que les regalava perquè no sabia què fer-ne”, va explicar Fité. Per això el producte ha tingut més dificultats per fer-se un lloc en aquest entorn. La societat va decidir sortir al mercat amb un preu unificat en tots els establiments: les bosses de 2,5 quilos dissenyades per presentar-se en públic es comercialitzaven a 3,5 euros (o 1,4 euros el quilo). Un preu que es va considerar ajustat a un producte de qualitat, que segueix un procés completament ecològic. Però el gerent de Sabors i Aromes d’Andorra va reconèixer que potser s’ha de fer un replantejament a la baixa del preu quan s’inicïi la comercialització de la segona collita, que tot just ara s’està plantant. “És una cosa que s’haurà de replantejar, de mirar, per sortir al mercat més competitius”, va afirmar Fité.
No obstant això, matisa que també hi ha clients i consumidors que han acollit el producte de manera molt positiva. “Potser és un preu més elevat però és un producte de qualitat, de país, i hi ha persones que han provat el producte i n’estan encantades i que ens demanen que què faran aquest estiu, que ja no en tindran”, va afegir-hi Fité. I és que el que és clar és que la collita ja no pot arribar a l’estiu, perquè “sense productes químics és impossible. El producte s’acaba degradant, no té la mateixa qualitat que quan el culls.”
Per acabar de donar sortida a l’excedent ja s’està col·laborant amb Càritas, que en distribueix a través del banc d’aliments. “És un petit acte solidari per revalorar aquesta sobreproducció”, va explicar el gerent de la societat impulsora dels nous productes que han de contribuir a diversificar el sector agrícola nacional.
En total es van recollir 150.000 quilos de trumfa, dels quals Fité va recordar que una part es va destinar a promoció i una altra a llavor. La comercialització es va basar en dues vies, la directa a  la restauració (la trumfa, a més, s’ha promocionat en les jornades gastronòmiques de la Unió Hotelera) i la dirigida al consumidor particular, amb venda en grans superfícies i també en botigues petites de queviures. Fité va assenyalar que la línia de comercialització serà la mateixa en la segona collita. Això sí, es podrà actuar amb més antelació. La sortida al mercat de la trumfa també es va retardar més del compte perquè calia acabar de constituir formalment la societat Sabors i Aromes d’Andorra.

MÉS PRODUCTORS I MÉS QUANTITAT DE PRODUCTE

Aquesta segona collita té més productors. Un total de 46 agricultors participaran en el conreu. Fité va explicar que alguns, tot i ser socis de la cooperativa agrícola, no ho van poder fer l’any passat perquè “per motius tècnics” no hi van arribar a temps i que, per això, s’estrenen enguany. Així que amb la implicació de més productors es calcula que es recolliran 200.000 quilos de patates. De fet, els plans de la societat agrícola ja inclouen anar incrementant la producció. Aquest serà també l’any de les herbes aromàtiques, de les quals es calcula que es recolliran tres tones de planta seca. Fité va manifestar que estan molt il·lusionats amb la sortida al mercat, perquè “fins ara no existia, és un atractiu, també com a regal”.

I és que malgrat que el projecte de l’ecoparc preveia construir un hotel i un centre de tecnificació a la Rabassa, finalment s’ha descartat. “La següent fase no es farà”, va deixar clar Gil. Unes intencions que, de fet, es van anunciar també aquesta setmana als consellers de la minoria després de la reunió que van mantenir amb els representats del comú per tal de tractar diferents temes referents a l’ecoparc temàtic. En aquest sentit, el conseller socialdemòcrata, Rosseny Areny, va celebrar que “no hi hagi cap més inversió al pla de Conangle” i va recordar que des del seu grup sempre s’ha assegurat que “no veiem l’atractiu a tirar del totxo per fer un parc on els animals estaran engabiats”.
Gil, però, va insistir a dir que el parc d’animals serà “molt pedagògic” i que en tot moment s’ha pensat en un projecte encarat als grups d’escolars. Per això la incorporació de l’amfiteatre, perquè hi puguin pujar “i els puguin explicar per què hi ha aquests animals, o una mica la història de l’ós i el llop”.

Nou giny
La mandataria laurediana també va parlar de la nova atracció que acollirà el parc. Tal com ja va avançar el Diari fa unes setmanes, es tracta d’una estructura que incorporarà diferents circuits amb cordes i tirolines “a la qual podran accedir tant infants de quatre anys com avis de vuitanta”. La cònsol va remarcar que “la nova atracció està molt pensada per a les famílies i s’adapta molt bé a l’entorn”. Gil va afegir que tindrà una alçada considerable, d’uns catorze metres i que, per tant, malgrat que “és molt segura, si algú pateix vertigen no seria recomanable que hi accedís”. A més, en aquest sentit va destacar que la nova opció d’oci a la zona del camp base “pot anar bé per quan hi ha cues al Tobotronc”.
L’estructura es preveu que arribi a final de juny procedent del Canadà. Segons va detallar Gil, es traslladarà amb vaixell fins al port de València i des d’allà arribarà amb transport terrestre fins al Principat. Aquestes dificultats de transport impliquen un cost econòmic força elevat, que s’haurà de sumar al propi de l’atracció. Des del comú lauredià no es va voler xifrar encara la inversió total que caldrà per instal·lar l’estructura, però fonts consultades per aquest rotatiu van situar el cost de l’atracció i el del transport en uns 40.000 euros.
Pel que fa al muntatge, la cònsol va detallar que hi treballaran tècnics procedents d’Alemanya que pertanyen a l’empresa que fabrica les estructures, que també donaran suport tècnic de manteniment tant al personal de Naturlàndia com al del comú de Sant Julià. Tot plegat perquè una vegada arribi es pugui posar en marxa ben aviat, al juliol.

CENTENARS DE FIDELS ES TROBEN A CANÒLICH TOT I EL PONT

Un any més, la diada de Canòlich, patrona de Sant Julià de Lòria, va reunir centenars de fidels que no es van voler perdre la celebració. A peu, amb cotxe o en el bus que va habilitar per primera vegada el comú, els incondicionals de la festa van fer cap al santuari. Tot i així, la coincidència amb tres dies festius va fer que l’assistència fos una mica més baixa que en anys anteriors, encara que la cònsol major, Montserrat Gil, va remarcar que “Canòlich és Canòlich per als lauredians”. El conseller de la minoria, Rossend Areny, també va destacar que es tracta d’un dia de “recolliment”.
La jornada va començar amb la missa jove, després hi va haver ballada de sardanes amb la cobla Principal de Berga i al pic del migdia es va fer la tradicional missa amb la cantada dels goigs i la ballada de la dansa de Canòlich, a càrrec de l’Esbart Laurèdia. La festa va aplegar diverses personalitats polítiques, com ara el president del grup demòcrata, Ladislau Baró; la subsíndica, Mònica Bonell, o les ministres d’Educació i Salut, Roser Suñé i Cristina Rodríguez, respectivament, que van ajudar a repartir els 6.000 pans.

El text aprovat instaura règims d’afiliació per a persones en situació d’atur que s’han quedat sense cobertura sanitària, per a estudiants entre 25 i 30 anys que estan en la mateixa situació i, a més, possibilita que els treballadors per compte propi puguin beneficiar-se d’una rebaixa en la cotització de 100 euros. En els quatre primers mesos de vigència de la norma, un total de 164 empleats autònoms s’han acollit a la rebaixa i, per tant, estan abonant 300 euros mensuals de cotització enlloc de 400. Segons l’estadística de la CASS, el febrer del 2012 els treballadors per compte propi donats d’alta eren 3.407. Per tant, la mesura, de moment, ha beneficiat un 4,8% del col·lectiu.
Per poder acollir-se a aquesta rebaixa –una de les promeses electorals de Demòcrates per Andorra (DA) per pal·liar els efectes de la crisi econòmica i una demanda dels empresaris, que es queixaven de l’elevada quantia econòmica–, els autònoms han de trobar-se en els primers 24 mesos d’activitat o han de complir requisits relacionats amb la comptabilitat: han d’haver tingut uns resultats inferiors a 24.000 euros en l’exercici anterior i una xifra de negoci no superior a 150.000 euros si es dediquen als serveis professionals i empresarials o de 300.000 si es dediquen a la resta de sectors. La xifra de beneficiaris ha crescut especialment a l’abril, amb 120 autònoms nous amb la cotització rebaixada, de manera que es preveu que la quantitat vagi augmentant els mesos vinents, a mesura que es presentin i acceptin noves sol·licituds.

Aturats i estudiants
Els règims per a persones en situació d’atur i per a estudiants d’entre 25 i 30 anys tenien fins al 30 d’abril 39 i 37 afiliats, respectivament. El primer pretén garantir que les persones que s’han quedat sense feina –i els possibles assegurats indirectes que tinguin a càrrec– i  que tampoc no gaudeixen de la prestació per desocupació involuntària es beneficiïn de cobertura sanitària. Això sí, han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació. El pagament mensual que han de fer per tenir dret al reemborsament dels actes mèdics és de 95,16 euros.
Els estudiants han de cotitzar 52,34 euros cada mes per disposar de cobertura mèdica. Amb aquest règim especial es resol una altra problemàtica que havien denunciat reiteradament els afectats. La Llei de la CASS estipulava que a partir dels 25 anys ja no es podia ser assegurat indirecte i això deixava en una situació complicada aquells joves que als 25 encara continuen formant-se.
Per pal·liar l’impacte econòmic dels nous règims d’afiliació i de la rebaixa de la cotització dels autònoms, la Llei de mesures urgents  va establir accions d’estalvi per a la CASS, com ara que les baixes mèdiques es tornin a pagar des del quart dia. La posterior rebaixa de les tarifes mèdiques també ha de significar un estalvi per a la seguretat social.

D'ALTRES RÈGIMS ESPECIALS

Els de persones sense feina i el d’estudiants majors de 25 anys se suma a d’altres règims especials d’afiliació que ja té la seguretat social per a aquells col·lectius que, pels motius que sigui, no poden ser inclosos al que és propiament la branca general. Amb les dues noves incorporacions, la CASS té ara mateix vuit règims especials en què s’engloben, per exemple, orfes de pare i mare la tutela dels quals és de l’Estat, els reclusos al centre penitenciari, les persones amb discapacitat o els treballadors prejubilats.
En el cas dels orfes sota tutela pública o de discapacitats, qui es fa càrrec de la cotització, segons reflecteix la llei, és l’Estat. També és el cas dels reclusos del centre penitenciari. El Govern ha d’abonar la cotizació mensual mentre duri l’estada a la presó.

A mitjan setmana, el ministre Luis de Guindos havia avançat que caldria almenys 9.000 milions. L’entitat va admetre que el 2011 va tenir 2.979 milions d’euros en pèrdues, i no beneficis com s’havia dit al febrer, i la major part del consell va presentar la renúncia. A més, l’agència de qualificació Standard &?Poor’s va rebaixar a nivells de bons escombraria la nota d’alguns bancs espanyols, entre els quals Bankia i la seva matriu, BFA, a més de Banca Cívica, Bankinter i Banco Popular.
D’altra banda, el president del govern, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, es van reunir ahir a la Moncloa. El dirigent socialista va parlar sobre la possibilitat de crear un banc públic per acollir les entitats financeres rescatades, que considera una opció que “mereix ser estudiada”.
Mariano Rajoy també es va reunir amb Josep Antoni Duran i Lleida, i el portaveu de CiU al Congrés va assegurar que el president del govern s’havia compromès a posar en marxa mesures per donar liquiditat a les autonomies. Duran i Lleida va comentar que “segurament no seran exactament hispanobons” però que servirà per “no deixar penjada cap comunitat”. A més, va afirmar que Europa “hauria de fer-se càrrec de la recapitalització dels bancs, no el govern”. Abans, el president de la Generalitat, Artur Mas, va comentar que Catalunya necessitarà suport de l’Estat per afrontar els deures i els pagaments mensuals. “El mecanisme tant ens fa mentre ens proporcioni tresoreria suficient per pagar, perquè tots tenim factures a final de mes”, va comentar Mas, que va recordar el dèficit fiscal de Catalunya respecte de l’Estat i el deute de l’administració central.

Nivell rècord per al deute
La prima de risc del deute espa­nyol va tancar ahir amb una pujada de 17 punts, fins als 494, el màxim des de l’entrada a l’euro, amb una rendibilitat del 6,31%, La borsa de Madrid va tenir una lleugera pujada, del 0,13%.

LA UE DENUNCIA ARGENTINA PER DIFICULTAR LES IMPORTACIONS

La Unió Europa va presentar ahir una denúncia davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) contra Argentina, que es pren com una reacció a la nacionalització d’YPF. El comissari europeu de Comerç, Karel de Gucht, va anunciar que va ordenar “a la delegació de la UE a Ginebra que iniciï el procediment a l’OMC contra les restriccions d’Argentina a les importacions”, i va explicar que aquest país “imposa mesures comercials restrictives des del 2005. I aquestes mesures són il·legals”. La denúncia es refereix al règim d’autoritzacions prèvies necessàries per a les importacions, que es considera que “retarden” l’entrada de productes, o que els refusen “per raons poc transparents”. Ara s’obre un període de dos mesos perquè la Unió Europea i Argentina es posin d’acord, o si no l’ens europeu pot exigir una resolució sobre la legalitat de la situació.
El comissari europeu va considerar que la denúncia és “un assumpte separat” de la nacionalització d’YPF a la petroliera Repsol. De Gucht va afirmar que el cas d’YPF “ha pogut ser la mesura proteccionista més visible d’Argentina, però en profunditat, la política comercial d’Argentina té arrels en pràctiques comercials injustes”. Segons algunes fonts comunitàries, l’actuació contra Repsol ha accelerat el procés. El comissari de Comerç va comentar que “de moment” no es plantegen algunes mesures proposades per Espanya, com per exemple suspendre avantatges duaners que té Argentina, però va indicar que la comissió “treballa estretament amb Espanya i segueix de prop allò que succeeix”.