Simplement és un paratge que atrapa des del primer minut. Ho fa per l’àurea de misteri i l’ambient grisós que, en certa manera, il·lumina el cel. Inis Mór, a la costa oest d’Irlanda, és la més gran de les tres illes d’Aran i també un indret especial. Amb prop de 800 habitants que tenen el gaèlic com a llengua oficial i que viuen repartits en peculiars cases arreu de la costa, representa una mescla estranya. Un aiguabarreig entre una societat rural que viu de la pagesia i la pesca i la modernitat que l’arribada del turisme –en cap cas, de masses– ha derivat en la instal·lació d’un grapat d’allotjaments que es poden comptar amb els dits de la mà. Només un supermercat, pocs bars, una escola minúscula i un museu, que nar­ra com els antics pobladors van explotar el negoci de la llana, com­pleten l’urbanisme de la zona.
Un mode més que recomanable per visitar-la és enfilat en una bi­cicleta –portar un impermeable a la motxilla no està de més– i deixant-se endur per la calma més absoluta. Silenci pur. Pocs cotxes i algun carro amb cavall pilotat per pagesos, que fan rutes per als excursionistes més mandrosos, són els únics que, de tant en tant, envaeixen les tranquil·les carreteres que connecten la petita illa d’extrem a extrem. La sensació de ser el protagonista d’alguna de les escenes pròpies de la novel·la sueca de misteri s’apodera del visitant a poc a poc. Perquè tanta quietud en aquell ambient intrigant no fa altra cosa que donar força perquè les ales de la imaginació comencin a batre.
Inis Mór, però, també amaga sorpreses per a qui la visita. És obligat arribar-se fins a Dún Aonghasa, una fortificació prehistòrica erigida a l’edat de bronze conservada avui de manera esplèndida. I quan una està convençuda que ja no queda res més que sigui capaç de superar el paisatge, arriba el colofó: un seguit de penya-segats gegantins amb una caiguda de més de cent metres que deixen la boca oberta. I tan oberta. Els més valents no dubten a estirar-se al terra i abocar el caparró just allà on acaba el sòl i comença l’infinit. La manera com el vent espetega a la cara i les ones ho fan contra les roques d’allà abaix és indescriptible.

RECOMANEM

>> Els habitatges propis de la zona tenen els teulats de palla i la majoria també les portes de fusta de l’entrada pintades de colors. Les parcel·les estan separades per marges de pedra baixos.

“El bé que faria al crèdit d’Espanya amb una simple mesura: dissoldre el parlament i convocar eleccions”, va dir Mariano Rajoy a la tarda des de la tribuna del parlament com a rèplica al discurs del president del matí.
Davant d’aquesta petició, Zapatero va instar el líder de l’oposició a presentar una moció de censura al parlament amb la insinuació que el PP no s’atreveix a fer-ho perquè no té cap programa alternatiu a presentar i defensar. Rajoy va recordar al president del govern que “ara defensa tot el que rebutjava fa un any” i li va dir que el problema principal “és la seva falta de credibilitat”.
El president espanyol va defensar la reforma laboral i l’allargament de la jubilació fins als 67 anys. Pel que fa a Catalunya, es va mostrar obert a recuperar a través de lleis alguns dels preceptes de l’Estatut declarats inconstitucionals amb la sentència del Tribunal Constitucional i fer-ho en diàleg obert amb la Generalitat.

Resposta catalana
José Montilla, de la seva banda, va considerar “insuficient” la resposta que José Luis Rodríguez Zapatero havia donat hores abans al debat de política general sobre la sentència de l’Estatut. Montilla va advertir que no es conforma amb “unes frases”, i va afegir que “sembla que el missatge de Catalunya comença a ser escoltat”, encara que “segurament no ho és prou”.
Els partits catalans van intervenir després que Zapatero i Rajoy. El portaveu del grup parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que el Tribunal Constitucional ha actuat com un element separador amb la sentència sobre l’Estatut, que va qualificar d’un clar retrocés, i va advertir el PSOE i el PP que amb les seves actituds fan créixer la indignació i l’independentisme a Catalunya. Duran hi va afegir que amb la sentència del TC “l’esperit de la transició queda liquidat i ara toca refer el pacte”.
Des d’ERC, Joan Ridao, en un discurs molt dur amb constants al·lusions a la manifestació de Barcelona, va qualificar el projecte d’Espanya plural de “cementiri” que provoca una “crisi d’Estat que vostè [Zapatero] no reconeix”. Per últim, el portaveu del PNB, Josu Erkoreka, va afirmar que el projecte polític de Zapatero “s’ha desplomat”, però va afegir que continua obert al diàleg i a establir nous pactes malgrat el recel que li produeix l’executiu.

MAS OFEREIX AL TRIPARTIT APROVAR LA MOCIÓ QUE ELLS PROPOSIN

La sessió de control al govern que ahir va celebrar el Parlament català va esdevenir un monogràfic sobre la manifestació de dissabte passat i la resposta unitària que cal donar a la sentència de l’Estatut. Artur Mas, cap de l’oposició i líder de CiU, va oferir a les tres formacions que integren l’executiu que proposin una moció sobre la sentència per portar-la al Congrés espanyol que ells aprovarien sense posar-hi cap condició. Només va suggerir que seria bo incorporar-hi el lema de la manifestació, Som una nació. Nosaltres decidim.
El president José Montilla va convocar ahir una cimera de líders catalans aquesta tarda a Palau per explorar un possible acord amb vista al ple extraordinari de demà sobre la sentència del TC.

L'ambaixada de França ha celebrat aquest dimecres la festa nacional francesa, que commemorar la Revolució del 1789, amb una recepció en què hi han estat presents els principals actors polítics i socials. En l'acte festiu, en què han estat presents els principals actors polítics i socials del país, Berçot, que s'estrenava a Andorra en un 14 de juliol, ha afirmat que té per missió "estar al costat del Principat perquè París sigui el millor aliat i el suport a l'accés d'Andorra a la Unió Europea i també en les instàncies internacionals". El diplomàtic també ha volgut destacar la tasca que es vol fer en matèria de cooperació cultural. En el seu discurs, una part del qual ha fet en català, Berçot ha parlat de la importància que té per França "recòrrer als vostres costats, al costat del Principat amic, el camí que ha de conduir a l'encaix amb l'esfera europea". Respecte del l'apartat cultural, ha indicat que "l'acció cultural és un component essencial" del vincle entre França i el Principat i ha agraït a les institucions andorranes que hagin "percebut l'enriquiment cultural únic que propicia al Principat aquesta dualitat cultural". Dins d'aquest àmbit l'ambaixador ha destacat l'ensenyament de l'idioma francès i ha dit que s'esforçarà perquè augmenti el nombre d'estudiants que gaudeixen d'estudis superiors a França.

La nòmina d'assistents l'encapçalava el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que ha destacat les bones relacions que hi ha entre Andorra i França, i que també exemplificarà la visita del president francès i copríncep Nicolas Sarkozy, el 29 de juliol.  

El ministre d'Economia, Pere López, ha explicat que aquestes línies mestres que es volen treballar conjuntament amb ApC es presentaran entre mitjans i finals de setembre i que les indicacions principals del document de directrius són la contenció de la despesa i la priorització d'objectius.

Pere López ha indicat que el document de directrius va dirigit als departaments i a les societats parapúbliques per tal que apliquin mesures d'austeritat, contenció de la despesa i priorització, així com la revisió dels objectius i dels projectes pressupostaris. Per tant, els departaments estan treballant activament per fer una nova fixació d'objectius pressupostaris. Fins que el Govern no conegui la situació de cada departament en aquests termes, no s'iniciarà el treball per elaborar les línies mestres del que ha de ser el pressupost de l'any vinent. Així mateix, ha explicat que ja s'ha posat en coneixement del grup parlamentari d'ApC l'aprovació d'aquest document, i que s'ha fixat una reunió la setmana vinent.

La delegació de la capital està encapçalada per la cònsol major, Rosa Ferrer, que ha viatjat acompanyada de la la seva cap de Gabinet, Meritxell Perez. Alguns dels temes que es tractaran durant aquestes sessions són la incorporació de noves ciutats a l'organització, com Puerto Príncipe o Caracas, o l'ampliació dels estatuts que regeixen la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas. La de Santo Domingo és la primera Assemblea en què Andorra la Vella hi assisteix com a membre nat, després de la seva integració a l'UCCI al 2008.

La cerimònia de benvinguda té lloc aquest mateix dimecres tot i que els treballs propis de l'assemblea s'iniciaran aquest dijous amb l’aprovació de l'acta de la XIII Assemblea Plenària, la presentació de l'informe dels vicepresidents, de l'informe de gestió de la Secretaria General, de l'informe econòmic del director general i la presentació de les propostes d'organització, d'objectius generals, l'avançament de programació, l'elecció de càrrecs directius per al bienni 2010-2012 i l'aprovació de la Declaració De Santo Domingo.
Les propostes d'organització passen, entre altres, per aprovar la inclusió de Puerto Príncipe i l'alcaldia metropolitana de Caracas com a ciutats associades a la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas. D'altra banda, l'assemblea també debatrà la possibilitat de modificar els estatuts de l'associació per adequar-los als canvis i les noves incorporacions dels darrers anys. D'aquesta manera, es vol ampliar els membres del comitè executiu per mantenir el mateix nombre representatiu dels membres nats i associats que formen l'assemblea plenària.

La designació de San Salvador com a Capital Iberoamericana de la Cultura 2011, així com la constitució del Comitè Sectorial de Gestió Integral del Risc, són altres temes que es debatran durant la cimera de Santo Domingo.

Pel que fa als eixos pels propers dos anys, la UCCI vol basar els seus objectius en la cohesió social, les politiques d'integració i innovació social; l'impuls de les accions per al desenvolupament econòmic, el compromís amb la sostenibilitat; l'ètica i la transparència en la gestió pública; la formació municipal; i la cooperació estratègica com a eina d'integració.

L'Art Camp, organitzat per la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (CNAU), és una trobada d'artistes d'arreu del món, que passaran dotze dies al país, durant els quals podran inspirar-se en els paisatges andorrans per crear les seves obres i fer contactes comercials. Cal destacar la participació Francisco Sànchez, que representarà Andorra a la Biennal de Venècia, o l'escultor espanyol Joan Panisello. Jean Michel Armengol, secretari general de la CNAU, ha destacat que per primera vegada hi haurà fotografia, de la mà del francès Marc Harrold, i ha afegit que es comptarà amb representació portuguesa.

El Centre de Congressos d'Andorra la Vella acollirà l'acte inaugural de l'Art Camp 2010, el proper dilluns 19 de juliol. Aquest any ha estat un "èxit" pel que fa a les inscripcions, segons ha explicat Armengol. Per aquesta edició s'han rebut "el doble d'inscripcions" que el 2008. Per això la tria dels artistes andorrans "ha estat difícil", tal com ha apuntat el comissari de l'Art Camp, Faust Campamà, que ha afegit que els criteris per seleccionar els participants s'han centrat en elements com la "figuració" o la "contemporaneïtat", i també s'ha tingut en compte que hi hagués diverses edats entre els creadors locals escollits, com Arnau Pérez, a qui li espera un "futur brillant", segons Campamà, o altres "de més edat" com Alfons Valdés.

En la primera edició no hi va haver cap representant de Portugal i aquesta vegad es compta amb Bárbara Assis. Entre els 27 països representats hi ha Alemanya, Bèlgica, Austràlia, Costa Rica, les Illes Seychelles, Moçambic, Kuwait, Letònia o Haití. Durant la seva estada els artistes compaginaran diverses activitats lúdiques, com una visita a Caldea, amb tallers. El dia 21 de juliol s'inaugurarà una mostra a la galeria Ara Art, amb obres de petit format, que cada artista podrà portar i d'aquesta manera tindran l'oportunitat de vendre a Andorra. De la seva banda, la cap de serveis i promoció de Turisme d'Ordino, Maria de la O Soto, ha assenyalat que el que és interessant de l'Art Camp és l'apropament cultural entre els artistes, així com veure que diversos racons del país s'omplen de persones que treballen per elaborar obres d'art.
Art Camp culminarà amb tres col·leccions artístiques diferents, que passaran a ser dels organismes patrocinadors, és a dir, del Comú d'Ordino, de la Unesco i de la Societat Bomosa, així com amb una mostra que viatjarà a diversos indrets durant el 2011.

El Grup Internacional de la Pastoral Penitenciària de la Mediterrània Occidental, que vetlla per uns àmbits penitenciaris el més adequats possibles, està realitzant la seva primera trobada al Principat. Aquest dimecres els participants han visitat el Centre Penitenciari de la Comella i posteriorment han estat rebuts a Sindicatura.  Tot i així, Echtermeyer també ha afirmat que cal trobar solucions als problemes jurídics "per fer un servei a la dignitat humana".

El Grup Internacional de la Pastoral Penitenciària de la Mediterrània Occidental, que vetlla per uns àmbits penitenciaris el més adequats possibles des del context dels valors catòlics, està realitzant la seva primera trobada al Principat. Aquest dimecres els participants han visitat el Centre Penitenciari de la Comella i posteriorment han estat rebuts a Sindicatura.  Tot i així, Echtermeyer també ha afirmat que cal trobar solucions als problemes jurídics "per fer un servei a la dignitat humana". També ha remarcat que la situació a Europa varia molt entre els diferents estats, i que, per exemple, Ucraïna, que "té molts problemes", podria aprendre dels països petits. No obstant això, Echtermeyer ha constatat que a Andorra "el consum de la droga és un problema" mentre que al seu país, Alemanya, "no es porta a ningú a la presó" per aquest motiu. I ha afegit que aquestes qüestions s'han de reflexionar des d'un punt de vista religiós, però també jurídic i social "per fer un servei a la dignitat humana". En aquest sentit, l'ICCPPC aposta per la reeducació dels presos, per exemple, mitjançant treballs per la comunitat.

L'ICCPPC és una organització no governamental que, com a entitat de caràcter consultiu especial, envia representants a les Nacions Unides per exposar aquells problemes que detecten en els centres penitenciaris. Així mateix, acompanyen moralment als presoners. Aquest dimarts va començar la visita dels representants del grup de la Mediterrània Occidental, amb la presència de sacerdots portuguesos i espanyols i per part de la Diòcesi d'Urgell, del vicari general, Joan Pujol; i el delegat diocesà de la Pastoral Penitenciària i arxiprest de les Valls, Ramon Sàrries. Els participants han compaginat les reunions de treball i la trobada amb la direcció del Centre Penitenciari i amb el síndic general amb una visita turística a Meritxell.

Akko per als israelians. Akka per a turcs i àrabs. Sant Joan d’Acre per als antics croats, que en van fer la seva seu principal. De pròspera ciutat portuària, enclavament comercial de l’antiguitat, va passar a ser una de les principals fortificacions dels croats a Terra Santa, protegida per la temible Orde del Temple. Fins al 1291, quan els cavallers van ser derrotats –i massacrats– per les tropes del soldà d’Egipte, al capdavant d’un gegantí exèrcit al qual s’havien afegit turcs i mamelucs.
Ressonàncies històriques d’una de les ciutats més antigues del món –es data la seva fundació cap al 1500 aC– que avui en dia regalimen de les pedres de la muralla, intrigues polítiques que encara murmuren en la foscor de les enormes cambres –visitables– de la fortificació. Un viatge, un recorregut, que està bé per fer-lo amb la imaginació estimulada per les novel·les de cavalleries, de Tirant lo Blanc a l’extensa producció de l’alemany Peter Berling al voltant de la recerca del mític Sant Grial.
La muralla –de la qual ha sobreviscut una part important– ja no compleix la mateixa funció defensiva que aleshores, tot i que aquest racó del Mediterrani segueixi sent un lloc convuls al llarg dels segles. El baluard és ara un mirador, un punt de trobada, passeig i contemplació: el mar batent directament contra la pedra, que s’enfonsa perpendicular en l’aigua.
Les fortificacions guarden algunes sorpreses. Fins i tot per als mateixos habitants: no va ser fins al 1994 que es va descobrir el túnel construït pels templers al segle XII, un passadís excavat en la roca natural que permetia la fugida cap al port en cas d’atac a la fortalesa. No va estar obert al públic fins al 1999.
La ciutat, inclosa al llistat de llocs d’interès cultural per la Unesco, preserva l’estil de vida bulliciós d’un port pesquer, un indret alhora tocat pel turisme i que manté un mode de vida tradicional, com ho fan palesos el moll ple de xarxes que s’assequen al sol i barques amb els cascos regirats després de l’última capa de pintura. I els mercats, basars i botiguetes que proliferen per qualsevol racó.

RECOMANEM

>> El bullici dels mercats. La ciutat està solcada per l’oferta colorista de les parades dels omnipresents mercats. Dolços, quincalla, fruites i verdures, roba. Un univers per a vista i olfacte.

Juan Carlos Navarro, el jugador de bàsquet del Barça co-negut com la Bomba va estar a Andorra gràcies a l’organització del Campus Nike 2010. Vuit joves dels més de 200 participants en les estades de bàsquet l’entrevisten per al Diari Obert.

(Jordi Serrato. 13 anys, la Seu d’Urgell). A la final de l’Eurolliga, com et vas sentir quan tot­hom et cridava MVP?
En aquell moment, molt content, és el màxim grau al qual aspira qualsevol jugador europeu, a banda d’ajudar el teu equip a guanyar l’Eurolliga. Després, però, cal continuar i va anar una mica malament.

(Pau Serena. 13 anys, Barcelona). I com et vas sentir en perdre la final de la lliga?
La veritat és que vam fer una temporada molt bona, però la darrera setmana vam tenir una aturada de 10 dies que crec que ha estat una de les claus per jugar malament. És clar que el títol més important és l’Eurolliga, però vam acabar una mica molestos per perdre i 3 a 0.

(Roger Rebordosa. 13 anys, Barcelona). D’on treus la motivació per fer un quart triple seguit?
Entreno molt el triple. És un tema de confiança. Els meus companys confien en mi i no tinc por a tirar.

(Àlex Miñambres. 13 anys, Vila-seca, Tarragona). Com valores la teva experiència  a l’NBA?
Explicar que vas estar a la millor lliga del món és molt important. Però és millor estar aquí, perquè estic amb la família i amics. Vaig estar amb un equip que no gua-nyava gaire i a mi m’agrada gua-nyar. Va ser una bona experiència personal, però dolenta a la pista o pel que fa al joc.

(Marta Aguilera. 14 anys, Ter­rassa, Barcelona). Què és el que més t’agrada del bàsquet?
M’ho passo bé, si no fos així no estaria jugant des dels vuit anys. El que més m’agrada és jugar per guanyar títols, i els partits importants em motiven bastant.

(Carla Jiménez. 15 anys, Barcelona). En un partit definitiu quan tires i falles, què penses?
Això és l’esport, entreno perquè això no passi, quan tiro la gent confia que puc fer bàsquet, i no tinc por.

(Laia Aycart. 15 anys, el Prat de Llobregat, Barcelona). Has pensat mai a deixar el bàsquet?
Sí, quan vaig començar al primer equip i els veterans no em tractaven gaire bé, perquè potser creien que els podia treure el lloc a la pista i es van comportar una mica malament. Aquests moments, en què no m’ho he passat bé jugant, han estat molt pocs. Ara sóc un jugador important. He tingut sort d’estar al Barça.

(Cristina Capdevila. 15 anys, Barcelona). Amb quin equip t’agradaria jugar fora del Barça?
És molt difícil respondre. He estat 15 anys jugant al Barça. De no estar al Barça m’hauria agradat jugar més anys a l’NBA.

Roger Rebordosa. Què tens pensat fer quan et retiris?
No ho sé, m’agradaria fer alguna cosa relacionada amb el bàsquet, potser d’entrenador. Espero, però, que em quedin molts anys si el físic aguanta.

Pau Serena. Amb quins jugadors del Barça et fas més?
Amb tothom hi ha molt bon feeling, però amb Victor Sala, Jordi Tries, Roger Grimau i en Ricky estem més junts.

Àlex Miñambres. Què et va semblar l’entrada de Ricky Rubio al Barça?
Va ser una bona notícia perquè a banda de ser un jugador molt jove i bo sap llegir molt bé el partit.

Carla Jiménez. Si no t’haguessis dedicat al bàsquet que hauries fet?
No ho sé, m’agrada el tennis, hi jugo quan puc. Hauria estudiat una mica més.

Marta Aguilera. De petit, et vas plantejar mai d’arribar tan lluny?
De petit, no. Als 15 o16, però et dones compte que hi pots arribar. He estat un noi estrany, potser, de petit només volia jugar a bàsquet i he canviat moltes coses per jugar a bàsquet, per exemple no he anat mai amb el col·legi de colònies, perquè un entrenament era molt important. La meva mentalitat era aquesta.

Laia aycart. Atac o defensa?
Atac, no sóc gaire bo defensant.