La relació entre el BC River Andorra i el seu entrenador, Joan Peñarroya, va començar la temporada passada. Es van trobar en un camí amb molts punts on confluïen i en poc més d’un any i mig han aconseguit el gran objectiu que s’havien plantejat des que van començar a parlar. Un trajecte que, si no passa res d’estrany, continuaran fent plegats.

Ahir va ser una de les sis persones que van estrenar el servei de menjador social que ofereix el Casal Calones. Poder fer un àpat de forma gratuïta li permet millorar una mica la seva situació econòmica. “És una ajuda, però jo necessito treballar”, assegura, i hi afegeix que l’angoixa que té fa que “a vegades a les nits no dormi”. Està separada i d’ella també depèn una filla de dinou anys que estudia educació infantil a Bourg-Madame. Sobreviu amb 118 euros al mes que li donen com a pensió d’invalidesa –li van denegar la prestació d’atur– i destaca que “amb prou feines en tinc per pagar la llum i el telèfon”. El lloguer el sufraga amb la liquidació que li van donar en acomiadar-la, però “s’acaba”, afirma. I és que una de les seves preocupacions és poder pagar els estudis de la filla, ja que actualment no reben cap ajuda i “no sé fins quan podré aguantar”.
Ahir va poder menjar calent i de forma gratuïta. Malgrat que ja fa temps que està en contacte amb els serveis socials del comú de la capital, els responsables del menjador també li van demanar les seves dades per intentar trobar alguna sortida al seu cas integrant-los en la xarxa d’assistència social de què disposa la parròquia i el país. La possibilitat de poder anar al Calones, però, també els serveix per relacionar-se amb més gent i no quedar exclosos, ja que de moment, en ser pocs usuaris, no s’ha hagut d’habilitar cap lloc especial i per tant comparteixen taula amb els padrins que habitualment dinen allà.

Afluència
“El primer dia ja prevèiem que no seria massiu, però el boca-orella farà que a poc a poc vingui més gent”, va explicar el cap de l’equip del casal, Cristian Asensio, que va remarcar que de moment es tracta d’una prova pilot de tres mesos i per tant no els preocupa en excés el fet que de moment siguin poques les persones que s’han interessat pel servei. Un altre dels elements a què atribueixen la poca afluència de comensals és la vergonya. I és que els responsables del casal reconeixen que a la gent que passa per situacions difícils encara li costa buscar ajuda de manera oberta. En un país petit on la majoria de gent es coneix es fa difícil fer el pas.
Pel que fa als àpats, els usuaris del servei de menjador social tenen a la seva disposició el mateix menú que la resta de comensals, i el projecte engegat pel comú d’Andorra la Vella preveu oferir aquest servei tant a les persones en situació de risc social de la parròquia com de la resta del país.
La resta de persones que van passar ahir pel Casal Calones també tenen cita avui amb l’educador social per tal de donar-los a conèixer la xarxa d’atenció social. Si es pot trobar una sortida pel seu cas, és probable que no hagi de tornar al menjador. El cap d’equip del casal va explicar que el perfil d’usuaris és molt semblant, amb persones d’entre 39 i 55 anys, amb pocs ingressos o fins i tot nuls, perquè en la majoria de casos s’han quedat sense feina.
Per la Marta, la primera impressió del servei de menjador social va ser bona. I de fet va reconèixer que el més probable és que el recomani a altres companys que es troben una situació similar a la seva. “Tenim un grup de pares i mares separats i segurament alguns d’ells estaran interessats a venir a menjar aquí perquè també estan sense feina. Quan se n’assabentin, vindran”, va afirmar. A partir d’ara, ella aprofitarà el servei per poder fer un àpat sense tenir una despesa extraordinària i així intentar estalviar alguns diners per millorar la seva situació i pagar els estudis de la filla.

SUPORT PER BUSCAR FEINA

La necessitat de la Marta de trobar una feina per poder millorar la seva situació econòmica fa que no s’estigui de braços plegats. Està inscrita al servei d’Ocupació però reconeix que de moment no li ha servit de gaire. “No truquen, per això m’he de buscar la feina jo”, explica. És per això que també ha acudit a la Creu Roja, on rep suport per intentar trobar una ocupació. “Faig cursos, m’ajuden a buscar alguna feina, amb el cur­rículum, m’expliquen com funcionen les ajudes socials i també tenim una psicòloga que ens dóna suport perquè no ens quedem a casa”, apunta.

Per primera vegada el nombre de clients que tenen un servei de telefonia fixa a les llars (que inclou també als negocis) via la fibra òptica ha superat els clients amb línia analògica, segons les dades fetes públiques ahir per Andorra Telecom.

L’objectiu del seminari és dissenyar tasques amb competències bàsiques i crear rúbriques per avaluar per competències. Entre d’altres, s’hi abordaran els conceptes, les tasques competencials, els indicadors i els criteris d’avaluació, amb exemples concrets de proves d’avaluació diagnòstica de competències bàsiques.
El Cicle de Perfeccionament Professional compta amb la col·laboració de la Fundació Crèdit Andorrà que, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament i al progrés social, té subscrit un conveni de col·laboració amb la Universitat d’Andorra des de l’any 2004, a través del qual contribueix a facilitar l’accés a la formació.

Va basar la seva interpretació en la pel·lícula de Woody Allen?
No, de fet no l’he vista.

I jo que em pensava que l’havia estat mirant i remirant.
No, perquè m’hauria influït massa i així m’he pogut fer el personatge més meu. Així segur que no he fet una imitació.

Però li deu agradar el cine de Woody Allen.
Tampoc, la veritat és que no gaire, no em mata. Alguna pel·lícula hauré vist però ni me’n recordo.

Què li sembla Harry, l’‘alter ego’ del Woody Allen?
És diferent a tot el que he fet fins ara. Neuròtic, mentider. En algunes coses ens assemblem.
També es gasta tants diners en psicoanàlisi?
No, no faig psiconàlisi però com ell sóc molt tímid. La meva mare sempre em diu que sóc un paio molt rar. Peculiar.

Els lectors estan desitjant saber per què.
Per exemple, els meus amics em diuen que el meu iPod explotarà algun dia. Després d’una cançó de Jerry Lee Lewis pot venir una de Julio Iglesias, que per mi és el número 1, i després una de màquina. Això a banda dels meus gustos cinematogràfics.

Que ja intueixo que deuen ser extravagants.
He arribat a veure 50 cops alguna de les pel·lícules de Louis de Funes i també m’agraden molt les de Paco Martínez Soria. Ara, si em dius de mirar Rambo, també me la miro i, això sí, Pretty Woman també l’he vista un munt de cops. Sóc un romàntic.

‘Pretty Woman’ és per veure-la amb la mossa, oi?
Sí, però jo no puc.

Té una relació a distància, intueixo.
La meva xicota és de Los Angeles.

Així, es veuran poc.
De fet encara no ens hem vist, fa vuit anys que tenim una relació per Internet.

I és la seva xicota tot i que no s’han vist mai?
Sí, i jo el seu nòvio. Ja t’he dit abans que sóc peculiar.

No l’hi negaré.
Aquest estiu, al juliol, ens conèixerem en persona.

Això ni el Woody Allen real.
Això ben bé, no, però ell té molt èxit amb les dones tot i ser lleig.

I per què deu ser?
Per la cartera, sens dubte, si jo tingués la seva cartera també tindria el seu èxit.

Comparteix la idea que tothom hauria de fer teatre algun cop a la vida?
A mi em transforma. Quan estic actuant la timidesa desapareix i faig això des dels 12 anys.

Li hauria agradat ser actor professional?
M’hauria agradat estudiar a l’institut del teatre, però vaig començar a treballar ja de jovenet i després em vaig formar com a tècnic en transport sanitari, que és amb el que em guanyo la vida.

Recentment, va formar part de la terna dimissionària del consell assessor del patrimoni andorrà. Motius “personals” que ara revela.

Resulta complicat, però pot condensar quina ha estat la seva tasca?
La més complexa ha estat aplicar polítiques de canvi, no sols a les sales de Barcelona, sinó a tota la xarxa de museus i jaciments més el centre d’arqueologia subaquàtica. Canvis en qüestions organitzatives molt complicades, i una renovació completa de la seu de Montjuïc i Olèrdola, i parcial a Girona, així com incloure el museu tarragoní a la nostra entitat autònoma, que a partir del gener es convertirà en una empresa pública de gestió privada, com a Agència catalana del patrimoni cultural.

Alguna part d’aquesta experiència és aplicable a Andorra?
Sí, tant polítiques que s’haurien d’aplicar com d’altres que s’haurien d’abandonar perquè no  funcionen.

I han dut a terme accions com la gimcana Indiana Jones o l’exposició sobre l’home de gel.
L’arqueologia és dura per al gran públic; tenim un públic captiu, l’infantil i juvenil, i després el familiar, però hi ha una franja d’edat que se’ns escapa. Per això hem volgut fer la volta a les coses, amb exposicions com aquesta d’Ötzi inspirada en les sèries tipus CSI, tan de moda.

En aquest temps no hi ha hagut –o no ha transcendit– col·laboració amb el departament de Patrimoni d’Andorra.
Els primers dos anys vam estar molt en contacte. Però últimament ja no n’hi ha. Vaig participar de manera molt intensa en la redacció de la Llei de patrimoni durant les etapes Canturri, Pujal i Montané, però durant l’estada de Minoves al ministeri se’m va posar en un racó, només a produir i sense feedback, per això vaig decidir marxar en comissió de serveis a Canillo, i en vaig patir les conseqüències. Amb el Govern del PS –i no amago que en sóc membre– vaig fer els informes que em demanaven amb tot l’amor possible. I amb el nou ministre, el considero bona persona però no tinc una lectura del que s’està fent. Cap tipus d’informació sobre la política cultural al meu país. I no és que no m’interessi.

Per què va dimitir del consell assessor del patrimoni?
Doncs perquè vam veure que els principals temes que penso que havia de tenir l’actual legislatura –el Madriu i els canvis estructurals en l’administració del patrimoni– van passar sense que es consultés el consell consultiu, que era d’obligat compliment, encara que el ministre després sigui lliure de fer com vulgui, però se’ns hauria d’haver consultat. No hi haurà temes tan importants com la remodelació de l’organigrama o la gestió de l’únic patrimoni mundial que tenim. Dos temes tan bàsics i no hi vam ser convidats, i sí per a d’altres que eren de tràmit.

Què pensa del pla de gestió del Madriu aprovat pel Govern?
Això ja està explicat perquè en l’època del PS es va treballar molt bé l’informe, una anàlisi de la proposta feta pels cònsols, una redacció imagino que feta per la Rosa Ferrer amb el vistiplau de l’actual cap del Govern. Però no era un pla de gestió i així es va dir. I l’informe està allà i el ministre el coneix perfectament. La decisió última no té res a veure amb el que vam dir. Deixa molt a desitjar.

A l’últim informe del consell assessor s’entén que fan un toc d’atenció pel tema dels entorns de protecció. És així?
Al període del PS havíem treballat un document, Els quaranta principals, que deia cap a on havien d’anar les properes declaracions de béns d’interès cultural (BIC). Molt important, perquè el consell havia perdut el temps discutint on s’havien de col·locar béns inventariables, els edificis de l’arquitectura del granit, però s’havien deixat de banda coses importants, com Sispony, Pal, Santa Coloma o Caselles. A l’etapa Minoves es va gastar el que no té nom per contractar un tècnic francès i ja m’agradaria saber de què va servir, perquè la metodolologia que va implantar era excessivament complicada.  Hauríem de saber què ha costat i quin ha estat l’impacte social.

Diuen que Casa de la Vall ha perdut valor per l’entorn.
Casa de la Vall és l’element número 1 de la nostra independència, parlant de patrimoni immoble. Va passar el que va passar i es va fer aquest bloc d’apartaments que és el Consell General. Un entorn molt mal pensat, un despropòsit.

Demanaven un pla per a la salvaguarda del patrimoni, del qual no hi ha constància.
Es tracta de saber on tenim el nord i de quin mal morirem. De demanar que acabin Sant Joan de Caselles d’una vegada. I en els últims sis o set anys hem observat que el patrimoni eclesiàstic empitjora i no ho pots deixar córrer: hem d’aclarir de qui són, qui neteja, qui en té la responsabilitat.

Segons van informar ahir diversos mitjans catalans, el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va explicar que la principal mesura consistirà que els actes violents dels antisistema comencin a rebre el tractament penal que durant anys s’ha atorgat al  ter­rorisme de carrer de la kale  bor­roka. Els dos ministeris fa més d’un més que treballen en una reforma del codi penal perquè les forces de seguretat puguin comptar amb instruments jurídics “més eficaços” en la lluita contra la guerrilla urbana o en fenòmens com, per exemple, la multireincidència.
Fernández Díaz va indicar que “no es tracta de legislar a cop d’ocasió, sinó d’equiparar-se a la legislació de països com ara França o el Regne Unit, que no tenen complexos a preservar la pau pública des de la seva tradició democràtica”. Segons el ministre, “els antisistema actuen amb una agressivitat planificada, amb provocació, amb orgull per la transgressió, impunitat, anonimat i amb molta habilitat per després fer-se les víctimes. Tot això és el que ha provocat la mal entesa cultura de la permissivitat i tolerància”.

Joves estrangers
Segons les darreres dades dels serveis policials d’informació, el nombre estable de persones d’aquest moviment a Barcelona ha passat de 400 a més de 2.000 en un sol any, destacant l’elevat nombre de joves estrangers.
Fernández Díaz creu que Barcelona “no es pot convertir en la capital antisistema d’Europa” i adverteix que treballarà “perquè no ho sigui”. El projecte de canvi del codi penal haurà d’estar llest i aprovat pel consell de ministres abans de l’estiu vinent per poder dotar d’un major suport en el seu treball agents policials, jutges i fiscals.
D’altra banda, una altra persona va ingressar a la presó després de declarar ahir davant del jutge, després de ser detinguda pels incidents ocorreguts durant la vaga general del 29 de març a Barcelona, així que ja serien quatre els empresonats per aquests fets, segons va informar ahir un portaveu dels mossos, mentre que els vuit menors detinguts van quedar en llibertat, set pendents que els citi la fiscalia de menors.

FEIJÓO AFIRMA QUE L'INCENDI DE GALÍCIA ÉS INTENCIONAT I CONDEMNA L'ACTE "CRIMINAL"

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar ahir que l’incendi que es registra des de dissabte passat a las Fragas do Eume ha estat intencionat, i va condemnar l’acte “criminal” de calar foc al que és “el patrimoni més valuós que tenim”. Feijóo va lamentar que “la setmana passada ens van cremar una vida, la d’Higinio Vivas [el brigadista mort en un incendi a Castrelo do Val]”, i ara “ens cremen un parc natural. Això no té cap sentit si no és amb la intenció de fer mal”.
El perímetre de l’incendi que en concret té lloc al municipi corunyès d’A Capela estava ahir al vespre “controlat”, si bé des de les 16.30 hores va augmentar la “intensitat del vent”, que suposa dificultats per a les tasques d’extinció. “El vent és el major enemic en la lluita contra els incendis”, va afirmar la consellera de Medi Rural, Rosa Quintana, que va precisar que de les 750 hectàrees calcinades que es coneixien en la primera estimació, “no totes coincideixen amb el parc natural”.  
Un total de 286 efectius de la unitat militar d’emergències (UME) col·laboren en les tasques d’extinció de l’incendi. Durant la tarda d’ahir s’hi van sumar 62 efectius del batalló d’intervenció d’emergències V de Lleó, dotats amb sis autobombes i dos camions d’abastament, segons van informar fonts de l’UME. Després d’aquesta nova incorporació, els 286 efectius de l’UME compten amb 18 autobombes i sis camions d’abastament.

RECORDER NO ACONSEGUEIX UN ACORD PER A EUROVEGAS

La reunió del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, amb el magnat nord-americà Sheldon Adel­son va acabar sense acord pel que fa a la possibilitat d’instal·lar el complex d’oci Eurovegas a Barcelona, a causa de “la falta de sintonia” respecte al model constructiu.
Recoder va mantenir la matinada passada a Las Vegas (els Estats Units) una trobada amb el principal responsable de l’empresa promotora del projecte, Sands Corporation, però les aproximadament dues hores que va durar no van permetre assolir una entesa, si bé les dues parts van “apropar posicions”, van indicar fonts de la Generalitat. “De moment –va reconèixer Recoder en acabar la reunió– no hem trobat l’encaix territorial del projecte a la zona de l’aeroport de Barcelona.” El principal escull és perquè la proximitat dels terrenys a l’aeroport limita l’alçada màxima dels edificis.