La plantilla del BP Andorra va començar a córrer ahir a les ordres de Jandro, amb la presència de l’última incorporació, Javier Aramburu, que tanca una plantilla de dotze jugadors amb l’objectiu d’aportar “solidesa defensiva, treball i experiència”, segons va afirmar ahir en la primera compareixença amb el club.

Tot i que la facturació dels comerços ha experimentat un nou descens al mes de juliol, el president de la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA), David Fraissinet, ha explicat que aquest any s’està observant un petit increment del turista rus, que habitualment només visita el Principat a l’hivern.

Lletres que poden esdevenir partícules vives. Molècules. Matèria humana. El llenguatge és un element diferenciador entre l’home i altres éssers. La capacitat per articular paraules. Per entrellaçar lletres dotant-les, almenys aparentment, d’un sentit. Lletres que s’enganxen per un punt concret. O, simplement, pensaments que es generen en la ment humana i que la resta de mortals, a voltes, ens poden llegir. Perquè els desprenem. Com les lletres que desprenen les creacions de Jaume Plensa. Com el Grand Latent. Aparentment, un conjunt de lletres. Majúscules. Desordenades però en ordre. Si hom se n’allunya una mica, podrà veure com les lletres adopten forma humana. Un cos assegut. Amb el tronc superior, el cap, que s’amotlla entre les cames. Buscant una posició relaxada. De reflexió. De calma. De pensament. Transmetent pau però, alhora, insinuant la necessitat d’intel·lectualitat. Permetent llegir el pensament a través de la pell que configuren les lletres. Les lletres que doten de sentit el treball artístic, la creació, l’obra de Plensa. El Grand Latent, propietat de BPA i nascut l’any 2007, és una escultura en acer inoxidable. 158 per 239 per 193 centímetres d’obra escultòrica. De creació que dota de vida, una a una, cadascuna de les lletres de l’alfabet. Perquè les lletres també agafen cos.

Jaume Plensa
És actualment un dels escultors espanyols més reconeguts. Està considerat un dels precursors del neoexpressionisme.

No ha estat pas un any tranquil al ministeri d’Educació, com demostren, entre d’altres, les polèmiques amb la formació professional o la prova de batxillerat. Malgrat això, la ministra, Susanna Vela, defensa la feina feta i té clar que es continuarà treballant en una línia similar.

Primer any al càrrec, quin balanç en fa?
Positiu perquè s’ha fet molta feina, s’ha treballat molt i ens hem enfrontat amb temes gens fàcils de resoldre. També ha estat dur, però calia aquest any de transició perquè feia molt temps que es mantenia la mateixa línia política. Qualsevol transició és dura i difícil, però penso hem fet el que calia. Potser, com va dir el cap de Govern, s’ha fallat en la comunicació, però dels errors se n’aprèn i hem de seguir treballant i millorant.

Per què el canvi de secretari d’Estat?
Bàsicament, pel seu cansament. Ha estat un any dur, que ha servit per aplanar el camí i per conèixer el ministeri. Josep Roig hi va posar molta força i voluntat però per continuar fent el salt i per tirar endavant els canvis necessitàvem una altra persona. Amb Dolors Carmona, tenim la garantia de la seva solvència com a professional de l’educació i les seves ganes de tirar el carro cap endavant. Calia aquesta renovació.

El canvi marca també una modificació de la línia política?
No. Serà la mateixa i es mantindran els projectes que estaven concretats. El que hi haurà és una forma diferent de treballar, es recuperarà molt la feina amb els tècnics i farem una reestructuració al setembre de les diferents àrees per reequilibrar els departaments.

Entén que la ciutadania no comprengui que molts exdirigents del SEP ocupin ara càr­recs al ministeri?
La gent ha de fer la reflexió que són els millors que tenim per representar els seus companys i els millors professionals per confiar-los tota aquesta feina.

Per què es va decidir remunerar l’estiu als eventuals?
El Govern, per vetllar per la qualitat i l’excel·lència dels docents, va decidir primer estendre la possiblitat de fer formació a aquestes persones, que, fins llavors, se l’havien de pagar ells i recuperar després les hores lectives. Els tenim a les aules fent classes als nostres alumnes i han de tenir la millor preparació. Per  donar aquesta garantia, calia que estiguessin remunerats per tot un any, com altres eventuals de l’administració. L’estiu, encara que la gent pensi que són vacances, serveix per preparar el curs. I això no ho podien fer perquè s’havien de buscar la vida. És una mesura per garantir l’excel·lència d’aquesta gent.

El Govern ho pot assumir?
Econòmicament, ho hem fet.

De cara al curs vinent, temen que la crisi provoqui un descens dels alumnes?
Encara no tenim dades i no podem avançar res. L’any passat es va advertir que podia ser així i no va passar. Hem de ser cauts. És cert que han baixat els cotitzants de la CASS, però tampoc no sabem si aquesta gent té fills.

Quin balanç fa de la primera prova de batxillerat?
Va ser tot un repte i penso que el resultat ha estat positiu, tot i que hi pugui haver coses a millorar. Hi ha un comitè de treball que ja prepara la de l’any vinent. Enguany, teníem un calendari just i va ser precipitada. El curs proper volem millorar tots els aspectes que es pugui.

Com valora les queixes dels alumnes per haver tret una nota més baixa de l’esperada?
Eren legítimes, com a tot arreu, però s’ha de separar el que és l’avaluació continuada durant dos anys que es fa al batxillerat de la prova en si. Les notes potser no van ser com es pensaven, però ja succeeix això a la selectivitat normalment. Per a ells també era tota una novetat. Han estat una mica conillets d’Índies. Fins ben avançat el curs no sabien quina prova els tocaria fer. Estaven una mica perduts. No vull que serveixi de consol, però a Espanya també els ha passat el mateix.

Els canvis de l’accés a la universitat des de la formació professional estan tancats?
S’ha fet l’encàrrec a l’UdA per elaborar una prova específica d’accés. Tenen tres anys per tancar-ho i anem bé de temps.

Entén que l’FP pot ser menys atractiva ara per no donar aquest accés directe?
No, perquè s’ha fet una bona orientació. No es pot vendre l’FP dient que al final hi ha la universitat. Aquesta possibilitat ha d’existir, però no pot esdevenir la raó de ser d’aquests estudis. Si vols fer una carrera, la via és la del batxillerat. Això no vol dir que no s’estableixin ponts perquè hi puguin arribar els alumnes de formació professional, però no un accés directe com fins ara, que, fins i tot, era molt injust. Al setembre iniciarem una taula de treball per plantejar quina FP volem i com s’ha de vincular a altres estudis.

Hi haurà noves formacions?
De moment, s’ha obert el batxillerat professional de cosmètica perquè hi havia prou gent per fer una aula. El grup de treball també valorarà quina formació necessita Andorra. Volem anar de la mà del sector econòmic, que ens digui què necessita.

Amb la Universitat d’Andorra passa el mateix?
Sí. Ja s’està fent un pla estratègic per saber quins estudis es poden oferir. També hem de tenir en compte l’arribada de la Salle o la presència dels estudis virtuals de la UOC.

Com afrontarà l’UdA l’arribada de centres privats?
En principi, hi ha cert acord perquè no ofereixin les mateixes formacions. Per tant, cadascuna se centrarà en determinats sectors.

Com es troben les negociacions per a la convalidació d’estudis a França i Espanya?
Es treballa. Amb França és més senzill pels mecanismes que tenim amb la comissió mixta. No puc donar dates perquè és un procés llarg però la intenció és poder homologar tots els títols.

Van ser últims en la primera participació, però quatre equips no van ser capaços de portar tres maratonians a meta i puntuar com exigeix la reglamentació.
La calor i la humitat de Barcelona eren d’entrada els grans enemics dels 64 maratonians que van prendre la sortida a les 10.05 hores. I les previsions no van fallar. 25 graus de temperatura i alta humitat a la sortida (74%). “S’han complert els pitjors pronòstics. La sensació era horrorosa i per això la vintena de baixes que hi ha hagut”, va comentar Joan Ramon Moya, responsable andorrà.  
La primera baixa a l’equip va arribar passat el quilòmetre 5, quan Jordi Royo, que arribava amb molts problemes derivats d’un cop de calor anterior, va parar. Només quedaven Toni Bernadó per davant i Iván Ramírez i Alan Manchado, que corrien junts, en les darreres posicions per completar la marató plegats. El número u andorrà, a qui les condicions meteorològiques d’ahir no l’afavorien, va anar regulant fins arribar a la meta en la 33a posició, amb un temps de 2 h 30’52’’. Quedaven només Ramírez i Manchado, que a partir del quilòmetre 32 va defallir. “No he assimilat bé l’avituallament que tenia preparat al quilòmetre 30 i al 32 l’estómac se m’ha botit i tenia ganes de treure-ho tot. He aguantat fins al quilòmetre 38, quan he començat a vomitar. Ho he tret tot. D’allí fins a l’arribada ha estat un viacrucis”, relatava Manchado, que tenia clar que “si arriba a ser una altra marató em retiro al quilòmetre 32, però corríem com a país i era una obligació acabar. Com a maratonià ha estat la meva pitjor experiència, però com a vivència ha estat impressionant. La gent no parava de cridar: ‘Andorra, Andorra!’ i de donar-me ànims”.
Al final, Manchado, exhaust i deshidratat, va cobrir els 42,195 quilòmetres en 3 h 12’40’’. A l’arribada l’esperaven les assistències i un litre de suero fisiològic que va necessitar per recuperar-se. Vint minuts abans havia completat la prova Iván Ramírez (2h 51’42’’) i l’equip andorrà aconseguia l’objectiu d’entrar a la classificació de la Copa d’Europa de marató, que va guanyar Espanya, seguida de Rússia i Itàlia.
Toni Bernadó només tenia paraules d’elogi per a Manchado: “Ha acabat com un campió i n’estic orgullós. En cap moment m’ha passat pel cap aturar-me i imaginava que a ells tampoc. Sabia que encara que patissin moltíssim acabarien. Per mi ha estat com al Mundial d’Osaka, però he anat millor i la cursa no s’ha fet dura fins a la segona part.”

Podi espanyol
El suís Víktor Röthlin, subcampió europeu fa quatre anys, va pujar al primer esglaó del podi, amb un temps de 2 h 15’31’’. El segon classificat va ser l’espanyol Chema Martínez, que va donar la cinquena medalla a la delegació amfitriona. Martínez va arribar a 2’19’’ de Röthlin. El rus Dmitri Safronov els va acompanyar al podi (2 h 18’16’’).

LEMAITRE ES CORONA REI DE LA VELOCITAT

El francès Christophe Lemaitre va fer història ahir en aconseguir el triplet en la darrera jornada de l’Europeu de Barcelona. El velocista va sumar als triomfs en els 100 i 200 metres la victòria en els 4x100, sent l’únic atleta a guanyar les tres proves de velocitat en els 76 anys del Campionat d’Europa. En la prova femenina de l’hectòmetre per equips, victòria per a Ucraïna.
El comiat de l’Europeu va ser profitós per a Espanya, que a banda de la plata de Chema Martínez en marató va sumar tres medalles més per completar un total de 8. José Luis Blanco va penjar-se el bronze en els 3.000 obstacles (triomf del francès Mekhissi-Benabbad) i Núria Fernàndez i Natàlia Rodríguez van ser or i bronze en els 1.500 metres.
Atres triomfadors de la jornada van ser la saltadora croata Blanca Vlasic (or en superar els 2,03 metres), el polonès Piotr Malachowski en llançament de disc, l’alemany Christian Reif en longitud (8,47 metres) i el doblet turc d’Alemitu Bekele i Elvan Abeylegesse en els 5.000 femenins.
En les proves que tancaven el Campionat d’Europa, doble triomf de Rússia en els relleus del 4x400 metres.

Intermón Oxfam advertia que l’abast del desastre només “està emergint” i que ho fa lentament. Centenars de poblacions continuaven ahir aïllades i multitud de persones aprofitaven les comunicacions encara obertes per intentar fugir de les zones inundades, col·lapsant l’autopista principal del país.
A la regió oriental del Punjab les autoritats es preparaven per a nous desbordaments del riu Indo, on el corrent d’aigua porta ja 3,9 milions de litres per segon, i el director d’operacions de l’Autoritat nacional de gestió de desastres (INMA), Amer Siddique, informava que s’havien desplegat 30.000 soldats en aquella província.
El primer ministre regional, Shahbaz Sharif, va informar que les inundacions han devastat collites, carreteres, cases i negocis, i que calia “més ajut públic”. Un segon avió amb ajuda d’emergència, procedent dels Estats Units, va arribar ahir a Zulfigar. El govern de Jiber Pajtunjuwa ha eliminat temporalment el cobrament d’impostos i els de Punjab i Beluchistan han anunciat exempcions excepcionals per als agricultors.
Jane Cocking, directora de l’organització humanitària esmentada al país, recordava fent balanç que els damnificats “ja eren desesperadament pobres, i el poc que tenien s’ho ha emportat l’aigua”.

Xina
La devastació pels aiguats a la Xina també continua, després d’haver causat més d’un miler de víctimes. Ahir s’hi van afegir 49 víctimes mortals i 17 desapareguts en esfondrar-se un pont al centre del país, arrossegat pel riu Yihe, quan un centenar de persones miraven la crescuda del cabal. Els equips de rescat, citats per l’agència oficial Xinhua, hi afegien que hi ha molt poques possibilitats de trobar vives les 17 persones que es donaven per desaparegudes.
L’últim informe oficial de l’oficina de control d’inundacions i sequeres calculava en 134 milions de persones els afectats pels aiguats, en 28 de les 31 entitats administratives de la república. A això hi cal afegir els efectes del vessament de 7.000 barrils de productes químics tòxics que ha arribat a Jilin amb el corrent del riu Amur, i que amenaça també la veïna Rússia.

JA SÓN A MÈXIC ELS FAMILIARS DE LES VÍCTIMES DEL NAUFRAGI

Quatre familiars de Neus i Núria Terradas i Irene Carbó, les noies de Cassà de la Selva desaparegudes en el naufragi d’una barca a l’Estat mexicà de San Luis de Potosí, es troben ja al país americà, on van arribar ahir a la tarda, en horari europeu, per assistir a les tasques de recerca de les noies, ajudar a la identificació dels cossos i a agilitar els tràmits de repatriació de la primera de les víctimes trobada, Neus Terradas. La matinada de dissabte a diumenge, en horari europeu, els equips de rescat van localitzar un segon cos que podria ser d’una dels tres desapareguts, però que no va poder ser identificat pel temps transcorregut des de la desaparició i “el càstig dels elements”, segons el cònsol honorari d’Espanya a Tampico, José Luis Ortega. El cònsol es va mostrar confiat que una persona del lloc on s’allotjaven les noies pugui confirmar-ne la identitat. El segon dels cadàvers apareguts fins ara va ser localitzat en una zona de difícil accés del poble del Caracol, 60 quilòmetres riu avall del lloc on va bolcar la barca on viatjaven els joves catalans.

FOCS FORESTALS: UN DETINGUT A ESPANYA I S'ESTRENEN A RÚSSIA

La guàrdia civil va anunciar ahir la detenció del suposat autor dels incendis de boscos que en els cinc darrers dies s’han estat produint a Los Navavucillos (Toledo), mentre es donaven per controlats els focs a Villa del Prado (Madrid) i a Los Altos de Fontanales (Gran Canària), i en començava un altre a la Cresta del Gallo, dintre del pac natural d’El Valle (Múrcia). A Rússia, els focs forestals continuaven estenent-se. En les últimes 24 hores ja havien afectat 99 hectàrees més, segons l’agència oficial Inter Tass, i afectaven també la península de Kamchatka, a l’extrem oriental del país. Les condicions meteorològiques desfavorables, amb temperatures de 40 graus i vents de 70 quilòmetres per hora, van agreujar la situació als districtes federals del Centre i del Volga, i les flames continuaven destruint habitatges.