L’actual campió d’Europa ja és al Principat per fer l’estada de pretemporada. El Regal FC Barcelona ha arribat aquest migdia a Encamp per començar la seva estada i a la tarda ja ha fet el primer entrenament. L’equip dirigit per Xavi Pascual arriba amb la baixa de tots els internacionals, que disputen el Mundial a Turquia.

L'Executiu ha volgut deixar clar, a través d'un comunicat, que es prioritza la contractació de mà d'obra del mercat interior i alhora pretén afavorir la contractació de personal d'alt valor afegit, molt especialitzat i de forma limitada. Les autoritzacions de treball es reaprteixen amb 20 llocs per a personal directiu, 33 per a técnics i professionals científics i intel·lectuals, 36 per a delineants i dissenyadors tècnics, tècnics en física, química, enginyeria i informàtica; d'equips òptics i electrònics; professionals de la navegació marítima i aeronàutica, tècnics en edificació, seguretat en el treball i control de qualitat, en ciències naturals i en sanitat, en educació infantil, instructors de vol, navegació i conducció de vehicles i esportistes professionals i entrenadors esportius.

També quinze places de caps de cuina, menjador i similars, sis per auxiliars d'infermeria hospitalària o d'atenció primària i sis més per a assistents socials

Concretament, als espectacles que s'han fet a la parròquia laurediana hi ha assistit unes 2.500 persones mentre que a la capital el nombre d'assistents s'ha situat als 1.500. La mitjana d'assistents als espectacles celebrats a Sant Julià de Lòria ha estat d'unes 300 persones. Tots els concerts dels Dimarts de Música han congregat un nombre similar d'espectadors. Pel que fa als Dijous de Teatre, els espectacles programats han registrat una mitjana de 400 espectadors. En aquest sentit, l'espectacle de clausura, a càrrec de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, ha estat el que ha congregat més públic, un total de 500 persones. El comú de Sant Julià de Lòria ha valorat molt positivament aquests resultats destacant l'elevada assistència de públic, la qualitat dels espectacles i l'increment del nombre de turistes, entre d'altres aspectes.
D'altra banda, la mitjana d'assistents als espectacles programats a Andorra la Vella s'ha situat en els 300. En aquest sentit, des de la capital valoren molt positivament la diversitat d'escenaris ja que els espectacles s'han desenvolupat a la plaça Guillemó, a la plaça del Poble, a la piscina exterior dels Serradells, i al jardí de l'església de Santa Coloma.

Els clowns Fanfi Garcia i Marc Escrig amb l’espectacle Per nassos van posar fi dissabte a la tarda al cicle Teatre al Carrer amb un total de 650 espectadors. Animacions i muntatges còmics dirigits a tots tipus de públic han estat el denominador comú de les sessions de tarda que van començar el mes de juliol, i han comptat amb les companyies Los Excéntricos, Treporters i Pixapins.

Els concerts de les Nits Obertes, programats els dimecres a la plaça Major, es van cloure la setmana passada amb l’actuació del trio Morgans Club, un grup de Barcelona que va aportar la nota rockera a un ampli ventall de propostes musicals. Els camerunesos Ntapkeau amb un espectacle de dansa i percussió africana, ballarines de la dansa del ventre i altres danses orientals, i els fados portuguesos del grup lleidatà Enfado han estat els convidats d’aquesta edició que ha rebut un total de 1.116 espectadors.

Des del departament d'Estadística s'indica que aquesta davallada és causada principalment per la disminució del consum de carburants, tot i que la davallada del consum d’energia elèctrica durant el mes també ha repercutit. D'altra banda, el consum d’energia acumulat des de principis d’any i respecte al mateix període de l’any anterior s’ha estabilitzat, de manera que es redueix principalment el consum de gasolina (5,3%), mentre que augmenta el consum elèctric (1,5%).

Al juliol només el fuel domèstic presenta un augment del 13,8% respecte el mateix mes de l’any anterior, així com el gas que, amb menor amplitud, puja un 2,4%. Pel contrari, la gasolina disminueix el consum un 12,1%, i el gasoil de locomoció un 6,2%. El consum elèctric estimat en TEP també registra una reducció d’un 3,9%. Així, Estadística assenyala que la reducció interanual del consum se centra particularment en els carburants associats a la locomoció: gasolina i gasoil. El consum d’energia acumulat des de principis d’any, respecte l’acumulat del mateix període de l’any anterior, s’ha estabilitzat en un 0,1%, deixant encara positiu el consum d’electricitat (1,5%), però continuant negatiu el consum de gasoil de locomoció, així com el de fuel domèstic i, més acusadament, el de gasolina. Pel que fa al consum d’energia acumulat dels darrers dotze mesos, ha registrat una mínima reducció interanual del 0,6%. En aquest sentit, disminueixen el consum de fuel domèstic i el de gasolina. El gasoil de locomoció es manté estable amb un 0,5% interanual, al igual que el consum d'electricitat.
D'altra banda, el consum d’energia elèctrica al mes de juliol respecte el mateix mes de l’any anterior, presenta una disminució del 3,9%. Estadística assenyala que, tenint en compte l’energia consumida subministrada per FEDA, el consum es distribueix principalment en un 22,2% per a distribució, que ha reduït un 8,2% interanual; un 20,8% per a usos domèstics, que disminueix un 4,2% interanual; un 19,1% per a hostaleria i restauració, amb una disminució del 5,4% interanual; i un 18,6% per altres serveis, que disminueix un 3,6% interanual. Els únics segments d’us que augmenten el consum són estacions d’esquí, amb un 6,8% interanual, i administracions, que representa el 4,9% del total consumit i augmenta un 4,8% interanual. Per contra, els segments d’us que més disminueixen són construcció i annexes i indústries, que davallen un 19,7% i un 16% interanual, respectivament.
D'altra banda, el consum d’energia elèctrica en l’acumulat des de principis d’any ha augmentat un 2,3% respecte el mateix període de l’any anterior. Els segments d’ús què més augmenten són administracions, i estacions d’esquí. Els que més baixen són construcció i annexes, indústries, i serveis financers. En l’acumulat dels darrers dotze mesos, respecte l’acumulat de l’any anterior, el consum d’energia elèctrica ha variat un 0,8%. Els segments d’ús que més han augmentat el consum són administracions, amb un 3,5% i enllumenat públic, amb un 3,2%. I els que més han reduït el consum són indústries, amb el 12% i construcció i annexes, amb el 6,5%.

Des del departament d'Estadística s'indica que aquesta davallada és causada principalment per la disminució del consum de carburants, tot i que la davallada del consum d’energia elèctrica durant el mes també ha repercutit. D'altra banda, el consum d’energia acumulat des de principis d’any i respecte al mateix període de l’any anterior s’ha estabilitzat, de manera que es redueix principalment el consum de gasolina (5,3%), mentre que augmenta el consum elèctric (1,5%).

Al juliol només el fuel domèstic presenta un augment del 13,8% respecte el mateix mes de l’any anterior, així com el gas que, amb menor amplitud, puja un 2,4%. Pel contrari, la gasolina disminueix el consum un 12,1%, i el gasoil de locomoció un 6,2%. El consum elèctric estimat en TEP també registra una reducció d’un 3,9%. Així, Estadística assenyala que la reducció interanual del consum se centra particularment en els carburants associats a la locomoció: gasolina i gasoil. El consum d’energia acumulat des de principis d’any, respecte l’acumulat del mateix període de l’any anterior, s’ha estabilitzat en un 0,1%, deixant encara positiu el consum d’electricitat (1,5%), però continuant negatiu el consum de gasoil de locomoció, així com el de fuel domèstic i, més acusadament, el de gasolina. Pel que fa al consum d’energia acumulat dels darrers dotze mesos, ha registrat una mínima reducció interanual del 0,6%. En aquest sentit, disminueixen el consum de fuel domèstic i el de gasolina. El gasoil de locomoció es manté estable amb un 0,5% interanual, al igual que el consum d'electricitat.
D'altra banda, el consum d’energia elèctrica al mes de juliol respecte el mateix mes de l’any anterior, presenta una disminució del 3,9%. Estadística assenyala que, tenint en compte l’energia consumida subministrada per FEDA, el consum es distribueix principalment en un 22,2% per a distribució, que ha reduït un 8,2% interanual; un 20,8% per a usos domèstics, que disminueix un 4,2% interanual; un 19,1% per a hostaleria i restauració, amb una disminució del 5,4% interanual; i un 18,6% per altres serveis, que disminueix un 3,6% interanual. Els únics segments d’us que augmenten el consum són estacions d’esquí, amb un 6,8% interanual, i administracions, que representa el 4,9% del total consumit i augmenta un 4,8% interanual. Per contra, els segments d’us que més disminueixen són construcció i annexes i indústries, que davallen un 19,7% i un 16% interanual, respectivament.
D'altra banda, el consum d’energia elèctrica en l’acumulat des de principis d’any ha augmentat un 2,3% respecte el mateix període de l’any anterior. Els segments d’ús què més augmenten són administracions, i estacions d’esquí. Els que més baixen són construcció i annexes, indústries, i serveis financers. En l’acumulat dels darrers dotze mesos, respecte l’acumulat de l’any anterior, el consum d’energia elèctrica ha variat un 0,8%. Els segments d’ús que més han augmentat el consum són administracions, amb un 3,5% i enllumenat públic, amb un 3,2%. I els que més han reduït el consum són indústries, amb el 12% i construcció i annexes, amb el 6,5%.

Des del departament d'Estadística s'indica que aquesta davallada és causada principalment per la disminució del consum de carburants, tot i que la davallada del consum d’energia elèctrica durant el mes també ha repercutit. D'altra banda, el consum d’energia acumulat des de principis d’any i respecte al mateix període de l’any anterior s’ha estabilitzat, de manera que es redueix principalment el consum de gasolina (5,3%), mentre que augmenta el consum elèctric (1,5%).

Al juliol només el fuel domèstic presenta un augment del 13,8% respecte el mateix mes de l’any anterior, així com el gas que, amb menor amplitud, puja un 2,4%. Pel contrari, la gasolina disminueix el consum un 12,1%, i el gasoil de locomoció un 6,2%. El consum elèctric estimat en TEP també registra una reducció d’un 3,9%. Així, Estadística assenyala que la reducció interanual del consum se centra particularment en els carburants associats a la locomoció: gasolina i gasoil. El consum d’energia acumulat des de principis d’any, respecte l’acumulat del mateix període de l’any anterior, s’ha estabilitzat en un 0,1%, deixant encara positiu el consum d’electricitat (1,5%), però continuant negatiu el consum de gasoil de locomoció, així com el de fuel domèstic i, més acusadament, el de gasolina. Pel que fa al consum d’energia acumulat dels darrers dotze mesos, ha registrat una mínima reducció interanual del 0,6%. En aquest sentit, disminueixen el consum de fuel domèstic i el de gasolina. El gasoil de locomoció es manté estable amb un 0,5% interanual, al igual que el consum d'electricitat.
D'altra banda, el consum d’energia elèctrica al mes de juliol respecte el mateix mes de l’any anterior, presenta una disminució del 3,9%. Estadística assenyala que, tenint en compte l’energia consumida subministrada per FEDA, el consum es distribueix principalment en un 22,2% per a distribució, que ha reduït un 8,2% interanual; un 20,8% per a usos domèstics, que disminueix un 4,2% interanual; un 19,1% per a hostaleria i restauració, amb una disminució del 5,4% interanual; i un 18,6% per altres serveis, que disminueix un 3,6% interanual. Els únics segments d’us que augmenten el consum són estacions d’esquí, amb un 6,8% interanual, i administracions, que representa el 4,9% del total consumit i augmenta un 4,8% interanual. Per contra, els segments d’us que més disminueixen són construcció i annexes i indústries, que davallen un 19,7% i un 16% interanual, respectivament.
D'altra banda, el consum d’energia elèctrica en l’acumulat des de principis d’any ha augmentat un 2,3% respecte el mateix període de l’any anterior. Els segments d’ús què més augmenten són administracions, i estacions d’esquí. Els que més baixen són construcció i annexes, indústries, i serveis financers. En l’acumulat dels darrers dotze mesos, respecte l’acumulat de l’any anterior, el consum d’energia elèctrica ha variat un 0,8%. Els segments d’ús que més han augmentat el consum són administracions, amb un 3,5% i enllumenat públic, amb un 3,2%. I els que més han reduït el consum són indústries, amb el 12% i construcció i annexes, amb el 6,5%.

Entre les joies que guarda el ja de per si tresor que suposa l’església de les Bons hi ha un retaule. Gòtic. De luxe. Avui ubicat fora del seu emplaçament original, a l’absis, per lluir just damunt la porta d’entrada del temple romànic. Petit, si es vol, però majestuós sobre un roc que presideix el nucli encampadà. Les B o n s. Confiades a sant Romà. I és el patró, i la seva vida, qui protagonitza l’obra pictòrica. Del segle XVI. De n o t a b l e factura i molt lluminosa. L’autor del treball va saber treure profit del daurat, que serveix per emmarcar unes escenes que usen una tonalitat més aviat fosca. Quatre quadres més el central i una predel·la de cinc compartiments al peu. Però compte, el sant Romà que s’hi presenta
possiblement no és el que tocava. O no ho és ben bé. El mestre es va inspirar en un sant que segurament no representava la tradició del Romà màrtir (o d’Antioquia). I més bé s’acosta a l’abat, venerat al sud de França. Són confusions que es donaven a l’època.
I que no treuen gens de valor a l’obra. Al treball artístic. Amb una predel·la centralitzada
per Crist i on a banda i banda esreconeixen diferents apòstols. I damunt les vivències del
sant. Els moments del martiri. Sense l’escena on els traïdors tallenla llengua al màrtir. Tot un referent en la història del sant Romà que es venera a les Bons. I que no apareix al retaule. Tot producte de la confusió. O potser no.

El Detall
>> L’església de les Bons va ser consagrada l’any 1164. La planta és rectangular
i la coberta és feta amb volta de canó, cosa inhabitual a Andorra.

Amb la reobertura es mostraran de nou els frescos romànics de Santa Coloma a l’espai que s’ha habilitat temporalment per tal de poder-los exposar, encara que aquest no sigui l’emplaçament que en principi havien previst ni aquest Govern ni l’anterior. La falta de possibilitat de finançament de les obres ha conduït a aquesta situació eventual.
La ministra de Cultura, Susanna Vela, ha dit en declaracions al Diari que la sortida que s’ha trobat “de moment no és la solució més satisfactòria”, atès que es tracta de l’exposició d’unes peces d’art molt valuoses i significatives per al patrimoni nacional. No obstant això, continua Vela, “és que no teníem més remei”. Així mateix, la ministra va manifestar que el que no podia seguir igual era la situació d’ocupació permanent de la sala, que durant un any ha acollit una gran exposició per a la qual s’havien seleccionat les joies de la corona del patrimoni cultural andorrà. “El que no podíem fer era tenir hipotecada la sala d’exposicions del Govern, perquè és l’única que tenim.” Vela va insistir que l’exposició temporal dels frescos “sincerament, no és la millor solució del món, ja ho sabem, però no n’hi havia cap més; confiem que l’any vinent, amb el projecte del 2011, sí que puguem fer les obres allà on les havíem previst per exposar-hi de manera permanent aquestes pintures”.
Al mateix temps, s’alliberaria l’espai de la sala d’Andorra la Vella i, d’aquesta manera, s’hi podrien “mostrar tota la sèrie d’esdeveniments que  hàgim de fer, i organitzar exposicions i xerrades”, hi va afegir.
A final de juny es va tancar la mostra Andorra, un llarg i profund viatge. Els frescos de Santa Coloma, que formaven part del recorregut, s’han quedat a la sala, on s’ha construït una paret flotant que permet als responsables de l’espai deixar que les peces del romànic andorrà segueixin sent visibles encara que la programació de la sala aculli altres esdeveniments artístics i de forma que no hi interfereixin. En qualsevol cas, la construcció d’aquesta paret flotant, mitjançant la qual les peces quedaran aïllades, permetrà guanyar, per la part posterior, alguns metres lineals més d’exposició.
Aquesta és la solució que s’ha trobat a les reformes que s’havien previst a l’antiga caserna dels bombers per tal de fer-ne un espai on es quedessin els frescos en exposició permanent mentre no es disposi d’un centre museístic nacional.

EL MERCAT DE L'ART NO HA OFERT LA POSSIBILITAT D'AQUIRIR NOVES PECES

La ministra de Cultura assegura que al llarg de l’últim any en el mercat de l’art no s’ha localitzat cap peça d’interès per al patrimoni nacional que es pogués adquirir. “A part de les pintures de l’església de Sant Esteve, no ha aparegut res més”, assenyala Susanna Vela.
Amb relació a aquestes pintures, propietat de la família Bosch, la ministra ha explicat que “fins allà on puguem en farem seguiment” però explica que “no hem sabut realment res més” del destí final dels frescos per als quals l’anterior Govern va pactar una opció de compra que depenia d’obtenir un crèdit extraordinari que el Consell General no va aprovar. Posteriorment, l’executiu socialdemòcrata va trencar relacions amb la família Bosch, després d’intentar fer-ne l’adquisició a la meitat del preu que s’havia demanat per les dues peces. “Pel que sabem
–va declarar la ministra–, ens sembla que continuen estant en mans de la família”. Els frescos de Sant Esteve van ser adquirits els anys 30 pels Bosch, que n’han mantingut la propietat.

La policia local va assegurar a l’agència estatal Antara que dos pagesos van perdre la vida durant l’evacuació, un per problemes respiratoris i l’altre d’un atac de cor. Dues persones més van resultar ferides en accidents de trànsit a causa de l’activitat frenètica a les carreteres.
El volcà Sinabung, de 2.451 metres d’altitud, va entrar en erupció cap a la mitjanit d’ahir després de ressonar durant diversos dies, llançant a l’aire cendres i fum fins a una alçada d’un quilòmetres i mig, i traient lava a través del cràter, va indicar el Centre de Vulcanologia.
L’oficina de Protecció Civil va enviar a la zona del volcà, situat a uns 1.300 quilòmetres al nord-est de Djakarta, desenes de camions, autocars i ambulàncies, amb l’objectiu d’evacuar els residents de disset poblets del costat de la muntanya, que van ser reallotjats en edificis governamentals o centres religiosos de pobles propers.
El ministeri de Sanitat indonesi va distribuir 7.000 màscares entre els evacuats, segons va assegurar el portaveu de l’Agència Nacional per a la Gestió de Desastres, Priyadi Kardono.
Malgrat que l’activitat del Sinabung ha disminuït, els experts mantenen la vigilància, ja que no disposen d’un patró del comportament del volcà. Cal recordar que l’última erupció registrada és de l’any 1600.
“Recomanem als residents que romanguin als camps per a evacuats fins que no hi hagi noves notícies”, va afirmar a la cadena MetroTV el cap del Centre de Vulcanologia, Surono, que igual com molts ciutadans indonesis només té un nom.
La lava del volcà va provocar diversos incendis que van cremar boscos i camps agrícoles, segons va assegurar a la premsa local Syafii Tarigan, responsable local de l’organització no governamental Penyelamat Nusantara. “Els nostres mercats, cases i carreteres estan coberts per la cendra. Un núvol de fum, la cendra i la lava encara són visibles”, va explicar Syafii Tarigan.
Indonèsia, país que està situat sobre l’anomenat Anell de Foc del Pacífic, una àrea de gran activitat sísmica i volcànica, alberga més de 400 volcans, dels quals almenys 129 continuen actius i 65 estan qualificats com a perillosos.

Esforços de reconstrucció
D’altra banda, l’ONG Oxfam va demanar ahir al govern del Pakistan i a la comunitat internacional que comencin de manera immediata els esforços de reconstrucció de les zones afectades per les inundacions, per evitar “conseqüències devastadores a llarg termini” per al país asiàtic.

LA TEMPESTA TROPICAL 'EARL' ES CONVERTEIX EN UN HURACÀ

La tempesta tropical Earl es va convertir ahir en un huracà, després del debilitament del cicló Danielle a l’oceà Atlàntic, segons va informar el Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units (CNH). Earl, localitzat a 585 quilòmetres a l’est de les illes Sotavento del Nord, presentava vents màxims sostinguts de 120 quilòmetres per hora mentre avançava sobre l’Atlàntic al darrere de Danielle, que no va representar una amenaça per a territoris o per la zona petroliera del golf de Mèxic. Danielle ha estat el primer gran huracà de la temporada 2010.
D’altra banda, cinc anys després del Katrina, Nova Orleans continua en procés de transformació mentre més de la meitat dels residents encara es troben en situació de pobresa. Ara hi conviuen experiments socials amb inversions en reconstrucció.