Les retallades afecten gairebé tots els ministeris i, per primera vegada des de la reinstauració de la monarquia, la casa reial veurà reduïda en un 5,2 per cent l’assignació per a l’any vinent. La despesa en política d’habitatge es rebaixarà en un 19%, i en poc més del 8% les partides destinades a sanitat i educació. Fins i tot la subvenció de l’atur (en l’1,6 per cent) i el foment de l’ocupació (en el 5,5 per cent) es veuran afectats.
Salgado va afirmar, tanmateix, que aquesta austeritat permetrà la recuperació econòmica de l’Estat veí. El portaveu del Partit Popular, Cristóbal Montoro, va dir que són els “pitjors” de la democràcia i va anunciar que demanaran el retorn al govern.

Aspectes socials i deute
La vicepresidenta segona va destacar que el 52 per cent de la inversió pressupostada està destinada a despesa social. En aquest sentit, va anunciar que l’any vinent l’Estat aportarà més de 3.400 milions al fons de reserva de la Seguretat Social, i que les pensions mínimes per a un jubilat amb cònjuge seran com a mínim de 10.255 euros anuals, mentre que les màximes es limitaran a 2.466,20 euros mensuals.
La reforma del sistema de pensions és un dels aspectes que el govern vol negociar en una imminent represa del diàleg amb els sindicats, juntament amb la reforma del model econòmic. Ahir, la vicepresidenta primera, Fernández de la Vega, i el secretari d’UGT, Cándido Méndez, van coincidir en una cadena de ràdio i van mostrar la disposició a emprendre les converses, però també les discrepàncies.
Salgado va anunciar previsions governamentals sobre la taxa d’atur per a l’any vinent, que acabaria en el 19,3 per cent, en lloc del 18,9 per cent anunciat recentment. D’altra banda, el 8,7 per cent dels pressupostos s’haurà de destinar al finançament del deute públic i el Tresor emetrà 192.000 milions més de deute, tot i que ahir l’agència Moody’s en rebaixava la qualificació, de la triple A majúscula fins a l’Aa1 estable.

FRANÇA PREVEU ELIMINAR 31.000 FUNCIONARIS EL 2011

Els pressupostos generals presentats pel ministre François Baroin i aprovats pel govern francès preveuen la supressió de 31.000 llocs de treball a l’administració, entre d’altres retallades, que afecten la gran majoria dels ministeris i les administracions locals, per a les quals es preveu una congelació de les dotacions estatals per tres anys. L’Associació de les Regions ja ha anunciat que presentarà un recurs “davant les jurisdiccions competents”.
Segons l’anàlisi que ahir publicava La Dépêche, les famílies es veuran molt afectades per l’austeritat pressupostària, amb una disminució que el rotatiu quantifica en 4.000 milions d’euros. L’oposició no s’ha estat de criticar el projecte. La secretària general del Partit Socialista, Martine Aubry, afirma que porten “austeritat sobretot per a les classes mitjanes i no els qui  tenen veritablement diners”, i Jean-Michel Baylet, del Partit Radical d’Esquerra (PRG) diu que les mesures fiscals “són globalment injustes i contraproduents en matèria ambiental”.

A partir de l’1 de desembre els diners que no s’hagin retirat de l’oficina central de BPA, on estan dipositats, passaran a mans de la Batllia. Els administradors judicials, l’advocat Raül González i l’economista Jordi Alcobé, van recordar que a partir d’aquella data la justícia intentarà comunicar amb les persones beneficiàries per les vies ordinàries. Això vol dir que en el cas de les persones estrangeres, un bon nombre per tractar-se de la matèria de què es tracta, s’hauran de fer comissions rogatòries, per la qual cosa la justícia del país de destinació serà coneixedor de les dades de persones que han tingut diners dipositats al Principat. Amb la liquidació del compte Òmnibus –del qual es van perdre més de 23 milions respecte dels que hi havia d’haver– es tanca la via civil del cas Valora. La fallida de la societat, però, no es podrà declarar fins que es resolgui del tot l’afer. I la via penal va per llarg. Encara es troba en una fase molt incipient més de tres anys i mig després d’iniciar-se.
González i Alcobé van fer un repàs ahir al cas, després que es fes pública una providència del batlle encarregat de l’afer, Jordi París, en què ordena formalment la liquidació de les carteres, que es farà seguint la fórmula triada pels liquidadors i avalada pels tribunals (criteri de tresoreria pel mètode dinàmic, que és considerat el que més s’ajusta a la realitat), es pot fer efectiva després que els clients de Valora que havien interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) desistissin. Dels 39.222.499 euros que resten al compte, 35,8 milions procedeixen de la venda dels valors, 1,5 milions més restaven en la tresoreria de la gestora i 1,8 han estat producte dels interessos generats, a un tipus superior al preu del mercat. Amb anterioritat ja s’havia liquidat un milió més.
A partir d’avui, els clients que ho vulguin ja poden concertar cita amb els liquidadors (al telèfon 81 00 91) per tal que aquests els expliquin el seu estat de comptes i certifiquin que són els beneficiaris. Amb l’ordre de pagament que els serà facilitada podran acudir al banc. Hi ha 330 persones que han de rebre diners. La pèrdua mínima respecte de la inversió realitzada és del 10%, segons van recordar Alcobé i González. Els dos administradors van explicar ahir que les pèrdues havien estat “conseqüència de la manca de cura dels gestors”, que, en canvi, disposaven d’una cartera “molt ben diversificada”. Com a mínim una vintena de clients es van veure afectats per la falsificació documental.

QUARANTA CLIENTS ES QUEDEN A ZERO

Valora tenia uns 370 clients actius en el moment en què va ser intervinguda per l’INAF. D’aquests, una quarantena no rebran ni un euro. N’hi ha, fins i tot, que després dels recalculaments dels liquidadors judicials han acabat en saldo negatiu. Però aquests diners no se’ls reclamaran i s’han redistribuït entre tots els clients amb saldo positiu. En canvi, sí que es reclamen diners a nou exclients de la societat que van rebre diners que no els tocava. En global es reclamen 575.000 euros. De moment, cap de les reclamacions no han sorgit efecte. Dels que no veuran ni un sol euro, el cas més greu és el d’un client que tenia invertits més de tres milions. Gairebé tots els diners eren en líquid. I se li van mostrar posicions falsificades.

Molts pares i cantaires han manifestat que no pensen continuar en un projecte que no lideri Metayer i alguns han assenyalat que són majoria els nens que no tenen interès per seguir als Petits Cantors si al capdavant no troben la directora acomiadada. El cor està integrat normalment per 35 nens i alguns cantaires opinen que dels 35, cap no continuarà a la formació nacional.
Segons fonts consultades, el nou cor tindria la intenció de fer avui el primer assaig general a l’hotel Guillem d’Encamp, justament a la mateixa hora en què començarà el curs per als Petits Cantors, a l’església de Santa Eulàlia. Aquest serà el moment en què es podrà conèixer l’abast real de desercions d’una crisi que va arrencar dilluns amb el comunicat oficial d’acomiadament, la protesta de cantaires, excantaries i familiars a Casa de la Vall i la tempesta política que l’ha seguit amb la contundent declaració del síndic general, Josep Dallerès.

Responsables provisionals
D’acord amb un comunicat del consorci dels Petits Cantors, la nova línia de la formació arrenca aquest divendres amb una direcció a tres bandes. Jordi Sánchez, de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA); Jordi Barceló, director de l’escola de música del comú de la Massana; i Óscar Sánchez, director adjunt de la Coral Rocafort, s’encarregaran de mantenir el funcionament del cor en espera que s’esculli qui prendrà de forma definitiva el relleu de Metayer. El primer assaig del curs, avui, serà decisiu per conèixer les possibilitats de la continuïtat d’aquest projecte coral que va començar fa pràcticament vint anys a Encamp i que ha estat un referent nacional.

ELS PARES DIUEN QUE EL CONSORCI DIU "MENTIDES" I VELA LAMENTA QUE NO L'ESCOLTIN

La reunió del consorci amb el pares dels Petits Cantors dimecres a la nit al poliesportiu d’Encamp es va celebrar en un ambient crispat i de tensió que no va permetre que acabés. Les posicions del consorci i els pares semblen, ara per ara, irreconciliables. La trobada va finalitzar amb desplegament de pancartes i crits a favor de Catherine Metayer. Jacint Costa, un dels pares presents a la reunió, va reclamar una inspecció de l’acomiadament i va dir que les explicacions exposades fins ara “fan riure”. També va assenyalar que, si hi havia irregularitats en la gestió del cor, el gerent “n’hauria d’estar al corrent perquè hi és des de fa quatre anys”. Mar Velázquez, una altra mare de cantaire, va dir que en la reunió s’havien començat a dir “mentides” i va augurar que “l’absoluta majoria” dels nens no voldrien continuar al cor. De la seva banda, la ministra de Cultura, Susanna Vela, va dir que la reunió no s’havia pogut celebrar perquè els pares “no han deixat explicar-nos i crec que han estat injustos”. Va lamentar la sortida de cantaires i els va convidar a “seguir en un nou projecte engrescador”.

ELS PASSOS FINS ARRIBAR A UNA DESTITUTIÓ CONTROVERTIDA

El 4 de setembre se celebra un concert privat en què participen un grup reduït de cantaires sense la presència de Metayer i sota la direcció del pianista. Aquest dia el pianista cobra 500 euros per l’actuació i es queda 50 euros pels seus honoraris. Els 450 euros restants els dóna a Metayer i aquesta els diposita a la caixa comptable dels Petits Cantors. El dia 6, Metayer dóna els diners a la secretària del cor, Cristina Amorín. No es fa cap ingrés perquè el gerent, Pep Farràs, està de vacances i els diners es queden a la caixa forta. Aquest torna el dia 17, moment en el qual se li lliuren els diners. Aquesta seria la versió d’Amorín i Farràs, segons fonts consultades.
El consorci es reuneix el dia 24 i decideix l’acomiadament de la directora. Una carta i un annex n’apuntarien els motius: no haver comunicat l’actuació privada, haver-se quedat els 500 euros i haver fet ús dels nens en benefici propi. Metayer nega les acusacions. Contesta que la comunicació del concert s’havia fet de forma oral al gerent i davant de testimonis. A més, en una segona ocasió l’hi recorda. El consorci li envia una nova carta dient-li que s’havia decidit que aquestes comunicacions havien de ser per escrit. Metayer es defensa dient que ningú no li ha donat còpia de les actes del consorci ni tampoc se li havia explicat aquesta novetat. A banda, al·lega que durant 20 anys ho havia fet oralment. Acte seguit se li demanaria la dimissió. Metayer s’hi hauria negat. El consorci decideix, aleshores, acomiadar-la sense consens.

EL MOSSÈN TAMBÉ HI ESTÀ EN CONTRA

El mossèn titular de l’església de Santa Eulàlia, Xavier Esplandiu, membre del consorci del Cor Nacional dels Petits Cantors es va mostrar ahir, en declaracions al Diari, contrari a la sortida de Catherine Metayer de la direcció del conjunt. “No estic d’acord amb el procediment i tampoc amb l’acomiadament de Catherine Metayer”, va afirmar Esplandiu, sense voler afegir cap més declaració en aquest sentit. Així mateix, tampoc no va voler aventurar quines possibilitats de continuïtat tindrà el cor després d’aquesta crisi. “Jo no m’he mogut d’aquí i no en sé res”, es va limitar a dir.

Les negociacions en curs sobre els acords en matèria d’intercanvi d’informació fiscal amb Itàlia i la Gran Bretanya han centrat aquest dijous les reunions del ministre d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Xavier Espot, amb set ambaixadors acreditats a Andorra.

Amb l’objectiu de seguir ampliant el nombre de punts a la classificació de S2000, Albert Llovera afronta una nova cita del Mundial. Serà el Ral·li de França, que torna després de la seva absència l’any passat i que es presenta innovador, ja que se n’ha canviat la ubicació.

Al novembre de l'any passat el comú ja va aprovar per unanimitat subscriure els nous títols de classe A si la societat Semtee aprovava l'ampliació de capital social per finançar l'ampliació del termolúdic. Després de conèixer-se els termes de l'ampliació (6.924 noves accions a 917 euros cadascuna), el comú ha de subscriure 1.713 accions per mantenir el 25% del capital. El crèdit extraordinari, de 1.587.327 euros, es finançarà amb una disminució de la tresoreria actual sense recórrer a un increment del deute. Segons el comú, la inversió no pressupostada no farà aigmentar el dèficit  previst en la liquidació del pressupost d'aquest any. Es preveu tancar l'exercici al voltant del dèficit zero.

En la sessió del comú d'aquesta tarda s'ha aprovat que l'empresa Emblemma elabori el projecte museulògic i museugràfic del centre d'interpretació de la Vall del Madriu, que s'està construïnt a la part alta de la parròquia. Emmblema, amb clients com el Gran Teatre del Liceu o el Museu Arqueològic de Catalunya, va presentar l'oferta més avantatjosa de les tres empreses postulants, amb 67.704 euros.

El comú també ha aprovat un conveni amb Casa Molines per crear un accés al passeig del riu emmarcat en les obres del museu i centre d'interpretació de la Vall del Madriu i permetrà connectar el camí d'Ensucaranes amb el passeig del Valira. Té una durada de deu anys. La construcció i la neteja de l'accés aniran a càrrec del comú, que podrà renovar el conveni per durades successives de dos anys.

Un altre dels punts aprovats pel comú aquesta tarda ha estat el reglament intern de funcionament del Consell del Cens, un document que han d'aprovar els set comuns i que permetrà operar aquest òrgan de coordinació entre el Govern i els comuns en l'àmbit del cens de població amb l'objectiu d'obtenir dades mes fidedignes i uniformes. Avui Ordino també ha donat el vistiplau al reglament.

El nou acord retorna al model de l'origen inicial de la marca de Vallnord, però evolucionat amb l'experiència al llarg d'aquests anys, segons han manifestat els seus responsables. Ho han definit com un "mix del model original i l'actual" ja que també hi haurà unes àrees de suport, encara per concretar, que acabaran sent compartides per les dues estacions d'esquí.

El que sí queda clar en el contracte de mandat que han signat aquest dijous el cònsol major de la Massana, Jospe Maria Camp, i la cònsol menor d'Ordino, Consol Naudí, després de la ratificació en les respectives sessions de consell de comú, és que el màrqueting, la comercialització i la comunicació es farà de forma conjunta, i el visitant podrà continuar esquiant a Pal-Arinsal o a Ordino-Arcalís amb un únic forfet. La resta de serveis, com pot ser la restauració o les contractacions, correran a càrrec de les societats explotadores, EMAP a la Massana i SECNOA a Ordino.
Vallnord, en un comunicat, ha informat que "el nou contracte de mandat no contempla cap data d'extinció i garanteix expressament la continuïtat de Vallnord a llarg termini, amb l’aplicació integral del Pla de Viabilitat i l’adaptació del projecte inicial".
Sobre la possibilitat d'arribar a una comercialització conjunta amb Grandvalira, la cònsol menor d'Ordino, Consol Naudí, en la roda de premsa posterior al consell de comú, ha dit que "com més mancomunes millor és", però al mateix temps s'ha mostrat prudent explicant que "d'això se n'ha de parlar suposo a Ski Andorra i ha d'haver-hi tots els actors favorables". Ha afegit que "vendre Andorra de forma global és la tendència que hauríem de tenir tots".

Des de la Massana, el cònsol major, Josep Maria Camp, ha recordat que amb el nou sistema se suprimeixen els vuit milions que havia de satisfer Vallnord en concepte de canon a cada societat, mentre que des de l'oposició, Míriam Avellana considerava que la decisió és un pas endavant, perquè quan EMAP anava en solitari "les temporades eren més fructuoses". Tant des d'un comú com des de l'altre s'ha deixat clar que no hi haurà més acomiadaments després de la retallada de personal del maig.

La detenció es va produir aquest dimecres quan dos agents fora de servei van observar com dues persones desmuntaven i manipulaven els seients posteriors d'un Ford Mondeo, amb matrícula francesa, en un aparcament d'Encamp. L'escorcoll al vehicle va permetre trobar 246 paquets de tabac de diferents marques, amagats sota els seients de la part posterior, i més concretament en un doble fons a l'interior del dipòsit de carburant. El valor d'aquesta mercaderia és de 634,14 euros. El conductor i propietari del turisme va reconèixer haver alterat i modificat el dipòsit de carburant per així poder ocultar tabac. Per tot plegat, l'home va ser detingut i ha estat posat a disposició judicial aquest dijous.

El ministre d'Interior d’Espanya, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha acordat distingir amb la concessió de la Cruz al Mérito Policial, amb distintiu blanc, a Lluís, que és comissari major de Policia, i a Antich, que és sots oficial de Policia. El director de la policia rebrà aquesta condecoració per la seva trajectòria professional i pel reconeixent als mèrits contrets en matèria de col·laboració i cooperació entre els dos estats. Per la seva banda, Antich se’l condecorarà per la seva trajectòria professional i per l'eficient cooperació amb els diferents cossos policíacs, en el marc de diverses investigacions d'àmbit transnacional, relacionades amb la delinqüència organitzada i el blanqueig de capitals.

El final de la campanya acabarà coincidint amb el període de l’any durant el qual s’enregistren els nivells més elevats de diòxid de nitrogen. La campanya NO2, FRENA’L consisteix en informar a la població, mitjançant els panells de mobilitat viària, sobre les mesures que els conductors poden adoptar per contribuir a la reducció de la contaminació per diòxid de nitrogen, que és l’indicador principal de la pol·lució urbana i particularment de la contaminació deguda al trànsit de vehicles. Alguns dels consells són utilitzar el transport públic, anar a peu o compartir el vehicle, entre altres.
Respecte als nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de nitrogen (NO2) a les zones urbanes i properes al trànsit d’Andorra, en zona periurbana es respecta el límit normatiu a tot el país. En el conjunt de les estacions urbanes de les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria s’enregistren nivells al voltant del límit normatiu, mentre que a la resta de parròquies els nivells són inferiors. A les estacions properes al trànsit s’incompleixen els valors.
Al 2009, la concentració mitjana anual del diòxid de nitrogen - 41 ?g/m3- va ser inferior al valor límit del 2009 fixat en 42 ?g/m3. La mitjana anual mesurada a l’estació fixa de la vall central situada a l’aparcament Prat Gran d’Escaldes Engordany s’ha mantingut pràcticament constant, al voltant del valor límit objectiu per al 2010 fixat en 40 ?g/m3. De fet, durant els darrers cinc anys, no s’ha enregistrat cap superació del llindar d’alerta a la població de 400 ?g/m3.
Aquesta nova campanya informativa complementa la campanya de reducció de les emissions atmosfèriques iniciada durant aquest estiu també pel Departament de Medi Ambient en la què s’informa als conductors dels vehicles dels comportaments que han d’adoptar per millorar la qualitat de l’aire.