Així ho deixa clar en el criteri publicat al Butlletí del Consell General, on posa de relleu que l'article 61 de la Constitució, amb les limitacions temporals establertes, fa impossible la convivència de dos pressupostos durant un mateix exercici econòmic. Per aquest motiu, l'executiu creu que la proposició podria incórrer en una possible inconstitucionalitat perquè la considera contrària "als principis d'anualitat, d'unitat i d'universalitat".

En l'exposició del seu criteri, el Govern assenyala que en relació amb l'excepció que fa la proposició de llei en el compliment del principi d'anualitat atès que faculta un possible Govern entrant a presentar un projecte de pressupost per a un període que pot ser inferior al d'un any natural, posa de relleu que, a banda que pot suposar una possible vulneració de la Carta Magna, també suposa una modificació de la resta de l'articulat de la Llei general de les finances públiques que aquesta proposició de llei no preveu. El Govern creu que el fet de poder aprovar un pressupost per a un exercici que no correspon a l'any natural dóna lloc a "incongruències tant en la fase d'execució del pressupost com a l'hora de formar els comptes trimestrals i anuals". Primer, per la circumstància excepcional que en un mateix any conviurien dos pressupostos: el pressupost que es prorroga per dotzenes parts el primer dia de l'any si no s'aprova el projecte de pressupost corresponent, i el nou pressupost, que s'aprovaria per al període que resta fins al 31 de desembre de l'any en curs. I, després, pel fet que l'aplicació dels articles, els quals estan vinculats al principi d'anualitat, portaria a interpretacions i contradiccions que podrien incidir en el resultat de la liquidació pressupostària i en els estats financers.

Així ho deixa clar en el criteri publicat al Butlletí del Consell General, on posa de relleu que l'article 61 de la Constitució, amb les limitacions temporals establertes, fa impossible la convivència de dos pressupostos durant un mateix exercici econòmic. Per aquest motiu, l'executiu creu que la proposició podria incórrer en una possible inconstitucionalitat perquè la considera contrària "als principis d'anualitat, d'unitat i d'universalitat".

En l'exposició del seu criteri, el Govern assenyala que en relació amb l'excepció que fa la proposició de llei en el compliment del principi d'anualitat atès que faculta un possible Govern entrant a presentar un projecte de pressupost per a un període que pot ser inferior al d'un any natural, posa de relleu que, a banda que pot suposar una possible vulneració de la Carta Magna, també suposa una modificació de la resta de l'articulat de la Llei general de les finances públiques que aquesta proposició de llei no preveu. El Govern creu que el fet de poder aprovar un pressupost per a un exercici que no correspon a l'any natural dóna lloc a "incongruències tant en la fase d'execució del pressupost com a l'hora de formar els comptes trimestrals i anuals". Primer, per la circumstància excepcional que en un mateix any conviurien dos pressupostos: el pressupost que es prorroga per dotzenes parts el primer dia de l'any si no s'aprova el projecte de pressupost corresponent, i el nou pressupost, que s'aprovaria per al període que resta fins al 31 de desembre de l'any en curs. I, després, pel fet que l'aplicació dels articles, els quals estan vinculats al principi d'anualitat, portaria a interpretacions i contradiccions que podrien incidir en el resultat de la liquidació pressupostària i en els estats financers.

Una de les novetats és que també es pregunta la intenció de vot que tindrien els no andorrans si poguessin votar. Als de nacionalitat andorrana, aquesta pregunta va acompanyada de la demanda del que van votar anteriorment, per conèixer la tendència, i per intentar reduir el percentatge de gent que no va contestar en l'última enquesta, feta el mes de febrer. El director del CRES, Joan Micó, ha explicat que la intenció és elaborar una enquesta d'aquestes característiques cada sis mesos i, quan arribin eleccions, fer-la amb mostres representatives també a nivell parroquial.
L'enquesta inclou preguntes sobre si s'està a favor de reduir els anys per obtenir la nacionalitat, sobre la desafecció dels ciutadans per la política, i sobre el que creuen que seria millor pel país a nivell polític. També es demana una valoració dels principals personatges polítics: el cap de Govern, el president del grup parlamentari reformista i el del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi.  Micó ha indicat que el treball de camp de l'enquesta va coincidir amb l'anunci del Partit Socialdemòcrata de convocar eleccions anticipades, i que és possible que les respostes es puguin veure condicionades per aquest fet. Actualment, el CRES està fent l'anàlisi de les enquestes i els resultats es presentaran a finals de la setmana vinent.

Sap que té sort: treballa en el que li agrada. L’il·lustrador Miguel Gallardo té clar que “no em penso jubilar, ni boig”. Primer perquè “gaudeixo amb el que faig”, segon, perquè “seria difícil amb els plans que hi ha pels autònoms”. I finalment perquè la seva vida ha estat marcada pel dibuix.
I això que dedicar-s’hi professionalment no va ser fàcil. “De petit ja pintava per totes parts”, recorda, però quan va explicar a la seva família el seu desig, “al pare, professor de matemàtiques, física i química no li va fer cap gràcia”. Gallardo revela que “ell volia que estudiés per a banquer i no sé com el vaig convèncer”.
Un cop amb el permís de la seva Lleida natal va marxar a Barcelona, on “el que s’estudiaven eren belles arts”. A l’escola Massana va estar-hi dos anys, però “no era el que volia”. Va acabar treballant en un estudi d’animació, on va conèixer els companys amb els quals després integrarien revistes mítiques com El Víbora, publicació de la qual “encara guardo els cent primers números”.
La il·lustració també el va portar cap a la seva dona. “Vaig anar a fer un curs a Las Palmas i en una festa d’un amic comú que marxava a la mili ens vam conèixer”, rememora. I es van casar, tot i que “ella no llegia res de còmic”, apunta rient. Anys després, va arribar la Maria. “Sabíem que li passava alguna cosa, però fins als vuit anys no ens en van donar el diagnòstic: trastorn de l’espectre autista”, explica Gallardo. Un cop més, el tan estimat dibuix li ha permès afrontar aquesta malaltia. “Maria s’expressa millor amb el visual i és la via de comunicació”, apunta.
Està separat i la Maria viu amb la mare, a les Canàries. “La truco cada dia i hi viatjo molt allà. També estic amb ella per vacances, on anem a l’hotel que surt a la pel·lícula”, comenta Gallardo, que admet que per a la Maria la novel·la gràfica “no és diferent als altres quaderns” i el documental “és la pel·lícula on surt el papa, i no la vol veure”.

>> ‘El Víbora’, i molt més
Miguel Gallardo (Lleida, 1955) va ser durant els anys 80 un dels màxims exponents de la historieta espa-nyola, amb el personatge de Makoki –amb els guions de Juanito Mediavila–. A partir dels 90, se centra més en la il·lustració, amb col·laboracions en diferents diaris i revistes. També publica Maria i jo, on narra la relació amb la seva filla autista, novel·la gràfica traslladada ara al cinema en un documental.

L’expresident, que va estar acompanyat en la roda de premsa per l’extresorer Xavier Sala i Martín i l’exdirector general, Joan Oliver, va assegurar que no volia comparèixer per parlar del Barça però que “les mentides” que han dit sobre la seva gestió econòmica l’han portat a actuar. “Han passat ja cent dies, els de cortesia,  de la nova junta i he de dir que aquesta directiva ha utilitzat la màxima de difama que alguna cosa queda”. En aquest sentit, Laporta va indicar que “vull aclarir les falsedats que atempten contra nosaltres com a gestors de l’FC?Barcelona durant el nostre mandat i que els socis tinguin tota la informació abans de l’assemblea. Estem molt orgullosos de la gestió que hem fet en tots els àmbits, l’esportiu, l’econòmic, el social i també en el de la Fundació”. Sobre la gestió econòmica, l’exdirigent va comentar que “nosaltres no vam fer una gestió dolenta, sinó tot el contrari, vull dir que va ser impecable. Els nostres números donen beneficis, fins i tot imputant-nos-en alguns que no són nostres i sí de juntes anteriors. El còmput global dóna positiu i lamentem que l’actual junta intenti incitar l’assemblea de compromissaris a interposar una demanda mediàtica que només té com a objectiu generar sospites”.
Xavier Sala i Martín, de la seva banda, va negar que el Barça vengués l’ucraïnès Dimitri Txigrinski al Xàktar per pagar les nòmines dels jugadors. “Els salaris es paguen al gener i al juliol”, va matisar, per la qual cosa el pagament de les nòmines s’hauria fet abans del traspàs del central. Sala i Martín va aclarir que els comptes que ell mateix va presentar i que preveien 11 milions de beneficis “estaven auditats”, cosa que nega la junta de Sandro Rosell, però, va afegir-hi, “no incloïen les salvetats de l’empresa Deloitte”. L’extresorer va dir que és “mentida” que es perdessin 77 milions la passada campanya i que els guanys nets durant l’era Laporta van ser de “95 milions d’euros”.

No a més socis
L’FC Barcelona va anunciar ahir en boca del responsable de l’àrea social, Jordi Cardoner, que restringeix l’alta de socis i que només en permetrà l’entrada de nous a familiars d’actuals membres, joves menors de 14 anys i aquells que al seu dia, pel motiu  que fos, van causar baixa del club. El motiu per perdre aquesta mesura és la desproporció que ha adquirit l’entitat els últims anys, que ha desbordat la petició d’abonats per a seients al Camp Nou (n’hi ha 9.500 en llista d’espera).

JOSÉ MOURINHO DESCARTA REFORÇAR EL SEU EQUIP EN EL MERCAT D'HIVERN

Ni uns ni altres. El mercat d’hivern no obrirà les portes als grans de la lliga de les estrelles. El tècnic portuguès del Reial Madrid, José Mourinho, va tancar els rumors dels possibles fitxatges. “No vull cap jugador al mercat d’hivern. Per al Reial Madrid està tancat el mercat hivernal si no succeix res anormal”, va indicar Mourinho, que confia cegament en la plantilla actual. “Aquesta és la plantilla fins al final de la temporada. Aquests són els jugadors amb els quals confiem. El Reial Madrid ha fet una inversió que havia de fer en els anys anteriors i en aquest últim estiu. No tenim la plantilla perfecta, només tenim una plantilla òptima i jo li tinc molta confiança”, va dir Mourinho.
El tècnic blanc entén que es parli de fitxatges, però aquesta temporada no hi haurà moviments a l’hivern. “Tu pots vendre, fer el teu negoci sense fer mal a les persones. Quan es parla de fitxatges, de noms, quan es parla de Gareth Bale, de Llorente, de Rooney... no fas mal a aquesta gent quan els connectes al Madrid. Vens, però no fas mal a ningú. És normal que es parli de jugadors. El Madrid és el Madrid i es parlarà sempre de jugadors. Principalment grans perquè si parles de jugadors mediocres la gent no s’ho creurà”, va considerar l’entrenador provinent del campió d’Europa, l’Inter.

L’operació va durar poc menys de 23 hores i va culminar amb la sortida dels sis socorristes que havien ajudat els miners a pujar a la sonda Fénix 2 des de la profunditat. El primer a baixar i l’últim a sortir, l’especialista en rescats Mario González, ha estat un dels protagonistes a les xarxes socials del país, on un gran nombre de compatriotes li donaven el tractament d’heroi nacional.

Recuperació ràpida
Al llarg del dia d’ahir, els metges que els atenien a l’hospital de Copiapó, la població més propera a la mina, observaven que s’estaven recuperant molt ràpidament, fins al punt que preveien la sortida d’un primer grup anit mateix.
El ministre de Salut xilè, Jaime Mañalic, deia que ni tan sols serà indispensable que s’hi quedin els dos dies previstos, abans d’afegir que “s’han acostumat prou bé a la llum natural” i han suportat l’estrès de forma notable”. No n’hi havia cap en estat de xoc i les lesions es limiten, en general, a afeccions de la pell pel llarg temps en la foscor, i algunes infeccions dentals. Fins i tot el més gran, Mario Gómez, de 63 anys, que va arribar amb un quadre de pneumònia, havia evolucionat positivament i “esperem tenir-lo aviat de tornada a casa”.
Centenars de persones, la majoria familiars dels miners i periodistes, esperaven esdeveniments a l’exterior del centre, que havia establert un torn de visites de tres parents com a màxim, simultàniament, per a cada pacient.

Noves mesures
El president del país, Sebastián Piñera, va acabar la presència personal en el rescat mentre va durar, amb la visita a cadascun dels 33 miners a l’hospital, i amb una fotografia posterior de grup.
Piñera va tancar personalment amb una trapa de ferro l’obertura per on havia estat entrant i sortint la sonda amb els miners, i va reiterar el compromís d’investigar a fons l’accident a la mina San José, per tal d’evitar que en el futur pugui succeir res de semblant.
El parlament del país, de la seva banda, aprovava ahir un impost específic per a les grans empreses mineres. La manca de seguretat a l’explotació d’or i de coure, de gairebé un segle d’antiguitat, va ser el tema de la conversa presidencial amb el cap de grup de miners, a la sortida, i també hi va dedicar gran part del discurs posterior. “Ho vam dir el primer dia, això no quedarà impune”, repetia el president, abans d’assegurar també que la mina sinistrada no tornarà a operar, com a mínim a curt termini, i que es tancaran totes les que no compleixin les condicions de seguretat. Piñera es mostrava, a més, força satisfet i orgullós pel “miracle”. “Xile és ara un país més valorat i respectat pel món sencer”, i així o han demostrat les felicitacions gairebé unànimes de líders i institucions internacionals.
Els miners tenen prevista per demà una visita al camp Esperanza, a sobre de la mina, on es van arribar a concentrar 3.500 persones d’arreu, atesos per l’ajuntament, i es va instal·lar fins i tot una escola per als nens de les famílies dels miners.

PROTAGONISME MUNDIAL DEL 33

Els 33 treballadors de la mina San José han esdevingut protagonistes mundials. Una empresa del país ha creat ja un vi- deojoc sobre el rescat, que en una hora i mitja va rebre més de 9.000 visites a Internet. La cadena espanyola Antena 3 ha començat a rodar un docudrama sobre la història de l’aïllament i el salvament dels protagonistes. El govern de Taiwan els a convidat a visitar l’illa, a una recepció al palau de la Moneda. La Universitat de Xile, equip de futbol de la primera divisió del país, ha anunciat que farà socis vitalicis els onze que es van declarar seguidors del club.

La corporació de la capital, l’AIVA i Crèdit Andorrà van signar ahir un conveni pel qual es garanteix per als pròxims set anys la presència dels estands de vehicles a la Fira d’Andorra la Vella. El patrocini de l’entitat bancària –l’aportació de la qual no va transcendir– fa possible que tant el comú com els empresaris del sector de l’automòbil puguin assumir més fàcilment les despeses que origina el certamen. Enguany, dels 7.000 metres quadrats que tindrà la fira, uns 4.500 seran ocupats pels 22 concessionaris de vehicles que hi han confirmat la seva participació. Les tres parts signants de l’acord van mostrar el seu acontentament. El director de l’àrea de banca comercial de Crèdit Andorrà, Jordi Cinca, va explicar que “set anys és un horitzó molt satisfactori”. I?va felicitar el comú i l’AIVA per haver apostat per “una visió a llarg termini”.

El sector
Rosa Ferrer i la presidenta de l’Associació dels Importadors de Vehicles, Maite Mas, van reconèixer que les negociacions no sempre han estat fàcils. I que la situació conjuntural actual encara ho fa més complicat. Ferrer va destacar “l’obligació que tenim les institucions públiques d’afavorir la reactivació econòmica”. Justament, Cinca va ressaltar el “simbolisme” d’un acord que alia el sector públic amb el sector privat. Alhora, l’alt directiu de Crèdit Andorrà va remarcar el rol referencial del sector de l’automòbil alhora d’avaluar l’estat de salut de l’economia del Principat. En aquest sentit, Maite Mas va explicar que “a principi d’any es veia una recuperació del sector. Però a partir del mes de juliol s’ha alentit. I aquest octubre s’espera la fira”. Mas va recordar que tant els vehicles nous com els de segona mà ofereixen condicions molt similars quant a qualitat.
Ferrer va explicar que gràcies a la col·laboració de Crèdit Andor­rà, que també tindrà presència a la mostra amb un estand propi i oferint tots els seus serveis i productes, els concessionaris de vehicles només hauran de pagar uns 4,5 euros per metre quadrat. Tant la cònsol de la capital com els altres dos signataris del conveni van remarcar, també, la importància de la fira. Per a Jordi Cinca es tracta “d’un referent d’Andorra” que permet “activar la vida social, a vegades una mica precària al nostre país”. Justament, la vocació social de la cita anual és un dels motius pel qual s’hi implica l’entitat bancària. Fer­rer va recordar que més que “la Fira d’Andorra la Vella és la Fira del Principat d’Andorra”.

LA MOSTRA REUNIRÀ PROP DE 140 ESTANDS DIFERENTS

La  fira d’aquest any disposarà d’un sol recinte, que englobarà els tres que els darrers anys havien configurat l’espai destinat a la mostra. El comú espera arribar als 140 estands. Fins ahir, s’hi havien apuntat 133. La previsió és que hi hagi la participació de quatre o cinc empreses i institucions menys que l’edició passada. En canvi, es creu que el fet de ser una sola vela contribuirà a dinamitzar més el conjunt de la mostra. I a donar més vistositat a certes activitats que  els anys anteriors quedaven més amagades. La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va esmentar específicament la fira de la multiculturalitat, que ha tingut poca rellevància fins ara. El certamen manté els microestands per fer més assequible la participació de les empreses.

La causa es basa en les denúncies presentades per quatre pacients que van assegurar que el metge els hauria fet exploracions ginecològiques que no corresponien.
Una indica que va anar a visitar-se per una bronquitis i el doctor li hauria examinat els engonals i després de dir-li que podia tenir una inflamació en els ganglis li hauria fet la presumpta exploració genital. Una segona pacient també indica que patia una bronquitis i el doctor li hauria dit que podria tenir un quist a l’engonal i li hauria passat a fer l’exploració. Una tercera patia un problema d’al·lèrgia i en anar a buscar els resultats el pneumòleg li hauria dit que es tractava d’un problema d’orina i va passar a fer-li l’exploració ginecològica denunciada per la pacient.
La quarta al·lega que en anar a buscar els resultats d’una espirometria (prova de volum respiratori) el pneumòleg li hauria dit presumptament que primer se li havia de practicar una exploració prèvia, en la qual la pacient va considerar que s’havia produït l’abús. El cas arribarà als tribunals vuit anys després d’haver començat, ja que la primera denúncia va tenir lloc el 14 d’octubre del 2002 quan la primera pacient va presentar una querella criminal contra el pneumòleg. El gener del 2003 ja s’havien presentat les tres querelles, però el 2004 el batlle va arxivar el cas. La fiscalia i una pacient van recórrer contra la decisió i el Tribunal de Corts va ordenar al batlle que reprengués la instrucció. Vist que no s’arribava a un judici una presumpta afectada va decidir no continuar litigant, tot i que el ministeri públic manté l’acció per ella. I el gener del 2006 arriba l’última de les querelles.

Nou arxivament
El 28 de març del 2007 va arribar un nou arxivament del cas per part del mateix batlle. La fiscalia i dues pacients van tornar a recór­rer i el Tribunal de Corts els va tornar a donar la raó, a més de demanar una prova pericial psiquiàtrica per al facultatiu. L’aute de Corts també afegia la incoació d’un sumari pel delicte major d’abusos deshonestos amb prevalença de situació (per la confiança de la relació metge-pacient).
Finalment el batlle va finalitzar la instrucció i va fixar el processament del pneumòleg el desembre del 2007. Alhora es va fixar la llibertat condicional per al facultatiu.

S'ESPERA UN JUDICI "A L'AMERICANA"

El judici contra el pneumòleg per presumptes abusos deshonestos ocuparà fins a quatre dies, matí i tarda, des del 26 fins al 29 d’octubre. Aquesta és una llargada extraordinària per una causa i està motivada en l’extensa llista de testimonis pericials que té previst presentar la defensa. Segons fonts properes al cas, la defensa del pneumòleg hauria cridat a declarar especialistes mundials per demostrar que en certs casos estaria justificat que un pneumòleg realitzi exploracions ginecològiques. La pericial encarregada per la Batllia indicava, però, que en els casos esmentats no estaven justificades.

I?Ladislau Baró, després que Estanislau Sangrà s’aventurés a dir que “esperem que no hi hagi represàlies” per als quatre consellers que formen part de la gestora del nou partit, va ser el més clar: “Col·laboració amb CR, sí. Submissió, no. Diàleg sí, però tutela tampoc.” Tots els intervinents en la presentació del nou partit –poc abans de la mitja nit es van tancar les portes a la premsa– van recordar que el naixement del PRA no feia res més que complir un mandat de CR, que era vertebrar un partit obert però més estructurat que superés les “urgències electorals” amb què va néixer la coalició.

L’acte
L’acte fundacional va acollir unes 120 persones en un hotel d’Escaldes. La majoria dels components de Nou Centre de totes les parròquies hi eren presents. De liberals i exliberals no se’n va deixar veure cap ni de la Massana, ni de Sant Julià, ni d’Ordino, més propers a les tesis de Joan Gabriel. La gestora que formalment impulsa la creació del PRA està constituïda, a banda dels esmentats Sangrà i Baró, per Gilbert Saboya, Sílvia Calvó, Mònica Bonell, Jordi Torres Arauz, Joan Torres, Jaume Serra i Celine Mandicó.
Baró va recordar que “hem trobat més entrebancs dels que ens agradaria”, segons ell a causa “d’ambicions, personalismes i malentesos”. Tot i així, va assegurar que no havia de ser motiu de preocupació, ja que “seguirem treballant per unir i no per separar, però no a qualsevol preu”. El mateix Gilbert Saboya va admetre que es treballaria de manera immediata per reforçar els ponts de diàleg amb CR, i va demanar que no hi hagués “el més mínim dubte que donem ple suport al grup parlamentari reformista”.
Baró va posar en relleu que  Coalició Reformista havia de “ser un primer pas”, i que l’estructura de partit que es buscava a l’assemblea d’ahir a la nit no era, ni de bon tros, anacrònica. “Ha de ser un espai millor definit, obert i competitiu.” Sense trencar el diàleg amb CR. Però amb l’advertiment constant que això no significa, de cap manera, submissió.
Sangrà també va expressar la voluntat que hi hagi “un diàleg franc amb CR”, i va ressaltar que la vocació del PRA era, precisament, un constant suport als membres de la coalició electoral, però sempre amb l’objectiu de construir l’alternança política. Una alternança els valors de la qual es va encarregar de definir Sílvia Calvó, tot apel·lant a “l’empenta” i a “la cultura de l’esforç”.
Com a centre de les crítiques, el Govern. Baró, que justament abandonava un Consell General amb força debat, va ressaltar que l’executiu s’havia quedat “sense idees i sense programa”, i va acusar Bartumeu d’haver aplicat “quatre dogmes del catecisme socialista a una societat que és liberal i centrista”. Com a exemple, es va referir a la polèmica pel decret d’horaris comercials.

UNA BARREJA DE DIVERSOS ORÍGENS I GENERACIONS

Entre el centenar llarg d’assistents hi havia homes i dones de diverses generacions i de diferents orígens polítics, encara que tots força afins. I una llarga llista d’excàrrecs o càrrecs en l’actualitat. Des de l’excap de Govern Marc Forné fins a exministres com Pere Cervós, Xavier Montané, Meritxell Mateu, Mireia Maestre, Josep Casal, Enric Casadevall (avui cònsol de Canillo); exsecretaris d’Estat com Montserrat Alonso, Jaume Domènech o Maria Pubill; l’exsíndic Jordi Farràs; exconsellers generals com Josep Duró, Simó Duró, Enric Tarrado, Guillem Valdés, Climent Palmitjavila o Lurdes Font; càrrecs o excàrrecs comunals com per exemple Carles Torralba, Josep Antoni López, Antoni Duedra, Raquel Puigcernal, Daniel Mandicó, Jaume Calvó o Dolors Cabot; exambaixadors com Jaume Gaytan, Francesc Bonet i Vicenç Mateu i persones d’àmbits més tècnics o empresarials com Joan Nadal, Jordi Alcobé, Xavier Palacios, Esteve Vidal o David Solana.

“Qui paga els plats trencats de la crisi no són els causants, els que han tret el benefici. Són els contribuents, els assalariats, les classes mitjanes els que paguen el salvament d’altres que s’apugen el sou fins a uns límits d’obscenitat i immoralitat terribles.”

Els clubs de producte comencen a caminar. El primer a fer-ho ha estat el dedicat als congressos amb la celebració ahir de la primera de la reunió del comitè executiu de l’Andorra Convention Bureau.