La mesura, que serviria per evitar casos com els de la plantilla d’Aigües d’Arinsal, està inclosa en l’esborrany de reforma del Codi de relacions laborals que s’està negociant al Consell General amb Andorra pel Canvi.
Així, el PS considera necessari que aquesta llei inclogui l’establiment d’aquest organisme, que el text proposat definexi com “públic i autònom” i dotat de “plena capacitat jurídica” i “autonomia patrimonial” per a la “realització dels seus fins”. D’una banda, l’òrgan hauria d’assegurar “el pagament de les sumes degudes als treballadors per empreses amb expedient d’arranjament judicial o de fallida”, però també s’inclou la possibilitat que pugui servir de suport als empleats de societats que vegin suspès el seu contracte “per raó de cas fortuït o força major que impossibiliti la continuació de l’activitat de l’empresa”. En aquests casos, però, s’estableix un límit de tres mesos.
La proposta socialdemòcrata estableix un màxim de la quantitat que cobrarien els treballadors afectats. Així, la cobertura dels sous impagats arribaria només fins a quatre mesos, i amb una xifra límit del doble del salari mitjà. Així, això suposaria un topall de 1.830,40 euros mensuals i de 7.321,60 euros per cada empleat afectat. També es preveu que el fons es faci càrrec de les cotitzacions pertinents a la Caixa An-dorrana de Seguretat Social.
Finançament
El text aposta perquè sigui el Govern, mitjançant “una transferència del pressupost”, qui assumeixi les despeses de funcionament ordinari de l’organisme. En canvi, els recursos econòmics per fer front al pagament dels salaris sortirien de la cotitzacions dels empresaris, el tipus de les quals quedaria fixat per l’executiu a través d’un decret, amb un límit màxim del 0,5% sobre el sou base.
El pagament de les nòmines per part del fons, però, no eximiria l’empresa deutora. I és que el text, inclou un article que, sota el títol “rescabalament” obligaria l’organisme a “emprar tots els mitjans al seu abast per obtenir les quantitats abonades al treballador i la cotització realitzada davant la CASS”. Per assolir aquest objectiu, la llei facultaria l’organ a assolir acords amb les societats que permetessin un retorn dels diners a terminis, “sempre que sigui amb les degudes garanties”. La proposta feta, en cas de ser aprovada, donaria al Govern un termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor del text perquè tingués l’organisme plenament operatiu.
UN CONSELL AMB CINC MEMBRES
El fons de garantia salarial estaria regit, si aconsegueix prosperar la proposta feta pels socialdemòcrates, per un director i un consell d’administració. Aquest segon òrgan estaria format pel ministre de Treball, dos representants de les organitzacions empresarials i dos dels sindicats més representatius.
El director seria nomenat pel Govern, a proposta prèvia d’un consell d’administració. Similar seria el procediment a l’hora de modificar el tipus de les cotitzacions mitjançant les quals es finançaria el fons. L’òrgan també hauria de definir els criteris d’actuació de l’ens, presentar a l’executiu el pressupost anual i la seva liquidacio, així com una memòria d’activitats.