La ciutat del Bòsfor, que aquests dies organitza la Fira del llibre, començava a despertar-se quan una forta explosió va ressonar en el centre europeu de la metròpoli turca.
Poc després de les 10.30 hora local es va produir la detonació al costat oest de Taksim, entre el monument a la República i el seu fundador, Mustafa Kemal Atatürk, i un destacament de la policia antidisturbis sempre present a la plaça.
“Estàvem a l’altre costat de la plaça i quan pujàvem a l’autobús vam escoltar una forta explosió. En principi vam pensar que havia explotat darrere nostre, però després vam veure que s’havia produït a l’altre costat”, va relatar un testimoni de nacionalitat espa­nyola. “Quan l’autobús va deixar la plaça –hi va afegir– començaven a arribar els cotxes de la policia i les ambulàncies i vam veure com carregaven la gent als vehicles sanitaris.”
La part de la plaça on es va produir l’atemptat no estava gaire concurreguda, sobretot perquè encara era aviat, però a l’altre costat, a prop del Centre de Cultura Atatürk, hi havia un gran nombre de persones esperant els autobusos que anaven amb destinació a la Fira del llibre.

Contra les forces de seguretat
Segons van explicar fonts policials als mitjans de comunicació turcs, el presumpte terrorista tenia com a objectiu atemptar contra les forces de seguretat, ja que va intentar pujar a un autobús de la policia i, en impedir-li, va fer detonar la càrrega explosiva ferint 17 civils i 15 uniformats.
A més, les forces de seguretat van trobar un segon artefacte explosiu prop de les restes mortals del presumpte assaltant. La cadena Al-Jazira va informar que dues persones podrien haver mort en l’explosió, segons testimonis presencials, una dada encara sense confirmar pels cossos de seguretat.
“No mostrarem cap indulgència davant aquells que volen provocar desordres a Turquia i fer miques el nostre ambient de pau, estabilitat i seguretat”, va afirmar el primer ministre, Recep Tayyip Erdogan.
De la seva banda, el grup independentista del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) va negar qualsevol implicació en l’atemptat, perquè, segons el seu portaveu, l’organització ja no perpetra accions contra civils.

UN DELS PAQUETS VAN ANAR EN AVIONS DE PASSATGERS

Un dels paquets bomba dirigits als Estats Units i procedents del Iemen que ahir van ser interceptats va viatjar en dos avions de passatgers, segons va informar un portaveu de l’aerolínia Qatar Airways, a la cadena CNN. Es tracta del paquet que va ser detectat a Dubai, als Emirats Àrabs Units. La companyia Qatar Airways té vols de passatgers diaris al Iemen que també acostumen a embarcar paquets de serveis de missatgeria. El portaveu no va especificar en quins vols va ser transportat el paquet ni quants passatgers hi viatjaven.
D’altra banda, l’assessor antiterrorista de la Casa Blanca, John Brennan, va advertir ahir que hi podria haver més paquets bomba com els interceptats amb destinació als Estats Units. El govern nord-americà està treballant ara amb les proves que està acumulant el servei d’intel·ligència.
Mentrestant, desenes d’estudiants iemenites es van manifestar ahir a la Universitat de Sanà en protesta per la detenció d’una companya, identificada com Hanan Mohamed al-Samawi, sospitosa d’haver enviat als Estats Units els paquets amb explosius.

“Nosaltres no entrarem en una guerra dialèctica, volem una  guerra futbolística. Em dedico a jugar a futbol i intentar fer-ho bé amb la filosofia de sempre. És la que ens ha anat bé en els darrers dos anys i intentarem seguir per aquest camí”, va assenyalar Xavi, “optimista per participar en tots els partits”.
“Em vaig sentir una altra vegada gairebé al cent per cent. Les sensacions són molt bones. Em va sorprendre jugar gairebé sense molèsties (contra el Sevilla). Això no es cura d’un dia a l’altre, però he seguit un tractament molt fort i sóc optimista per jugar dimarts i diumenge vinents. S’acosten partits importants i no me’ls vull perdre”, va declarar en roda de premsa Xavi Hernández.
El jugador internacional creu que la seva millora es pot estendre al conjunt de l’equip, que “a poc a poc” està “recuperant el to físic”. Després d’una “pretemporada atípica” marcada pel Mundial de Sud-àfrica, el Barça va “entrant en una dinàmica normal” i la prova és que l’equip es va sentir “bé físicament” contra el Sevilla. “Gaudim jugant al futbol com nosaltres volem”, va apuntar.
Xavi entén que al club blaugrana li “feia falta un partit així a casa” i, davant els possibles dubtes generats en aquest principi de temporada, va assegurar que el seu equip continua “a un nivell molt alt, com el d’anys anteriors”, i creu que la diferència és que fins ara no havia golejat com en anteriors temporades.
Per últim, Xavi va reconèixer com “un privilegi” la seva nominació al FIFA Pilota d’Or, tot i que va reiterar que el seu favorit és un altre. “El millor jugador actual i dels darrers anys és Leo Messi. Està per sobre de tots els altres”, va assegurar.
D’altra banda, l’FC Barcelona haurà de canviar ràpidament de xip, perquè torna la Lliga de Campions. La presència del porter del filial Rubén Miño pel sancionat José Manuel Pinto és l’única novetat en la convocatòria que el tècnic del Barcelona, Pep Guardiola, va fer pública ahir per viatjar a Copenhaguen, on el conjunt blaugrana disputarà demà un partit de lligueta.
Els altres 18 jugadors són els mateixos que Guardiola va convocar per al compromís de lliga davant del Sevilla, inclòs el defensa Gabi Milito, descartat finalment dissabte passat i que ahir va rebre l’alta mèdica de la lesió muscular que va patir fa dues setmanes.
Així doncs, els 19 futbolistes que viatgen a Dinamarca després de l’entrenament d’ahir són: Valdés, Miño, Alves, Abidal, Adriano, Maxwell, Piqué, Puyol, Milito, Sergio Busquets, Mascherano, Xavi, Keita, Iniesta, Thiago, Pedro, Messi, Bojan i Villa.

L'ESPANYOL CAU PER 3 A 0 DAVANT UN DEPORTIVO MOLT DEFENSIU

La defensa va recuperar el pols del Deportivo, que va aconseguir la seva primera victòria de la temporada, davant l’Espanyol (3-0) a Riazor, amb el canvi de sistema de Miguel Ángel Lotina, que va apostar per la línia de cinc defenses i va salvar l’ultimàtum. En un partit en què es jugava la destitució, el tècnic basc va apostar per la recepta que a principi del 2008 el va treure dels llocs de descens i l’equip gallec va ressorgir amb la defensa com a pilar, en camp propi i en el contrari.
Quant la resta de la jornada disputada ahir, cal destacar l’empat a un del Vila-real al camp de l’Sporting, i també el de l’Atlètic de Madrid a casa davant l’Almeria. Els altres resultats van ser la contundent victòria del Racing a casa davant l’Osasuna i la victòria de la Reial Societat a domicili per 1 a 2 davant el Màlaga. L’Athletic va gua-nyar 3 a 0 el Getafe.

Fonts properes al cas van explicar que el document ressalta que la salut mental de la presumpta homicida “entra dins els límits de la normalitat”. Malgrat això, el responsable de l’informe va ressaltar que l’acusada té “brots de narcisime”, tot i que no especifica si això hauria pogut tenir alguna cosa a veure amb els fets que van tenir lloc el dia del crim.
L’informe psiquiàtric és una més de les proves en la investigació que s’està portant a terme per mirar d’aclarir què va succeir. La dona es troba al centre penitenciari de la Comella com a mesura preventiva des del 12 d’agost. Segons les mateixes fonts, la dona també ha presentat alguns símptomes de depressió des que va començar l’estada a la presó, que han anat empitjorant amb el pas dels dies. L’acusada va demanar recuperar alguns objectes personals del domicili que ocupava amb el marit, la víctima del crim, entre els quals hi havia roba i altres efectes personals, que li van ser facilitats.
La instrucció encara no ha finalitzat, però la defensa ja té clar que se centrarà ara a intentar demostrar que la dona va patir maltractaments per part de la parella, per si aquest fet pot ser considerat com un atenuant en el cas. La policia ha pogut interrogar diferents veïns de l’edifici, i alguns han informat que les discussions fortes eren molt habituals a la casa que ocupaven la presumpta culpable i la víctima, José Alfonso Jiménez.

Convivència complicada
De fet, alguns dels testimonis han assegurat que havien sentit fortes picabaralles protagonitzades per la víctima del crim, no tan sols amb la parella, sinó també amb altres membres de la família de l’acusada, com la mare o fins i tot la filla. Cal recordar que aquesta, una noia que no convivia amb la mare, no era filla biològica del finat. Els mateixos veïns afirmen que en algun cas les discussions havien arribat a ser violentes, i que la filla les patia sempre que visitava el domicili.
En aquest sentit, cal recordar que la policia va informar ja fa un temps que té constància d’un requeriment realitzat per Montser­rat Gimeno contra el marit per violència domèstica, però no s’ha provat encara que els maltractaments haguessin passat. De fet, no constava que hagués tingut lloc una denúncia explícita per aquest motiu. Benestar va posar en marxa l’elaboració d’un informe de la situació que es vivia a la llar, que haurà de ser traslladat a la investigació un cop acabat.
Els fets van tenir lloc la tarda del diumenge 8 d’agost. La dona va matar presumptament el marit colpejant-lo amb unes peses i causant-li ferides amb dos ganivets de cuina.

UN ENTORN FAMILIAR DIFÍCIL

La defensa pot trobar una dificultat en la paraula de la filla per provar que l’acusada patia maltractaments. En una comunicació recent amb la mare per escrit, la jove va declarar que no recordava cap maltractament de l’home víctima del crim, i que la conducta amb ella sempre havia estat molt positiva. Fonts properes van assenyalar, malgrat tot, que la noia es troba en estat de xoc pels fets viscuts, i que per tant caldrà prendre amb precaució el que declari. No obstant això, el fet posa en relleu la complicada relació entre mare i filla, que han tingut més d’una disputa per motius econòmics.

La detenció es va donar a conèixer poc després que el president iemenita, Ali Abdal·là Saleh, anunciés que l’habitatge de la sospitosa estava envoltat i que la detenció s’esperava per a les properes hores.
La secretària de Seguretat Nacional d’EUA, Janet Napolitano, va dir que el complot terrorista “té la marca d’al-Qaida. Sabem que els responsables d’això estan constantement mirant de provar els nostres sistemes”, va assegurar en declaracions a la cadena CNN. Napolitano va apuntar al-Qaida a la Península Aràbiga, un grup ter­rorista afiliat a al-Qaida, com el responsable de l’enviament dels dos paquets amb destinació a dues sinagogues de Chicago.
Les autoritats iemenites van tancar les oficines de les empreses de transport FedEx i UPS de Sanà, ja que els paquets bomba van ser localitzats a bord d’avions de transport d’aquestes dues companyies.
El paquet explosiu trobat en un avió de càrrega a l’aeroport d’East Midlands (nord d’Anglaterra) “podia haver explotat” i haver fet caure un avió, va dir ahir la ministra britànica d’Interior, Theresa May. Després de presidir el comitè d’emergència Cobra –que reuneix a membres del govern britànic per avaluar situacions de seguretat–, May va afirmar que és possible que un avió fos el blanc i que els responsables d’enviar el paquet no sabessin el lloc exacte on explotaria l’artefacte.

El mateix que el 2009
La diputada demòcrata Jane Harman, membre del Comitè de Seguretat Nacional dels Estats Units, va citar l’Administració de Seguretat en els Transports en afirmar al diari The New York Times que els paquets bomba interceptats contenien tetranitrat de pentaeritritol, Pent, el mateix explosiu químic que portava el ter­rorista nigerià que va intentar fer explotar en ple vol un avió que es dirigia a Detroit el 25 de desembre passat. Els dispositius explosius improvisats es trobaven a l’interior de cartutxos d’impressora, però un d’ells portava un telèfon mòbil com a detonador i un altre un temporitzador.
Mentrestant, l’executiu israelià també va reaccionar a l’intent d’atemptat. El viceministre d’Assumptes Exteriors d’Israel, Dani Ayalón, va afirmar ahir que un atemptat contra objectius jueus és “doble”, perquè suposa un atac a la sobirania del país on es perpetra i contra els jueus en general i Israel. “Des del punt de vista d’aquestes organitzacions, un atemptat contra un blanc jueu al món és un doble atemptat, un contra els jueus i una altre contra el país occidental atacat”, va afirmar en un acte públic a la ciutat de Modiín.

L'AEROPORT DE WASHINGTON FARÀ SERVIR ESCÀNERS CORPORALS DE COS SENCER

L’aeroport internacional de la capital dels Estats Units començarà a fer servir la setmana vinent els escàners de cos complet, que permeten detectar el que porten els passatgers sota la roba, va informar ahir el prestigiós diari Washington Post.
El Dulles International Airport, on arriben vols de tot el món, disposarà a partir d’aleshores d’aquests dispositius que han estat qüestionats pels grups defensors de les llibertats civils, que sostenen que amb aquest tipus d’escàner s’envaeix la intimitat dels viatgers. Des del 2007 ja es feien servir uns altres dos tipus d’escàner amb una altra tecnologia.
Els nous seran utilitzats en certes àrees de l’aeroport de Dulles, tot i que les autoritats no han revelat on per raons de seguretat, i no substituiran la resta dels equips convencionals.
L’àrea geogràfica de Washington compta amb un total de tres aeroports. El Reagan National Airport i el Baltimore-Washington International Marshall Airport van començar a utilitzar l’escàner de cos complet durant els mesos de gener i el juny passat, respectivament.

Cada matí sis nens d’entre 8 i 13 anys deixen la motxilla, ocupen les cadires i es disposen a iniciar una jornada escolar diferent. Tenen dificultats d’autonomia, de comprensió, de parla i no poden seguir el currículum dels companys de la seva edat. A l’aula estable reben l’atenció especialitzada i individualitzada que necessiten. Treballen amb jocs sensorials, música, dibuixos, i en rutines diàries. Però tots pertanyen a un grup-classe i compartiran activitats amb els seus companys. Aquest és un exemple de l’escola inclusiva que promou l’administració.
Són 119 alumnes d’edats diferents, d’escoles diferents, de sistemes educatius diferents i amb dificultats difícilment comparables, però tots formen part del programa Progrés, l’encarregat de la missió que l’escola ordinària estigui preparada per acollir i ense­nyar als menors amb les barreres que els imposa una discapacitat (intel·lectual, sensorial, física...).  Es tracta de donar resposta a les necessitats particulars de cadascú. I en això treballen 66 professionals: educadors, logopedes, fisioterapeutes. I, evidentment, els equips educatius dels centres.
El ministeri d’Educació remarca que la convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat manifesta la necessitat de promoure una educació “inclusiva” i “al llarg de tota la vida”. A Andorra la inclusió ha seguit un ritme ascendent. Ja l’any 2000 el ministeri aposta perquè els alumnes amb discapacitat siguin alumnes de ple dret dels centres educatius ordinaris, i no alumnes de l’escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, que sí que continua aportant els recursos humans necessaris perquè l’escolarització d’aquests estudiants tingui el màxim d’èxit i estigui normalitzada, a l’aula i a fora (tenen suport a la piscina o a l’esquí escolar, per exemple). El 2008 es publica el decret que regula el procés. L’objectiu és fer una “escola per a tothom”. Les comissions d’escolarització dels tres sistemes educatius defineixen i atorguen els suports que necessita cada alumne (humans i també materials: taules, cadires, teclats o ratolins adaptats, entre d’altres), i es defineix un projecte personal d’escolarització. Cada any es destinen dos milions d’euros per fer possible el programa, expliquen.

Escolarització adaptada
El decret estableix dos tipus d’inclusió a l’escola, en una aula ordinària o bé en una aula estable. I la inclusió en les aules ordinàries varia en funció de les necessitats de cada alumne. Carme Comella és l’educadora de l’aula estable de l’escola de maternal i primera ensenyança de la capital. Abans estava a Sant Julià però aquest curs el ministeri ha decidit “reagrupar en un mateix centre tot l’alumnat amb perfil d’aula estable”. Aquestes primeres setmanes de curs estan sent d’adaptació. Els nens encara no han compartit hores amb els companys. Tots, però, formen part d’un grup-classe i dos d’ells, el Joan i l’Èric, començaran a compartir l’educació física amb la seva classe. L’objectiu és aquest, que puguin compartir experiències amb els nens de la seva edat perquè aquest és el principi de la inclusió. Però el que s’ha volgut fer prevaldre primer és l’adaptació al nou centre. “Han canviat d’escola, d’hàbits i es va decidir donar un marge, no plantejar entrar ja a les aules”, hi va afegir el cap d’estudis del centre, Albert Maluquer. En qualsevol cas, els companys fan preguntes i s’han de donar respostes. I Maluquer defensa l’enriquiment que això suposa. Les classes ja estan treballant la sensibilització sobre la discapacitat i per “reconèixer les diferències”. Com nens més sensibles, adults més sensibles.
L’acceptació dels companys és clau. El Rui és un company apreciat i estimat, ho corroboren educadors, mestres i companys. Estudia sisè de primària a l’escola espanyola d’Escaldes. Comparteix cada dia l’aula amb els seus companys de curs però no comparteix el mateix currículum perquè té un ritme d’aprenentatge diferent. Set hores a la setmana deixa la classe i marxa a una altra aula a treballar amb l’educadora Mar Arqués. I què treballen? “La percepció visual, el raonament lògic, els hàbits de treball, fem exercicis de memòria, lectoescriptura i també qüestions relacionades amb el medi com la salut, hàbits d’alimentació, el cos humà.” El seu treball a classe no és el mateix que el dels companys. A primera hora del matí una auxiliar entra a classe amb ell i l’ajuda a organitzar-se en les tasques que haurà de fer durant la jornada. El paper de la mestra de l’aula també és molt important per aconseguir que el nen se senti dins de l’aula, remarca Arqués. “Que estigui pendent d’ell, que el feliciti quan ho fa bé, això li provoca més autoestima, més ganes de treballar i els companys també veuen que treballa.”
El Rui està a un pas de la secundària. Aquest és un canvi sovint brusc. I no tan sols pels coneixements, per l’exigència, per la dimensió de les escoles. També perquè la relació amb els companys varia. Les diferències ja són més notables entre uns i altres en plena adolescència. Tots els professionals coincideixen, la inclusió és més fàcil en el primer cicle. Els alumnes amb més dificultats cognitives poden passar d’una aula ordinària a un aula estable. Hi ha d’altres que continuen a l’aula ordinària amb ajut extra o adaptacions curriculars i amb resultats molt positius, que no han de ser sempre del tipus acadèmic. Es tracta de conduir-los cap a la vida adulta i, amb aquest objectiu, funciona el programa Aprenentatge i servei. Els alumnes compatibilitzen el temps a l’escola amb algunes hores desenvolupant un treball. “Se’ls orienta cap a un aprenentatge funcional, que els pugui servir per a la seva vida”, remarca una educadora de secundària. I no tan sols es tracta que aprenguin nocions d’un ofici. També que se socialitzin, que aprenguin uns hàbits. Que siguin com més autònoms, millor.

Afany de superació
Autonomia és el gran repte. Que agafin sols un autobús, que se sàpiguen orientar. En el cas dels escolars amb discapacitats sensorials o motrius l’autonomia pren un altre significat. L’Oriol té 10 anys, és alumne de l’escola francesa de la capital, i va néixer amb una afectació del costat esquerre del cos que li menyscaba parcialment la mobilitat i també la vista i la parla. Segueix el mateix currículum que els companys però rep un suport d’unes hores d’educadora i logopeda i té sessions de fisioterapeuta. “No té problemes d’autonomia, és molt responsable i té molta força de voluntat. Si camina ho ha de fer al mateix ritme que els altres, malgrat que és cansi molt més”, explica la mare.
Cada alumne del programa Progrés té una història passada, present i futura que sovint coincideix en aquest afany de superació. Però no tot és perfecte. En qualsevol cas, el ministeri es compromet: “El treball i la millora per tal d’oferir als alumnes  amb discapacitat una escolarització de més qualitat en un entorn el més normalitzat possible no té fi.”

LA IMPLICACIÓ DE LA FAMÍLIA, UN FACTOR CLAU

“No tots hem de ser doctors. Jo el que vull és que la meva filla sigui feliç.” Ho diu la mare d’una alumna de secundària que ha iniciat el camí cap al món laboral. Psicopedagogs, educadors, tots coincideixen en la importància de la implicació de la família, que sigui conscient que potser el seu fill no tindrà el graduat en secundària però que això tampoc no és cap fracàs. I que, en el sentit contrari, tampoc no els sobreprotegeixin en excés. Que els ensenyin a viure per si mateixos. Fina Coll és la mare de l’Èric, alumne de l’aula estable de la capital. I explica que “l’Èric ha anat a la Xina, al Japó, al Carib. No hem deixat de fer res per ell”. És conscient que el seu fill no pot estar en una aula amb nens de la seva edat, però també sap que per a ell és beneficiós viure en un entorn normalitzat. Carme Somoza, mare d’una companya de classe de l’Èric, ho referma: “Els ajuda molt perquè aprenen dels gestos dels  altres.”

REPORTATGE: LA INCLUSIÓ D'UN ALUMNE INVIDENT

'Qui diu obstacles?'

Fa el primer curs del batxillerat humanístic al col·legi Sant Ermengol. Ha seguit tota l’educació al centre congregacional així que “és com una segona casa”. Però aquest curs ha canviat de cicle i d’ubicació, així que s’ha hagut d’aprendre els racons. Passadís, ascensor, lavabos, aula. En Toni no hi veu i necessita fer anar la memòria per orientar-se. Tantes taquilles, tantes portes. La seva gran barrera és la foscor. Per això els seus professors han de ser molt més previsors del que ho serien si en Toni no estigués a classe. No es pot improvisar perquè l’alumne ha de tenir el mateix material que els seus companys, així que la fotocòpia en braille ha d’estar al mateix temps. Igual amb els exàmens, res de modificacions de darrera hora. Una educadora s’encarrega de fer la traducció al sistema d’escriptura i lectura per a invidents perquè estigui en igualtat de condicions. Hi ha programes informàtics que han facilitat aquesta tasca molt, però encara hi ha signes que no reconeix, el grec n’és un exemple. I llavors s’ha de recórrer a la màquina tradicional. Ell ho té clar: “Només és qüestió de tenir els llibres en braille.” Però és cert que per als seus professors és una mica més complicat, perquè han d’oblidar-se d’alguns hàbits. “Tot ho has de dir, ajuda que ell té molta memòria auditiva i es queda amb tot, a més té molta traça amb l’ordinador, però sí que és cert que tot s’ha de verbalitzar”, comenta una de les seves professores.
Ja pensa en el futur però encara no sap què triar, si periodisme o dret. Fora de les classes també té aficions. L’esport, per exemple. I?en això també aposta per salvar obstacles. És practicant de tir amb arc.

Les dues dianes de Messi i Villa, que es va retrobar amb el gol, i una d’Alves, que es va afegir a la festa, van acabar amb la poca resistència que va oferir el conjunt andalús.
El Barça va sortir amb l’equip de gala, amb Xavi, Iniesta i Busquets al mig del camp; Messi, Villa i Pedro al davant, i Alves, Piqué, Puyol i Abidal en defensa. Com que el partit va estar aviat ben encaminat, Pep Guardiola va poder fer canvis d’hora i donar descans als jugadors tocats. Així, al quart d’hora de la segona part, Mascherano va entrar per Xavi, i Bojan ho va fer per Pedro. Adriano va substituir Puyol, que es va emportar una sonora ovació del nombrós públic assistent ahir al Camp Nou.
Per deixar poc lloc als dubtes, el primer gol va arribar ben aviat, al minut 5, obra de Messi, no sense una mica de suspens, ja que la pilota va tocar en un defensa abans d’entrar mansament a la porteria. Al minut 24 va arribar el segon. Després de molt temps sense marcar i després de molts xuts al pal, David Villa va tornar a veure porteria. Va ser una jugada per la part dreta de l’atac que l’asturià va culminar amb una rosca fora de l’abast del porter. Un gran gol i crits d’ànim de la grada.
Un minut abans del descans va arribar la jugada que va acabar de decidir el partit, si és que no ho estava ja. Konko va veure la segona targeta groga després que Pedro li fes un túnel a la punta esquerra de l’atac blaugrana.
Ja a la segona part, al minut 54, Romaric es va equivocar en el seu intent de cessió al porter i li va donar en safata la pilota a Dani Alves, que completament sol va batre Javi Varas per sobre davant la seva desesperada sortida. El brasiler estava en fora de joc, però com que va rebre la pilota d’un contrari aquest no existia.
Al minut 64 va arribar la genialitat de la nit de Leo Messi. Va agafar la pilota al mig del camp i després de fer una de les seves habituals diagonals i desfer-se de diversos contraris, va creuar la pilota rasa fora de l’abast del porter sevillà. Al darrer segon va arribar la rúbrica de la nit. David Villa, també de xut creuat i també amb l’esquerra, va fer el seu segon gol. L’àrbitre no va deixar ni treure del centre del camp i va xiular el final del partit, una circumstància poc habitual però que segur que van agrair els jugadors del Sevilla per no allargar inútilment la seva agonia futbolística.

EL REIAL MADRID REMUNTA GRÀCIES A DOS GOLS DE CRISTIANO RONALDO

El Reial Madrid, amb un gol d’Ángel di María i dos de Cristiano Ronaldo, va aconseguir remuntar el marcador davant un Hèrcules que es va avançar només començar el partit, però que va acusar el cansament durant la segona meitat (1-3).
El Reial Madrid no havia anat per darrere en el marcador en tota la lliga, fins que, als tres minuts de joc, David Trezeguet, que ja havia marcat tres gols als blancs com a jugador de la Juventus, va fer un cop de cap esplèndid que va arribar a la xarxa gràcies a un centre no menys precís de David Cortés.
La sorpresa va saltar aviat al Rico Pérez, tot i que el guió del partit no va canviar, ja que se suposava que el conjunt de José Mourinho seria el que més temps tindria la pilota i buscaria la porteria contrària.
En un llançament de Cristiano Ronaldo, el porter Calatayud no va aconseguir aturar la pilota, la va refusar malament i va caure als peus de Di María, que va igualar l’enfrontament en   l’arrencada de la segona part apareixent des de l’esquerra, després de jugar tota la primera part canviat de banda.
Després, Marcelo es va treure de la màniga una jugada que va rematar Benzema, que havia entrat per Pepe, perquè Calatayud es lluís, però el refús va caure als peus de Cristiano Ronaldo, que no va perdonar, i que també va marcar el tercer.