El Consell de Ministres de la setmana passada va decidir aplicar l'IPC en els sous dels funcionaris que estiguin per sota dels 2.000 euros nets, segons ha explicat Ubach en declaracions posteriors a la vuitena reunió de la Taula de la Funció Pública. Ubach ha manifestat el seu enuig perquè en una de les primeres reunions de la Taula es va arribar a l'acord que l'IPC s'apliqués segons el grup de funcionaris, A, B o C. La idea era aplicar el 100% de la pujada de l'IPC als sous dels funcionaris de base, que serien els del grup C, el 50% als del grup B, i no aplicar-lo als del grup A que serien els directius i càrrecs més elevats. La crítica que s'ha fet des de la Unió Sindical és que no s'ha tingut en compte aquest acord i el consell de Ministres ha decidit que percebin l'IPC només els qui tenen sous inferiors a 2.000 euros bruts, sense tenir en compte ni tan sols la idea de fer un 50% en alguns casos.
Les primeres discrepàncies importants entre sindicats i representants del Govern a la Taula de la Funció Pública han aparegut en la reunió d'aquest dimarts al matí. El conflicte ve arrel de la decisió presa, segons afirmacions d'Ubach, en la darrera sessió del consell de ministres, que va tenir lloc dimecres passat. Tal com ha indicat el secretari general de l'USdA, el Govern hauria decidit aplicar l'IPC del 2010 als sous dels funcionaris que cobren menys de 2.000 euros, excloent d'aquesta manera tota la resta de treballadors de l'administració.
El que ha molestat els representants dels sindicats no ha estat tant la decisió en sí com el fet que no se'ls hagi tingut en compte a l'hora de prendre-la, ja que, finalment, no s'ha valorat el que en les primeres sessions de la Taula de la Funció Pública van acordar ambdues parts. El consens es va trobar arrel d'una proposta feta pels representants de l'Administració a la Taula, que consistia a tenir en compte els grups funcionals dels treballadors, classificant-los en A, B i C. Els de l'A, serien els directius i càrrecs més elevats i no rebrien la retribució de l'IPC, però la resta de funcionaris sí, fent-ho en un 50% els del grup B i en la totalitat els treballadors base, que serien els del grup C.
Ubach ha recordat que tots van estar d'acord amb aquesta proposta i es va incloure en l'informe que es presentarà al Consell General el mes de desembre. És per això que els ha sobtat tant la decisió que afectarà a l'IPC del 2010. Ha considerat que s'ha fet servir 'un sistema arbitrari i injust' i per això han volgut manifestar la seva 'desaprovació total' davant els membres de la Taula.
Quant a un possible replantejament de la mesura en el moment en que l'informe arribi a mans del Consell General, Ubach no hi té gaires esperances ja que la decisió del consell de ministres es va prendre per ser aplicada aquest mateix any.

L'exposició de Talens, un creador d'art contemporani, du de tìtol Amor Loco i s'inaugura dijous a la sala d'exposicions de l'amabaixada i es podrà visitar fins el 29 de novembre. S'hi inclouran deu pintures, cinc o sis escultures i una instal·lació, uns treballs on el color, l'element lúdic i l'humor fan part important. Maria Venegas, ministra consellera de l'ambaixada, ha destacat que es tracta d'una proposta no convencional de pintura i escultura que va sembla molt interessant de mostrar al Principat. El concert d'Edelman, serà el dijous 18 a la Llacuna, en el marc del cicle Concerts en família. Serà un recital de jazz comentat, a l'estil dels concerts que oferia Leonard Bernstein els anys 1950 i als que va assistir Edelman, col·laborador entre d'altres de Presuntos Implicados. Venegas ha explicat que a l'hora de pensar en els artistes més adequats per aquest tipus d'iniciatives es té més present el valor cultural del seu treball que no tant que siguin molt coneguts per al gran públic

Ambdues cites estan patrocinades per Andbanc. Josep Maria Cabanes, en representació de l'entitat, ha indicat que "fa anys que col·laborem amb l'ambaixada, que fa una tasca magnífica per difondre la cultura espantola a Andorra".

El dijous 11 de novembre tindrà lloc la conferència Viatge pel sistema solar en 3D, en què els assistents descobriran una visió insòlita dels planetes Terra i Mart i de la Lluna. El dimarts 16 de novembre se celebrarà una nova xerrada, en aquest cas sobre com afecta l’envelliment a les persones, els riscos que genera el sedentarisme i la manera de combatre la inactivitat, titulada Per què ens hem de mantenir actius? ... i com ho hem de fer?. Les conferències, organitzades per la Fundació Crèdit Andorrà, tindran lloc a l’Espai, el centre social d’activitats i formació per a la gent gran en horari de 16 a 18 hores. Les persones interessades a participar-hi poden inscriure-s’hi a través del telèfon 86 80 25 o adreçant-se a les instal·lacions de l’Espai. Les dues activitats són gratuïtes.

Lluitar contra les plagues domèstiques, d’insectes o rosegadors, no sempre és una tasca fàcil, i recórrer a un expert acostuma a ser la millor opció. Albert Blanco, que des de fa onze anys treballa al departament de sanejament de l’empresa Ecotècnic, assegura que “cada cas és diferent, i fins que no has fet un parell de visites prèvies no tens elements per actuar amb eficàcia”.
Cada tipus de plaga requereix un tractament específic. Per exemple, “contra les rates, el més eficient és col·locar detectors, unes petites pastilles que, quan apareixen mossegades, revelen la presència de l’animal”. Després, “s’empren uns raticides que triguen quatre o cinc dies a actuar, perquè així els rosegadors tenen temps de tornar al cau i morir allà”, assegura. A més, aquest producte verinós “deixa l’animal sec i això evita les males olors”.
En les tasques de desinsectació, la cosa pot ser més complexa. “El més habitual és trobar escarbats i, a l’estiu, formigues”, comenta el treballador. El cas dels primers és especialment delicat: “S’amaguen en llocs foscos i inaccessibles, i en bars i restaurants es refugien en indrets humits, com els rentavaixelles o les piques. Per això, cal atreure’ls amb feromones.” Amb tot, Blanco deixa clar que “si l’establiment no compleix amb unes mínimes normes d’higiene, la plaga tornarà a aparèixer”.
De totes les seves intervencions, l’Albert Blanco no oblidarà mai la que va fer en un bloc de pisos d’Encamp. “Tot l’edifici estava infestat d’escarbats, però el niu es trobava en un pis on no ens volien deixar entrar. Finalment, el propietari ens va permetre l’accés. Hi havia insectes pertot arreu, i vam sortir d’aquella casa els escarabats pujant-nos per les cames”, recorda.

L'EINA

>> Aparell fumigador. S’utilitza bàsicament per als insecticides. El producte es dilueix en aigua i, un cop aplicat, cal deixar passar un període de seguretat d’entre 24 i 48 hores. En aquesta franja de temps, i per evitar intoxicacions, ningú pot accedir al lloc on s’ha fet servir l’insecticida. Per als rosegadors, s’empren altres dispositius específics, com ara trampes o detectors.

Després del desallotjament, la protesta va continuar als carrers de la ciutat d’Al-Ayun, amb crema de vehicles i edificis oficials i d’empreses per part dels opositors sahrauís, i la incorporació d’un centenar de civils del Mar­roc a les accions de repressió dels actes vandàlics.
La policia marroquina, que en principi va admetre la mort de tres agents, negava rotundament que s’hagués produït cap víctima civil durant els enfrontaments, i afirmava que els tres agents no havien mort, tot i que es trobaven greument ferits.
El delegat del Front Polisari a Espanya, Baraia Beyun, elevava el nombre de víctimes mortals a una dotzena, i el ministeri d’Informació sahrauí, en un comunicat, assegurava la mort, com a mínim, d’un home de 26 anys, Babi Mahmud el-Guergar, que es trobava al campament en el moment de la intervenció dels militars mar­roquins.

Negociacions a l’ONU
L’operació al campament de Gdeim Izik coincidia amb l’inici de les negociacions bilaterals entre delegacions del Marroc i del Front Polisari, promogudes per l’ONU. El portaveu de les Nacions Unides, Martin Nesrky, va lamentar la coincidència amb els esdeveniments a Al-Ayun. Els contactes, tanmateix, van començar als afores de Nova York, tot i que es temia per si finalment no es podien dur a terme.
El ministre d’Exteriors de la República Sahrauí (RASD), Mohamed Uld Salek, va qualificar el desmantellament del campament de Gdmei Iziki com un “acte de barbàrie” i va assegurar que les converses amb el Mar­roc “no poden avançar en circumstàncies tan greus com aquestes”, que “minen la confiança” entre les dues parts i “desacrediten” l’ONU. Salek hi va voler afegir que la delegació sahrauí havia demanat a les Nacions Unides que adpoti “les mesures adients, inclòs l’enviament a la zona d’una comissió per investigar “les atrocitats” comeses pel Marroc.

ESPANYA DEMANA LA INTERVENCIÓ DE L'ONU

La ministra espanyola d’Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, va demanar ahir a l’ONU que intervingui en la crisi suscitada arran del desallotjament del campament sahrauí proper a Al-Ayun. Mentrestant, el grup parlamentari d’ERC-IU-ICV, amb Nafarroa Bai i el BNG, van demanar la compareixença al Congrés del president Zapatero.
Diverses plataformes de suport al poble sahrauí van convocar manifestacions a les principals ciutats espa-nyoles, com ara Madrid, Barcelona o València. A la capital, 400 persones es van concentrar davant l’ambaixada del Marroc per condemnar els fets i l’actitud del govern espanyol.

En el criteri amb què es va realitzar aquesta classificació es van atorgar un nombre de punts per les victòries i els empats als tornejos espanyols i europeus, sense tenir en compte ni els títols ni les eliminatòries disputades. Segons aquest estudi, el Barça ocuparia el primer lloc amb 1.630 punts, seguit pel Reial Madrid (1.482), el València (1.236), el Deportivo (1.024), el Sevilla (1.014), el Vila-real (934), l’Atlètic de Madrid (782,5), el Mallorca (674), el Celta (652) i l’Espanyol (634).
L’avantatge del Barcelona es basa en el “millor rendiment en les competicions internacionals, ja que a la lliga el Reial Madrid està per davant”. A la competició espanyola, els madridistes tenen 779 punts, pels 750 dels blaugrana i els 652 del València. De la seva banda, el Sevilla és el millor a la Copa del Rei, amb 109 punts; l’Atlètic de Madrid és el segon (97) i el Barça, el tercer (95). Segons la publicació, el Reial Madrid va ser el millor en la primera part de la dècada, però “ha cedit el domini al seu rival. L’única competició on ha mantingut un nivell regular ha esta a la lliga. Els seus daltabaixos a la Copa, junt a les darreres cinc temporades europees, en què no ha passat de vuitens, han pesat força a l’hora de valorar el rendiment del grup”, va indicar José del Olmo, el president del Cihefe. Els criteris que s’han utilitzat són similars als de la Federació Internacional d’Història i Estadística del Futbol, de la qual forma part l’organisme espanyol. Les dues darreres temporades del Barcelona, en què ha obtingut un major percentatge de triomfs, han acabat de definir la classificació.

Pedro, esperançat
L’atacant canari del Barça Pedro Rodríguez va destacar ahir “el bon moment físic” pel qual passa l’equip blaugrana i també ell en l’àmbit personal. “Estic content i em trobo bé al camp. No estic tan afinat com l’any passat, però els gols arribaran”, va dir Pedro, que diumenge va marcar contra el Getafe. La temporada passada, el canari va fer 23 gols, 12 a la lliga. “La veritat és que vaig marcar molts gols. Aquest any no he tingut molta sort, però que la gent vegi el treball que estic fent al camp”, hi va afegir. Sobre la possibilitat que el vestidor estigui molest amb les paraules de José Mourinho, l’entrenador del Reial Madrid, va dir que “són comentaris que no ens afecten. Sabem el que hem de fer amb el nostre treball”. A falta de pocs dies per al partit amb els madridistes, Pedro va afirmar que “som conscients del que significa el clàssic, però avui tots els partits són difícils”.
El Barça, a través del portaveu, Toni Freixa, va recalcar que no vol jugar el partit el dissabte 27 de novembre, i que no tindria problemes si és el 28 o el 29. D’altra banda, el club no presentarà cap al·legació contra l’acta per l’expulsió de Piqué. Per al partit vinent dels blaugrana, demà contra el Ceuta a la Copa, no estaran convocats Messi, Alves, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta i Villa.

L'ESPANYOL ESPERA NO TENIR UNA SORPRESA CONTRA EL VALLADOLID

La tornada del setzens de final de la Copa del Rei començarà avui amb dos partits. L’Espa­nyol no hauria de patir per ratificar a Cornellà el pas de ronda després del triomf per dos gols de l’anada a Valladolid. Tot i això, Mauricio Pochettino es va mostrar prudent per al duel amb un equip de la segona divisió. “La nostra obligació és ser realistes i tenir els peus a terra. L’eliminatòria no ha acabat, hem de rematar-la i el Valladolid ens ho posarà molt complicat”. El Racing de Santander haurà de buscar la remuntada, en perdre en l’anada contra un segona, el Còrdova. Els càntabres necessitaran el factor camp per fer front als dos gols que tenen de desavantatge.

EL SEVILLA TORNA A LA ZONA EUROPEA EN GUANYAR EL VALÈNCIA (2-0)

El Sevilla va entrar en llocs d’Europa League gràcies al triomf d’ahir contra el València (2-0), i els dos equips sumen 17 punts. Les primeres ocasions van ser del sevillista Luis Fabiano i el valencianista Mata. Al minut 25 el València es va quedar amb un jugador menys per l’expulsió de Topal i van seguir els problemes per als d’Emery, amb la lesió del porter César, que es va retirar durant el descans. El Sevilla es va avançar al minut 54 amb un gol de Negredo, que tot just havia entrat al camp. La sentència va arribar al minut 76 amb el gol d’Alfaro.

El repte: estirar la legislatura. Allunyar tant com sia possible la cita amb les urnes. Pel bé del país i de l’alternança que vol continuar encarnant. Liderant. I?sense que sembli un suport a l’actual Govern socialdemòcrata. Això tampoc. Gabriel parla. Es reuneix. Es troba. Amb molts, amb molta gent menys amb un bon grapat dels membres del seu propi grup parlamentari. No hi confia. Fins a cert punt, se sent traït, com a mínim, per quatre PRAlamentaris. I busca les seves aliances en el PLA de tota la vida. I els col·legues que mai no l’han fallat. El full de ruta passa per trobar els arguments necessaris (i els canvis oportuns) per permetre que tiri endavant un pressupost per al 2011, aprovar el marc fiscal amb tots els ets i els uts, garantir que hi haurà reformes en l’administració, forçar fins i tot algun nou reajustament en el gabinet ministerial i situar la cita electoral al darrer tram de l’any que ve. Sí: comunals i legislatives alhora. És la jugada. I arribar-hi havent evidenciat prou capacitat d’influència per tornar a ser líder d’una formació amb possibilitats de guanyar. I de governar.
Gabriel se sent fort a la Massana –i compta, ell, que tindrà els dos consellers generals massanencs més (Daniel Armengol i Amadeu Rossell) per acabar de dissenyar la seva estratègia– i sap que la vella guàrdia liberal el té en preuada estima. S’escolta Ferran Mirapeix. I Albert Pintat. I mira de lligar curt Unió Laurediana i les dues conselleres (Roser Bastida i Montserrat Gil). Es mou per Encamp amb Enric Pujal i s’enfila fins a Canillo sondejant el terreny amb Xavier Jordana i Josep Calbó Areny. I després se’n torna a la vall del nord per fer-la petar amb Enric Dolsa. Sense perdre de vista l’amistat que manté amb la facció més ACO dels Independents d’Ordino. Si entre l’un i els altres hi ha maltempsada, la consellera Olga Adellach hi podria fer d’enllaç. I sia com vulgui, el cap de l’oposició, el candidat d’aquell projecte cuit a dar­rera hora i anomenat Coalició Reformista, va fent camí. Està convençut de dues coses: al país no li convenen eleccions –i aquí coincidiria amb un Jaume Bartumeu que, sabedor, que el proper pressupost, un proper pressupost, vaja, encara es pot salvar per la campana, no dissol la cambra i s’espera– i l’espai centreliberalreformista que ell voldria aglutinar està massa remogut com per assolir l’èxit ara mateix.
Per això cal tenir prou suports per fer veure que és necessari permetre que avancin els comptes. Els presentats ara, ni parlar-ne. Uns altres. Amb més tisorada. Amb més condicionants. Amb més compromisos. El grup reformista, o el mig grup si s’arribés a forçar tant la màquina que la màquina petés, no aprovaria de facto la previsió comptable. Es toleraria. Però Gabriel hauria de rebre prou garanties de Bartumeu. El marc fiscal, molt treballat, acabaria tirant endavant. Després potser caldria esporgar de socialdemocràcia l’actual executiu per buscar persones tècnicament capacitades i potser políticament més independents per embastar una reforma estructural profunda. CR. Carambola reconfortant. JG. Jo guanyo. Ell, vaja.

DOLSA EMBASTA UN PARTIT PARROQUIAL

L’excònsol liberal d’Ordino, i excandidat a la territorial ordinenca de les darreres legislatives sota l’aixopluc d’Andorra pel Canvi (ApC), Enric Dolsa, ja té molt avançada la formació par­roquial amb què pretén tornar a la primera línia política. No seria d’estranyar que el nou grup, del qual no n’ha transcendit el nom però sí que estaria ja en una fase important de la seva tramitació burocràtica, acabés proposant-lo com a primer de la llista en les comunals 2011.