La policia ha informat aquest dimarts que la setmana que ve iniciarà una campanya de prevenció de conductes de risc al volant. La intenció és conscienciar de la importància de la utilització del cinturó de seguretat. Com que hi ha un nombre important d'usuaris que no l'utilitzen, els agents faran incidència en aquesta infracció. A més, també es vigilarà l'ús de telèfons mòbils ja que parlar pel telèfon mentre es condueix incrementa el risc de patir un accident de trànsit.
D'altra banda, del 13 al 19 de desembre, es desplegarà una campanya entorn el control del bon funcionament dels diferents dispositius d'enllumenat. A més, coincidint amb l'inici de la temporada d'hivern, el agents aconsellaran als ciutadans tenir a l'abast equipaments especials, ja siguin cadenes com rodes de contacte. A partir del 24 de desembre i fins el primer dia de l'any 2011 es tornarà a activar la campanya contra el consum d'alcohol per tal de reduir el nombre d'accidents provocats per aquest motiu.

Els resultats de l'enquesta del CRES posen de relleu que la majoria dels agents implicats consideren que tancar els diumenges a la tarda perjudica l'economia del país i confon als turistes. Aquest estudi es va realitzar als mesos de juliol i agost, abans que el Govern decidís derogar el polèmic decret. Aquesta opinió majoritària, però, contrasta amb les xifres que mostren que un 51% dels turistes no veuen el tancament diumenges a la tarda com un inconvenient, enfront del 35% que sí que ho valora negativament. Pel que fa als horaris en general, la majoria dels sectors consultats creu que són els adequats si bé es mostren disposats a negociar uns horaris més adaptats a l'afluència turística.

En el grup d'empreses, un 55% es mostren contràries al decret de tancament dels diumenges a la tarda. De fet, segons les dades, aquesta mesura pot tenir més conseqüències pels comerços que estan en el nucli comercial que per als establiments que estan en altres zones, que en molts casos ja tanquen els diumenges. Tant les associacions d'empresaris i comerciants, com els sindicats, coincideixen en què aquesta mesura és negativa, no tant pel seu impacte en les vendes, sinó per la confusió que pot generar en els turistes i l'impacte en l'economia del país. Els representants d’associacions d’empresaris i comerciants, i els representants dels sindicats de treballadors coincideixen a dir que el tancament de vuit diumenges a la tarda no és una mesura adequada per resoldre els problemes de conciliació dels treballadors del comerç, ja que consideren que es poden buscar mesures alternatives, com ara la proposta d’establir deu o dotze diumenges de festa a l’any per als treballadors que ho desitgin, horaris intensius, flexibilitat, excedències, etc., que a més no suposen l’obligació de tancar els comerços.
Els representants de les petites i mitjanes empreses i dels sindicats valoren positivament el fet que amb aquest decret s’ha tractat d’introduir alguna mesura per afavorir la situació dels treballadors del comerç en aquest aspecte. En aquest sentit, expressen la voluntat d’establir un diàleg i una negociació entre les diferents parts implicades (empresaris i treballadors) en relació amb les propostes per facilitar la conciliació entre la vida laboral i familiar dels treballadors del comerç, i establir convenis col·lectius. En general, creuen que són mesures que s’han de regular mitjançant el reglament laboral i no a través del decret d’horaris laborals.
Entre les mesures proposades pels enquestats per propiciar la vida laboral i familiar destaquen les relacionades amb l’organització del temps de treball per part de la pròpia empresa (fer torns i caps de setmana rotatius, horaris intensius i flexibles, permetre que les parelles tinguin el mateix dia de festa), també s’assenyalen accions encaminades a
millorar la normativa laboral (establir acords o pactes entre empresaris i treballadors i d’altres sectors implicats), i alguns proposen tancar tots, algun o les tardes de diumenge com a mesura per afavorir la conciliació entre el treball i la vida familiar.
L'estudi posa de relleu que, en general, els horaris comercials establerts a Andorra es consideren adequats. La majoria dels empresaris del comerç que han participat a l’enquesta estan satisfets amb els horaris, i la majoria de la població general i dels treballadors del comerç consideren, com a consumidors, que els horaris dels comerços d’Andorra són adequats, i que no hi ha cap tipus d’establiment que hauria d’obrir més hores per tal d’ajustar-se a les seves necessitats de compra. Igualment la majoria dels turistes enquestats consideren que els horaris dels comerços d’Andorra són adequats a les seves necessitats.

Per tot plegat, l'estudi recomana trobar un punt d'equilibri que ha de tenir en compte la importància del comerç dins l'economia andorrana i l'esforç dels empresaris per donar un bon servei als turistes, tenint presents les necessitats dels treballadors. Per aconseguir-ho, segons el CRES, caldrà negociar, i per fer-ho es necessita un marc legal que reguli la negociació i garanteixi el compliment dels acords.
L'estudi es va fer a través d'entrevistes als responsables dels diferents col·lectius implicats, com les associacions de comerciants, patronals i sindicats. A partir de la informació recollida, es van realitzar enquestes a altres col·lectius afectats per la regulació dels horaris comercials, és a dir, treballadors dels comerços, encarregats, població d'Andorra i turistes.

El grup parlamentari assegura que el Govern no ha inclòs el crèdit pressupostari per amortitzar aquest deute en el pressupost del 2011. ApC assegura que l'Executiu només ha previst l'amortització dels 150 milions d'euros que vol demanar a un banc francès per amortitzar part de les pòlisses a les entitats de crèdit del país. La formació continua argumentant que entén que aquest "és un problema difícil de solucionar per via d'esmenes a l'articulat" ja que  el reglament del Consell General no pemet incrementar una secció del pressupost per aquesta via. ApC assegura que "només es podria arreglar aquest problema" per la via de no retornar 100 dels 150 milons de deute que el Govern vol obtenir de l'entitat financera francesa.
A més, la pregunta entrada a Sindicatura, per la via urgent i que s'ha de respondre al Consell General de dijous, també explica que l'Executiu ha quantificat els interessos de les lletres del tresor en 2,78 milions. Segons ApC, si realment s'han de donar uns rendiments del 3,5% s'haurà de comptar amb 3,2 milions. El grup parlamentari assegura que "no surten els números" per pagar els interessos dels 100 milions de lletres, més els 150 del banc francès, més els 80 de dèficit general que s'ha de cobrir amb deute públic.

Al llarg de dues hores, els experts Alfons Cornella i Antonella Broglia han anat donant exemples a nivell mundial de noves fórmules de negoci, noves maneres de conèixer les necessitats dels compradors, com millorar l'ús de les noves tecnologies i del comerç electrònic, els nous sistemes de pagament, o millores en la logísitca dels establiments. Cornella ha destacat que amb petits canvis a l'abast de tothom és possible reinventar un comerç, i que cal estar al dia de les noves tendències perquè es tracta d'un món molt àgil i canviant.

Davant d'uns 130 directius i professionals de l'economia andorrana, el president i la consultora de l'empresa Infonomia, Alfons Cornella i Antonella Broglia, han explicat les últimes innovacions en el món del comerç. S'han posat exemples tan sorprenents com una botiga d'una marca de llapis de colors en la qual pots passar-hi la tarda dibuixant i rebent consells, una aplicació de mòbil que et permet obtenir informació o comprar una peça de vestir que porti una persona que passegi pel carrer, una plataforma que et permet rebre l'opinió d'internautes mentre t'estàs emprovant roba, o tallers mecànics que enregistren la reparació del teu vehicle perquè ho puguis seguir des de casa. Segons els ponents, les noves tendències també passen per crear cupons virtuals de fidelització, instal·lar radiofreqüències als productes per facilitar els inventaris, la popularització de comprar per Internet i recollir la compra físicament, la popularització de la figura del shopper marketing per fer seguiment dels comportaments dels compradors, etc.
També s'observa que malgrat la crisi, no es perd l'interès per les iniciatives sostenibles i s'incrementa la necessitat per saber d'on provenen els productes i de preferir els que han estat produïts a nivell local. També s'està potenciant el mercat de la reutilització, com el cas d'Ebay, que ha dissenyat una caixa d'enviaments que es pot utilitzar fins a sis vegades. En el camp de les màquines de vending, la tendència és introduir elements d'interacció amb el consumidor i donar resposta a les seves necessitats de manera creativa. Pel que fa al comerç electrònic, Alfons Cornella ha destacat que és un dels negocis que a Espanya ha continuat creixent malgrat la crisi econòmica, i ha donat exemples de comparació de preus en temps real, les botigues virtuals amb ofertes que només duren un dia, o sistemes que permeten que sigui el client el que fixi el preu que està disposat a pagar.
El missatge que s'ha volgut donar durant aquest seminari dedicat al comerç és que cal estar al dia de les novetats i arriscar-se a fer canvis i a reinventar-se per poder sobreviure. El director de Banca Comercial de Crèdit Andorra, Jordi Cinca, a mode de conclusió, s'ha adreçat als comerciants valorant el fet que Andorra ja hi ha notorietat i marca perquè el país és reconegut pel seu comerç, i ha dit que no cal obsessionar-se per perdre competitivitat de preu perquè no és l'únic factor d'èxit. Cinca considera que els empresaris han de ser valents i flexibles a l'hora d'invertir en canviar i reorientar els negocis. També s'ha mostrat convençut que cal diversificar l'economia però que és un procés que trigarà anys i que mentrestant cal tenir cura del comerç, que és un dels pilars d'Andorra.

La sanció administrativa imposada per l'executiu era de 5.001 euros al setembre del 2009 en constatar que l'obra no garantia l'adequada seguretat laboral. La sanció es va imposar després d'una inspecció posterior a la mort de l'operari, que  es va desancorar i va saltar damunt d'un tauler del passadís des d'una alçada d'1,5 metres i es va trencar el tauler. Inspecció de Treball va determinar que els taulers de les passarel·les per on es circulava no garantien la resistència suficient ni s'havien previst les proteccions col·lectives suplementàries.

L'UTE, integrada per Dragados, Dragasa i TP Armengol, va recórrer la decisió governamental i després va interposar una demanda a la Batllia que va ser desestimada. Un posterior recurs d'apel·lació ha estat desestimat pel TSJ. A través del comunicat emès aquesta tarda, el Govern diu que "lamenta públicament que les empreses Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol hagin volgut negar tossudament l'evident incompliment de la normativa laboral en matèria de seguretat en el treball que el Tribunal Superior ha confirmat ara". L'executiu assegura que no s'ha qüestionat la conducta penal de l'UTE en la mort del treballador (les causes penals s'han arxivat) sinó que es jutja un incompliment en matèria de seguretat en el treball.

La sanció administrativa imposada per l'executiu era de 5.001 euros al setembre del 2009 en constatar que l'obra no garantia l'adequada seguretat laboral. La sanció es va imposar després d'una inspecció posterior a la mort de l'operari, que  es va desancorar i va saltar damunt d'un tauler del passadís des d'una alçada d'1,5 metres i es va trencar el tauler. Inspecció de Treball va determinar que els taulers de les passarel·les per on es circulava no garantien la resistència suficient ni s'havien previst les proteccions col·lectives suplementàries.

L'UTE, integrada per Dragados, Dragasa i TP Armengol, va recórrer la decisió governamental i després va interposar una demanda a la Batllia que va ser desestimada. Un posterior recurs d'apel·lació ha estat desestimat pel TSJ. A través del comunicat emès aquesta tarda, el Govern diu que "lamenta públicament que les empreses Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol hagin volgut negar tossudament l'evident incompliment de la normativa laboral en matèria de seguretat en el treball que el Tribunal Superior ha confirmat ara". L'executiu assegura que no s'ha qüestionat la conducta penal de l'UTE en la mort del treballador (les causes penals s'han arxivat) sinó que es jutja un incompliment en matèria de seguretat en el treball.

En el decurs de la reunió que aquest dimarts al matí ha celebrat la Taula de Turisme i Comerç, la cònsol menor de Canillo, Mònica Bonell, actuant en representació de tots els cònsols, ha deixat una constància escrita en la qual manifesta el "descontentament vers el tracte que dispensa el Govern respecte de la reunió de cònsols". L'escrit fa referència explícita al fet que a l'hora d'elaborar el pressupost per al 2011 d'Andorra Turisme no es tingués en compte el parer comunal. Bonell afirma en el seu escrit que Andorra Turisme "va presentar una previsió comptable que reflectia aportacions econòmiques per part dels comuns sense que aquests estiguessin consultats" i retreu al Govern que si la reunió de cònsols en el seu dia va "ser vàlida per anar a buscar ajuda i col·laboració econòmica, també ho ha de ser per participar-hi quan s'ha de donar explicacions del que s'està fent o del que es pretén elaborar". En la darrera trobada dels cònsols de principis de novembre no hi va assistir, en contra del que es va acordar en la reunió d'Infoturisme del mes d'octubre, el gerent d'Andorra Turisme, Àlex Andrés, per explicar el projecte de l'Andorra Convention Bureau, així com les accions que s'han fet en el mercat de la neu i de les compres.

Els mandataris comunals "refusen la negativa constant del Govern de participar" en aquestes reunions, que estan orientades a "facilitar el seguiment dels projectes conjunts". Els cònsols es mostren comprensius que "a nivell polític" l'actual Executiu no vulgui participar en les reunions dels mandataris comunals, però li retreuen que després de participar durant dos anys conjuntament amb el Govern i Andorra Turisme i d'invertir 1,5 milions d'euros en projectes conjunts per oferir una imatge "més cohesionada i homogènia del sector turístic al Principat", ara "impedeixi als tècnics que han desenvolupat algunes iniciatives participades pels comuns acudir a la reunió de cònsols a donar compte d'allò que s'ha fet i a exposar, si cal, allò que es pretén dur a terme".
Bonell afirma en l'escrit que "no hi ha millor que l'executiu o qualsevol dels seus delegats per defensar davant dels mandataris comunals els projectes que es volen desenvolupar i per als quals es creu oportuna la contribució parroquial", i que "ni jo ni cap dels consellers o tècnics comunals som portaveus del Govern en matèria turística prop dels cònsols".

La constància per escrit afirma també que l'Associació de la Reunió de Cònsols és "una organització que acaba de ser reforçada i reconeguda encara més si calia a nivell estatal" amb la signatura de la Carta de l'autonomia local del Consell d'Europa. Recorda que impulsen projectes d'interès comú i que "rep i analitza propostes i fiscalitza i fa el seguiment d'aquelles iniciatives en què, conjuntament, s'ha decidit participar". A més diu que "l'Associació de Cònsols d'Andorra es mereix el degut respecte" i que se segueixin "les formes i els protocols".

La secretària d'Estat i presidenta executiva del Consell Nacional per a l’Adolescència i la Infància de la República Dominicana (CONANI), Kirsys Fernández de Valenzuela, es troba al Principat, on s'ha entrevistat amb la secretària d'Estat d’Igualtat i Benestar, Magda Mata, per tractar l'acord de col·laboraciço en matèria d'adopcions que ambdós Estats van signar l'any 2006.

Un cop finalitzat el procés de socialització, en virtut del qual els pares adoptius comparteixen dos mesos amb els nens al país d'origen, les quatre adopcions es faran efectives i els quatre menors s'afegiran a la llista d'adopcions internacionals. De Valenzuela ha destacat la qualitat de vida que ofereix Andorra, que fomenta que els infants puguin créixer en condicions òptimes. El seguiment que es fa de les adopcions és de cinc anys, culminant un procés llarg en el que es valora l'aptitud de les famílies que adopten i amb molts tràmits pel mig.

A banda de amb la República Dominicana, hores d'ara Andorra té acords per a l'adopció amb les Filipines, Colòmbia i Eslovàquia, tot i que també s'han adoptat infants de Romania i Bulgària. Mata ha reconegut que la crisi ha fet "estabilitzar el nombre de sol·licituds d'adopció que rep el Govern". Ha comentat que el boom de les adopcions s'havia produït durant els anys noranta però que actualment aquesta xifra ha parat de créixer.

AnyósPark celebrarà dissabte que ve una jornada de portes obertes encaminada a recaptar fons pel centre d’acolliment d’infants La Gavernera coincidint amb el Dia mundial dels drets dels infants. El centre esportiu organitzarà un taller de grafits, activitats de lleure a la piscina i jocs d’animació pels més petits al llarg del dia. L’entrada serà de 10 euros. (Seguirà ampliació)

En declaracions a Ràdio Nacional, Beal ha explicat que s'espera una comunicació del Govern per conèixer més detalls de l'emissió de deute. D'altra banda, considera que cal fer ajustos a les prestacions que ofereix la CASS per contenir la despesa i evitar situacions injustes però que no s'ha de retallar els beneficis per a l'assegurat. i ha explicat que les informacions aparegudes són fruit d'unes recomanacions fetes al pressupost 2011. Sobre els ajustos a fer, creu que cal corregir algunes situacions de desigualtat, com per exemple pensions de jubilació massa elevades, però ha deixat clar que parlar de retallades pot generar "alarma social". Beal creu que no cal retallar drets, sinó actuar en el funcionament de l'estructura. El president del consell d'administració de la CASS ha reconegut que la Llei de la CASS no va tenir en consideració la situació de crisi en el moment de ser redactada.

La refecció d'aquest mur de sosteniment permetrà estabilitzar la calçada de la carretera CG4 al punt quilomnètric 6,4 per evitar l'esfondrament progressiu de la mateixa. Els treballs començaran una vegada finalitzat el període hivernal per no perjudicar el trànsit en aquesta zona durant la temporada d’esquí. El mur es troba en mal estat ja que va ser construït fa anys, ha estat afectat pel
trànsit elevat de vehicles en període hivernal, i per un drenatge insuficient.

La segona fase inclou la part més important dels treballs i consisteix en efectuar la reconstrucció del mur de maçoneria del tram més perjudicat per un de nou també de maçoneria amb formigó lligat amb una sabata de formigó. El termini d'execució dels treballs és de 3 mesos i durant les obres serà necessari tallar un carril de circulació de la CG 4 durant un tram de 100 metres.

Per fer de vidrier s’ha de tenir una habilitat innata, perquè amb l’aprenentatge només es pot polir i millorar una base que la persona ja ha de tenir”.  Adolfo Gulias, natural de Galícia, fa més de quaranta anys que és a Andorra. Sempre ha fet de vidrier, primer de manobre –el procés d’aprenentatge porta alguns anys assimilar-lo del tot– i ara té negoci propi, des de fa més de vint-i-cinc. Té 64 anys i de moment no té cap intenció de jubilar-se, tot i que els fills treballen amb ell, cosa que assegura la continuïtat del negoci. “Tot dependrà de les circumstàncies, encara no ho tinc decidit.”
Afirma que el seu és dels pocs oficis “nobles” que encara queden, com ara el de fuster o ferrer, en el sentit que estan directament relacionats amb el treball manual. Per això ell encara treballa el vidre de la manera tradicional, i no de forma industrial com fan els grans negocis del ram. Té un parell d’operaris que fan la majoria de les feines, mentre que els encàrrecs més importants i més personals és ell mateix qui els realitza. Explica que el vidre ha evolucionat molt amb el pas dels anys, en la mateixa mesura que ho fa la construcció en general i el disseny dels arquitectes en particular. El vidre, per exemple, abans era molt més prim que no pas ara, i actualment n’hi ha de diferents tipus, mides i colors. Per aquest motiu no para mai de reciclar-se. “Cada dia aprens i et sorprens per les coses noves que van apareixent, que has d’anar aplicant en el dia a dia del negoci”, assegura. Amb la crisi, tenen menys feina que abans, però de moment mantenen part de la competència i el negoci no corre perill. Ara bé, “crec que l’any vinent l’economia encara pot anar a pitjor, sobretot a la construcció”, vaticina. Malgrat això, de vidre sempre en farà falta a les cases.

>> Ruleta de tall
És l’eina que fan servir els vidriers per tallar el vidre a mà de la manera tradicional. A les fàbriques utilitzen aparells més sofisticats. La ruleta de tall és una eina petita, fàcil de manejar, amb un mànec de fusta i l’extrem de ferro i de diamant, per on talla amb l’ajuda d’un suport que permet que el tall sigui recte i pel lloc just per on el client ha demanat.