Segons fonts del govern de Seül, l’atac va començar poc després de dos quarts de tres de la tarda (hora local, dos quarts de sis del matí a Europa), i va tenir resposta per part de les forces sud-coreanes, en un intercanvi de foc que va durar unes dues hores. Durant aquest temps, i sempre segons les mateixes fonts, van caure un centenar de projectils d’artilleria sobre l’illa, habitada per 1.700 civils.
Després d’una crida a la contenció, el president de Corea del Sud, Lee Myung-Bak, va considerar l’incident com una “invasió del territori” del seu país, amb l’agreujant que suposa atacar civils, i va demanar una resposta a l’exèrcit.
El cap de l’Estat major de les forces sud-coreanes, el general Lee Hong-ki, va qualificar com a “premeditat” l’atac i va amenaçar de respondre amb el llançament de míssils contra el nord en cas d’una nova provocació.
Per part del nord, el govern de Pyongyang acusava els militars de l’Estat veí d’haver iniciat l’atac, i que “immediatament vam efectuar una acció militar enèrgica”, segons el comunicat difós per l’agència oficial KCNA.
Tensió internacional
L’incident va crear un clima de tensió internacional. El secretari general de l’ONU, l’OTAN, la Unió Europea i governs de països membres, entre els quals França i Espanya, els Estats Units i Rússia van condemnar immediatament l’atac, culpabilitzant Corea del Nord.
El ministre portaveu del govern del Japó, Yoshito Sengoku, va anunciar que el cap de l’executiu havia convocat amb urgència vuit dels ministres i havia assegurat que el seu país ha de preparar-se per a qualsevol contingència.
Stephen Bosworth, negociador dels Estats Units per a Corea, que es trobava de visita oficial a Pequín, va afirmar que els governs de Pequín i Washington coincidien que un conflicte entre les dues Corees seria “molt indesitjable”. Altres fonts xineses informaven de la “preocupació” nacional per l’incident, la crida a la prudència per ambdues parts, en espera de més informació.
UN DELS MÉS GREUS EN MÉS DE MIG SEGLE D'INCIDENTS
Des de la fi de la guerra de Corea, l’any 1953, que va partir en dos la península i va situar una zona neutral al paral·lel 38, els incidents entre el règim comunista de Corea del Nord i el pro occidental del sud han estat constants, amb petits xocs i intercanvis de foc des de banda i banda. Però els enfrontaments més greus, sagnants i recents s’han produït en la prima línia de la frontera marítima, molt a prop de les costes del nord. El 1999, la marina del sud va enfonsar un vaixell del nord i va causar 80 morts. El març passat, forces de Pyongyang van acabar amb els 46 tripulants de la corbeta Cheonan, amb fortes condemnes de la comunitat internacional.