Ribas ha fet aquestes declaracions en una entrevista a Ràdio Nacional d'Andorra (RNA) i ha qualificat d''essencial' arribar a aquest pacte per superar el clima polític actual. Òscar Ribas creu que aquest acord hauria de contenir dos punts bàsics. En primer lloc, el compromís de fer un govern d'unitat i de distribuir els càrrecs de l'executiu proporcionalment als resultats obtinguts en els comicis, abans de saber els noms de les persones que integrarien cada candidatura. I en segon lloc, creu que s'hauria de fer un pacte entre totes les forces polítiques per anar rebaixant el dèficit un tant per cent per definir cada any, de manera que s'arribés a amortitzar-lo. Finalment, Ribas creu que hi ha un tercer punt, més accessori, que també s'hauria de tenir en compte i és el canvi del sistema electoral per anar cap a les llistes obertes.

Ribas ha deixat clar que la solució a la situació política actual no són unes eleccions anticipades si no es canvia el clima polític, i ha afegit que una majoria absoluta tampoc aportarà cap solució si no es prenen mesures per canviar la dinàmica actual.

Ribas ha fet aquestes declaracions en una entrevista a Ràdio Nacional d'Andorra (RNA) i ha qualificat d''essencial' arribar a aquest pacte per superar el clima polític actual. Òscar Ribas creu que aquest acord hauria de contenir dos punts bàsics. En primer lloc, el compromís de fer un govern d'unitat i de distribuir els càrrecs de l'executiu proporcionalment als resultats obtinguts en els comicis, abans de saber els noms de les persones que integrarien cada candidatura. I en segon lloc, creu que s'hauria de fer un pacte entre totes les forces polítiques per anar rebaixant el dèficit un tant per cent per definir cada any, de manera que s'arribés a amortitzar-lo. Finalment, Ribas creu que hi ha un tercer punt, més accessori, que també s'hauria de tenir en compte i és el canvi del sistema electoral per anar cap a les llistes obertes.

Ribas ha deixat clar que la solució a la situació política actual no són unes eleccions anticipades si no es canvia el clima polític, i ha afegit que una majoria absoluta tampoc aportarà cap solució si no es prenen mesures per canviar la dinàmica actual.

Loquillo cantava ja fa uns anys –massa segurament– aquella enganxosa cançó que deia que per ser feliç necessitava un camió. Canviïn camió per autocar –o cotxe, com li agrada dir-li’n a ell– i tindran el protagonista d’aquesta contra. Lluís España, gerent de Viatges Espanya, de Sant Julià de Lòria.
Amb un primer “Iveco, de 30 places” va començar a fer via en el món del transport de passatgers i ja no s’hi ha baixat en 22 anys. “Asseure’m dins l’autocar és una alegria. M’encanta. El que passa és que cada vegada m’ho deixen menys perquè em fan estar a l’oficina”, apunta. Controlant el negoci. Que rutlla, tot i la crisi, assegura. “A nosaltres ens va molt bé, gràcies a Déu. I esperem que augmenti la feina aquest hivern amb l’arribada dels russos i dels anglesos, però l’únic inconvenient és que no podem augmentar els preus. Els hem de mantenir”, explica. I revela un secret del client rus: “A aquesta gent els agraden molt les capitals i nosaltres tenim a 200 quilòmetres Barcelona, Carcassona, Tolosa... i això no ho troben als Alps. Vénen a esquiar i a fer turisme de capitals”.
I fora de l’hivern? Poca cosa. “A l’estiu estem morts, gairebé. No hi ha res. Per això estem fent promocions amb l’agència de viatges a Europa per veure si arriben més clients”, assenyala. I el país, que no es mou? “La gent d’aquí surt poc. Tenim sobretot els clubs esportius quan van a jugar fora, xicots molt macos, i els comiats de solter. Perillosos? No, generalment controlen. No acostumen a fer malbé el material, això sí, de fer l’animal el que vulguis”.
Amb tants quilòmetres a les car­reteres del país, l’experiència li fa dir a Lluís España que “abans era més fàcil conduir que ara. És cert que els cotxes eren molt vells i hi havia unes carreteres dolentíssimes, però no hi trobaves cotxes; anàvem sols. En 20 minuts ens ficàvem de Sant Julià a Encamp”. Eren altres temps.

PERFIL

>> formació
Estudis? Els bàsics. Als 9 anys, Lluís España, deixa Adrall amb la família per pujar a Andorra, on va començar a treballar d’ajudant de cuina. Després no ha parat.  

>> l’empresa
Viatges Espanya es funda l’any 1988 a Sant Julià de Lòria, amb un únic autocar. Actualment té una flota de 25 cotxes i 45 treballadors.

>> l’expansió
El negoci es completa amb un comerç i una agència de viatges. L’empresa també opera a Catalunya amb la marca Tres Elles.

Segons fonts del govern de Seül, l’atac va començar poc després de dos quarts de tres de la tarda (hora local, dos quarts de sis del matí a Europa), i va tenir resposta per part de les forces sud-coreanes, en un intercanvi de foc que va durar unes dues hores. Durant aquest temps, i sempre segons les mateixes fonts, van caure un centenar de projectils d’artilleria sobre l’illa, habitada per 1.700 civils.
Després d’una crida a la contenció, el president de Corea del Sud, Lee Myung-Bak, va considerar l’incident com una “invasió del territori” del seu país, amb l’agreujant que suposa atacar civils, i va demanar una resposta a l’exèrcit.
El cap de l’Estat major de les forces sud-coreanes, el general Lee Hong-ki, va qualificar com a “premeditat” l’atac i va amenaçar de respondre amb el llançament de míssils contra el nord en cas d’una nova provocació.
Per part del nord, el govern de Pyongyang acusava els militars de l’Estat veí d’haver iniciat l’atac, i que “immediatament vam efectuar una acció militar enèrgica”, segons el comunicat difós per l’agència oficial KCNA.

Tensió internacional
L’incident va crear un clima de tensió internacional. El secretari general de l’ONU, l’OTAN, la Unió Europea i governs de països membres, entre els quals França i Espanya, els Estats Units i Rússia van condemnar immediatament l’atac, culpabilitzant Corea del Nord.
El ministre portaveu del govern del Japó, Yoshito Sengoku, va anunciar que el cap de l’executiu havia convocat amb urgència vuit dels ministres i havia assegurat que el seu país ha de preparar-se per a qualsevol contingència.
Stephen Bosworth, negociador dels Estats Units per a Corea, que es trobava de visita oficial a Pequín, va afirmar que els governs de Pequín i Washington coincidien que un conflicte entre les dues Corees seria “molt indesitjable”. Altres fonts xineses informaven de la “preocupació” nacional per l’incident, la crida a la prudència per ambdues parts, en espera de més informació.

UN DELS MÉS GREUS EN MÉS DE MIG SEGLE D'INCIDENTS

Des de la fi de la guerra de Corea, l’any 1953, que va partir en dos la península i va situar una zona neutral al paral·lel 38, els incidents entre el règim comunista de Corea del Nord i el pro occidental del sud han estat constants, amb petits xocs i intercanvis de foc des de banda i banda. Però els enfrontaments més greus, sagnants i recents s’han produït en la prima línia de la frontera marítima, molt a prop de les costes del nord. El 1999, la marina del sud va enfonsar un vaixell del nord i va causar 80 morts. El març passat, forces de Pyongyang van acabar amb els 46 tripulants de la corbeta Cheonan, amb fortes condemnes de la  comunitat internacional.

Entre els detinguts hi ha un agent de policia, els seus dos germans (un home i una dona), el director d’una sucursal bancària i una dona de nacionalitat colombiana.
La policia va començar a investigar l’agent perquè se’l relacionava amb un possible delicte de revelació de dades. Per aquest motiu, la direcció va donar el   vistiplau perquè li punxessin el telèfon. La sorpresa dels investigadors va arribar quan en les primeres comunicacions controlades es van adonar que l’agent estava involucrat en el blanqueig de diners relacionats amb el narcotràfic. Les punxades i els seguiments van permetre anar encaixant totes les peces. I en la xarxa estaven involucrats els dos germans del policia, una dona que treballa en una entitat bancària i un home que presumptament es dedicava al contraban de tabac. Aquesta activitat també hauria estat practicada pel policia detingut, segons fonts del cos, fet que va provocar un enrenou intern quan va accedir a la plaça d’agent el 2004.
Precisament el contraban de tabac seria el nexe d’unió que hauria permès establir el blanqueig provinent del narcotràfic. Els germans estaven acostumats a moure quantitats de diners provinents del tràfic il·legal de tabac i per tant haurien continuat manifestant que els diners que s’anaven ingressant provindrien d’aquesta activitat.

Director d’oficina implicat
De les relacions dins del món del contraban haurien arribat els contactes per plantejar l’opció de blanquejar diners provinents del narcotràfic. En l’operació policial de desmantellament de la xarxa també s’hauria detingut una ciutadana d’aquest país que operava amb el grup. Fonts properes al cas van comentar que la detenció dels dos germans va tenir lloc a les sis del matí perquè el contrabandista hauria tornat precisament llavors d’un viatge a Colòmbia.
En l’equació faltava, però, una peça fonamental per poder fer rutllar la maquinària de neteja de capitals. I aquí va entrar en joc el director d’una sucursal bancària que permetia les operacions i que també estaria involucrat en la xarxa.
Les mateixes fonts van informar respecte que l’operació depassava els límits d’Andorra i per tant s’ha comptat amb col·laboració internacional per al desmantellament de la xarxa. De moment, el cas encara no està tancat i per tant no es descarta que en el futur hi hagi més detencions relacionades amb la xarxa tant a Andorra com a l’exterior. Al mateix temps, s’està en espera de saber quines són les actuacions paral·leles que s’han dut a terme i que podrien incloure la congelació de comptes bancaris i/o propietats.
En principi, el policia detingut hauria passat ahir a disposició judicial, tot i que es desconeixia si ingressaria o no a la presó. La condició de policia era un punt que s’havia de tenir en compte a l’hora de fixar si havia d’entrar a la Comella.

BARTOLOMÉ CONFIRMA LA DETENCIÓ

El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, va confirmar ahir, segons va informar Andorra Televisió, la detenció de l’agent de policia i del seu germà. El portaveu, però, no va especificar el delicte pel qual s’hauria procedit als arrestos. Genèricament, Bartolomé va indicar que haurien tingut lloc com a mínim dos delictes: un contra la funció pública i un altre contra l’administració de justícia. Es va referir, a més, que el secret de sumari decretat per la batlle encarregada del cas significava que s’havien de limitar les informacions que es podien oferir en aquest cas. La condició de policia d’un dels detinguts suposa que hi ha un agreujant important i que a més s’hagi vulnerat la llei de la funció pública, a la qual està vinculat per la seva feina.
De moment, la policia no ha informat oficialment sobre el cas i, segons fonts properes al cos, un dels motius rau en el fet que no s’ha donat el cas per tancat i per tant facilitar més informació es considera que podria ser perjudicial per a les investigacions en curs.

Entre els detinguts hi ha un agent de policia, els seus dos germans (un home i una dona), el director d’una sucursal bancària i una dona de nacionalitat colombiana.
La policia va començar a investigar l’agent perquè se’l relacionava amb un possible delicte de revelació de dades. Per aquest motiu, la direcció va donar el   vistiplau perquè li punxessin el telèfon. La sorpresa dels investigadors va arribar quan en les primeres comunicacions controlades es van adonar que l’agent estava involucrat en el blanqueig de diners relacionats amb el narcotràfic. Les punxades i els seguiments van permetre anar encaixant totes les peces. I en la xarxa estaven involucrats els dos germans del policia, una dona que treballa en una entitat bancària i un home que presumptament es dedicava al contraban de tabac. Aquesta activitat també hauria estat practicada pel policia detingut, segons fonts del cos, fet que va provocar un enrenou intern quan va accedir a la plaça d’agent el 2004.
Precisament el contraban de tabac seria el nexe d’unió que hauria permès establir el blanqueig provinent del narcotràfic. Els germans estaven acostumats a moure quantitats de diners provinents del tràfic il·legal de tabac i per tant haurien continuat manifestant que els diners que s’anaven ingressant provindrien d’aquesta activitat.

Director d’oficina implicat
De les relacions dins del món del contraban haurien arribat els contactes per plantejar l’opció de blanquejar diners provinents del narcotràfic. En l’operació policial de desmantellament de la xarxa també s’hauria detingut una ciutadana d’aquest país que operava amb el grup. Fonts properes al cas van comentar que la detenció dels dos germans va tenir lloc a les sis del matí perquè el contrabandista hauria tornat precisament llavors d’un viatge a Colòmbia.
En l’equació faltava, però, una peça fonamental per poder fer rutllar la maquinària de neteja de capitals. I aquí va entrar en joc el director d’una sucursal bancària que permetia les operacions i que també estaria involucrat en la xarxa.
Les mateixes fonts van informar respecte que l’operació depassava els límits d’Andorra i per tant s’ha comptat amb col·laboració internacional per al desmantellament de la xarxa. De moment, el cas encara no està tancat i per tant no es descarta que en el futur hi hagi més detencions relacionades amb la xarxa tant a Andorra com a l’exterior. Al mateix temps, s’està en espera de saber quines són les actuacions paral·leles que s’han dut a terme i que podrien incloure la congelació de comptes bancaris i/o propietats.
En principi, el policia detingut hauria passat ahir a disposició judicial, tot i que es desconeixia si ingressaria o no a la presó. La condició de policia era un punt que s’havia de tenir en compte a l’hora de fixar si havia d’entrar a la Comella.

BARTOLOMÉ CONFIRMA LA DETENCIÓ

El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, va confirmar ahir, segons va informar Andorra Televisió, la detenció de l’agent de policia i del seu germà. El portaveu, però, no va especificar el delicte pel qual s’hauria procedit als arrestos. Genèricament, Bartolomé va indicar que haurien tingut lloc com a mínim dos delictes: un contra la funció pública i un altre contra l’administració de justícia. Es va referir, a més, que el secret de sumari decretat per la batlle encarregada del cas significava que s’havien de limitar les informacions que es podien oferir en aquest cas. La condició de policia d’un dels detinguts suposa que hi ha un agreujant important i que a més s’hagi vulnerat la llei de la funció pública, a la qual està vinculat per la seva feina.
De moment, la policia no ha informat oficialment sobre el cas i, segons fonts properes al cos, un dels motius rau en el fet que no s’ha donat el cas per tancat i per tant facilitar més informació es considera que podria ser perjudicial per a les investigacions en curs.

El projecte de llei, no obstant això, encara no determina si s’establirà un cànon per còpia privada a aplicar als suports on es faci (com CD o DVD) similar a l’imposat en estats veïns. Aquesta decisió quedarà a les mans dels membres de l’entitat, que reunirà els col·lectius de creadors del país i representants del Govern.
Una decisió, la d’imposar un cànon per còpia privada, que queda en suspens, tot i que l’articulat de la llei sí estableix, entre les funcions del consell d’administració de l’entitat “acordar amb els representants dels fabricants i els importadors d’equipaments o suports materials les condicions de pagament” en concepte de drets d’autor i veïns.
El projecte de llei ha aprofitat el text aprovat en l’anterior legislatura i havia quedat en tràmit parlamentari, “entenent –apunten des del Govern– que el model de gestió col·lectiva que es desenvolupava estava harmonitzat amb els diferents models implantats en estats del nostre entorn”.

Convenis
Un aspecte important perquè la Sdadv “mitjançant un sistema de tarifes preestablertes” garantirà “l’accés lícit a un repertori d’obres i de prestacions gairebé universal que inclou les obres i els drets d’altres entitats estrangeres”, amb les quals podrà signar convenis.
Amb tot, s’han introduït modificacions de caràcter tècnic, la més rellevant de les quals concerneix a “la regularització dels contractes vigents de drets d’autor efectuats per qualsevol persona física o jurídica, pública o privada”. Es tracta d’una disposició transitòria –marca un termini d’un any– que fa referència al fet que hi ha entitats públiques (com l’Arxiu Nacional) i privades que ara per ara estan fent funcions que correspondran a l’Sdadv de manera exclusiva. Els autors, però, també podran optar per l’autogestió dels seus drets.
Entre les funcions de la societat de gestió hi ha la de concedir autoritzacions a tercers “per a la realització d’actes protegits pels drets exclusius gestionats per la Sdadv”. L’entitat podrà subscriure contractes generals amb les associacions d’usuaris representatives de cada sector (per exemple, els empresaris de locals nocturns per la música que utilitzen).
L’entitat s’encarregarà de recaptar les quotes per l’ús del repertori protegit, de distribuir la remuneració entre els creadors i d’emprendre “qualsevol tipus d’acció legal necessària per a la defensa i execució dels drets que administra”.
Serà el consell d’administració l’òrgan competent per aprovar les normes de regulin com i per quins mitjans es recaptaran i distribuiran les quotes. Aquest òrgan estarà integrat per membres de la Sdadv –un representant de cadascun dels grups associats, és a dir, dels creadors que tenen un contracte de gestió amb l’entitat– i dues persones designades pel Govern.
La creació de l’Sdadv respon, onze anys després, a l’imperatiu de la Llei sobre drets d’autor i veïns del juny del 1999.

UN ACORD AMB PRODUCTORS AUDIOVISUALS EXIGEIX ABONAR 2,3 MILIONS

Egeda, és a dir, l’Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals, serà un dels organismes estrangers amb què probablement l’Sdadv hagi de subscriure convenis. “Estem satisfets que per fi es tiri endavant l’última fase per a la constitució de l’ens”, es congratulava Jaume Canela, gestor de l’entitat a Barcelona. Fins ara, la utilització del senyal televisiu de fora de l’Estat --i el pagament de la remuneració als titulars dels drets-- estava regulada pel conveni subscrit entre Egeda i Andorra Telecom, ja que la companyia gestiona els drets d’emissió per delegació del Govern. En virtud de l’esmentat contracte, la parapública haurà de pagar 2,3 milions d’euros a l’entitat espanyola. Sempre que Andorra no hagi posat en marxa una societat de gestió de drets abans de juny del 2011. És un dels pocs extrems coneguts d’un acord confidencial. Andorra Telecom ha previst al pressupost de l’any vinent aquesta eventualitat. Quan l’entitat estigui en marxa, la liquidació dels drets s’haurà de fer amb l’ens andorrà, segons expliquen des de la parapública.

El BP Andorra vol donar més notorietat al futbol sala al país. Per aquest motiu ha engegat una nova iniciativa, que vol acostar aquest esport i el club als més joves.

En l'àmbit del personal, però, s'ha decidit incrementar entre un dos i mig i un deu per cent la base salarial dels funcionaris que menys cobren amb l'objectiu de millorar la seva renda i després que el 2009 i el 2010 no s'hagués tocat la taula salarial. Entre les mesures que permetran estalvi a través d'un increment d'ingressos hi ha l'increment de l'1% de l'impost sobre els rendiments arrendataris a les bases de tributació de més de 60.000, que passarà del 3 al 4 per cent en aquests casos i significarà tenir 600.000 euros més d'ingressos anuals. També s'ha decidit que s'anul·lin activitats comunals que no reuneixin el nombre suficient de participants que permetin cobrir despeses, i que la compra de materials es faci per part dels alumnes o usuaris. I s'ha prioritzat mancomunar serveis i estudiar l'externalització dels que siguin assumibles pel mercat tot reduïnt la despesa del comú. Així mateix, s'ha decidit contenció en les inversions i també congelar taxes i tributs com el foc i lloc o l'impost de radicació d'activitats comercials.

Tot plegat respon a la voluntat de "pal·liar els efectes de la crisi sense haver de reduir llocs de treball", tal com ha indicat la cònsol major, Rosa Ferrer.

La ministra, el secretari d'Estat, Jesús de Tena, la directora de Salut Pública, Margarida Coll, la directora de Recursos Sanitaris, Carme Pallarès, el director de Desplegament Estratègic, Josep Casals, el director del SAAS, Lluís Mir, el president del consell d'administració de la CASS, Josep Maria Beal, dos representants del consell d'administració de la CASS, i representants dels col·legis professionals de metges seran els qui participaran a la Taula Permanent per la sostenibilitat del sistema sanitari.

Quant als representants dels col·legis professionals, podrà assistir un de cada col·legi a la primera reunió, però de cara a les properes es triaran quatre portaveus que els representin a tots. D'altra banda a les properes reunions s'afegirà també un expert del Comitè Regional de la OMS, que participarà a la Taula per donar el seu punt de vista. Els temes que s'han de tractar a les reunions d'aquests representants del servei sanitari són els que fan referència a l'assistència primària, les xarxes de salut i els sistemes d'informació, entre d'altres. La ministra ja va avançar que les mesures que s'han de prendre han de ser a curt termini, i per això es vol posar en funcionament la taula el més aviat possible. Les opinions que s'hi expressin, però, seran només a títol de recomanació ja que la decisió final serà del Govern.