El defensa madridista va assegurar que “no vaig anar a fer mal a Leo Messi, ni a cap altre company”, i que per la velocitat de Messi no va calcular “bé l’acció”. Ramos ha estat sancionat amb un partit.
El sevillà també va afegir que està “supertranquil” tot i igualar Fernando Hierro com a madridista amb més targetes vermelles, i sobre la sanció de la UEFA per l’expulsió contra l’Ajax a la Champions, va dir que “evidentment nosaltres no vam fer res malament ni il·legal. No vam buscar la targeta i que cadascú pensi el que vulgui”. El triomf del Barça contra el Madrid ha provocat reaccions d’altres  equips. Per exemple, Carlos Gurpegui, de l’Athletic de Bilbao, va dir que si l’acció de Ramos a Messi “l’hagués feta jo, de 3 a 5 partits no me’ls treu ningú”. I el davanter de l’Osasuna Walter Pandiani va afirmar que “li diria a Manolo Preciado [tècnic de l’Sporting] que truqui a Mourinho per preguntar-li per què es va deixar guanyar”.

EL GETAFE, FORA DELS SETZENS DE L'EUROPA LEAGUE

El Getafe es va acomiadar dels setzens de final de l’Europa League, després d’empatar amb l’Odense, amb un gol del danès Andreasen en el minut 92, i la victòria del Young Boys suís contra l’Stuttgart (4-2). A falta d’una jornada, l’Stuttgart té 12 punts, el Youg Boys, 9, i el Getafe, 4. De la seva banda, l’AEK i el Zenit van guanyar 3 a 1. Avui el Vila-real jugarà amb el Dinamo Zagreb, el PSG amb el Sevilla, i el Rapid de Viena amb el Porto.

Pensem que ha malinterpretat la nostra exposició i se l’ha pres com un atac personal, atesa     l’“excepcionalitat” del seu cas i els lligams estrets que ell mateix explica que té amb l’actual partit polític que governa al comú d’Encamp i especialment amb l’Hble. conseller de Serveis. No l’estem atacant Sr. Romera! Al niu d’empreses hi ha cinc empreses, perquè se sent atacat? Si es tractés d’una altra empresa que estigués en la mateixa situació que la seva, és a dir, que no compleix amb els requisits establerts al reglament del niu d’empreses, també hauríem fet i faríem la mateixa exposició. Permeteu-nos que li fem una pregunta sobre un comentari que va deixar a la web d’aquest diari. Citem textualment: “Heu anat a provocar la persona que no devíeu.” Això és una amenaça? Hem de vigilar quan passegem per Encamp? S’ha sentit al·ludit i no ha entès que nosaltres estem en contra de la manera d’actuar del comú d’Encamp, on l’excepció és la norma? Volem deixar ben clar que el nostre escrit anterior és l’exposició d’uns fets i uns comentaris per motivar la reflexió de tots els ciutadans sobre les actuacions de l’actual comú.
Volem expressar-li que coneix molt poc tant Units per al Progrés (UP) com la nostra Secció Jove, que és independent en les seves accions i presa de decisions. Si consulta l’hemeroteca veurà que aquest era el nostre sisè escrit sobre les inquietuds que tenim i que també molts joves de la parròquia ens fan arribar. No té res a veure amb una campanya o precampanya electoral, sinó que en tots hem volgut aportar-hi alguna solució. Una altra cosa és que la majoria del PS que hi ha al comú d’Encamp ens escolti o no. Que ja sabem que la resposta és i serà “no”. Permeti’ns també comentar-li que per no voler fer política ni ser del PS, sembla que els defensa molt i des d’un vessant molt polític, en lloc de defensar el seu projecte empresarial.
Segons ens explica vostè, seria possible que el comú d’Encamp fes una excepció amb la seva empresa en no haver-hi més sol·licituds per accedir al niu d’empreses quan va entrar-hi la seva. Insistim  que l’article 4 referent als destinataris del niu d’empreses diu que va dirigit a projectes nous o a projectes ja iniciats amb una temporalitat no superior a un any, que vulguin un assessorament expert per millorar la seva gestió; s’entén ben clarament que les empreses en una situació com la seva no poden accedir-hi. En tot el reglament no hi ha cap referència a fer excepcions sobre la temporalitat d’existència de les empreses. El que sí que diu és que les empreses amb més temporalitat poden, si així ho considera oportú el comú, accedir a l’assessorament, però mai a una plaça.
D’altra banda, considerem que si en aquell moment no hi havia sol·licituds (cosa totalment possible) és probable que mesos més tard sí que n’hi hagués, com és el cas actual, el termini per presentar sol·licituds no ha acabat. Encara que vostè no pot tenir accés a aquesta informació de forma directa ens diu que “onze mesos més tard de l’inici del projecte, no hi ha cap sol·licitud més entrada al comú d’Encamp, no trobo enlloc tots els joves emprenedors que diuen a l’article”. Si això fos cert, estaríem davant d’un cas d’utilització d’informació privilegiada per part d’un empresari que no té res a veure amb la política de la parròquia? Sabem del cert que hi ha sol·licituds entrades i que hauran de ser denegades perquè el niu és ple, entre d’altres, per empreses que no haurien de ser-hi. Veu ara els emprenedors que hi ha a la parròquia? Nosaltres sí, i veiem com molts no entren la sol·licitud, ja que la resposta ja la tenen.
Sobre aquestes sol·licituds, en l’apartat c de l’article 3, el reglament diu que el “departament de Finances és qui ha, entre d’altres, d’estudiar els projectes empresarials i autoritzar la seva ubicació al niu”. L’article 9 ens diu, entre d’altres, que els usuaris del niu “podran fer ús de prestacions complementàries sense cap cost addicional”. Ens referim a una empresa d’assessorament (ANCEI, S. A.) que el comú d’Encamp ha contractat perquè els faciliti l’assessorament jurídic, econòmic i comptable, màrqueting, tecnologies de la informació i comunicació. L’article 15 explica que l’empresa consultora, ANCEI S. A., informarà la comissió de Finances sobre la viabilitat dels projectes, i serà la comissió qui proposi a la junta de govern la ubicació de l’empresa sol·licitant al niu d’empreses. Serà finalment la junta de govern qui prendrà la decisió d’ubicar-hi l’empresa o no. L’empresa adjudicatària no pren decisions sobre la ubicació d’empreses o projectes nous al niu i tampoc pot prendre la decisió de fer-ne fora cap, ja que en principi les empreses legalment constituïdes tenen un contracte per dos anys. Li fem saber també, que encara que l’informe de viabilitat del seu projecte sigui desfavorable, als ulls de l’empresa d’assessorament o del departament de Finances, l’última paraula la té el comú i no pas ANCEI, S. A. En el seu cas veiem difícil que l’empresa ANCEI S. A. pugui ara declinar la seva decisió per ubicar una altra empresa al seu lloc tal com exposa vostè. Però, tal com vostè diu podria “tornar al meu pis a treballar però amb la satisfacció d’haver fet el que és correcte”. A nosaltres ens sembla perfecte! Així demostraria la seva voluntat de ser tan transparent com diu i deixaria l’espai als emprenedors que sí que compleixen els requisits establerts al reglament.
Des del nostre punt de vista, el projecte del niu d’empreses està totalment desvirtuat, ja que, des de l’acceptació de les sol·licituds fins al control de les empreses un cop ubicades, el comú no està seguint les regles del joc marcades per ell mateix. El comú no pot fer cap excepció al reglament aprovat i publicat al BOPA, independentment que sigui un projecte molt innovador, molt emprenedor o que hi hagi poca demanda. Qualsevol ciutadà i sobretot les institucions han de seguir les regles del joc.
No podem acabar aquesta resposta sense fer-li uns comentaris. Primerament, ens agradaria que entengui que per ser un emprenedor es pot perfectament tenir més dels seus vint-i-dos anyets, creiem que una persona de 60 anys amb una idea innovadora i ganes de posar-la en marxa també és un emprenedor. De fet, en cap article del reglament del niu s’estipula que s’hagin de tenir menys de vint-i-dos anys per accedir a una plaça. De fet, enlloc es fa referència a l’edat dels propietaris de les empreses o dels projectes. També voldríem dir-li que es llegeixi el reglament intern de funcionament del niu d’empreses d’Encamp del 7 de gener del 2010 publicat al BOPA 003/22 de data 20/01/2010. Això també voldríem que ho fessin totes les autoritats del comú. Des de la secció jove d’UP volem aportar una solució ben senzilla per al correcte funcionament del niu d’empreses: seguir correctament el reglament intern de funcionament del niu d’empreses.
Finalment, aprofitem l’oportunitat que ens ofereix aquest diari per explicar al Sr. Miquel Alís (en resposta a les seves declaracions del dia 30/11/2010) que no hem fet l’escrit perquè algú d’UP volgués una plaça al niu d’empreses, sinó per denunciar el mal ús que s’està fent de les instal·lacions i la poca responsabilitat a l’hora d’atorgar les places. A diferència de vostè, nosaltres no ens movem per interessos partidistes, sinó pel bé general. Informi’s molt bé abans de fer declaracions ja que, una vegada més, s’ha equivocat. Hauria de parlar amb els membres de la comissió de Finances perquè l’informin que sí hi ha empreses que han entrat una sol·licitud i que evidentment no hi tenen cabuda. D’altra banda, és evident que si algun membre del nostre partit hagués estat interessat per gaudir del niu d’empreses, ho hauria fet segons marca el reglament, sense cap mena d’avantatge ni “excepcionalitat” política.

El contracte va entrar en vigor el 7 d’octubre, quan ja era més que evident que hi pot acabar havent un avançament electoral. L’acord per a la contractació del consell directiu del SAAS és del 21 de setembre. Mir va substituir Carles Constante com a màxim responsable del centre hospitalari. La titular de Salut i Benestar, Sílvia Bonet, explica que per fer el relleu no es va fer cap procés de selecció.
Tant el contracte com l’explicació sobre la manera d’escollir el doctor Mir formen part de la resposta donada pel Govern a una demanda d’informació efectuada per la consellera general de Coalició Reformista (CR) Montserrat Gil. Mir “va ser nomenat com a director general del SAAS seguint la llei i a proposta del consell directiu, que no indica en cap moment la necessitat de fer un procés de selecció per fer aquest nomenament”, segons indica Bonet. El contracte que va signar la ministra en qualitat de presidenta del SAAS, a banda de fixar la durada de la relació laboral, també estableix, per exemple, que el nou director de l’hospital “percebrà una retribució com a salari base mensual brut de 8.591,25 euros per tretze mensualitats”. Això suposa que Mir rep, net, un sou de 8.118,73 euros al mes. A l’Estat la contractació del metge català li suposa un desemborsament de 9.364,46 euros mensuals. El salari es revisa cada any amb allò que correspongui a l’índex de preus de consum establert pel Govern.

Jornada laboral
El contracte fixa una jornada laboral de 40 hores setmanals i 8 diàries (desenvolupant les funcions que són pròpies al càrrec de director general del SAAS i que la legislació estableix). Però Mir, en “no tenir una estricta limitació horària, no percebrà cap remuneració en concepte d’hora extraordinària, havent-se tingut en compte aquesta circumstància en fixar la retribució”. El document inclou altres clàusules habituals en aquest tipus de contractes, com ara l’exclusivitat o el secret professional que haurà de guardar escrupolosament. “Aquesta obligació de secret professional i confidencialitat respecte a les dades subsistirà un cop finalitzada la relació laboral amb el SAAS.” La rescissió contractual només està prevista en cas d’incompliment d’alguns dels aspectes que regula el contracte. En qualsevol cas s’ha de respectar “un preavís de noranta dies i amb la comunicació mitjançant carta certificada amb acusament de recepció a l’adreça del SAAS”.

CR NO COMPARTEIX LES DESTITUCIONS A ATENCIÓ PRIMÀRIA

La parlamentària reformista Montserrat Gil ha deixat clar que la seva formació “no comparteix” les destitucions que hi ha hagut al servei d’atenció primària, i tampoc “els motius pels quals s’han dut a terme”. El ministeri de Salut va comunicar la setmana passada la destitució de la directora de l’esmentat departament, Anna Insa, i, també, el relleu de les dues coordinadores del servei. Arran d’això, Gil ha fet una pregunta parlamentària ja que “entenem que el Govern està procedint a un canvi d’orientació” a l’esmentat servei i pretén saber “quin nou projecte d’atenció primària pensa desenvolupar” el ministeri de Salut. La consellera també vol saber quin nivell d’eficiència i qualitat s’ha assolit a l’hospital seguint les directrius fixades en el pla estratègic de salut.

El primer Mundial va ser el 2001, el segon el 2002 i després va competir en algunes curses, però no va tornar a tastar la màxima competició de ral·lis fins al curs passat. Després d’assolir el Subcampionat d’Espanya de ral·lis de terra, Abarth li va entregar un Fiat Grande Punto S2000 i com a copilot, Borja Rozada. Albert Llovera va puntuar en quatre proves i va finalitzar en tretzena posició de la classificació general. Tota una fita. Un cop liquidat aquest curs, tan agraït per a l’andorrà, comença el repte de pensar en la temporada vinent. No hi ha temps. La crisi tampoc hi ajuda, tot i així, l’objectiu de Llovera és clar: competir en un nou Mundial. I com està aquest nou projecte? “En estat embrionari. Està tot molt verd i sóc realista perquè ara per ara ho veig complicat”, va reconèixer en primera instància el carismàtic Albert Llovera, que després es va deixar anar una mica més. “He temptejat els patrocinadors i també he tingut reunions amb Abarth Itàlia i també a Espanya. Els primers estan molt decidits i tenen molta empenta. M’han ofert un cotxe nou que és el Fiat Grande Punto S2000, però una altra unitat, és a dir, la del 2010-2011. La d’aquest any era la versió del 2008”, va indicar el pilot andorrà.

Xifres i més xifres
A l’hora de vendre el seu producte, el pilot ho té clar i comença a enumerar. “Estem i estan molt contents amb la repercussió. Hi hagut tres milions d’euros amb televisió i 250.000 euros per als patrocinadors petits que són la gran majoria andorrans. La contrapartida de calés és molt bona i ara mateix per a mi l’únic handicap és que estic en el meu millor moment”, va manifestar l’andor­rà, que va de negociació en negociació. “Estic treballant fort perquè moltes empreses tanquen el seu pressupost. No ho sé quan ho aconseguiré tancar, tot i així, m’estic donant pressa. Les empreses estan molt malament, però sóc un producte que aquesta temporada ha donat molt de superàvit”, va dir. En total, un Campionat del Món de ral·lis té un pressupost de 500.000 euros. “Sóc un privilegiat si puc tornar-ho a fer”, va expressar Llovera.

SKODA TRUCA A LA PORTA DE LLOVERA

Skoda es va convertir en un participant del Campionat del Món FIA de ral·lis la temporada 1999, amb models de cotxes de la marca Skoda Octavia. El seu millor resultat va ser un tercer lloc amb Armin Schwarz i el 2003, l’Octavia va ser substituït pel Fabia Skoda. Els anys, els pilots i els bons resultats van anar passant i el 2010, amb Juho Hänninen, Jan Kopecky i Guy Wilks celebrant les tres primeres posicions en el Campionat de pilots al mes de maig. Doncs aquesta bona marca ha trucat a la porta d’Albert Llovera, però el pilot sembla decantar-se per Abarth. “Fa 10 anys que sóc a FIAT i ells tenen prioritat. L’oferta econòmica és molt similar. És cert que el cotxe és millor”, va descriure Albert Llovera, que continua a Abarth per fidelitat.

Tan important que podria servir per eixugar una part del deute i donar una empenta considerable a les finances públiques. El volum econòmic que ingressaria la corporació local no ha transcendit, però fonts properes assenyalen que seria milionari, perquè es tracta d’un projecte “gros” que es desenvoluparia a l’entrada de la parròquia. I, en tractar-se precisament de quelcom extraordinari i imprevist, no s’inclourà als pressupostos de l’any que ve. La iniciativa la va donar a conèixer ahir el conseller de Turisme d’Encamp, Pere Marsenyach, en el decurs d’una tertúlia al programa d’AD Ràdio D’anar per casa. El conseller va anunciar que el departament d’Obres Públiques i el mateix cònsol major estan treballant en un projecte urbanístic “bastant important”, que es durà a terme a Encamp i que “donarà ànims i optimisme” a les finances locals. “Sóc bastant optimista”, va exposar, que pugui ser una realitat aviat.
Amb tot, no va voler donar-ne més detalls perquè considera –i així ho va reiterar– que és responsabilitat del cònsol major, Miquel Alís, explicar més a fons el projecte. La minoria, d’altra banda, ja n’està al corrent. El conseller d’Units per al Progrés (UP) Joan Masjoan, també present a la tertúlia radiofònica, hi va afegir que “si es desevolupa l’obra hi haurà unes entrades fortes al comú” i que, a més, “repercutirà molt favorablement en la parròquia”.

Loteria sense jugar-hi
Però, va incidir, si finalment es materialitza el projecte, no s’ha de considerar fruit de la bona gestió de la majoria comunal, sinó de la bona sort. “Si arriben unes entrades extraordinàries no serà pas per la bona política que facis, és perquè ha arribat. I els cònsols no s’han de vanagloriar d’uns bons resultats financers per una cosa extraordinària”, va remarcar. “Hi ha vegades que toca la loteria sense jugar-hi, per una casualitat que ha arribat”, va declarar.
D’altra banda, Marsenyach va explicar que l’any que ve hi ha inversions previstes a les avingudes François Mitterrand i Joan Martí, al centre d’Encamp, i el carrer Catalunya, al Pas de la Casa, per un valor superior als 2 milions d’euros. Les obres es finançaran, de la mateixa manera que ja s’està fent amb el carrer Major del Pas, a través de les contribucions especials que fan participar econòmicament els veïns en una part de les millores.

MESURES DE CONTENCIÓ PER A UN PRESSUPOST DE 30 MILIONS D'EUROS

El comú sotmetrà avui al ple de la corporació el pressupost per al 2011 amb una notable reducció respecte dels darrers comptes. La xifra final no arribarà als 30 milions d’euros a causa de la retallada en totes les conselleries atesa la situació de crisi i el poc volum d’ingressos que estan tenint les administracions des dels darrers tres anys. “Hem de buscar fórmules per poder continuar oferint els serveis, compartint despeses o buscant intercanvis”, va comentar el conseller de Turisme. Es preveu que avui es presentin, també, una bateria de mesures anticrisi com ja han fet altres comuns.

L’Automòbil Club d’Andorra cada any tracta d’instaurar novetats a les G.Sèries per fer més atractiva la competició. A més dels diferents canvis que s’ha fet en el reglament, en la propera edició el traçat del Grandvalira Circuit experimentarà modificacions, així que els pilots es trobaran en algunes de les curses amb una pista diferent de la que estan habituats.

Garzón, consultor de la Cort Penal Internacional, s'ha mostrat sorprès perquè es coneguin qüestions com les que wikileaks ha fet públiques. Segons les revelacions, la diplomàcia nord-americana ha pressionat perquè s'arxivés la causa iniciada per Garzón per tortures a la presó de Guantánamo, i que el fiscal general, Javier Zaragoza, va estudiar tres vegades amb els Estats Units el moviments a fer per arxivar la causa. El jutge ha volgut deixar clar que ell no s'ha sentit pressionat i ha defensat la justícia espanyola, "independent i amb els mecanismes adequats per defugir la pressió". Garzón ha indicat que no cal buscar responsabilitats en el sistema judicial i en tot cas si un jutge es deixa pressionar "és responsabilitat seva" qualsevol actuació que es pugui derivar d'aquest fet. El jutge, suspès pel Poder Judicial, ha afegit que s'haurà d'estar atent a com evoluciona l'assumpte. La sala Penal de l'Audiència Nacional té l'última paraula sobre el 'cas Guantánamo' i en les properes setmanes es debatrà la ponència del seu president, Javier Gómez Bermúdez.

Preparats per combatre el blanqueig

Respecte a qüestions referides al Principat, el jutge espanyol, que ha participar a la coferència El papel de la justícia en la sociedad actual, ha dit que Andorra està perfectament integrada en la comunitat internacional "per combatre el blanqueig de diners". Quan entri en vigor l'acord d'intercanvi d'informació amb Espanya, es "reduirà el frau fiscal i farà viable la persecució del mateix", ha assegurat. A més, Garzón ha explicat que la clau per desbloquejar el sistema judicial és una legislació àgil, uns mitjans adequats, uns operadors dels drets que tinguin ganes de treballar, una bona cooperació internacional i desjudicialitzar matèries que es poden resoldre en altres àmbits com la mediació.

Garzón ha estat acompanyat per Dolores Delgado Gacía, Fiscal de l'Audiència Nacional, en una conferència organitzada per Banca Privada d'Andorra.

Les directrius esmentades al Reglament s'han d'aplicar de manera immediata, segons ha indicat el portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, ja que no són altra cosa que una adaptació del que defineix l'Organització Mundial del Treball. Tot i així, ha indicat que les sancions que s'hagin d'aplicar no seran de caràcter imminent sinó que hi haurà d'haver un període d'adaptació.

Més concretament, el text aprovat regula tot allò relacionat amb els treballadors, la direcció facultativa, el contractista, la salut i tots els elements que puguin contribuir a la seguretat. És a dir, que entre moltes altres coses  proposa com han de ser els equips de protecció de la vista, l'oïda o l'aparell respiratori, i quines característiques han de complir les rampes i passarel·les, o quines mesures de seguretat s'han d'aplicar envers l'electricitat o les substancies perilloses. Les mesures del Reglament van dirigides tant al sector públic com al privat i segons ha especificat Bartolomé, el que fa és desenvolupar la llei de seguretat i salut en el treball, i s'ha treballat conjuntament amb tots els sectors implicats en la construcció, com són la Cambra de Comerç, la petita i mitjana empresa, els contractistes i d'altres.

Els reformistes expliquen, a través d'un comunicat, que van proposar a la Junta de Presidents celebrar el debat a la totalitat del pressupost el 16 de desembre per no "allargar innecessàriament l’actual situació d’immobilisme polític que promou el Govern i el grup socialdemòcrata". En aquest sentit, assenyalen que la proposta va ser "barrada i impedida pel grup parlamentari socialdemòcrata per mitjà de la demanda d’una pròrroga de quinze dies, que ha prosperat amb la complicitat i acceptació de la Sindicatura".

Els reformistes posen de relleu que amb aquesta acció "els socialdemòcrates demostren que ja s’han instal·lat a la precampanya i que no pensen més enllà de les seves estratègies electoralistes" i continuen afegint que "la sol·licitud formulada pels socialdemòcrates, només té finalitats dilatòries i il·lustra la seva voluntat d’allargar la legislatura, per sobre de tot i a qualsevol preu". Per tot plegat, el grup parlamentari reformista lamenta i qüestiona "enèrgicament" el que qualifiquen de "maniobra tàctica", "presa d’esquena a la realitat del país", i insisteix en la necessitat de tractar els temes cabdals "sense més dilació ni emmascaraments partidistes, i el debat a la totalitat sobre el pressupost és el més important d’aquests temes".

El portaveu governamental, Bruno Bartolomé, ha informat després del Consell de ministres de la decisió de demanar informació per saber si l'espanyola Cespa i la francesa Novergie, que gestionen la instal·lació, compleixen o no l'acord rubricat al seu dia i estan prestant els serveis tal i com va quedar establert. Bartolomé ha indicat que si no es compleix el contracte o la remuneració que aquestes dues empreses perceben encobreix altres conceptes "seria inadmissible des del punt de vista ètic i contrari a dret". El portaveu de l'Executiu, que no ha parlat del que estipul·la el contracte de prestació de serveis i ha volgut deixar clar que el Govern no fa cap tipus d'acusació, ha assegurat que si la investigació, l'anàlisi o les dades recollides diuen que s'ha de pensar en una ampliació de capital, el Govern actuaria en aquest sentit.

Un conflicte obert

L'anunci fet per Bartolomé no fa més que confirmar l'enfrontament en el si de CTRASA, plasmat en un desacord de Cespa i Novergie amb els comptes del 2009 tal i com es planteja des de l'altra part i que segons els socis privats portaria a una nacionalització encoberta i a les empreses a sortir de CTRASA. Per això ni Cespa ni Novergie s'han presentat als darrers consells d'administració i el Govern, que amb FEDA té el 53% de les accions, acusa els socis de bloquejar CTRASA.

El Butlletí del Consell General d'aquest dimecres ha publicat el criteri del Govern sobre la proposició de llei de modificació del Codi de Relacions Laborals i la proposició de llei qualificada de llibertat sindical. L'executiu considera que els dos textos són un avenç important en relació a la normativa actual, i que milloren el dret de lliure sindicació, els drets col·lectius dels treballadors i, per primera vegada, les mesures de conflicte col·lectiu com el dret a vaga. L'executiu felicita els grups parlamentaris socialdemòcrata i d'Andorra pel Canvi "per l'important treball realitzat, per les moltes hores de dedicació esmerçades i pels esforços d'ambdues parts per trobar un acord en aquesta tasca".

Pel que fa a la proposició de llei de modificació del Codi de Relacions Laborals, el criteri del Govern destaca que una de les novetats més rellevants és l'extensió de la possibilitat d'elegir delegats de personal a totes les empreses, i no només a les de més de vint treballadors com fins ara. També considera important que els representants dels treballadors i els empresaris puguin concertar convenis per tenir en compte les especificitats de cada sector, i que aquests acords col·lectius siguin força vinculants.
El Govern destaca que per primera vegada es regulin les mesures de conflicte col·lectiu, com són la vaga o el tancament patronal. Aquesta regulació es considera indispensable per garantir la seguretat jurídica de totes les parts, així com la cobertura dels serveis públics i essencials. En el criteri també es destaca que aquestes modificacions responen a una petició repetidament expressada per associacions patronals i organitzacions sindicals. 
D'altra banda, quant a la proposició de llei qualificada de llibertat sindical, el Govern considera que se li atribueix a les organitzacions sindicals un paper "que va més enllà de la representació i defensa dels treballadors' i que configura el dret de llibertat sindical en la vessant individual com en la col·lectiva.
El Govern també destaca que la llei admet un doble canal de representació dels treballadors: l'electiu (comitès d'empresa i delegats de personal) i el sindical. També es considera un avenç que es qualifiquin d'actes d'ingerència lesius del dret de llibertat sindical que es fomentin sindicats controlats per empresaris.