Fonts del Palau de la Moncloa, seu de la presidència del govern espanyol, van explicar que s’estava estudiant la decisió de l’executiu argentí per donar una “resposta adequada” als interessos d’Espanya. Des de Brussel·les, el portaveu europeu de Comerç, John Clancy, va afirmar que “una expropiació per part del govern argentí enviaria un senyal molt negatiu a inversors, nacionals i internacionals, i podria danyar seriosament el clima de negocis al país sud-americà”.
En un acte celebrat ahir a la Casa Rosada, seu del govern argentí, es va donar a conèixer la decisió d’enviar al Congrés el projecte de llei que expropia la majoria de les accions d’YPF i que declara “d’interès públic nacional” el sector dels hidrocarburs.
La cotització de les accions de la petroliera va ser suspesa a la borsa de Buenos Aires en el moment de saber-se la decisió, quan perdien un 2,44%. De les accions expropiades, el 51% passaran a estar sota control de l’Estat i el 49% restant es distribuiran entre les províncies, d’acord amb el projecte de llei, de 19 articles.
Obligar a abandonar
Hores més tard, funcionaris del govern argentí encapçalats pel sotssecretari de coordinació del ministeri de Planificació d’Argentina, Roberto Baratta, van agafar el control de la petroliera YPF i van obligar a abandonar la seu de la companyia als directors executius espanyols i argentins. Baratta, que fins ahir era l’únic representant de l’Estat argentí a la direcció d’YPF, es va presentar amb una llista de directors executius que, segons el govern, han de renunciar, i va ordenar canviar la seguretat de l’edifici, segons fonts de la petroliera. L’alt càrrec va ordenar als executius, entre ells Antoni Gomis, director general de Repsol a Argentina i adjunt a la vicepresidència d’YPF, que agafessin les seves pertinences personals i abandonessin l’edifici, que continuava tancat excepte per a funcionaris argentins.
HI HAURÀ UN 20% MÉS D'ALUMNES PER AULA EL CURS QUE VE
El govern espanyol ha decidit apujar temporalment un 20 per cent el màxim d’alumnes per classe de l’educació obligatòria i fixar la càrrega lectiva del professorat en un mínim setmanal de 25 hores en infantil i primària i 20 a la resta d’ensenyaments no universitaris.
El consell de ministres aprovarà divendres vinent, previsiblement, un decret-llei amb aquestes i altres mesures amb l’objectiu “d’ajudar” i “facilitar” que les comunitats autònomes compleixin l’objectiu obligatori de dèficit autonòmic de l’1,5 per cent aquest any.
Després de reunir-se amb els consellers d’Educació, Wert va assegurar que “una àmplia majoria” es va mostrar conforme amb el pla del govern i, si no s’aplica, hi va afegir, no s’aconseguiran els efectes perseguits.
Cada comunitat podrà complir-lo des del proper curs amb “marcat caràcter de flexibilitat”, segons les seves necessitats de reducció del dèficit, i per “salvar”, va assegurar, tota educació sostinguda amb fons públics, amb un impacte “escàs o nul” sobre la qualitat i sense perjudicar l’equitat.
Tot i això, comunitats no governades pel PP van qüestionar les intencions del govern perquè suposen un “desmantellament de les competències autonòmiques”, segons la consellera de Catalunya, Irene Rigau.
Les mesures s’aproven per decret “sense marge de maniobra per a les autonomies”, va lamentar el conseller en funcions d’Andalusia, Francisco Álvarez de la Chica. Wert es va mostrar segur que el govern no envaeix amb aquesta iniciativa les competències autonòmiques.