N'hi ha per a tots els gustos i totes les butxaques, des de festes en locals de nit que per 10 euros inclouen l'entrada i la consumició fins a menús d'alta categoria amb cotilló, que poden costar fins a 240 euros.

Per als hotels, la nit de cap d'any és bona perquè hi ha una d'elevada ocupació i per això preparen per als seus clients ofertes de tot tipus, per als que volen exprimir al màxim la nit i per als que prefereixen celebrar les campanades i prou per poder aprofitar el matí del primer dia de l'any anant a esquiar. Tal com ha explicat el portaveu dels hotelers, Antonio Azurmendi, amb el pas dels anys, els establiments hotelers canvien les seves alternatives i s'han anat deixant enrere els espectacles de música en viu i orquestres, que suposen un cost elevat, substituint-los per discjòqueis o discoteques mòbils.
Algunes parròquies del Principat ofereixen festes fora del que és més habitual, com és el cas d'Encamp que ha preparat, per després de les campanades, una nit amb cotilló, xurros i xocolata, amenitzat amb les orquestres La Marina i Contraband. A més de la festa preparada a la sala del complex d'Encamp, la corporació ha organitzat a la sala de festes del centre esportiu del Pas de la Casa, una altra revetlla que comptarà amb l'actuació de l'orquestra Blanc i Negre. A Escaldes-Engordany també es podrà gaudir de la música i la festa al Prat del Roure, on l'Associació Balland té prevista una revetlla de Cap d'Any amb cotilló, ball de nit i animació durant tota la matinada a partir de les 00:30 hores.
Les opcions dels locals de nit per a la celebració inclouen sopars o festes. Un dels exemples és el de l'Espai Buda que ofereix als seus clients un sopar amb cotilló, copa i entrada a la discoteca per 240 euros i que ja compta amb un important número de reserves. Els assistents podran festejar l'entrada d'any amb el tradicional raïm i les campanades que seguiran a través de les tres pantalles que es col·locaran al restaurant. D'altra banda, però, al mateix lloc es dóna l'opció d'anar només a la discoteca, per 30 o 40 euros segons el nombre de consumicions.
Altres opcions que plantegen una vetllada diferent són per exemple, el que es farà al local El Cau, d'Arinsal. S'ha previst celebrar les campanades a la discoteca a les dotze de la nit, però com a suplement, i dirigint-se especialment als seus clients potencials, que són els anglesos, repetiran la tradició a la una de la matinada, que és el moment en que al Regne Unit serà la mitjanit.
A la Seu d'Urgell també es preparen per a l'entrada d'any, i l'Ajuntament convida a tots els veïns a celebrar la revetlla al pavelló poliesportiu on el DJ Animador Kristian Gomez oferirà una sessió amb música dels 80, 90 i la més actual. Així, la intenció és evitar que els ciutadans hagin d'agafar el cotxe i puguin gaudir igualment de la nit.

Cadasevall ha recordat que segons un especialista, els apartats que no s'han ratificat no són inconstitucionals, i lamenta que els grups parlamentaris no hagin analitzat l'informe que els cònsols els van trametre. El cònsol s'ha mostrat optimista que en un futur els tres punts no aprovats es puguin arribar a assumir.

Pel que fa a l'apartat sobre l'accés al mercat nacional de capitals, Casadevall ha dit que encara que la Carta de l'autonomia local permetés que els comuns poguessin accedir-hi, si a Andorra no hi ha un mercat de capitals, igualment no hi podran accedir, per tant, no entén on el Govern veia el problema a l'hora d'acceptar aquest punt.
Tampoc s'entén que no s'hagi aprovat el punt que fixa que el repartiment que vingui de l'Estat ha d'estar en relació a les competències. El motiu és que encara hi ha el model antic on competències i transferències no estan ben relacionades i que precisament s'està negociant el nou sistema, però segons el cònsol, fins d'aquí a cinc anys no s'avaluarà el grau de compliment de la Carta, per tant, creu que "són excuses de mal pagador".
Tenint en compte la situació política, Casadevall dubta que les negociacions per modificar les competències i les transferències es puguin tancar aquesta legislatura. Tot i això, confia que el treball almenys estarà fet i es podrà tornar a posar sobre la taula del nou Govern. El que sí que considera que valdria la pena és tancar aquesta reforma abans de finals del 2011, perquè després de les eleccions comunals sí que s'hauria de tornar a començar des de zero. 
També ha qualificat de "llàstima" que no s'hagi acceptat que l'Estat pugui compensar les corporacions amb més dificultats d'ingressos. Els cònsols no entenen perquè s'ha eliminat aquest punt, tenint en compte que d'alguna manera el model andorrà ja ho fa, perquè malgrat que les transferències no es facin en funció dels ingressos, el repartiment sí que té en compte tant els habitants com el territori. Casadevall ha defensat aquest sistema perquè, tot i que ha reconegut que un habitant de Canillo en proporció rep més diners que un d'Escaldes-Engordany, el cònsol ha assegurat que les parròquies centrals tenen més possibilitats d'ingressos a través dels comerços, els aparcaments, etc., i que en canvi en parròquies com la de Canillo el cost de serveis com el de l'aigua és molt més elevat per l'orografia i l'extensió del territori.
Precisament en aquest punt, el cònsol canillenc ha fet referència a la demanda de compensacions feta fa uns mesos per part de les parròquies amb estacions d'esquí. Casadevall ha lamentat que no se n'hagi tornat a parlar, i ha recordat que es va calcular que un 80% del deute actual que tenen les parròquies altes són les inversions destinades als dominis esquiables i que han contribuït al creixement econòmic de tot el país. El cònsol ha recordat que des del Govern es va dir que era una qüestió complicada perquè hi ha altres parròquies amb altres atractius turístics, i que sí que es va aconseguir no pagar el mínim de la tarifa elèctrica fora de temporada. Per tot plegat, Casadevall ha arribat a la conclusió que "és un debat que la gent no vol sentir".

El motiu de la prolongació de la mostra, que dóna a conèixer l'Andorra dels anys 30 del segle XX, és l'èxit que ha assolit durant aquests sis mesos. De fet, el Museu de l'Electricitat va rebre durant el 2009 una mitjana de 150 visites mensuals, mentre que al 2010 aquesta xifra s'ha incrementat fins a les gairebé 270. Durant aquest any FEDA ha informat que el museu ha rebut 3.186 persones, duplicant així la xifra de visitants obtinguda el 2009.

L'exposició Homes de Fhasa complementa el Museu de l'Electricitat amb una trentena d'instantànies sobre l'Andorra dels anys 30, moment en el qual la societat Fhasa (Forces Hidroelèctriques d'Andorra SA) va edificar la central hidroelèctrica i va condicionar els llacs artificials per explotar aquesta energia, a canvi de construir les carreteres del país, fet que va comportar l'arribada de milers d'obrers quan el país no arribava als 5.000 habitants. La mostra presenta fotografies, del fons de FEDA i del Fons Joan Vehils, de caire social, amb treballadors i enginyers participant en la construcció de les infraestructures.

El doble de visitants el 2010

D'altra banda, durant el 2010, el Museu de l'Electricitat ha duplicat la xifra de visitants. De l'abril al desembre del 2009 el centre va rebre 1.378 persones, amb una mitjana mensual de 153 visitants, mentre que de gener a 29 de desembre del 2010 s'ha arribat a les 3.186 visites, amb una mitjana mensual de 266. Del total d'usuaris d'enguany, 1.291 han estat visitants individuals, 962 en grups i 915 escolars.
Pel que fa a les visites guiades al Camí Hidroelèctric d'Engolasters, fetes durant el mes d'agost i els caps de setmana de setembre i octubre, es van assolir un total de 852 visitants. Finalment, des que el 3 de desembre s'ha posat en marxa el Passaport de les Valls d'Orient en col·laboració amb Casa Cristo, el museu de l'Automòbil i el Museu de la Moto, el Museu de l'Electricitat ha rebut 33 visitants amb aquesta modalitat.

Entre els treballs que es faran, s'ignifugarà l'estructura de l'edifici així com els terres, les parets, les tapisseries, les cortines d'evacuació i tot el mobiliari. Les obres també preveuen tant l'ampliació del sistema de detecció d'incendis a tots els espais de l'edifici com la prolongació de la xarxa d'extintors en els recorreguts d'evacuació. A més, es determinarà el recorregut d'evacuació canviant la porta d'entrada per fer més fàcil la sortida de persones.

També està previst modificar el sistema de calefacció substituint-ne les calderes i incorporant vàlvules d'equilibrat i l'aïllament de les canonades de la sala. Durant la intervenció s'aprofitarà per sanejar tots els quadres elèctrics canviant-ne elements danyats. Es repararà el paviment exterior de l'entrada que està deteriorat i s'aprofitarà per arreglar les pendents que actualment provoquen acumulació d'aigua que amb les filtracions i gelades posteriors acaben ocasionant esquerdes i trencadisses del sòl. A banda, es durà a terme la reforma del lavabo de minusvàlids i la instal·lació de les dutxes als camerinos. Per dur a terme aquests treballs el Consell General va aprovar, el 3 de juny, un crèdit extraordinari per un valor de 309.577 euros.

S'ha informat també que l'Àrea d'Acció Cultural ha treballat en el projecte de recuperació d'una programació estable que s'encetarà després de l'obertura. Les activitats, però, estan condicionades a l'aprovació del pressupost pel 2011.

A través del telèfon gratuït per presentar queixes i de l'adreça de correu electrònic, han arribat la majoria de queixes que han dut el servei del CACI a investigar diverses actuacions. Els casos més comuns d'intrusisme són empreses estrangeres que realitzen activitats com petites obres de reforma, muntatge o transport intern, entre d'altres, i particulars o empreses del país que fan competència deslleial en l'àmbit dels serveis.

El CACI va entrar en funcionament el 15 d'octubre i des d'aleshores ha actuat a partir de les sospites rebudes per telèfon o per correu electrònic. A partir del moment en què es vol investigar una conducta intrusiva s'inicia una acció coordinada amb el servei de Duana Andorrana, el Servei de Policia i altres inspectors del Govern. Les comunicacions rebudes han dut a realitzar 32 actuacions sobre empreses estrangeres que realitzen activitats empresarials a Andorra sense tenir l'autorització pertinent, mentre que unes altres 22 fan referència a competència deslleial per part de particulars o empreses del país. D'altra banda, el CACI ha rebut sis denúncies per intrusisme en l'àmbit de la prestació de serveis tecnicosanitaris, cinc referents a l'àmbit immobiliari i dues a la compravenda de vehicles d'ocasió. 

Les 32 actuacions que s’han realitzat sobre empreses estrangeres que realitzen activitats empresarials al país sense gaudir d’autorització s'han donat en petites obres de reforma, el muntatge i transport intern, l’estètica, la prestació de serveis informàtics així com la comercialització dels seus consumibles, el lloguer d’allotjaments, serveis audiovisuals, jardineria i comercialització de llenya, o lloguer de material esportiu, entre d’altres. Des del CACI han informat que la majoria de les comunicacions es reben a través del número de telèfon gratuït i que solen ser denúncies que agrupen diverses conductes intrusives o que es fan de manera genèrica. Per augmentar el número de queixes rebudes, des del CACI es fa una feina de difusió a través de tríptics, cartes a associacions empresarials i presentacions en fires que han d'ajudar a donar a conèixer el servei perquè sigui més efectiu.

En la gran variació de la fibra òptica s’ha de tenir en compte que es va començar a comptabilitzar a partir de gener del 2009, de manera que en fer les comparatives respecte el mateix mes de l’any anterior dóna uns percentatges de creixement molt elevats. Així, els abonats d'Internet de Banda Ampla s'han incrementat un 0,4% de tendència mensual i un 138,6% en la xifra interanual. D'altra banda, el nombre d’abonats als serveis d’Andorra Telecom presenta un increment d'un 0,1% en telefonia fixa amb una tendència interanual del 0,1%, mentre que en la mòbil la tendència es manté estable en relació a l'octubre tot i pujar un 1% en la comparativa amb el novembre del 2009. Aquest mes, hi ha hagut un augment dels mòbils de contracte amb una tendència positiva mensual del 0,2% i interanual del 2,1%, mentre que el prepagament han anat a la baixa perdent un -1,2% respecte a l'octubre i un -1,3% respecte l'any passat.
Pel que fa al tràfic telefònic del mes de novembre, ha estat de 23.909.490 minuts, el que representa una disminució del 0,4% i d’un -1,8% de la tendència anyal. Aquesta davallada s’ha donat tant en el tràfic telefònic internacional com el nacional.
D'altra banda, el tràfic per Internet de banda ampla, mesurat en Gb, ha disminuït durant el novembre un 1,1% respecte al mes anterior tot i augmentar un 19,8% respecte l’any passat. Estadística destaca un fort augment de visites a pàgines nacionals, tant per ADSL com per fibra òptica. La gran majoria del tràfic per Internet és internacional, és a dir, fet a pàgines ubicades en servidors estrangers, que va representar el 95,8% de les consultes, mentre que el tràfic vers pàgines nacionals només va representar el 4,2% restant. Del total de tràfic per Internet durant el mes de novembre, l'efectuat via fibra òptica ha representat el 44,2%.

A la borda Nova d’Andorra la Vella, Jacint Miras, a qui tothom diu el Ma­-nyac, el trobem com des de fa 48 anys, quan el 1962 va arribar al país, entre les vaques.
Va arribar des del Pallars originari on ja feia de ramader, l’ofici de tota la vida. Ja no treballa “què vols que faci als 95 anys?”, diu, però no s’està de venir cada dia “a guaitar el bestiar”. Havia conreat també cavalls i en una època tenia vaques “de munyir” i es dedicava a repartir la llet als hotels.
“D’Andorra, no en vull parlar”, diu amb fermesa. Això sí, reconeix que “Andorra era una quan vam venir i ara és una altra”. Fa gairebe mig segle, el riu aribava a tocar la borda, comunicada només amb un camí de carro: “només hi havia camps i camins i ara tot és ciment i cases. Sobretot els darrers vint anys”.
Va néixer el 1916, i semblaria un lapsus respecte de l’edat, però generacions anteriors, i a la mateixa església, comptaven els “anys encetats”, i n’afegien un des del dia de l’aniversari.
Jacint explica que té cinc fills i “set o vuit” néts i besnéts. I a l’hora de la fotografia posa de gust, tot demanant que “surtin totes les vaques”, els vedells d’aquesta part de la borda. No hi cabien.
Però el que més recorda i vol recordar el Manyac són les vivències de la guerra, de l’espa-nyola, que va viure directament:
“Em van reclamar el 15 d’agost del 1937 per la quinta, quan havia fet els 20 anys, a Pozoblanco. D’allà em van enviar a Villa Alto, a fer la instrucció i als 8 dies, al front. Em van ferir per primera vegada, de bala, i em van portar a Lorca, uns mesos. Va ser rebre l’alta, i cap a Extremadura”. Altra ferida, de metralla de morter, i a la mateixa clínica, nova alta i a Peñarroya, “on ens van agafar els franquistes”. I així va arribar la fi dels combats directes, que no de la milícia, per a Jacint.

>> Més que anècdotes
Presoner, com a soldat roig, a Jacint el van enviar a un camp de concentració a Antequera. En va sortir als quinze dies, “amb un aval de Falange”, el que vol dir que al poble, on va tornar, fins i tot els falangistes el consideraven home de bé i de pau. Poc va durar. El van cridar als nou mesos per “servir a Franco”, perquè la guerra no comptava: i van ser trenta mesos més, per arribar gairebé a set anys “de caqui”.

En dos casos, el de la vicepresidenta Joana Ortega i la titular de Justícia, Pilar Fernández Bozal, van formular la promesa “amb l’ajut de Déu” i Boi Ruiz, de Salut, va afegir-hi que ho feia “pel seu honor”. La resta es va limitar a respondre afirmativament a la pregunta protocol·lària del president.
Amb la nova formació del gabinet, es recuperen alguns noms de conselleries que havien canviat durant les dues legislatures anteriors, com la d’Educació, que torna a anomenar-se d’Ensenyament, mentre que en altres casos la variació va lligada a les noves funcions polítiques, perquè diverses competències canvien de departament.
El president assumirà personalment les àrees d’Esports, Exteriors i Mitjans de Comunicació, aquesta darrera lligada abans a Cultura, que assumirà de la seva banda Política Lingüística. Les competències mediambientals es distribueixen entre Agricultura, ramaderia pesca i medi natural i Territori (anteriorment Política Territorial i Obres Públiques) i Sostenibilitat.
La vicepresidència, en mans de Joana Ortega (d’Unió Democràtica) abasta també governació, relacions institucionals, amb el Parlament i amb els ens locals i la direcció general per a Afers Religiosos.

Reunions i compareixences
A l’acte de les promeses dels càr­recs i la foto de grup va seguir la primera reunió del nou executiu, en la qual es van delimitar i definir les competències. El secretari de la Presidència, Francesc Homs, en serà el portaveu, i compareixerà amb el o els ministres que hagin de presentar algun projecte o decisió. Com el del gabinet, Germà Gordó, també va prometre el càrrec i va posar per a la fotografia del grup amb el president i els consellers.
Els consells de govern continuaran celebrant-se habitualment cada dimarts, a partir de les 10 el matí.
Fonts del nou executiu van avançar també que el president, i tots els membres del nou executiu català, compareixeran al Parlament el mes vinent. En el cas del president, és preceptiu que expliqui la creació i configuració del seu govern, però els consellers, que no estan obligats, també presentaran l’estructura  i plans dels departaments respectius.

LA FISCALIA DE MADRID ACUSA ELS CONTROLADORS AERIS DEL DELICTE DE SEDICIÓ

La fiscalia de Marid va presentar ahir als jutjats una denúncia contra els controladors aeris dels aeroports de Barajas i Torrejón de Ardoz que van abandonar la feina els dies 3 i 4 passats, sense determinar el nombre, i amb l’acusació d’un delicte de sedició, que segons el codi penal de l’Estat veí pot ser castigat amb penes d’entre 4 i 8 anys de presó i inhabilitació especial als inductors, col·laboradors o dirigents de la sedició. La denúncia s’afegeix a la del sindicat Manos Limpias. L’Audiència Nacional es va declarar incompetent per jutjar la demanda de les associacions de consumidors contra el mateix col·lectiu professional. El ministeri de Foment concretava, també ahir, les 13 primeres torres de control que es privatitzaran. A les d’Eivissa i Sabadell s’hi afegeixen les de La Corunya, Vigo, Alacant, València, Xerez, Sevilla, Melilla, Lanzarote, Fuerteventura, La Palma i Cuatro Vientos (Madrid).

El regal dels Reigs Mags ha vingut abans d’hora. O potser el del Pare Noel arriba amb retard. El BC River Andorra ha estat bon nano i ha rebut un premi doble. El primer és el de guanyar un rival directe en la lluita per l’ascens com és el Bàsquet Mallorca (75-85), i l’altre és que precisament aquest triomf li suposa disputar la Copa LEB Plata.

Mobilitat ha informat que els principals problemes en el trànsit durant els dies de festes nadalenques que queden es preveuen per aquest divendres, ja que durant el cap de setmana els visitants ja estaran situats per gaudir del Cap d’Any. Aquest dimecres ja es va registrar cues al llarg del dia.

Els tres estudiants que enguany han obtingut una beca de la Fundació Crèdit Andorrà, i que participen aquest dimecres a la trobada anual de tots els estudiants que han estat becats des de 1988, consideren que aquestes ajudes són "una eina de promoció social i de les poques que tenim a Andorra", tal com ha destacat Joan-Baptista Pons, que està cursant un màster en Relacions Internacionals i Economia a la London School of Economics. De la seva banda, Rupert Fornell, que està realitzant un MBA a l'Instituto de Empresa de Madrid, assegura que "s'atorguen poques beques i en canvi cada cop són més necessàries perquè cal invertir més en I+D". Gregory Souque, que també cursa un MBA en aquest cas a Esade, a Barcelona, ha explicat que la beca li ha permès l'accés a uns estudis que li asseguren "una progressió laboral més ràpida". Tots ells han valorat positivament el suport econòmic que els han representat les ajudes.

La Fundació Crèdit Andorrà, en la convocatòria 2010, ha atorgat un total de tres beques per cursar estudis de postgrau a l'estranger. Els beneficiats han estat Joan-Baptista Pons, Rupert Fornell i Gregory Souque, que han destacat que sense la beca no haguessin pogut fer front a la despesa que suposen els estudis que han triat, i que l'ajuda de l'entitat els permet estudiar a l'estranger sense treballar i sense endeutar-se més de l'assumible. Els becaris valoren positivament la convocatòria de beques de l'entitat i, de fet, reclamen que s'inverteixi més en coneixement, en formació i en I+D, perquè cada cop el PIB del país depèn més d'aquests aspectes.
Els tres estudiants també han ressaltat la intenció d'invertir al país el coneixement que adquireixin durant aquest any acadèmic. Joan-Baptista Pons, que s'està especialitzant en diplomàcia econòmica, un cop adquireixi experiència, té previst tornar a Andorra i dedicar-se a l'àmbit diplomàtic o ser assessor financer del Govern. L'objectiu de Rupert Fornell és, després de completar el màster en administració de negocis, "obrir empreses que facin créixer Andorra". Gregory Souque, de la seva banda, vol continuar la seva carrera professional en l'àmbit de la consultoria i el management i, a mig termini, tornar al món empresarial del Principat.
El programa de beques és la primera de les iniciatives socials que va impulsar la Fundació Crèdit Andorrà, l'any 1988, i el principal projecte en matèria d'educació. Des de llavors, s'han lliurat 170 beques que representen més de 4 milions d'euros en ajudes directes a la formació dels joves. Actualment, la Fundació està finançant els estudis d'onze becaris, tenint en compte que hi ha beques de doctorat de fins a 3 anys.

El concert, organitzat per l'Arxiprestat d'Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, va tenir lloc aquest dimarts a l'església de Sant de la capital i va comptar amb l'actuació dels hongaresos Zsigmond Szathmáry i Anikó Katharina Szathmáry que van mostrar les seves dots amb l'orgue i el violí. Els espectadors van presenciar una combinació entre estils barrocs i actuals amb obres de Bach, Vivaldi, Vitali, alternades amb obres del segle XX i XXI de Kodály, Lefebvre.
En un breu comunicat, Càritas també ha assegurat que les mostres de solidaritat i els donatius que reben per part de la població són un estímul per continuar treballant a favor dels més necessitats.

El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha demanat que es faci un esforç per tractar les esmenes al projecte de llei del pressupost del 2011 durant la comissió legislativa d'aquest dijous i així es pugui convocar una sessió extraordinària del Consell General per votar-lo l'endemà. Nomen ha opinat que es pot fer perquè les esmenes presentades pel grup socialdemòcrata són "intranscendents", i que aquesta seria la manera de no allargar més la legislatura i així "acabar amb aquesta agonia". La reclamació ha arribat durant la seva exposició de l'esmena a la totalitat presentada al projecte del pressupost. El conseller reformista, Jaume Serra, també ha defensat l'esmena presentada per CR argumentant que es tracta d'un projecte que no pot arreglar-se mitjançant esmenes parcials i que no hi ha cap coherència entre la situació de crisi actual i les mesures que es proposen per a reactivar l'economia.

Com era previsible, els catorze vots contraris dels consellers socialdemòcrates han tombat les esmenes a la totalitat. Serra i Nomen, han coincidit a recordar els principals indicadors econòmics que demostren la situació de crisi que pateix Andorra per justificar que no es pot aprovar un pressupost que preveu un dèficit de 82 milions d'euros i que augmenta la partida de despeses en un 38'51% en relació al darrer pressupost presentat. Serra ha dit que hi ha "inexistents demostracions" que el Govern sigui capaç de dinamitzar l'economia. Ha criticat a més, el procediment que ha seguit l'executiu, ja que durant l'elaboració del projecte de pressupost no es va comptar amb el seu grup parlamentari i ni tan sols es va presentar a la comissió legislativa pertinent. Tot i així, ha explicat que si no han presentat esmenes parcials és perquè no consideren que amb elles es pugui arreglar el projecte de llei.
Andorra pel Canvi ha fet referència als defectes de forma del projecte de llei i al fet que el Partit Socialdemòcrata no hagi presentat en forma d'esmenes una proposta de pressupost de mínims. La manca d'aquesta opció és el motiu pel qual Nomen opina que no està justificat que el cap de Govern segueixi esperant que es desestimi el pressupost per convocar eleccions anticipades. La petició d'accelerar el procés per a la votació del pressupost l'ha fet perquè així el cap de Govern convoqui eleccions anticipades el més aviat possible i "acabi amb aquest malson" perquè assegura que ha demostrat que ha perdut la legitimitat per governar.
La principal crítica de Nomen pel que fa al contingut del pressupost és el dèficit que es preveu i la manca de previsió de pagament del deute públic emès de 100 milions d'euros, que té la data de venciment durant el 2011. A més ha indicat que no es preveu un fons que cobreixi les pensions dels funcionaris, que segons ha indicat suposen 220 milions d'euros, i que tampoc es preveu cobrir el dèficit de la CASS.
Les crítiques dels dos grups de l'oposició han coincidit que el pressupost no respon a la situació actual, i per això Serra ha exposat que "el Govern no actua en conseqüència tot i saber que Andorra és ara més pobre que fa uns anys" i que el que fa és "no mirar a la cara la situació" perquè no es detecten mesures per reactivar l'economia. Nomen ha defensat que el seu grup parlamentari hagi donat totes les opcions per col·laborar amb el Govern perquè es pugui aprovar un pressupost, des del moment de l'inici de la seva elaboració, i que no s'hagi volgut comptar amb ells. Per això, tant ApC com CR han descrit el projecte de llei com un pressupost 100% socialdemòcrata.

López critica l'oposició per "la voluntat de bloqueig"

En la defensa que ha fet dels comptes, el ministre d'Economia i Finances, Pere López, ha criticat l'oposició per la seva "manca absoluta de voluntat de concretar amb esmenes els elements que consideren millorables" i la seva "voluntat de bloqueig perquè sí a l'acció del Govern". En aquest sentit, el ministre considera que això és la prova que CR i ApC "no tenen voluntat de construir sinó de destruir" i ha lamentat les crítiques esbiaixades i parcials que han fet, així com les "propostes rocambolesques de calendari" referint-se a la feta per Eusebi Nomen. López ha enumerat detalladament els eixos en què es basa el projecte de pressupost, així com les diferents inversions que contempla, citant obres com el centre de Salut d'Ordino, la nova escola de Canillo, la seu de la Justícia, el desviament de la Massana, l'edifici del COEX, etc. De la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, ha assegurat que el projecte de llei presentat pel Govern és un exercici de "realisme i precisió" que "té les virtuts necessàries per fer front de forma raonable a les necessitats del país". També ha lamentat que no hagin vist cap aportació positiva ni cap alternativa estructurada per part dels grups de l'oposició.