De fet, la minoria conservadora –quatre dels onze magistrats que integren el ple, ja que la vacant causada per la mort el 2008 de Roberto García-Calvo continua sense cobrir-se– va renunciar fins i tot a presentar batalla, si es tenen en compte els resultats de les votacions celebrades.
Així doncs, Sala va ser escollit en segona votació amb sis suports i quatre vots en blanc –el conservador Ramón Rodríguez Arribas va obtenir l’altra–, mentre que Gay ho va tenir encara més fàcil i va aconseguir la majoria absoluta requerida en la primera votació: sis vots a favor i cinc abstencions.
En qualsevol cas, els nomenaments d’ahir tenen cert caràcter “d’interinitat”: molt evident en el cas d’Eugeni Gay, el mandat del qual va concloure el mes de novembre passat i que abandonarà el tribunal tan aviat com els grups parlamentaris del Congrés assoleixin un acord per renovar el Constitucional, i una mica més dubtós en el cas de Sala.
I és que tot i que l’opinió més estesa entre els magistrats és que la designació per la cambra baixa de quatre nous membres del tribunal no obligarà necessariàment a escollir una altra vegada president, un sector del Constitucional sosté que l’esmena de la Llei orgànica del tribunal aprovada el 2007 –que va prorrogar el mandat de María Emilia Casas– ho fa inevitable.

Mantenen diferències
Malgrat això, no sembla que l’acord al Congrés tingui lloc d’aquí a poc temps, ja que el PSOE i el PP mantenen les seves diferències, sobretot pel que fa a la candidatura del magistrat de l’Audiència Nacional Enrique López, proposat pel partit que presideix Mariano Rajoy i que els socialistes, que ja el van refusar al Senat, consideren inacceptable.
Així les coses, i després de la convulsa etapa que el tribunal va viure sota la presidència de Casas per la sentència del recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya, Sala i Gay –que van fracassar en el seu intent que el text no fos retallat– es posen al capdavant d’un òrgan que s’haurà de pronunciar sobre bona part de la política social del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Entre els assumptes que es trobaran sobre la taula hi ha els recursos d’inconstitucionalitat contra la llei de l’avortament i el matrimoni homosexual.

L'AUDIÈNCIA NACIONAL ABSOL VINT MEMBRES D'UDALBILTZA

L’Audiència Nacional ha absolt els 20 membres de l’assemblea d’electes de Batasuna, Udalbiltza-Kursaal, jutjats l’any passat per integració en organització terrorista i per als quals la fiscalia demanava 10 anys de presó, en considerar que es tracta “d’un projecte nacionalista, però no terrorista”.
Així ho va acordar la secció primera de la sala del penal de l’Audiència Nacional en una sentència de 61 folis notificada ahir, en la qual s’absol tots els processats perquè la policia “no ha pogut demostrar la vinculació directa entre ETA i la tasca portada a terme pels acusats d’Udalbiltza”, ja que les acusacions “es basen en hipòtesis extretes de l’anàlisi de documents”.
ETA “no controla Udalbiltza i, per tant, la hipòtesi segons la qual és un projecte d’ETA no és vàlida”, explica el tribunal, integrat per Javier Gómez Bermúdez (president i ponent), Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel.
D’altra banda, l’etarra Haymar Altuna Ijurco, Txiki, ha quedat en llibertat en ser absolt per l’Audiència Nacional del delicte de tinença d’armes i dipòsit d’explosius, pel qual s’enfrontava a una petició del fiscal de vuit anys de presó, davant l’absència de “prova de càrrec suficient” contra ell.
La secció tercera de la sala penal ha adoptat aquesta decisió en una sentència notificada ahir, dos dies després de jutjar Altuna, integrant del comando Amaiur, que va ser condemnat a França per associació de malfactors després de la seva detenció l’any 2005, pena que ja ha complert, de manera que queda en llibertat.

Un percentatge que, per tant, no és  excessivament elevat però que la corporació té l’obligació de reclamar als deutors a través del tràmit administratiu corresponent. Si el manador no ha pogut localitzar el morós al seu domicili, cal fer-ho a través del BOPA. I si, tot i això, no paga els imports que té pendents amb la corporació local, aquesta inicia el procés per reclamar-ho a través de la Batllia. “Sant Julià és una parròquia que fa front als seus compromisos, però hi ha alguna gent que per circumstàncies o perquè ha marxat del país no paga”, va evidenciar ahir el cònsol major, Josep Pintat.
El comú lauredià ha difós aquesta setmana una extensa relació amb noms i cognoms de les persones que no han satisfet durant els anys 2007, 2008 i 2009 alguna de les taxes de foc i lloc, enllumenat, aigua, higiene o comerç. Té pendents de cobrar més de 1.500 rebuts. “Ara es faran les accions que correspongui, perquè el que no podem les administracions és estar empaitant més la gent, perquè suposa un cost molt elevat”, va ressaltar el mandatari. Precisament per això han optat per la via de la publicació oficial.

La depuració del cens
Malgrat que caldrà fer el creuament de dades corresponent una vegada es depuri el cens de població (les administracions han evidenciat que les xifres estan inflades i no corresponen a la realitat), des del comú ja adverteixen que bona part dels deutors segurament corresponen a persones que han marxat d’Andorra sense notificar-ho. Per tant, serà molt complex poder-les localitzar per instar-les a liquidar el deute. Pintat, però, va assegurar que ja s’han fet les accions pertinents per enxampar i fer pagar els “grans morosos” i que, de fet, les persones que apareixen a les llistes d’impagats publicades al BOPA deuen, en la majoria dels casos, “petites quantitats”.
El procés de cobrar els deutes és el mateix per a les sancions de circulació. El cònsol va admetre certa situació “de bloqueig” quan hi ha persones que reben la visita del manador amb la notificació de la multa “i no la volen rebre”. Per tant, l’administració ha de trametre l’expedient a la Batllia perquè sigui aquesta qui reclami els diners pendents.

S'ESGOTEN LES 1.200 RACIONS D'ESCUDELLA ELABORADES PER CELEBRAR SANT SEBASTIÀ

La plaça de la Germandat va tornar a acollir centenars de persones que, amb el plat i la cullera a la mà, van reclamar la seva ració d’escudella. A Sant Julià l’acte popular arriba per Sant Sebastià, ahir, i són els escudellaires de la germandat els encarregats d’elaborar durant hores el condimentat àpat.
Fins a 1.200 racions van sortir de cuinar quantitats de menjar que, a simple vista, espanten: 30 quilos d’ossos de vedella, 75 de patata, 100 de botifarra blanca i 100 més de negra, 100 més de carn i 18 de fideus. Aquests són alguns dels ingredients que els membres de la germandat es van encarregar d’amanir des de les sis de la tarda de dimecres fins a les deu de la nit. “I aquesta matinada ens hi hem posat a les sis per preparar el foc i començar-ho a  cuinar”, va explicar Pere Obiols, l’escudellaire segon, mentre els seus companys remenaven sense parar les olles i repartien plats i plats de caldo i carn als assistents. “Sempre s’esgoten totes les racions que fem!”, va confessar orgullós.

Una sala de vetlla
D’altra banda, el president de la germandat, Enric Naudi, va aprofitar la diada per explicar un dels projectes amb què treballa el col·lectiu. “Estem buscant un espai per fer una sala de vetlla”, va incidir, ja que no n’hi ha cap a Sant Julià. Naudi va recordar que l’ens va néixer el 1890 com una incipient seguretat social: “Els socis abonaven una quota i quan un es posava malalt se li pagava.”

EL SUPORT DEL GOVERN PEL TRACTE DE L'ABA, "TARD"

El cònsol major de Sant Julià valora positivament el suport que el Govern ha donat públicament als comuns davant l’increment de mig punt del tipus d’interès en els nous crèdits fets per l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), malgrat que considera que arriba “una mica a toro passat”. Pintat va recordar que el finançament de l’endeutament de manera conjunta “era l’únic tema que no es depenia de ningú més per posar-se d’acord el Govern i els comuns”, i que, en canvi, l’administració central “va decidir anar per la seva banda”. El mandatari local també va posar en relleu que “continuar parlant de modificacions de lleis qualificades és una entelèquia”, referint-se als canvis que es volen impulsar a la les lleis de competències i transferències, tenint en compte el moment d’incertesa i la probabilitat que es convoquin en breu les eleccions generals anticipades. I que, per tant, va evidenciar, aquests canvis no es podran dur a terme ara si el parlament s’acaba dissolent.

En aquesta línia, van manifestar que hi va haver diversos factors per als 23 milions de diferència entre el pressupost i el cost final de l’execució. Un dels més importants seria que l’obra va haver d’estar aturada per ordre judicial arran d’una acció per l’afer de les dioxines. L’acusació de contaminació va provocar que la Batllia aturés el desmunt del forn antic, que ocupava l’espai on es va col·locar la nova infraestructura, per poder fer les proves corresponents.
Un altre aspecte de disconformitat es troba en les declaracions dels ministres López i Alay respecte al fet que els actuals socis privats són al mateix temps gestors i accionistes de Ctrasa. La llei del 2002 on neix l’entitat diu literalment que “ s’aprova la creació de la societat concessionària Centre de Tractaments de Residus d’Andorra, per a la construcció i explotació” del nou forn incinerador “mitjançant concessió administrativa”. Com aquest era el primer article de la llei, els socis no entenen com ara se’ls pot acusar d’estar fent allò que regulava la llei respecte a compatibilitzar la construcció i la gestió.
L’any 2006 Ctrasa va demanar al Govern, llavors liderat per Albert Pintat, els 23 milions d’euros, dels quals 15 i escaig eren en concepte de sobrecost i 7 i escaig per fer front a l’actualització de preus. L’executiu liberal va acceptar només pagar l’actualització i per això va demanar al Consell un suplement de crèdit de sis milions. En aquella sessió parlamentària, el llavors conseller Vicenç Alay va culpar l’executiu del sobrecost. Alay va citar alguns dels arguments dels socis privats, com ara que l’executiu hauria facilitat estudis geotècnics amb “nombrosos i greus errors” o una “important desviació” de la previsió de costos signada.
Fonts properes al cas van indicar que els problemes geotècnics provenien de l’existència d’un   torrent en la zona on es va construir la instal·lació. Aquest inconvenient hauria provocat un increment important del cost.
D’altra banda, Jaume Bartumeu va indicar ahir a Barcelona que un cop es disposa de l’auditoria del forn es pot constatar que “hi ha coses estranyes”, i que l’executiu demanarà les “responsabilitats econòmiques i si s’escau judicials” davant de la realitat que mostra l’estudi. El Govern ja ha anunciat que instarà el retorn dels diners que suposadament hagin rebut les empreses privades i que no haurien d’haver cobrat.

ALAY ES COMPROMET A REDUIR LES PUDORS DEL CENTRE

El ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, es va comprometre ahir a buscar “fórmules per minimitzar” la pudor que desprenen les deixalles del forn incinerador, durant les aturades tècniques. Els veïns de la zona se n’han queixat en més d’una ocasió. Així ho va manifestar Alay en una trobada que va tenir amb la resta de la comissió d’investigació i vigilància de la planta, que vigila periòdicament l’impacte mediambiental de l’edifici. Acompanyava al ministre el conseller del comú d’Andorra la Vella Antoni Riestra, que en més d’una ocasió ja s’ha referit a la necessitat de reduir el problema. En la trobada d’ahir va tornar a recordar que, de moment, és el problema que desperta més reaccions a l’entorn del forn. “Una de les nostres funcions és que al ciutadà no li calgui anar al comú a queixar-se”, va destacar Alay.
Les parades tècniques que generen les olors es deuen, precisament, al baix nivell de residus que crema el forn. Alay ja s’ha referit en més d’una ocasió al problema, i fins i tot al Consell va recordar que per llei està obligat a absorbir més deixalles. No obstant això, ahir es va negar a respondre cap pregunta sobre aquest tema, i tampoc no va voler entrar en la polèmica que està generant la publicació, per part del Govern, dels resultats de l’auditoria. Durant la reunió, la comissió de vigilància va presentar la nova pàgina d’Internet, una eina a través de la qual es publiquen tots els indicadors que permeten avaluar de manera objectiva l’impacte del forn sobre medi ambient, des de les emissions de diòxid de carboni fins a la pol·lució de l’aigua, que de moment estan “dins de la legalitat”, segons la comissió.

Sembla que de mica en mica el projecte de remodelació de l’estadi Comunal va agafant forma. I, cosa més important, es van confirmant dates. En la darrera reunió entre les diferents parts implicades s’ha certificat que l’estiu de l’any vinent Andorra comptarà amb una instal·lació amb una altra cara, més adequada a les competicions internacionals que acull.

El concurs està obert al públic en general, podent-se presentar imatges preses amb qualsevol tipus de dispositiu, i durarà tot l'any 2011. Quan finalitzi la capitalitat de la cultura, el jurat seleccionarà entre deu i quinze fotografies finalistes per organitzar una exposició i en triarà les tres millors, que seran premiades amb una càmera fotogràfica per a cada un dels guanyadors. Durant la presentació del concurs, la comissària de la Capital de la Cultura Catalana 2011, Montserrat Planelles, ha informat que ja s'han esgotat les entrades per a l'acte inaugural que tindrà lloc el proper dissabte.

La trobada també ha servit per fixar una reunió entre Benet i la seva homòloga polonesa durant la pròxima fira de turisme ITB que se celebrarà a la capital d’Alemanya, Berlín. A Fitur, Claude Benet també s’ha entrevistat amb el  secretari d'Estat de Turisme de Portugal, Bernardo Trindade. Entre altres aspectes, durant la trobada s’ha parlat de la participació d’Andorra a la fira BTL que tindrà lloc el pròxim mes de febrer a Lisboa. També s’ha abordat la progressió del nombre de turistes portuguesos que cada any arriben a Andorra, sobretot en la temporada d’hivern.
El ministre també s’ha entrevistat amb el director executiu de l’Organització Mundial de Turime (OMT), Frédéric Pierret. La trobada s’ha centrat en les relacions d’Andorra amb l’OMT, en el Global Tourism Forum Andorra 2011, el Congrés Mundial de Turisme de Neu  de Muntanya de Grenoble (abril 2011), i el mateix Congrés a la Massana (2012).

El pla actual data del 2000, i al llarg de l'última dècada no s'ha revisat. El personal tampoc havia estat format de nou des d'aleshores i l'últim simulacre es va fer el 2001.

El director de l'hospital, Lluís Mir, ha dit que la manca de revisió del pla es deu a la "complexitat" que comporta i ha admès que no s'ha parat la suficient atenció als aspectes de formació, "malgrat que les reglamentacions vigents prescriuen que els temes de control i prevenció d'incendis s'han de fer amb més freqüència". Sobre aquest punt, Mir ha afegit que, si no s'ha fet en els últims anys, "és perquè no hi ha hagut modificacions estructurals importants", de manera que 'no s'ha sentit la necessitat de "posar-nos al dia".
De la seva banda, la directora de Relacions i Serveis Externs de l'hospital, Aurora Casadevall, ha comentat que, en els últims deu anys, sí que "s'han ampliat els serveis, s'han fet modificacions, canvis d'ubicació de les persones" del centre. En conseqüència, ha comentat, "s'ha considerat que aquest era el moment idoni per a refer tota la formació". Un cop s'acabi aquest procés, en un total de vuit sessions amb la presència d'uns 70 treballadors cadascuna, es farà la instrucció particular d'unes 400 persones, "que tindran implicació directa amb una funció més concreta".
L'oficial cap de l'Àrea de Prevenció i Investigació d'Incendis dels Bombers d'Andorra, Òscar Llovet, ha dit que el fet que el pla d'emergència de l'hospital no s'hagi revisat en deu anys, "no vol dir que el centre hagi estat desprotegit o que hagi estat sota mínims de seguretat". Ha subratllat que "sempre s'han conservat aquests mínims" i que "el centre està en unes condicions òptimes de seguretat". L'actualització del pla conclourà amb el simulacre, moment en què es posarà en pràctica la formació del personal i es podrà "valorar si els mitjans tècnics i els recursos humans han funcionat" o si, en canvi, "cal fer modificacions per millorar-lo".
Pel que fa a aquest pas final, Aurora Casadevall ha afirmat que podria celebrar-se a finals d'any, un cop s'hagin format a les 400 persones precisaran d'una formació més precisa. "Potser a finals d'any es pot començar a fer, però crec que hem de ser una mica prudents", ha afegit. En aquest sentit, Òscar Llovet ha precisat que, un cop s'enllesteixi el pla d'emegència caldrà acordar amb la direcció de l'hospital l'organització d'un simulacre general cada any. "Això no vol dir que s'hagi de fer un simulacre general de tot l'hospital, perquè potser també podem fer-lo per plantes", ha afegit.

Amb la revisió de les tarifes d'autobús, el Govern dóna resposta a una demanda de les dues empreses operadores per tal d’aconseguir un millor equilibri econòmic de les societats arran de la recent ampliació d’horaris en la Línia 4, i la redefinició de la zonificació tarifària que va comportar una ampliació de la zona econòmica 2 en detriment de les zones 3 i 4. Aquestes tarifes entraran en vigència el pròxim 1 de febrer.

Revisió al taxi

D’altra banda, el Govern també ha aprovat la revisió de les tarifes del servei de taxi ordinari interurbà, que passa a tenir una baixada de bandera de 2,40 euros (abans era de 2,35 euros), i unes tarifes d’1,04 euros/quilòmetre en dies laborables i horari diürn i d’1,24 euros/quilòmetre en dies festius i horari nocturn. L'augment és de dos cèntims.Per l'hora d'espera es cobra 17,65 euros i per la sortida a l'exterior 0,51 euros el quilòmetre considerant el quilometratge d'anar i tornar. Les noves tarifes entraran en vigència el 27 de febrer.

Els cursos presencials que organitza l’Àrea de Formació d’Adults, la xarxa de centres d’autoaprenentatge i el programa Voluntaris per la llengua. La publicació també inclou les acadèmies privades que ofereixen formació de català. Els 3.000 exemplars de Català sense límits es començaran a distribuir aquesta mateixa setmana entre institucions i entitats públiques i privades. Els dinamitzadors del Servei de Política Lingüística també en repartiran en les inspeccions als establiments.

En aquest sentit, des del Govern destaquen el compliment per primer cop del valor objectiu anual de l'ozó per a la protecció de la salut humana i una considerable disminució dels nivells de diòxid de nitrogen i de partícules (respectivament -18% i -55% en relació al 2006). Aquest comportament s’atribueix a la disminució de les emissions dels contaminants a l’atmosfera a causa probablement d’una millora de la mobilitat dels vehicles (disminució de la intensitat i de les retencions i augment de l’ús del transport públic), d’una disminució de les obres i els moviments de terres (que incideixen directament sobre la circulació de vehicles pesants i sobre els nivells de partícules a l’atmosfera) i d’una millora en l’eficiència energètica (controls sobre les calderes de calefacció i disminució del consum). Les condicions climàtiques també han contribuït probablement a la millora de la contaminació.

El mesurament dels índexs de contaminació a l’estació fixa de la vall central posen de relleu que els que compleixen els límits són el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO), les partícules inferiors a 10 micres (PM10), les partícules inferiors a 2,5 micres (PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2) pel valor límit anual, en zona periurbana i urbana de totes les parròquies i en zones properes al trànsit de la parròquia d’Ordino i del nucli del Pas de la Casa, i l’ozó (O3) pel valor objectiu anual per a la protecció de la salut humana i pels llindars d’informació i alerta a la població.
En canvi, els que incompleixen els valors límit o de referència són l’ozó (O3) pel valor objectiu per a la protecció de la vegetació i el diòxid de nitrogen (NO2) pel valor límit anual en zones properes al trànsit de totes les parròquies a excepció d’Ordino, i pel nombre de superacions del límit horari a la vall central.
Estacionalment, es constata que durant els mesos de tardor i hivern els nivells són superiors amb relació a la resta d’estacions de l’any i per al cas del NO2, amb relació al límit normatiu anual, ateses les condicions d’estabilitat atmosfèrica i l’augment de les emissions. L’ozó té un caràcter molt estacional centrat a la primavera i a l’estiu a causa de les condicions meteorològiques favorables a la seva formació. Setmanalment, les dades mostren la disminució notable dels nivells d’immissió durant el cap de setmana fins a assolir, en certs contaminats, nivells inferiors als límits normatius. Aquest fenomen s’explica per l’alentiment de les activitats quotidianes dels diversos sectors socioeconòmics.
Diàriament es registra durant el matí un primer màxim de contaminació; al migdia, un mínim; un segon màxim menys agut i important durant la tarda, i durant la nit es registren els nivells més baixos, a causa del ritme d’activitat humana. Cal destacar que, diàriament, entre les 8 i les 10 del matí, els nivells de NO són superiors als de NO2, fet que il·lustra l’elevat nivell de contaminació a causa del trànsit de vehicles en aquestes hores.

En aquest sentit, des del Govern destaquen el compliment per primer cop del valor objectiu anual de l'ozó per a la protecció de la salut humana i una considerable disminució dels nivells de diòxid de nitrogen i de partícules (respectivament -18% i -55% en relació al 2006). Aquest comportament s’atribueix a la disminució de les emissions dels contaminants a l’atmosfera a causa probablement d’una millora de la mobilitat dels vehicles (disminució de la intensitat i de les retencions i augment de l’ús del transport públic), d’una disminució de les obres i els moviments de terres (que incideixen directament sobre la circulació de vehicles pesants i sobre els nivells de partícules a l’atmosfera) i d’una millora en l’eficiència energètica (controls sobre les calderes de calefacció i disminució del consum). Les condicions climàtiques també han contribuït probablement a la millora de la contaminació.

El mesurament dels índexs de contaminació a l’estació fixa de la vall central posen de relleu que els que compleixen els límits són el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO), les partícules inferiors a 10 micres (PM10), les partícules inferiors a 2,5 micres (PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2) pel valor límit anual, en zona periurbana i urbana de totes les parròquies i en zones properes al trànsit de la parròquia d’Ordino i del nucli del Pas de la Casa, i l’ozó (O3) pel valor objectiu anual per a la protecció de la salut humana i pels llindars d’informació i alerta a la població.
En canvi, els que incompleixen els valors límit o de referència són l’ozó (O3) pel valor objectiu per a la protecció de la vegetació i el diòxid de nitrogen (NO2) pel valor límit anual en zones properes al trànsit de totes les parròquies a excepció d’Ordino, i pel nombre de superacions del límit horari a la vall central.
Estacionalment, es constata que durant els mesos de tardor i hivern els nivells són superiors amb relació a la resta d’estacions de l’any i per al cas del NO2, amb relació al límit normatiu anual, ateses les condicions d’estabilitat atmosfèrica i l’augment de les emissions. L’ozó té un caràcter molt estacional centrat a la primavera i a l’estiu a causa de les condicions meteorològiques favorables a la seva formació. Setmanalment, les dades mostren la disminució notable dels nivells d’immissió durant el cap de setmana fins a assolir, en certs contaminats, nivells inferiors als límits normatius. Aquest fenomen s’explica per l’alentiment de les activitats quotidianes dels diversos sectors socioeconòmics.
Diàriament es registra durant el matí un primer màxim de contaminació; al migdia, un mínim; un segon màxim menys agut i important durant la tarda, i durant la nit es registren els nivells més baixos, a causa del ritme d’activitat humana. Cal destacar que, diàriament, entre les 8 i les 10 del matí, els nivells de NO són superiors als de NO2, fet que il·lustra l’elevat nivell de contaminació a causa del trànsit de vehicles en aquestes hores.