Un percentatge que, per tant, no és excessivament elevat però que la corporació té l’obligació de reclamar als deutors a través del tràmit administratiu corresponent. Si el manador no ha pogut localitzar el morós al seu domicili, cal fer-ho a través del BOPA. I si, tot i això, no paga els imports que té pendents amb la corporació local, aquesta inicia el procés per reclamar-ho a través de la Batllia. “Sant Julià és una parròquia que fa front als seus compromisos, però hi ha alguna gent que per circumstàncies o perquè ha marxat del país no paga”, va evidenciar ahir el cònsol major, Josep Pintat.
El comú lauredià ha difós aquesta setmana una extensa relació amb noms i cognoms de les persones que no han satisfet durant els anys 2007, 2008 i 2009 alguna de les taxes de foc i lloc, enllumenat, aigua, higiene o comerç. Té pendents de cobrar més de 1.500 rebuts. “Ara es faran les accions que correspongui, perquè el que no podem les administracions és estar empaitant més la gent, perquè suposa un cost molt elevat”, va ressaltar el mandatari. Precisament per això han optat per la via de la publicació oficial.
La depuració del cens
Malgrat que caldrà fer el creuament de dades corresponent una vegada es depuri el cens de població (les administracions han evidenciat que les xifres estan inflades i no corresponen a la realitat), des del comú ja adverteixen que bona part dels deutors segurament corresponen a persones que han marxat d’Andorra sense notificar-ho. Per tant, serà molt complex poder-les localitzar per instar-les a liquidar el deute. Pintat, però, va assegurar que ja s’han fet les accions pertinents per enxampar i fer pagar els “grans morosos” i que, de fet, les persones que apareixen a les llistes d’impagats publicades al BOPA deuen, en la majoria dels casos, “petites quantitats”.
El procés de cobrar els deutes és el mateix per a les sancions de circulació. El cònsol va admetre certa situació “de bloqueig” quan hi ha persones que reben la visita del manador amb la notificació de la multa “i no la volen rebre”. Per tant, l’administració ha de trametre l’expedient a la Batllia perquè sigui aquesta qui reclami els diners pendents.
S'ESGOTEN LES 1.200 RACIONS D'ESCUDELLA ELABORADES PER CELEBRAR SANT SEBASTIÀ
La plaça de la Germandat va tornar a acollir centenars de persones que, amb el plat i la cullera a la mà, van reclamar la seva ració d’escudella. A Sant Julià l’acte popular arriba per Sant Sebastià, ahir, i són els escudellaires de la germandat els encarregats d’elaborar durant hores el condimentat àpat.
Fins a 1.200 racions van sortir de cuinar quantitats de menjar que, a simple vista, espanten: 30 quilos d’ossos de vedella, 75 de patata, 100 de botifarra blanca i 100 més de negra, 100 més de carn i 18 de fideus. Aquests són alguns dels ingredients que els membres de la germandat es van encarregar d’amanir des de les sis de la tarda de dimecres fins a les deu de la nit. “I aquesta matinada ens hi hem posat a les sis per preparar el foc i començar-ho a cuinar”, va explicar Pere Obiols, l’escudellaire segon, mentre els seus companys remenaven sense parar les olles i repartien plats i plats de caldo i carn als assistents. “Sempre s’esgoten totes les racions que fem!”, va confessar orgullós.
Una sala de vetlla
D’altra banda, el president de la germandat, Enric Naudi, va aprofitar la diada per explicar un dels projectes amb què treballa el col·lectiu. “Estem buscant un espai per fer una sala de vetlla”, va incidir, ja que no n’hi ha cap a Sant Julià. Naudi va recordar que l’ens va néixer el 1890 com una incipient seguretat social: “Els socis abonaven una quota i quan un es posava malalt se li pagava.”
EL SUPORT DEL GOVERN PEL TRACTE DE L'ABA, "TARD"
El cònsol major de Sant Julià valora positivament el suport que el Govern ha donat públicament als comuns davant l’increment de mig punt del tipus d’interès en els nous crèdits fets per l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), malgrat que considera que arriba “una mica a toro passat”. Pintat va recordar que el finançament de l’endeutament de manera conjunta “era l’únic tema que no es depenia de ningú més per posar-se d’acord el Govern i els comuns”, i que, en canvi, l’administració central “va decidir anar per la seva banda”. El mandatari local també va posar en relleu que “continuar parlant de modificacions de lleis qualificades és una entelèquia”, referint-se als canvis que es volen impulsar a la les lleis de competències i transferències, tenint en compte el moment d’incertesa i la probabilitat que es convoquin en breu les eleccions generals anticipades. I que, per tant, va evidenciar, aquests canvis no es podran dur a terme ara si el parlament s’acaba dissolent.