“En cas de quedar segon en la primera volta hi ha un gran risc que el seu electorat deixi de creure en la victòria i que es desmobilitzi”, va assegurar el politòleg Éric Bonnet, de l’institut CSA. Els seus estudis d’opinió revelen que el candidat socialista, François Hollande, el principal rival de Sarkozy, disposa d’un gran avantatge electoral en la segona volta, però no donen per perduts els comicis per a l’actual president.
Tot i això, puntualitza que les possibilitats de Sarkozy passen per aconseguir un còmode avantatge diumenge, opinió que també comparteix el president del Centre d’Estudis i del Coneixement de l’Opinió Pública (CECOP), Jérôme Jaffré.
Hollande i el vot útil
Conscient que els sondejos li són favorables, Hollande va insistir en el missatge del vot útil per guanyar la primera volta i evitar, així, una probable remuntada del seu rival. Si aquesta es produís, Sarkozy podria recobrar les aspiracions a la victòria, perquè recuperaria vots que en la primera volta serien per a la ultradretana Marine Le Pen o per al centrista François Bayrou, segons indiquen els experts.
De totes maneres, és un escenari que actualment no reflecteixen les enquestes, que assenyalen que només un de cada quatre electors de Bayrou i la meitat dels de Le Pen votarien Sarkozy en la segona volta. El candidat socialista s’enduria una cinquena part dels vots del centrista i la pràctica totalitat dels de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, que disputa a Le Pen el tercer lloc en la primera volta. “El repartiment de forces entre l’esquerra i la dreta és molt favorable a Hollande”, indica Bonnet, que considera el candidat socialista “ultrafavorit”. Mentrestant, Emmanuel Rivière, de l’institut Sofres, veu “molt poc probable” la victòria de Sarkozy.
Les coses poden canviar si Sarkozy guanya àmpliament la primera volta i, per a la segona, rep el suport de Bayrou, al qual els sondejos atorguen entorn del 10% dels vots. Però el centrista, que en la dècada del 1990 va formar part del mateix govern que Sarkozy, ja es va negar el 2007 a demanar el vot per al polític conservador.
Jaffré dibuixa l’escenari que necessita Sarkozy per guanyar: “que Mélenchon se situï entorn del 17% en la primera volta i Le Pen baixi al 12%”. Això significaria que els electors flotants de l’esquerra no apostarien per Hollande i els de la dreta es decantarien per Sarkozy, que recobraria esperances i alarmaria l’electorat amb el fantasma de l’extrema esquerra representat per Mélenchon.
“Tot i així, Sarkozy hauria de fer una campanya de segona volta perfecta, i Hollande cometre molts errors”, matisa Rivière. Bonnet hi afegeix que, després de la primera volta, Sarkozy haurà d’esforçar-se a subratllar el caràcter esquerrà del seu rival, per mobilitzar al seu favor l’electorat de Le Pen i de Bayrou.
EL TRESOR GAL COL·LOCA DEUTE PER VALOR DE 10.500 MILIONS
El Tresor francès va col·locar 10.493 milions d’euros en l’emissió de deute que va tenir lloc ahir, en bons a un venciment de 2 a 6 anys. L’operació va comptar amb una forta demanda, segon va comunicar la institució. La partida més important van ser els 3.545 milions que es van comprar al venciment més curt, per a setembre del 2014, al 0,85%. Durant la jornada es va parlar d’una possible rebaixa de la nota del deute francès i la prima de risc, la diferència dels bons a deu anys amb els d’Alemanya, que es va situar en els 140 punts.
Un altre país que va emetre títols va ser Espanya, en total 2.541 milions entre a dos i deu anys. En el segon cas l’interès va ser del 5,9% amb una prima de risc de 423 punts, 13 més que a l’inici. De la seva banda, la prima de risc italiana va acabar en 392 punts; la portuguesa, en 1.064, i la grega, en 1.930. A bona part de les borses europees es van viure caigudes. A Madrid baixava el 2,42%, fins creuar la barrera dels 7.000 punts, amb 6.908, mentre que a París el descens va ser del 2,05%, 2,01% a Milà, 0,43% a Frankfurt i 0,01% a Londres.