Una conferència de premsa va canviar la vida de Theo Peeters. Els seus estudis de filosofia i literatura no l’havien de dur a convertir-se en un prestigiós expert en l’àmbit de l’autisme, ni tenia ningú proper que en patís. Però el dia d’un ja llunyà 1972 en què va assistir, com a periodista a aquell acte amb pares amb fills afectats va néixer una passió que es va convertir en professió i en un leitmotiv vital. Per sempre. “L’autisme no és una malaltia. Els autistes tracten la informació de manera diferent. Els costa formular conceptes i estan massa dominats per la percepció.” Fa una connexió, entre els dos àmbits. “En l’autisme i la literatura hi ha solitud.” Però als seus ulls la solitud autista no és prou compresa.
A la dècada del 1970 se’ls catalogava de psicòtics, i els culpables del que els passava eren els seus pares. Des de llavors no va deixar d’investigar, aprendre i transmetre sobre el tema, una tasca dura i absorbent, que li resta temps amb la família però que “m’entusiasma”. Per això ha visitat el Principat, a un curs de postgrau de la Universitat d’Andorra. La millor recompensa del seu treball “és quan se m’han acostat pares i m’han dit ‘gràcies per ajudar-me a conèixer millor el meu fill’”.
I tot i que ell ensenya sobre         l’autisme, què ha après d’ells? “L’autenticitat”, afirma. “Són com són. Un exemple de sinceritat.” Amb la seva tasca conscienciadora també li agradaria arribar més al fons de les administracions, i que els polítics entenguessin millor els autistes i els ajudessin a viure, perquè “la felicitat dels autistes depèn més de la societat que d’ells mateixos”. Un objectiu gens senzill, tampoc a Bèlgica, casa seva: “El coneixement encara és superficial.”  
Una Bèlgica incapaç de tenir una estabilitat governamental per la divisió entre flamencs i valons. “La gent està fastiguejada. Voldria que arribessin a acords, però als polítics només els interessa el vot.” Resposta d’un flamenc a una pregunta obligada.

>> esperit divulgador
Theo Peeters (1943) afegeix a les llicenciatures en filosofia i literatura (Louvain) un màster en neurolingüisme (Brussel·les) i un màster en comunicacions humanes (Londres). Una part de la seva carrera l’ha dedicada a formar professionals que treballen en l’autisme a través del centre per a l’entrenament de l’autisme, fundat per ell a Ambers el 1980. També ha escrit nombrosos llibres sobre la matèria.

Sergio Busquets, de només 22 anys, no podia amagar la seva alegria després d’allargar el seu compromís amb el club blaugrana, que s’acabava a final de temporada, fins d’aquí a quatre anys, amb una clàusula de renovació automàtica per una temporada més en funció dels partits jugats en l’última. “És una gran notícia per a tothom. Sento alegria, emoció i moltes sensacions positives. Sóc molt jove i espero tenir una carrera plena d’èxits en el millor club del món”, va assegurar.
Busquets, que veu com la seva clàusula de rescissió passa de 80 a 150 milions, va afegir-hi que “és un somni continuar la meva car­rera aquí. Seguiré treballant, tinc moltes coses per aprendre encara i tant de bo els pròxims anys siguin igual que aquests amb alegries i títols”.
El migcampista de Badia del Vallès ha protagonitzat una ascensió meteòrica al futbol espa-nyol després que Pep Guardiola, el seu descobridor, el fes debutar fa dos anys i mig en el primer equip provinent del Barça B de tercera. “Les coses s’han d’agafar com vénen. Tot ha anat molt ràpid”, reconeixia el migcampista, que al botí de títols amb el club blaugrana suma la Copa del Món a Sud-àfrica.
Amb menys palmarès, però amb una bona targeta de presentació aterrava ahir Emmanuel Adebayor al Reial Madrid atenent  les demandes del tècnic, José Mourinho, que s’havia queixat en reiterades ocasions per tenir només un davanter a la plantilla, Benzema, després de la lesió d’Higuaín. Com acostuma a passar en bona part de les presentacions Adebayor va jurar amor etern al club blanc. “Quan jugava a l’Arsenal, el Barça em volia, però ara estic a l’equip que volia. És el somni de la meva vida. Estic summament content per venir d’un petit país de l’Àfrica [Togo] i jugar avui per al Reial Madrid. Estaran tots orgullosos d’això.”
Adebayor va afegir-hi que “en aquest moment estic per un termini de sis mesos. És un honor per a mi. Estic molt agraït de poder participar en aquest club i vull col·laborar en la seva glòria. Posaré tot de part meva”. L’exdavanter del Manchester City no va voler cap tipus de confrontació amb Karim Benzema, amb qui es jugarà una plaça a l’onze titular. “Conec bé Benzema. És un jugador molt bo que ho està fent bé en aquests moments. Va perdre una mica la confiança i ara l’està recuperant. No estic aquí per rivalitzar amb ningú. Puc jugar amb Benzema i amb qualsevol altre”. El de Togo, que no va voler prometre una quantitat de gols i que ahir es va entrenar amb el Castilla per no perdre el to físic, veu factible acabar amb l’hegemonia de l’FC Barcelona: “Per ser honest, crec que sí podem guanyar al Barça. Si no ho pensés, no tindria sentit haver fitxat pel Madrid. Farem tot el possible per guanyar i superar-los. No serà fàcil, però en el futbol tot pot passar”.

Butragueño elogia el fitxatge
El director de relacions institucionals del Reial Madrid, Emilio Butragueño, va assenyalar sobre el fitxatge d’Adebayor que “és un jugador que ens ajudarà moltíssim i que a més agrada a l’entrenador. L’havia demanat fa unes setmanes, quan es va confirmar que Higuaín no podia seguir ajudant l’equip. Segur que ens ajudarà a enfortir l’atac. Ens farà més perillosos i augmenta les possibilitats de poder lluitar per tots els títols”. Butragueño va elogiar també Benzema després dels dos gols marcats: “Estic molt content perquè ha hagut de suportar molta pressió.”

L'ARRIBADA DE L'EXJUGADOR DEL CITY PORTA MAHAMADOU DIARRA FORA DEL CLUB

L’arribada d’Emmanuel Adebayor ha comportat la marxa del club blanc, que tenia 26 fitxes cobertes i en sobrava una,  de Mahamadou Diarra, que ahir al vespre va tancar el seu accés al Mònaco en espera que superi el reconeixement mèdic. El migcampista de Mali, de 29 anys, deixa el Reial Madrid després de quatre temporades i mitja a l’entitat, temps que li ha valgut per convertir-se en el tercer capità de la plantilla. Amb l’arribada a la banqueta de José Mourinho, el jugador africà ha perdut protagonisme i no ha gaudit d’excessius minuts, cosa que l’ha portat a buscar-se la vida a la lliga francesa. El director general del Reial Madrid, Jorge Valdano, ja havia avançat durant la presentació d’Adebayor que “un jugador ha de sortir de la plantilla. Estem treballant en una solució i les pròximes hores esperem tenir notícies definitives”. Tal com es va confirmar més tard Diarra deixava el club camí de Mònaco, tot i que el Màlaga també s’havia interessat per fer-se amb els seus serveis.

Segons el que va transcendir, els representants dels treballadors admetrien retardar l’edat legal de la jubilació als 67 anys, però mantenint-la als 65 si l’afectat ha cotitzat a la Seguretat Social durant 38 anys i mig. Fins ara només eren necessaris 35, i el govern pretenia inicialment que el període fos de 41 anys.
Un altre dels acords assolits és elevar l’edat mínima per la retirada dels 61 als 63 anys, aplicant coeficients reductors en la pensió segons els anys cotitzats.
Comissions Obreres (CCOO) advertia, tanmateix, que només es podrà parlar d’acord quan es tanquin els capítols de negociació, encara oberts. Una de les qüestions pendents és el període de cotització sobre el qual es calcularà la prestació. El govern pretén ampliar-lo dels 15 darrers de la vida laboral, que computen actualment, fins a 25, i els sindicats encara no haurien admès aquesta ampliació.

Signatura prevista
Els canvis en les exigències sindicals s’haurien produït després del sopar que va reunir dimecres a la nit, al palau de la Moncloa, els líders sindicals, Cándido Méndez (UGT) i Ignacio Fernández Toxo (CCOO) amb el president Zapatero i el ministre de Treball, Valeriano Gómez. El vicepresidnet Manuel Chaves i fonts de la patronal insistien que l’acord definitiu no estava tancat i al tancament de l’edició continuaven les negociacions.
Tot i això, fonts oficioses avançaven que govern, sindicats i patronal tenen prevista una signatura formal del pacte dimecres vinent, dia 2. La Federació d’Autònoms es mostrava a favor dels acords, mentre el sindicat USO el rebutjava i titllava de “comparses” UGT i CCOO.

SEGUIMENT IRREGULAR I INCIDENTS EN LA VAGA GENERAL

Les vagues generals contra la reforma de les pensions al País Basc, Navarra, Galícia i Catalu-nya van tenir un seguiment irregular, més gran en el cas de la comunitat basca, i imperceptible a Catalunya, on l’aturada se centrava en el transport públic de Barcelona, que va patir escasses incidències.
Més resposta van rebre les convocatòries de manifestacions, amb milers de persones a les tres capitals basques i desenes de milers entre Vigo i altres localitats de Galícia. Les actuacions de piquets també van causar incidents. A Vigo van ser detingudes 8 persones, 5 de les quals alliberades, per instal·lar una barricada i llançar líquid inflamable a un caixer automàtic. Un grup de vaguistes va ocupar una estona la seu del PSC a Tarragona, i un altre va cremar pneumàtics a la via del tren a Segur de Calafell. A Navarra van causar danys a un autobús comarcal. A Biscaia, un vehicle de la diputació va patir danys a Amorebieta, un home va ser detingut a Trapagaran i sis controlats a Vitòria.

Segons va exposar ahir la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, ara “estem complint” escrupolosament amb els acords que van assolir majoria i oposició per estrènyer el cinturó de les arques comunals i reduir més la despesa. De fet, al projecte de pressupost d’aquest any ja es van plasmar totes les accions previstes, que han de preveure un estalvi de quatre milions d’euros. “Estem reubicant el personal intern”, va exemplificar la mandatària. Amb tot, va admetre que no sempre és possible moure funcionaris entre departaments, perquè n’hi ha alguns, com el servei d’higiene –i especialment en els torns nocturns–, en què el comú es veu “obligat” a cobrir les baixes amb personal eventual. “Però si és una baixa mèdica, el treballador percep menys salari i amb aquests diners es pot pagar l’eventualitat”, va incidir en la roda posterior a la sessió de comú que va tenir lloc a la tarda.
La màxima responsable de la corporació de la capital, d’altra banda, va admetre que els recursos que tenen els comuns per aplicar mesures i accions per afrontar la crisi “són limitats”. Va recordar, en aquest sentit, que les administracions locals no tenen potestat per modificar lleis (només si impulsen una proposició). I va recordar que els cònsols continuen treballant amb el Govern per “racionalitzar” els recursos i modificar les lleis de competències i transferències.

Externalitzar serveis
Per la seva banda, des de l’oposició el conseller Jordi Minguillón va assenyalar que “caldrà veure com evoluciona” la situació econòmica i l’execució de les mesures anticrisi per plantejar un altre paquet d’accions. “D’entrada vam començar amb una primera tanda i a partir d’aquí s’haurà d’anar afinant la gestió comunal”.  Sobre la possibilitat d’externalitzar serveis públics en el futur per reduir la despesa –entre d’altres, s’hauria posat en marxa un estudi per valorar la possibilitat de fer-ho amb el Centre de Congressos–, els consellers de la minoria van exposar que “s’hi està treballant”. “S’està explorant i estem en fase de trobar informació i veure si es pot anar o no cap a aquesta via [la del Centre de Congressos]. La nostra idea seria poder fer alguna proposta durant aquest any”, va concloure Jordi Minguillón.

EXPLORANT VIES PER A UN ACORD AMB ELS BANCS

Des del comú confien d’arribar en breu a un acord amb els bancs del país per tancar finalment el conflicte encetat fa més d’un any sobre la liquidació de les taxes d’enllumenat i higiene del 2009. Després que el Tribunal Constitucional ja hagi dictat sentència a favor de les entitats financeres i hagi declarat nul·la la liquidació de les taxes, ara la corporació les ha de tornar a liquidar prenent com a base uns altres paràmetres (els bancs ja havien pagat 1,4 milions d’euros). Ferrer va assenyalar que s’està “acabant de negociar” la part que s’ha de retornar a les entitats i que una possibilitat passaria per “deduir i fer unes compensacions” a les noves taxes que les entitats bancàries hagin de pagar en el futur. La qüestió era un dels punts principals que s’havien d’analitzar ahir durant la sessió de comú que es va celebrar a la tarda, però finalment, en començar el ple es va retirar perquè la documentació jurídica necessària  encara no estava del tot enlles-tida.