La trobada, que es va celebrar en secret, arribava després que divendres CiU presentés una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).  
En declaracions a la televisió catalana després de la trobada, recollides per Europa Press, Mas-Colell va lamentar que a l’hora de fer els comptes l’executiu espa­nyol “no ha tingut una alta prioritat” per complir amb els compromisos amb Catalunya. El conseller va insistir que el govern català vol que l’executiu central pagui la disposició addicional tercera de l’Estatut aquest any, i va defensar que Catalunya ha complert amb la seva part fent un pressupost “perfectament auster” en el qual assumeix els objectius de dèficit.
Abans de reunir-se amb Mas-Colell, Montoro va participar en una reunió de la direcció del PP català, on va remarcar que el govern no pagarà les partides que deu aquest any perquè les seves prioritats són unes altres. El ministre va destacar que, malgrat aquest impagament denunciat per la Generalitat, el govern sí està complint amb Catalunya perquè el pla de proveïdors impulsat per l’executiu espanyol permetrà a la Generalitat saldar deutes pendents de liquidació per valor de “2.000 milions d’euros”.

Suport per “responsabilitat”
Així mateix, i malgrat el desacord que tots dos governs mantenen sobre la disposició addicional tercera, Montoro va demanar a CiU que per “responsabilitat” recolzi els comptes i retiri l’esmena a la totalitat. Sobre aquest punt, el portaveu de la federació nacionalista al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va respondre a Montoro que pagui els 219 milions d’euros que deu a Catalunya si vol el suport de CiU als pressupostos.
Duran i Lleida va assegurar que el que és “irresponsable” és que l’executiu espanyol reclami el recolzament de la seva formació a canvi de res. A més, el líder de CiU a Madrid també va qüestionar que Montoro argumenti que no té més diners per a inversions quan l’Estat inverteix en línies d’alta velocitat a altres territoris. “Sí que tenen diners per al que volen”, va lamentar.
En un altre ordre de coses,  Montoro va explicart que el govern podrà sancionar a les comunitats autònomes que no compleixin amb el dèficit, un mecanisme que es tindrà en compte com a últim pas abans de la intervenció. El ministre va detallar al respecte que si una autonomia o una corporació local no compleix amb l’objectiu de dèficit la sanció es materialitzarà a través de “la seva participació en els ingressos de l’Estat”.  
Aquest mecanisme està previst en la Llei d’Estabilitat, i Montoro va defensar que és una normativa que prové d’Europa i que el govern es limita a aplicar-la a Espanya per, d’aquesta manera, afrontar la sortida de la crisi amb garanties.

GELI DIU QUE LA REUNIÓ AMB URDANGARIN VA SER EL 2005

L’exconsellera de Salut Marina Geli va rectificar ahir la seva declaració policial i va assegurar davant el jutge que la reunió en la qual Iñaki Urdangarin li va proposar un projecte de col·laboració amb l’Institut Nóos per tres milions d’euros va tenir lloc l’any 2005 i no el 2007. Geli va declarar com a testimoni davant el magistrat que investiga el presumpte desviament de fons a través de Nóos, després que el passat 12 d’abril ho fes en una seu policial. A la seva declaració policial, l’exconsellera de Salut va dir estar segura que la reunió va ser l’estiu de 2007, després que la Casa Real indiqués al duc de Palma que havia de deixar els negocis privats. No obstant això, ahir va indicar –al·legant un lapsus en l’anterior declaració–, que la trobada va tenir lloc el 2005.

Per primer cop els residents d’Encamp i Canillo (992) podran votar al Pas de la Casa. Respecte a la caiguda del cens (al 2007 van tenir dret a vot 3.342 persones), el representant dels residents francesos, Jean Pujol, va assenyalar, tal com ja ho havia fet l’ambaixador, Jean-Pierre Berçot, dijous, que es deu a una neteja acurada de la llista més que no al fet que la comunitat hagi perdut residents. Pujol va assenyalar que la major destrucció de llocs de treball s’ha produït al sector de la construcció i que no és un àmbit en el qual treballin els francesos que viuen al país.
Va afegir, però, que el 2007 la llista electoral era diferent a la de residents matriculats al consolat i que això va provocar que hi hagués un desajust en la quantitat de persones que, teòricament, vivien al país i tenien dret a vot. “Estava sobrevalorat”, va afirmar. Enguany s’ha fet un treball de depuració i va assegurar que el resultat correspon més a la realitat.

SARKOZY SE LA JUGA A LA PRIMERA VOLTA

El president de França, Nicolas Sarkozy, que segons la majoria de sondejos parteix amb desavantatge amb el candidat socialista, François Hollande, en la primera volta de les eleccions presidencials que se celebren avui, pot convertir-se en l’onzè líder de l’Eurozona a abandonar el poder des de l’inici de la crisi del deute sobirà. Amb un 14% d’electors indecisos, tot indica que Sarkozy i Hollande seran presents a la segona volta, mentre que la candidata de la ultradreta, Marine Le Pen, i el del Front d’Esquerres, Jean-Luc Melénchon, es disputaran la tercera posició als comicis.

L’estampa actual és clara: present infaust, futur encara incert. La venda de vehicles nous ha caigut més d’un 50% els últims anys, el sector de compravenda ha vist tancar molts establiments, i els tallers mecànics es troben amb cotxes cada vegada més deteriorats, de reparació costosíssima, i amb una clientela on els casos d’impagament són cada vegada més habituals...
Fins quan? La presidenta de l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), es mostra realista en assegurar que, ara per ara, ni tan sols s’endevina la llum al final del túnel. “Veiem cada dia més empreses que fan fallida, com creix el nombre d’aturats... És una situació que no s’havia viscut mai al país. Hi ha  una incertesa laboral enorme, que repercuteix a l’hora de fer una despesa important com pot ser un vehicle”, assegura.
Davant aquest context, Mas creu que “aquest any no hi haurà una recuperació del sector automobilísitc, i si n’hi ha, serà molt paulatina. Potser a poc a poc s’ar­riben a normalitzar unes vendes que ara mateix són molt baixes”.
Observant l’evolució del sector els últims deu anys, Mas destaca que “es va arribar a màxims històrics de matriculacions entre el 2001 i el 2006, van ser exercicis extraordinaris que difícilment es repetiran”. A partir del 2007, aquestes xifres comencen a davallar, fins a data d’avui. “El 2005 es va arribar al rècord de 4.492 mariculacions, mentre el 2011 no es van assolir ni les 2.000, ni un cinquanta per cent”, remarca Mas, qui reconeix que serà difícil, per no dir impossible, “arribar als nivells del 2005, però sí a una certa estabilització”.
Agafant com a referència un període de temps més recent, la presidenta de l’AIVA remarca que durant l’any passat, “només es van poder assolir xifres positives en tres mesos: febrer, novembre i desembre, però amb uns marges molt poc significatius respecte al 2010”. Per exemple, el novembre tan sols es va matricular un vehicle més en comparació al mateix mes de l’any anterior.
Amb menys vendes, el sector està obligat a aguantar com sigui. De moment, cap concessionari oficial ha hagut de tancar les portes, però alguns sí han reestructurat les plantilles. “Durant aquests anys hi ha hagut força casos d’acomiadaments, i aquest 2012, malauradament, la tònica seguirà sent la mateixa”, afirma Mas al respecte.
Tot, fins que la confiança dels consumidors es recuperi tant com perquè la inversió en un vehicle nou torni a ser la tònica    habitual. Mentrestant, es van perfilant altres opcions que representen menys despesa. D’una banda, allargar al màxim la vida útil del cotxe. “Abans, el normal era canviar de cotxe cada 3 o 4 anys. Avui aquest període es va allargant”, explica Mas, “fins a límits que en molts casos posen en perill la seguretat del propietari del vehicle i dels altres conductors”.

L’Àmbit més castigat
L’altra opció és acudir als establiments de compravenda. Paradoxalment, tot i que el nombre de clients ha crescut, el sector dels cotxes de segona mà ha estat un dels més castigats. Aproximadament, la meitat dels establiments ha hagut de tancar des de l’any 2005 fins ara. Joan Sala, propietari de Kars Andorra i president de l’Associació de Comerciants de Vehicles d’Andorra (ACVA), avui dia aturada precisament a causa de la crisi, dóna aquesta dada, que assegura que és “aproximada”, però en tot cas una referència per saber quina és la situació que travessa el gremi.
Sala vol deixar clar que parla a títol personal, i no en nom de l’associació, que ha vist paralitzada la seva activitat des de fa temps. L’ens comptava amb uns dotze associats de mitjana, però la situació va canviar quan alguns negocis se’n van donar de baixa i d’altres membres van decidir tancar les portes. És també per aquest motiu que no se saben les xifres globals de la disminució de vendes de vehicles d’ocasió.
En qualsevol cas, Sala remarca que la mateixa mala situació econòmica ha servit per fer un cribratge dins el sector. De l’escabetxina, només s’han salvat “els establiments seriosos, els que han estat capaços d’oferir un bon producte i respondre davant el client amb un servei acurat”. Així, la crisi ha significat un reajustament d’aquest àmbit econòmic, ja que hi ha empreses que han aguantat bé la recessió de l’economia i que fins i tot han pogut ampliar el negoci. “En aquests moments la qualitat en el servei és primordial per tirar endavant”, comenta Joan Sala.
Per contrapartida, els membres de l’ACVA que van decidir deixar l’associació “es van negar a acatar el seu codi ètic, força estricte”. Sala posa de relleu que “evidentment, si vols formar part d’una associació d’un sector com aquest, cal complir amb uns requisits mínims. Si algú no jugava net, o era expulsat o marxava per voluntat pròpia”, sentencia.
Precisament arran de la crisi, les males praxis s’han estès també en altres àmbits. Per exemple, el dels tallers de reparacions, on es multipliquen els casos de “mecànics que acaben la jornada laboral i fan feinetes pel seu compte, robant clients al mateix amo amb preus molt més assequibles, i sovint amb resultats que no compleixen amb les exigències mínimes de seguretat”, denuncia el president de l’Associació An­-dor­rana de Tallers Mecànics, Víctor Iruela.

L’intrusisme es generalitza
Tot i que aquesta és una pràctica força habituals des de fa anys, s’ha generalitzat per la mala situació econòmica. “Ens trobem amb una mitjana de tres o quatre noves denúncies al mes”, comenta Iruela, que hi afegeix que el més difícil en aquests casos és “fer de policia, perquè cal saber qui és la persona que practica l’intrusisme, on, quan, a quin lloc... sovint és impossible de saber si no ho investigues a fons”, agrega.
Alguns d’aquests casos no surten a la llum fins que en passa alguna de grossa. Fa tot just unes setmanes, l’incendi d’un box a Sant Julià, amb dos ferits per inhalació de fum, va servir per descobrir què s’hi amagava: un taller de motos il·legal. “Davant aquestes situacions, qui assumeix el problema?”, es pregunta Iruela.
Una altra problemàtica, també comú a la majoria de tallers, és l’impagament de moltes de les reparacions. Carles Salvat, vicepresident de l’associació, lamenta que li “passaré a pagar demà” s’ha convertit en la cantarella més habitual dels clients. “Abans de la crisi es tirava de beta, ara has de perseguir la gent perquè et pagui, però davant d’això hem hagut d’arribar a l’extrem que el cotxe es queda al taller fins que no se’ns paga”, afegeix Iruela.
Si es compren menys vehicles, es dedueix que la reparació ha de ser una alternativa a tenir en compte. Realment ho és, però sovint massa tard. El president de l’associació de tallers remarca que “mentre el cotxe aguanti, la reparació s’ha convertit en l’última opció. Anys enrere, s’acudia al garatge al mínim senyal que alguna cosa no funcionava, ara es triga molt més, fins que el problema es converteix en perill”.
Carles Salvat posa com a exemple “la quantitat de cotxes que van per la carretera amb una llum fosa, o amb els fars mal calibrats, amb les rodes totalment gastades o amb els frens sense revisar”. De tots aquests casos, “nosaltres en som directament responsables”, recorda. I quan el cotxe finalment arriba al taller “no es pot agafar ni amb pinces. Les reparacions es tornen gairebé impossibles”.
I no cal dir quina és la tendència del client quan les modificacions del vehicle són més un capritx que una altra cosa. Guzmán Navarro, president de l’Associació de Recanvistes i Accessoristes d’Automoció, defineix l’època actual com “horrorosa” per a un sector que tradicionalment depenia dels visitants espanyols i francesos, i ara es nodreix principalment de clients del país.
“Si el conductor, per molt aficionat al motor que sigui, no es canvia ni els pneumàtics, encara menys es tunejarà el cotxe o comprarà accessoris que considera prescindibles”, remarca Navarro, per afegir: “Només cal fer un tomb per la recta de Santa   Coloma. Fa uns anys els accessoristes anaven a tope tot el cap de setmana. Ara, ja no obren el diumenge”. Difícil trobar una postal més il·lustrativa.

UNA SITUACIÓ INTERNACIONAL POC ECORATJADORA

Les últimes dades arribades de l’estranger no conviden precisament a l’optimisme. A Espanya, el mercat de turismes i vehicles totterreny va registrar al mes de març una nova caiguda de les matriculacions, amb un 4,5% menys respecte al mateix mes de l’any anterior. La xifra provoca un tancament del primer trimestre del 2012 amb una baixada de l’1,9% en relació al 2011. Per contra, les vendes dels vehicles de segona mà entre gener i març van augmentar un 1,6%. A França i Portugal, les dades són encara menys encoratjadores. El comitè gal de fabricants d’automòbils va informar d’una caiguda de les matriculacions del 21,7% al primer trimestre, mentre al país lusità, les vendes de vehicles durant aquest mateix període van caure un 48,4% respecte dels tres primers mesos del 2011.

Avui debuten a Andor­ra.
És un plaer afegir-vos a la nostra família d’oients. A més, Andorra és un lloc amb gran tradició esportiva.

Ha vingut algun cop?
I tant. En finals d’etapa de la Vuelta a Espanya més d’un cop i a comprar alguna vegada.

A esquiar no?
La meva família, sí, però jo no, que ho trobo molt difícil.

El millor debut possible, per cert, amb un Barça-Madrid.
La gent d’Andorra es mereix tenir l’oportunitat d’escoltar la nostra oferta de ràdio espectacle amb Tiempo de Juego i El Partido de las 12. I avui especialment els culers i els merengues.

Com veu el partit d’avui?
Partit grandiós. Jo crec que el Madrid es juga menys que el Barça perquè seguirà depenent de si mateix per guanyar la lliga encara que perdi i els blaugrana dimarts tenen un repte duríssim a la Champions. Em sembla que si el partit es complica molt i el Barça ha de posar tots els ous en un cistell apostarà inconscientment per la Champions.  

Són tan amics com sembla vostès els de ‘Carrusel’, perdó, ‘Tiempo de Juego’?
Som amics i es nota a la feina. La nostra intenció és transmetre aquest bon rotllo. En aquests temps en què falta la feina per a molta gent si tu en tens una i t’ho passes bé està bé que ho demostris.

El programa és idèntic al que feien a la SER.
És el programa que sabem fer. Si Sabina canvia de discogràfica no li demanaran que canti de manera diferent, oi? Potser resulta que algú ha copiat el programa que fèiem nosaltres.
Com es porta amb la gent de la SER?
Molt bé.

Amb José Ramón de la Morena, també?
No xerrem habitualment però si el trobés el saludaria.  

Que fred ha sonat això.
Tot i el que s’hagi pogut dir no tinc problemes amb De la Mo­rena.  

Què li sembla el periodisme de trinxera pro merengue i pro culer?
Jo no faig periodisme de bufanda o de samarreta, jo faig periodisme. Per això sempre estan intentant saber de quin equip sóc i per això fa 30 anys que narro partits de futbol.

Els culers el veuen merengue.
He narrat les últimes Champions del Barça i he cantat els gols igual que els de qualsevol equip espanyol.

Com veu Mourinho?
Em sembla un bon entrenador però no m’agrada gens la seva idea. És de l’estil Capello o Clemente. Li està fent un gran mal a la imatge del señorío del Madrid.

I per acabar. Està ja Messi entre els millors de la història?
Al ritme que va els passarà a tots. Messi ja està en el club de Pelé, Maradona, Di Stéfano i Cruyff.

Tan sols l’enquesta de l’institut Harris Interactive situa el president, Nicolas Sarkozy, en primer lloc a la primera volta, amb un punt percentual d’avantatge sobre Hollande, tot i que també el dóna perdedor a la segona, en la qual el socialista obtindria el 53% dels sufragis.
És el sondeig més favorable al candidat conservador, que a la segona volta no apareix per davant en cap de les enquestes que, en el pitjor dels escenaris, li atorguen un desavantatge de 14 punts i en el millor, de sis. Segons els últims resultats, el candidat socialista tindrà entre el 27 i el 30% dels vots demà, mentre que la forquilla del conservador es mou entre el 25 i el 28%. Harris situa Sarkozy amb el 28% a la primera volta i Hollande amb el 27%; Ifop els col·loca a ambdós empatats a 27 i LH2 amb mig punt a favor del socialista (27 davant al 26,5%). TNS Sofres dóna dos punts més a Hollande (28%), CSA tres punts (28%), i Ipsos (29%) i BVA (30%) 3,5 punts. Les enquestes fixen el nivell d’abstenció entorn al 25% i assenyalen que encara hi ha una mica més del 10% d’indecisos, cosa que podria modificar el resultat. Les enquestes assenyalen la ultradretana Marine Le Pen com a favorita a la tercera posició, una plaça que li disputa l’esquerranós Jean-Luc Mélenchon que, segons els sondejos, obtindrà el millor resultat d’una opció d’esquerres radical des del 1981.

No hi haurà acord
En aquest sentit, Nicolas Sarkozy va refusar ahir qualsevol tipus de pacte amb la ultradretana del Front Nacional (FN) després de la primera volta dels comicis presidencials de demà. A més, l’encara president es va mostrar convençut que l’existència de la zona euro no està amenaçada, però va afirmar que no s’ha de desviar dels objectius del dèficit. El candidat a la reelecció va mirar de mantenir la il·lusió dels seus partidaris en la conclusió de la seva campanya amb un últim míting a Niça. “Ha arribat el moment de la veritat. Fins ara eren nou contra mi. Ara podrem debatre més lliurement”, va assegurar Sarkozy.
De la seva banda, François Hollande va insistir ahir que vol que el Banc Central Europeu (BCE) presti directament als estats, posició que defensarà malgrat ser conscient de la total hostilitat d’Alemanya. Hollande, que va tancar la campanya a Bordeus, va mantenir les cites amb els mitjans de comunicació amb l’objectiu de cridar a la mobilització dels seus partidaris per evitar un excés de confiança.

FRANÇA I ALEMANYA PORTEN EL DEBAT SOBRE SCHENGEN A LA CIMERA D'INTERIOR DE LA UE

Els ministres europeus d’Interior tractaran dijous a Luxemburg la reintroducció de fronteres en l’espai Schengen a petició de França i Alemanya, que han fet arribar una carta a la presidència danesa de torn de la UE. En principi, la qüestió no estava prevista a l’agenda del consell, segons va assenyalar ahir la Comissió Europea, que va descartar que el tema hagués de tractar-se a escala ministerial abans del juny.
No obstant això, fonts de la presidència danesa van indicar que dijous hi haurà una “presentació breu sobre la situació de la presa de decisions de Schengen”, i van confirmar haver rebut la missiva de París i Berlín. “La carta contribuirà a les negociacions sobre la proposta de la Comissió sobre Schengen”, van afegir amb referència a les mesures que va presentar l’executiu comunitari el 2011. La CE va suggerir aleshores limitar a cinc dies el tancament temporal de fronteres que poden decidir els països de la UE i que tota reintroducció de controls de més durada sigui autoritzada pels 27 per majoria qualificada. França i Alemanya, en canvi, volen que es puguin restablir les fronteres internes fins a un període de 30 dies quan un país de l’espai Schengen no pugui frenar un flux massiu d’immigrants.