Pel que fa als naixements, l'any passat van ser 29 nens més que nenes, contràriament al 2009, i un 64% van ser de parelles casades, un 34% de parelles no casades, i 10 corresponen a nens dels quals només s'ha designat la filiació materna. En el cas de les defuncions, durant el 2010 es van produir 152 sepultures i 94 incineracions, xifra similar, aquesta darrera, a la del 2009. Hi ha un retrocés evident respecte els últims anys, ja que eñ 2006 es van registrar 798 naixements, 797 el 2007 i 835 el 2008.

Durant el 2010 s'han fet un total de 1.146 assentaments registrals, dels quals 757 són de naixements al Principat, 340 transcripcions de naixements fora del país, la majoria provinents d'Espanya, i 49 anotacions de naixements. La parròquia amb més naixements és Andorra la Vella, i la que en registra menys Canillo. Pel que fa a la nacionalitat dels pares, encapçala la llista la nacionalitat andorrana, seguida de la portuguesa i de l'espanyola. En menor mesura, segueixen els pares de nacionalitat francesa i l'argentina. Èric i Marc, i Júlia i Carla, són els noms propis més imposats als nadons.

En el cas de les defuncions, durant el 2010 se n'han registrat 286, de les quals 246 van tenir lloc a Andorra i 40 a l'estranger. Per sexe, 146 van ser homes i 100 dones, i la majoria de difunts eren de nacionalitat espanyola (125), seguida de l'andorrana, la francesa, la portuguesa i la britànica. La parròquia amb menys defuncions el 2010 va ser Ordino.

Finalment, durant el 2010 es van celebrar 267 matrimonis a Andorra, un 81% dels quals van ser civils. La nacionalitat andorrana és la que es casa més, seguida de l'espanyola. Ja a més distància trobem la francesa i la portuguesa. El nombre de matrimonis ha augmentat lleugerament respecte al 2009. Les sentències de separacions han disminuït, mentre que els divorcis han augmentat. Pel que fa a les unions estables de parella, s'ha produït un increment important arribant a les 50.

Pel que fa als naixements, l'any passat van ser 29 nens més que nenes, contràriament al 2009, i un 64% van ser de parelles casades, un 34% de parelles no casades, i 10 corresponen a nens dels quals només s'ha designat la filiació materna. En el cas de les defuncions, durant el 2010 es van produir 152 sepultures i 94 incineracions, xifra similar, aquesta darrera, a la del 2009. Hi ha un retrocés evident respecte els últims anys, ja que eñ 2006 es van registrar 798 naixements, 797 el 2007 i 835 el 2008.

Durant el 2010 s'han fet un total de 1.146 assentaments registrals, dels quals 757 són de naixements al Principat, 340 transcripcions de naixements fora del país, la majoria provinents d'Espanya, i 49 anotacions de naixements. La parròquia amb més naixements és Andorra la Vella, i la que en registra menys Canillo. Pel que fa a la nacionalitat dels pares, encapçala la llista la nacionalitat andorrana, seguida de la portuguesa i de l'espanyola. En menor mesura, segueixen els pares de nacionalitat francesa i l'argentina. Èric i Marc, i Júlia i Carla, són els noms propis més imposats als nadons.

En el cas de les defuncions, durant el 2010 se n'han registrat 286, de les quals 246 van tenir lloc a Andorra i 40 a l'estranger. Per sexe, 146 van ser homes i 100 dones, i la majoria de difunts eren de nacionalitat espanyola (125), seguida de l'andorrana, la francesa, la portuguesa i la britànica. La parròquia amb menys defuncions el 2010 va ser Ordino.

Finalment, durant el 2010 es van celebrar 267 matrimonis a Andorra, un 81% dels quals van ser civils. La nacionalitat andorrana és la que es casa més, seguida de l'espanyola. Ja a més distància trobem la francesa i la portuguesa. El nombre de matrimonis ha augmentat lleugerament respecte al 2009. Les sentències de separacions han disminuït, mentre que els divorcis han augmentat. Pel que fa a les unions estables de parella, s'ha produït un increment important arribant a les 50.

Manuel Pérez Clemente és el nom real de Sanjulian, format en Belles Arts a Sant Jordi, una de les escoles més prestigioses d’art d’Espanya. El 1961, amb només 20 anys, Sanjulian va començar a treballar a Selecciones Ilustradas, una important agència europea d’art.
Les seves habilitats tècniques i la seva visió artística el van fer triomfar ràpidament als mercats editorials europeus. El 1970 comença a treballar al mercat americà, en agències de publicitat, editorials i estudis de cinema dels Estats Units on va guanyar multitud de premis.
Les seves portades per a la revista Warren han esdevingut llegendàries i són peces altament cotitzades al mercat actual. Les seves obres han estat sovint comparades amb la de grans pintors pel que fa a la seva paleta i les seves habilitats tècniques.

Mentre s'enllesteixen els preparatius per posar en marxa la zona blava de Canillo, amb la instal·lació dels parquímetres i els treballs de pintura de les places, el comú està estudiant fórmules dirigides als residents de la parròquia per minimitzar l'impacte que aquesta implantació pugui suposar. Bonell ha explicat que en la darrera junta de govern es va parlar d'una pràctica que disposen alguns ajuntaments catalans que consisteix en un pagament anual per tal que els residents puguin aparcar a la zona blava. Els usuaris d'aquesta modalitat de pagament s'identifiquen mitjançant un distintiu al vidre del vehicle. Amb aquest sistema, s'aconsegueix oferir un preu més econòmic i també facilitar l'aparcament, ja que els residents no hauran d'adquirir el tiquet cada cop que estacionin. Canillo es convertirà així en el primer comú que ofereixi aquesta pràctica.
Aquest sistema de pagament s'adreça a les persones que visquin en qualsevol veïnat de la parròquia i treballin a Soldeu o Canillo, pobles on s'instal·larà la zona blava de pagament. El comú encara no ha fixat el preu de l'abonament, ja que primer es vol informar detalladament de com funcionen aquests sistemes en ajuntaments catalans. En el cas de Barcelona, les zones d'aparcaments per a residents tenen un cost d'un euro a la setmana.
Bonell ha recordat que els horaris de la zona blava també beneficiaran els habitants de Canillo i Soldeu, ja que no s'haurà de pagar als migdies de 13 a 15 hores, ni a les nits de 20 a 9 hores. En aquest sentit, la iniciativa d'instal·lar els parquímetres va dirigida sobretot a visitants i turistes, més que no pas als residents. El projecte, que podria posar-se en marxa en pocs mesos, consisteix en fer de pagament un total de 900 places d'aparcament dels carrers principals dels pobles de Canillo i Soldeu, incloent els aparcaments descoberts que fins ara eren gratuïts.

Mentre s'enllesteixen els preparatius per posar en marxa la zona blava de Canillo, amb la instal·lació dels parquímetres i els treballs de pintura de les places, el comú està estudiant fórmules dirigides als residents de la parròquia per minimitzar l'impacte que aquesta implantació pugui suposar. Bonell ha explicat que en la darrera junta de govern es va parlar d'una pràctica que disposen alguns ajuntaments catalans que consisteix en un pagament anual per tal que els residents puguin aparcar a la zona blava. Els usuaris d'aquesta modalitat de pagament s'identifiquen mitjançant un distintiu al vidre del vehicle. Amb aquest sistema, s'aconsegueix oferir un preu més econòmic i també facilitar l'aparcament, ja que els residents no hauran d'adquirir el tiquet cada cop que estacionin. Canillo es convertirà així en el primer comú que ofereixi aquesta pràctica.
Aquest sistema de pagament s'adreça a les persones que visquin en qualsevol veïnat de la parròquia i treballin a Soldeu o Canillo, pobles on s'instal·larà la zona blava de pagament. El comú encara no ha fixat el preu de l'abonament, ja que primer es vol informar detalladament de com funcionen aquests sistemes en ajuntaments catalans. En el cas de Barcelona, les zones d'aparcaments per a residents tenen un cost d'un euro a la setmana.
Bonell ha recordat que els horaris de la zona blava també beneficiaran els habitants de Canillo i Soldeu, ja que no s'haurà de pagar als migdies de 13 a 15 hores, ni a les nits de 20 a 9 hores. En aquest sentit, la iniciativa d'instal·lar els parquímetres va dirigida sobretot a visitants i turistes, més que no pas als residents. El projecte, que podria posar-se en marxa en pocs mesos, consisteix en fer de pagament un total de 900 places d'aparcament dels carrers principals dels pobles de Canillo i Soldeu, incloent els aparcaments descoberts que fins ara eren gratuïts.

Mentre s'enllesteixen els preparatius per posar en marxa la zona blava de Canillo, amb la instal·lació dels parquímetres i els treballs de pintura de les places, el comú està estudiant fórmules dirigides als residents de la parròquia per minimitzar l'impacte que aquesta implantació pugui suposar. Bonell ha explicat que en la darrera junta de govern es va parlar d'una pràctica que disposen alguns ajuntaments catalans que consisteix en un pagament anual per tal que els residents puguin aparcar a la zona blava. Els usuaris d'aquesta modalitat de pagament s'identifiquen mitjançant un distintiu al vidre del vehicle. Amb aquest sistema, s'aconsegueix oferir un preu més econòmic i també facilitar l'aparcament, ja que els residents no hauran d'adquirir el tiquet cada cop que estacionin.
Aquest sistema de pagament s'adreça a les persones que visquin en qualsevol veïnat de la parròquia i treballin a Soldeu o Canillo, pobles on s'instal·larà la zona blava de pagament. El comú encara no ha fixat el preu de l'abonament, ja que primer es vol informar detalladament de com funcionen aquests sistemes en ajuntaments catalans. En el cas de Barcelona, les zones d'aparcaments per a residents tenen un cost d'un euro a la setmana.
Bonell ha recordat que els horaris de la zona blava també beneficiaran els habitants de Canillo i Soldeu, ja que no s'haurà de pagar als migdies de 13 a 15 hores, ni a les nits de 20 a 9 hores. En aquest sentit, la iniciativa d'instal·lar els parquímetres va dirigida sobretot a visitants i turistes, més que no pas als residents. El projecte, que podria posar-se en marxa en pocs mesos, consisteix en fer de pagament un total de 900 places d'aparcament dels carrers principals dels pobles de Canillo i Soldeu, incloent els aparcaments descoberts que fins ara eren gratuïts.

La perfecció de la nuesa. L’ideal femení. El noucentisme cultivat en un cos de dona. La precisió de Josep Viladomat, excels escultor. Cèlebre refugiat al Principat. Banyista nua és un d’aquests treballs en què l’artista d’adopció escaldenca aboca tota la força del seu realisme. De la seva minuciositat per reproduir tot tipus de detall. El cos femení en la seva essència. Sublim. Amb la proporció més exacta. Però rotunda alhora. Desprenent, fins i tot, un punt de sensualitat. Parlar d’erotisme seria excessiu. Transmetent naturalitat. Bellesa. És tan elevat el grau de fidelitat a la perefecció femenina que hom s’oblida que es tracta d’una peça de bronze. Hom hi veu vida. Fins i tot sembla tenir color. La banyista que espera el seu torn, mantenint l’equilibri sobre un solc, per capbussar-se al riu. Per submergir-se en les aigües braves que contraresten la seva tendresa. El nu femení. Un dels grans i habituals recursos escultòrics de Viladomat. Un mestre de l’escarpa, deixeble de Joan Borrell Nicolau, que pràcticament d’infant ja havia descobert la seva vocació. La seva passió. Una passió que també evoca en l’ideal femení. Un ideal que va portar Viladomat a afirmar que “a diferència dels escultors que es limiten a copiar els accidents, jo aspiro a copiar l’ànima de les coses”. De la banyista que va crear el 1937, just quan l’artista nascut a Manlleu el 1899 consolidava una carrera fulgurant. Plena de brillantor. El comú de Sant Julià la va adquirir el 1983 per realçar la llavors font de l’estrenada plaça Laurèdia. La banyista llueix nua. La plaça, amb ella, queda d’allò més vestida.

EL DETALL

>> El conflicte bèl·lic a Espanya va portar Josep Viladomat primer, a França i, després, a Andorra, encara que tornaria a Barcelona. Va morir a Escaldes el 1989.

El partit no va tenir massa història. Tot i estar lluny de la suficiència dels de Guardiola, l’equip blanc és infinitament superior al conjunt de Lasarte. La incertesa va durar només vuit minuts. És el temps que va necessitar Kakà per demostrar que lluita per tornar a ser un crack mundial. Els txuri urdin aguantaven el temporal com podien amb un rival foragitat per sentenciar al més aviat possible i esvair dubtes respecte que lluitaran fins a l’últim alè per la Lliga.
Els bascos havien sortit amb el típic i tòpic esquema per aguantar l’empat a zero i sorprendre en alguna contra. Però Cristiano Ronaldo va finiquitar el matx al minut 20. Feia quatre partits que no marcava i va celebrar-ho efusivament com si fos el millor regal per al seu vint-i-sisè aniversari. I el regal va ser doble quan el portuguès va aconseguir a la sortida d’un còrner el tercer gol merengue. El crack de Madeira fins i tot es va permetre el luxe d’una nova espaldinha que molta gràcia no va fer als donostiarres.
El partit ja s’hauria pogut acabar en aquell moment perquè fins els ànecs del parc central sabien que la Real no remuntaria tres gols al Reial Madrid ni jugant dos dies seguits. S’ha de dir que els bascos havien tingut algunes oportunitats. Una especialment clara de Tamudo que Casillas va aturar de forma miraculosa i que segur que es podrà veure arreu del món com una de les jugades de la setmana.
El premi per als de Lasarte va arribar en el minut setanta-dos. Nova aturada de Casillas davant Tamudo, però en aquest cas el rebot va anar al cos d’Arbeloa i la pilota es va introduir en la porteria. En les minuts de les escombraries Adebayor va començar a amortitzar els quatre milions que li paga el Madrid amb el primer gol en Lliga. Els de Mourinho queden a set punts del Barça.
D’altra banda, el Sevilla no va poder passar de l’empat a zero amb el Màlaga al Sánchez Pizjuan. Els de Manzano van mostrar una espessor d’idees preocupant i estan a anys llum del conjunt que va meravellar Europa fa uns anys.
En l’últim partit de la jornada, el València va vèncer l’Hèrcules a Mestalla per 2 a 0. Els alacantins van decebre, especialment a la primera meitat. Els gols d’Aduritz i de Tino Costa, de falta magistral, posen els valencianistes a un punt del tercer lloc.

EL LIVERPOOL SUPERA EL CHELSEA DE TORRES

El davanter espanyol Fernando Torrres va tenir una estrena negativa amb el seu nou equip, el Chelsea, que va perdre en camp propi contra el Liverpool, l’anterior club del davanter espanyol (0-1, amb gol del portuguès Raul Meireles).  
Torres, que va sortir en l’alineació titular formant atac amb Drogba i Anelka, es va veure substituït pel seu entrenador, Carlo Ancelotti, quan encara quedaven gairebé 25 minuts de joc.  
Amb la derrota, els d’Stamford Bridge queden quarts a la classificació, a deu punts del líder, el Manchester United, sis per darrere de l’Arsenal  (que ha jugat un partit més) i a cinc del tercer, el Manchester City, que ja ha complert dues jornades més.

Esaad Katatni, dirigent dels Germans Musulmans que van accedir al diàleg per primera vegada, va assegurar a la fi de la sesssió, tanmateix, que “el diàleg encara no porta enlloc” perquè “la majoria de les peticions no han estat respectades”, entre les quals la dimissió del president Mubàrak.
A la plaça Tahrir del Caire van continuar mentrestant les concentracions en demanda de la dimissió del president, on a la presència de cristians coptes es va afegir la d’evangelistes.
Una mostra de la tendència a la normalitat en la vida quotidiana del país va ser la reobertura de les oficines bancàries, davant les quals es van formar llargues cues de ciutadans per realitzar operacions, per primer dia des de l’inici de les protestes.

Altres països
En les noves protestes a les ciutats del Kef i Kebili, a Tunísia  com a mínim cinc persones van resultar mortes i 50 ferides. Els manifestants protestaven per la mort, el dia anterior, d’un noi de 19 anys i un home de 46 a l’interior de la comissaria del Kef, on estaven detinguts, arran d’un incendi. Segons la informació oficial, els manifestants van intentar assaltar la seu policíaca al Kef i els agents van respondre a trets i van matar 4 persones. A Kebili la protesta va ser contra el nou governador anomenat pel primer ministre Ghanuchi i considerat proper a l’expresident Ben Alí. Una altra persona va resultar morta i com a mínim tres periodistes van resultar ferits per manifestant.
A Alger, la policia va dissoldre amb contundència una concentració de desocupats davant el ministeri de Treball, on un jove va intentar cremar-se viu. De la seva banda, les autoritats anunciaven la mort del dirigent d’al Qaida Abu Hafs a la província de Buira.
A Jordània, el grup Germans Musulmans i el seu braç polític, Front d’Acció Islàmica (FAI), van rebutjar incorporar-se al nou govern de coalició presidit per Maruf Bajit, que segons informacions havia ofert cinc carteres als grups opositors islamistes.
Al Iemen començava el judici contra nou ciutadans del país i un sirià acusats de pertànyer a al  Qaida i de conspiració terrorista.

SUPORT A L'AFGANISTAN EN LA CONFERÈNCIA DE MUNIC

L’Afganistan va acaparar el programa de la darrera jornada de la Conferència internacional de seguretat que s’ha celebrat a Munic durant el cap de setmana. El ministre d’Exteriors, Guido Westerwelle, va prometre al president Karzai que la presència militar alemanya continuarà al país després del 2014, data prevista per a la cessió definitiva de tots els poders del contingent internacional a les autoritats nacionals, però va exigir una lluita seriosa contra “la cor­rupció i el nepotisme” en territori afganès. La cap de la diplomàcia francesa, Alliot Marie, va demanar una modernització dels sistemes defensius europeus. Karzai va sol·licitar més inversions als aliats, i va prometre “una lluita ferma en favor de la justícia universal, contra la corrupció, i perquè l’administració funcioni”, a la vegada que assegurava que ha millorat la situació dels ciutadans afganesos. La conferència va homenatjar el desaparegut Richard Holbrook, artífex de la pau a Bòsnia i mitjancer a l’Afganistan i al Pakistan.

El 2,5% dels diners són per a l’Estat i l’1’5% restant per al comú on es troba situada la propietat.
Però aquest increment d’un 50% en les transaccions “no és en absolut real”. Així ho va explicar el president de l’Associació de Gestors de la Propietat Immobiliària (AGIA), Joan Carles Camp. Tot i que és cert que l’any 2010 ha anat una mica millor que l’anterior, Camp va ressaltar que “hi ha hagut moltes subhastes públiques de pisos que han quedat desertes”. En la majoria de casos en què ha passat això, l’entitat financera que tenia el pis hipotecat ha estat qui s’ha quedat l’immoble per a la seva cartera, “i les entitats financeres han de pagar l’ITP com qualsevol altra persona”.
Camp va especificar que si no hi hagués hagut tantes subhastes de pisos possiblement la xifra de volum d’operacions “s’hauria incrementat un 10 o un 12 per cent, i no un 50”. És deduïble, per tant, que gran part de l’ITP que han rebut tant els comuns com el Govern l’han pagat, precisament, les entitats bancàries.

Preocupació amb vista al 2011
Els esforços dels agents de la propietat immobiliària es centraran ara en l’any present, que no reben “amb perspectives gens optimistes”. Entre el sector hi ha una preocupació destacada per quin impacte tindrà el nou impost de societats, que segons Joan Carles Camp “s’haurà de fer conviure amb la modificació a la llei de plusvàlues”. Les disposicions legislatives obligaran el sector a pagar a l’Estat un vuit per cent del valor de qualsevol bé immoble que aconsegueixin vendre, “i ja està prou difícil”, segons l’AGIA.
A més, cal tenir en compte que el comú d’Escaldes ha portat a terme dues grans operacions que inflen els ingressos d’aquest capítol de manera poc habitual. La primera és la de la urbanització Els jardins, i la segona, la dels Horts del Càndid. “Això desvirtua les xifres i sembla que el mercat torni a funcionar, quan no és així”, declara Camp, que recorda que més enrere del 2007 el volum de les operacions sempre anava més enllà dels 500 milions.
Per parròquies, la pujada de les operacions immobiliàries (més enllà de la d’Escaldes) ha estat generalitzada, però tímida. Només Canillo i Ordino han protagonitzat un descens, mentre que a Sant Julià la xifra és molt similar. A la resta s’ha augmentat.

LA MAJORIA DELS COMUNS COMPLEIX L'ITP PREVIST

Els sis comuns, tret del de Canillo, va complir les recaptacions per ITP que havia previst per al 2010, i algun fins i tot va tenir un important superàvit en aquesta partida. Així, per exemple, la important operació immobiliària d’Escaldes-Engordany va fer que superés en més de 700.000 euros el milió que havia previst ingressar inicialment per aquest concepte. També Andorra la Vella, la parròquia que més havia patit per la davallada del totxo, va guanyar 160.000 euros més dels 452.000 que havia previst en el capítol d’ITP. Durant l’exercici passat, només el comú canillenc va quedar-se lluny de la recaptació que havia previst. Així, no va arribar als 990.000 euros que esperava tenir a la caixa gràcies a les operacions immobiliàries, i es va haver de conformar amb tan sols 750.000. Encamp, la Massana, Sant Julià i Ordino estan lleugerament per damunt de la xifra pressupostada.

El Matecosa UE Sant Julià guanya avantatge al capdavant de la classificació. Va fer els deures i es va adjudicar el seu partit de la primera jornada del play-off al títol, i a més es va aprofitar de l’empat obtingut en el matx que enfrontava els seus principals perseguidors.