El Cor Nacional ja té nova directora artística. La catalana Elisenda Carrasco (Barcelona 1971) serà l'encarregada del programa artístic i educatiu del Cor Nacional dels Petits Cantors, però també de la creació d'un Cor Nacional de Cambra que anirà destinat als professionals. Carrasco, que actualment dirigeix altres projectes musicals a Catalunya, ha manifestat que inicia aquesta etapa amb alegria i determinació, i ha indicat que el nou projecte haurà d'estar marcat per la proximitat i per la qualitat que ha de tenir el cor que representarà tot el país. Durant el mes de març es començaran a fer audicions als nens de les escoles de primària i de música del Principat i així es vol aconseguir un primer nucli de joves cantaires de com a màxim 25 nois i noies.

La policia ha informat de la detenció i control, el diumenge cap a les 20:30 hores, de quatre joves per intentar entrar al país amb diferents quantitats de droga.

L'Escena Nacional d'Andorra (ENA) ha estat l'encarregada de portar l'obra al Principat, i l'actor ho ha celebrat especialment perquè assegura que des dels comuns no s'havia mostrat cap interès ni col·laboració amb la companyia, i que agraeix l'oportunitat oferta per l'ENA. L’ENA és una plataforma cultural per fomentar les arts escèniques a Andorra formada pel Govern d’Andorra, el Comú de la Massana i la Fundació Crèdit Andorrà. Entre els seus objectius fundacionals hi ha la voluntat de contribuir a consolidar els artistes del país i d’aportar-los un espai on tenir l’oportunitat d’expressar-se. En aquest objectiu s’emmarca la representació de l’obra Ara estem d’acord estem d’acord, que compta amb la participació de l’andorrà Isaak Férriz.

El proper divendres 25 de febrer la gira d'Ara estem d'acord, estem d'acord, de la companyia Indi Gest, aterra a Andorra per una única nit. El teatre de les Fontetes podrà gaudir d'una obra que, segons explica Férriz, barreja El mite de la caverna, de Plató, la fauna de la tortuga i la llebre i el futbol. Segons l'actor es tracta d'una sàtira del món actual, del trajecte de la vida, que va més enllà del futbol "tot i que algú encara pugui no estar-hi d'acord".
Sota la direcció de Jordi Oriol, treballen en l'obra, a més d'Isak Férriz, intèrprets com Jofre Carabén, Carles Pedragosa, Jordi Santanach i el mateix director i autor, Jordi Oriol. Ara estem d'acord, estem d'acord va nèixer, segons explica Férriz, al Teatre Lliure de Barcelona, i amb la gira la companyia ja ha passat per la Sala Beckett de Gràcia, per Reus, Girona i Igualada. Queda pendent Viladecans on actuaran el proper 27 de febrer, però abans es podrà veure l'espectacle al Teatre de les Fontetes de la Massana.
Segons confessa Isak Férriz, sent una especial il·lusió per poder actuar amb la companyia al seu país, ja que encara no ho ha pogut fer mai. Es mostra decebut, però, amb el poc interès que ha rebut per part dels comuns i consellers de cultura, que assegura que no li han ofert cap tipus de col·laboració. De fet, informa que han intentat pujar a Andorra a actuar diverses vegades però mai no els han volgut contractar. Segons l'actor, és gràcies a la directora de l'Escena Nacional d'Andorra, Ester Nadal, que podran venir al Principat, ja que ella és qui ha fet tot el necessari per poder-los contractar. L'ENA és la plataforma de les arts escèniques impulsada conjuntament pel Govern d'Andorra, el comú de la Massana i la Fundació Crèdit Andorrà.
Férriz sí que ha participat, però, en diversos actes al Principat de manera individual, i se'l va poder veure per darrera vegada a la inauguració de la capitalitat de la Cultura Catalana d'Escaldes-Engordany, on va donar el tret de sortida a la cerimònia recitant versos del poemari Andorra: postals i altres poemes, de Miquel Martí i Pol.

El Govern i el Comú d’Escaldes han signat un conveni per avaluar el potencial de la geotèrmia en aquesta parròquia. Els resultats dels estudis (que tindran un cost d’uns 90.000 euros) es coneixeran a l’estiu i permetran saber si es pot multiplicar per dos el cabdal d’aigua del pou actual. Feda preveu que, com a mínim, es pugui oferir calefacció als tres o quatre edificis comunals. Des del Govern s’han expressat prudents entorn l’energia eòlica. (seguirà ampliació)

El Govern i el Comú d’Escaldes-Engordany han signat aquest dilluns un conveni per avaluar el potencial de l’energia geotèrmica en aquesta parròquia. Els estudis permetran saber si es pot multiplicar per dos el cabal d’aigua termal del pou actual situat al pont de la Tosca.

En canvi, el sector producció i distribució d’energia creix un 4,4% i el d’agricultura incrementa en un 3,1% de tendència anyal. El Departament d'Estadística assenyala que la massa salarial total del mes de novembre és de 70.421.258 euros, de manera que sembla estabilitzar-se des de la segona meitat del 2010 i aquest mes presenta una tendència mensual positiva de 0,2%. Els sectors més afectats per les reduccions de massa salarial són els de construcció, i comerç a l’engròs. En canvi, el sector activitats sanitàries creix en massa salarial, de la mateixa manera que també ho fa el d'agricultura.
D'altra banda, el salari mitjà total és de 1.889,44 euros per aquest mes. Les dades mostren, segons Estadística, que està estabilitzat en tendència des de la segona meitat del 2009, amb una tendència anyal de 0,3. El salari mitjà creix en els sectors agricultura i ramaderia, i llars que ocupen personal domèstic. En canvi, tres sectors redueixen els seus salaris mitjans, producció i distribució d’energia, altres activitats socials i serveis personals, i hoteleria.

A més, fa referència als pagaments de l'Administració general però també als de les entitats parapúbliques i les societats públiques participades per l'Administració. Segons ha informat el Govern en un comunitat de premsa, durant el 2010 l'Administració va generar 17.630 factures d'aquesta naturalesa i, per tant, l'entrada en vigor del Reglament ajudarà a agilitzar un important volum de tràmits de pagament.
L'aprovació d'aquesta simplificació dels pagaments s'emmarca dins de la llei de mesures de promoció de l'activitat econòmica i social i de racionalització i optimització dels recursos de l'Administració que es va aprovar al mes de desembre.

Senzilla i austera, i de no massa alçada, la font de la plaça Santa Anna no és una font qualsevol. Desplaçada, avui, a una funció més decorativa que no pas utilitària, va ser la primera deu que es va instal·lar a Escaldes entre les que es poden incloure en l’arquitectura de granit (que cal situar-la entre els anys del 1930 i del 1960). Era el 1951. I va agafar el relleu d’una altra que s’havia col·locat, a la mateixa plaça, el 1893. En un altre indret. Perquè la font actual, després de canviar-ne la ubicació, ha perdut protagonisme. De fet, no és el mateix ser exempta com ho havia estat que posicionar-se adossada a un mur, com és el cas actual. Sia com vulgui, la font és pionera. Que per això va ser la primera. I per això es pot classificar tant com un element arquitectònic com escultòric. La deu escaldenca està tallada en una sola peça. Un sol bloc. És una font de tipus artesanal i de tradició local que, tècnicament, brolla en un sol pla. Disposa d’una pica semicircular i un plafó vertical. També semicircular en la seva part superior. En general, és un element de formes força arrodonides. I té dues aixetes metàl·liques discretament treballades. Iguals en l’inici. Però diferentment desgastades pel seu ús. Per la seva utilització. D’una de les aixetes en raja aigua calenta. Molt calenta. De l’altra, freda. Malgrat que el component decoratiu s’imposa a la funció principalment utilitària que havia tingut en dècades passades, durant l’hivern de la font no en brolla ni aigua calenta ni freda. Res de res. El comú, que n’és el responsable,
en tanca el pas per evitar que es gelin les conduccions. El que no es congela és la tradició termolúdica escaldenca. La de la parròquia de l’aigua. I la d’una font que va servir de model
per a d’altres que es van anar instal·lant durant la dècada del 1950. Punts d’aigua per satisfer les necessitats llavors. Mobiliari urbà i de decoració, avui.

EL DETALL

Originàriament aquesta font estava a prop de la façana principal de
l’hotel Pla, enderrocat recentment, i mirant just cap a la plaça Santa Anna.

Els anuncis figuren en un missatge donat a conèixer pel Consell Suprem de les forces armades, el tercer des que va renunciar el president Hosni Mubarak, divendres passat, i el cinquè des que els militars van fer públic que estaven seguint de prop la situació política del país arran de la revolta que va començar el 25 de gener.
El comunicat, que es va difondre per la televisió pública, està firmat pel cap del consell i ministre de Defensa, el general Husein Tantaui, que estava al capdavant d’aquesta cartera els últims governs de Mubàrak i que encara continua al mateix lloc. El missatge es coneix mentre l’oposició i els grups que van promoure la revolta contra Mubàrak demanaven dates sobre el període de transició obert després de la seva renúncia i es reclamava també el final de la Llei d’Emergència, vigent des del 1981. “El Consell s’adona que el vertader desafiament que afronta Egipte és aconseguir el desenvolupament a través d’un ambient de llibertat i de reformes constitucionals per complir amb les peticions legítimes de la població”, afirma el comunicat.

Els dos pilars
A partir d’aquest principi, la junta militar va anul·lar dos dels pilars institucionals heretats del règim de Mubàrak, el Parlament i la Constitució, i es va atribuir les funcions de legislador. En resposta a qui demana dates concretes, els militar van dir que el període de transició cap a un poder civil s’allargarà per sis mesos “o quan es completin les eleccions parlamentàries i presidencials”. La nota no estableix, però, quan serà aquesta votació.

L'"ÈXODE BÍBLIC" D'IMMIGRANTS TUNISIANS A LAMPEDUSA

El ministre de l’Interior d’Itàlia, Roberto Maroni, va definir ahir com a “èxode bíblic” el flux d’immigrants procedents del nord d’Àfrica empesos per la difícil situació econòmica i els canvis polítics de la zona, majoritàriament de Tunísia, que es dirigeixen cap a l’illa italiana de Lampedusa, on els darrers dies hi han desembarcat més de 5.500 indocumentats. Només durant el dia d’ahir hi van arribar prop d’un miler. Roberto Maroni va afegir-hi que la Unió Europea ha deixat sol el seu govern en aquesta qüestió. En una entrevista televisada, va denunciar que Europa “no està fent res” i va anunciar que demanarà a les autoritats tunisianes una autorització perquè contingents italians puguin intervenir a Tunísia per contenir el flux d’indocumentats.
“Estic molt preocupat, he demanat la intervenció urgent perquè el Magreb està esclatant. Hi ha un terratrèmol institucional i polític que amenaça de tenir un impacte devastador sobre tot Europa a través d’Itàlia”, va advertir el ministre.