L’èxit semblava augurar un futur lluminós per a l’espectacularitat del 3D. I no és que vagi malament, ni que s’estigui “desinflant”, adverteixen els dos exhibidors del país. Però tampoc li ha guanyat de carrer la batalla a la imatge bidimensional.
“Una vegada passada la novetat, el públic torna al format tradicional, i jo crec que així continuarà, a menys que surti un sistema en 3D que es pugui veure sense ulleres, perquè ara està una mica reticent.” La reflexió és del gerent dels cinemes d’Illa Carlemany, José Jaime. Que coincideix en els raonaments fonamentals amb el seu col·lega dels Modern, Jordi Torres: “Quan va sortir i era la novetat, la curiositat del moment, doncs funcionava molt bé, però la gent s’ha desencantat una mica.”
L’inconvenient més gran que tots dos detecten en la visualització dels films en tres dimensions és la necessitat d’emprar unes ulleres que resulten incòmodes i que encareixen l’entrada. Dos inconvenients que es fan més greus per al sector de cinema familiar, malgrat que les productores insisteixen a treure cintes infantils. El problema, d’una banda, explica Jaime, és que els pares desconfien del sistema de les ulleres. A més, admet, l’entrada s’encareix en un parell d’euros i quan s’han de sumar els de l’infant i els adults acompanyants –més algun extra, com les crispetes–, una sessió de cinema pot pesar força a la butxaca.
Dues versions
Així, estan detectant un fenomen: “A mi encara no em passa molt, però sé que a Espanya és molt freqüent que quan un mateix cinema ofereix les dues versions la gent es decanta pel 2D”, explica Jaime.
El que passa, considera el responsable dels cines de l’Illa, és que “s’han fet moltes pel·lícules en 3D i molt ràpides i els cines tampoc no anem tots junts per avaluar quin sistema –entre els quals, Dolby, Master Image– resulta més còmode per a l’espectador. Tots tenen pros i contres i a les sales anem una mica perduts, sense saber ben bé cap on anar”. D’altra banda, les majors aposten fort per una tecnologia que els proporciona dos rèdits, recorda Jaime: “No hi ha pirateig, almenys de moment, i a les sales recapten més” perquè l’entrada és més cara.
Els dos exhibidors coincideixen que, de totes maneres, el 3D sempre tindrà el seu públic. “El de Saw, per exemple, amb la sang esquitxant i tot això”, estima Jaime. Mentre que Torres adverteix que “funcionaran aquestes pel·lícules amb imatges espectaculars [com abans Avatar o ara El santuario], molt millor que les infantils, a excepció d’algun bombazo”.
Torres apunta una altra qüestió, al marge: “Estem apostant pel cine en català i en el cas del 3D no hi ha pel·lis doblades.”
L'APOSTA PER UN MODEL 'COPY-PASTE' I EL RETORN DEL FUTBOL A LES SALES
“És un model copy-paste”, explica el gerent dels cines d’Illa Carlemany. Diversificar l’oferta a les sales de cinema i apostar pels esports o la música és una via que ja estan explorant molts exhibidors a Espanya. La cadena Yelmo, per exemple, una de les més esteses i que fa temps que du a terme l’experiència. Del que es tracta, recorda Jaime, és de “convertir-nos en un centre d’oci, no ser només un cine”.
Està funcionant? Prou, considera l’exhibidor. I apunta dades com el partit Barça-Madrid, que va atreure unes tres-centes persones. “És que s’ha de pensar que tota aquesta gent comporta força recaptació, en consum de crispetes, begudes, etcètera”. I apunta el punt favorable que suposa la permissivitat en matèria de consum de tabac al recinte: “Si no, potser la gent molt nerviosa no vindria a veure un partit.”
“Si ens limitem a ser un cine convencional, acabarà per fracassar”, adverteix.
Així, després del parèntesi que han imposat els mesos de desembre i gener, amb les festes nadalenques, de seguida reprendrà la dinàmica d’oferir els partits de futbol més atractius, bàsicament la Champions i tots els que jugui el Barça. Sempre, això sí, que sigui entre setmana.