Tots cinc, de nacionalitat romanesa, van ser posats diumenge a disposició judicial. En total, el valor del material sostret superaria els 4.000 euros.
L’operació va ser encetada per l’àrea de policia criminal especialitzada en la prevenció de delictes patrimonials arran d’una denúncia cursada des d’una botiga a Andorra la Vella, on s’hauria intentat agafar sense èxit dos ordinadors portàtils. L’avís va posar en alerta els agents que estaven de servei i, una estona després, membres del cos que es trobava de servei a Escaldes va observar els moviments sospitosos que estaven fent tres homes, ficant mercaderia dins d’un Renault Laguna amb matrícula francesa que es trobava estacionat a un aparcament.
Els agents van controlar el vehicle, i els seus cinc ocupants, poc després i al seu interior van trobar-hi 79 ampolles de perfums –d’un valor de 2.593,46 euros– i quatre telèfons mòbils –1.060,12 euros–, a més de tres bosses folrades amb paper d’alumini. L’inter­rogatori fet posteriorment va permetre atribuir als detinguts l’intent de furt dels dos ordinadors portàtils, valorats en 719,80 euros. Les cinc persones detingudes tenen edats compreses entre els 24 i els 32 anys.

CONTROLEN DUES MENORS A ENCAMP

La policia també va controlar diumenge dues menors presumptament implicades en la crema d’uns contenidors durant el cap de setmana a Encamp. Les noies serien responsables d’una infracció penal i el dossier, en tractar-se d’una causa amb menors d’edat implicats, s’ha tramès a la Batllia perquè determini les actuacions pertinents per prendre. Les noies estarien relacionades amb un seguit d’actes vandàlics que van tenir lloc dissabte i diumenge al carrer René Baluard, enfront de l’escola francesa i espanyola. Els bombers i els agents de circulació van haver-hi d’acudir a sufocar dos focs que es van declarar de manera intencionada. Els danys per la crema van ser de poca consideració.

L’èxit semblava augurar un futur lluminós per a l’espectacularitat del 3D. I no és que vagi malament, ni que s’estigui “desinflant”, adverteixen els dos exhibidors del país. Però tampoc li ha guanyat de carrer la batalla a la imatge bidimensional.
“Una vegada passada la novetat, el públic torna al format tradicional, i jo crec que així continuarà, a menys que surti un sistema en 3D que es pugui veure sense ulleres, perquè ara està una mica reticent.” La reflexió és del gerent dels cinemes d’Illa Carlemany, José Jaime. Que coincideix en els raonaments fonamentals amb el seu col·lega dels Modern, Jordi Torres: “Quan va sortir i era la novetat, la curiositat del moment, doncs funcionava molt bé, però la gent s’ha desencantat una mica.”
L’inconvenient més gran que tots dos detecten en la visualització dels films en tres dimensions és la necessitat d’emprar unes ulleres que resulten incòmodes i que encareixen l’entrada. Dos inconvenients que es fan més greus per al sector de cinema familiar, malgrat que les productores insisteixen a treure cintes infantils. El problema, d’una banda, explica Jaime, és que els pares desconfien del sistema de les ulleres. A més, admet, l’entrada s’encareix en un parell d’euros i quan s’han de sumar els de l’infant i els adults acompanyants –més algun extra, com les crispetes–, una sessió de cinema pot pesar força a la butxaca.

Dues versions
Així, estan detectant un fenomen: “A mi encara no em passa molt, però sé que a Espanya és molt freqüent que quan un mateix cinema ofereix les dues versions la gent es decanta pel 2D”, explica Jaime.  
El que passa, considera el responsable dels cines de l’Illa, és que “s’han fet moltes pel·lícules en 3D i molt ràpides i els cines tampoc no anem tots junts per avaluar quin sistema –entre els quals, Dolby, Master Image– resulta més còmode per a l’espectador. Tots tenen pros i contres i a les sales anem una mica perduts, sense saber ben bé cap on anar”. D’altra banda, les majors aposten fort per una tecnologia que els proporciona dos rèdits, recorda Jaime: “No hi ha pirateig, almenys de moment, i a les sales recapten més” perquè l’entrada és més cara.
Els dos exhibidors coincideixen que, de totes maneres, el 3D sempre tindrà el seu públic. “El de Saw, per exemple, amb la sang esquitxant i tot això”, estima Jaime. Mentre que Torres adverteix que “funcionaran aquestes pel·lícules amb imatges espectaculars [com abans Avatar o ara El santuario], molt millor que les infantils, a excepció d’algun bombazo”.
Torres apunta una altra qüestió, al marge: “Estem apostant pel cine en català i en el cas del 3D no hi ha pel·lis doblades.”

L'APOSTA PER UN MODEL 'COPY-PASTE' I EL RETORN DEL FUTBOL A LES SALES

“És un model copy-paste”, explica el gerent dels cines d’Illa Carlemany. Diversificar l’oferta a les sales de cinema i apostar pels esports o la música és una via que ja estan explorant molts exhibidors a Espanya. La cadena Yelmo, per exemple, una de les més esteses i que fa temps que du a terme l’experiència. Del que es tracta, recorda Jaime, és de “convertir-nos en un centre d’oci, no ser només un cine”.
Està funcionant? Prou, considera l’exhibidor. I apunta dades com el partit Barça-Madrid, que va atreure unes tres-centes persones. “És que s’ha de pensar que tota aquesta gent comporta força recaptació, en consum de crispetes, begudes, etcètera”. I apunta el punt favorable que suposa la permissivitat en matèria de consum de tabac al recinte: “Si no, potser la gent molt nerviosa no vindria a veure un partit.”
“Si ens limitem a ser un cine convencional, acabarà per fracassar”, adverteix.
Així, després del parèntesi que han imposat els mesos de desembre i gener, amb les festes nadalenques, de seguida reprendrà la dinàmica d’oferir els partits de futbol més atractius, bàsicament la Champions i tots els que jugui el Barça. Sempre, això sí, que sigui entre setmana.

Unió Laurediana (UL) ha lliurat aquest dilluns a la tarda la llista amb què concorrerà a les properes eleccions sense assegurar el seu suport a la plataforma centrista Demòcrates per Andorra.

Arribava el torn dels joves. Després de la cursa per equips sènior que obria els Campionats del Món de Claut, els cadets i júniors afrontaven la individual, en què els problemes amb el material van minar l’actuació dels representants andorrans.

A la reunió hi han assistit, per part andorrana, el ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claudi Benet, el director del departament de Turisme, Sergi Nadal, el gerent d’Andorra Turisme, Alexandre Andrés, la directora de Ski Andorra, Marta Rotés i el director de Grandvalira, José Blanco. Durant la trobada s'han donat explicacions de la suspensió dels vols de la companyia a l’aeroport de Lleida-Alguaire i s'ha acordat que els estudis sobre els serveis que no s'han realitzat siguin objecte d’examen en una pròxima reunió. La trobada servirà per determinar com Pyrenair haurà de respondre per solucionar els compromisos adquirits amb el Govern.

Montserrat Gil, que anirà acompanyada de Roser Bastida, Pere Obiols, Josep Roca i Maria Servat, ha qualificat la candidatura de "valenta. Compagina experiència amb joventut", ha assegurat. "A les dues candidates ens va faltar poc temps per acceptar la proposta de repetir. Som conscients que no hem acabat la nostra feina", ha afegit.

Respecte de possibles aliances preelectorals, Gil ha explicat que "no hem pactat res amb cap formació nacional" però ha admès que se senten més propers a la plataforma centrista. "Donarem suport a la llista que més s'adapti al nostre programa i a les necessitats de la parròquia". Des d'Unió Laurediana, s'identifiquen tres projectes com a prioritaris i d'interés nacional: la Plaça Major, lligada al projecte d'ampliació universitària, el vial lauredià i el complex escolar.

Les mateixes previsions apunten que durant la jornada de dimarts la cota de neu baixi fins als 1.300 metres i que es puguin acumular entre 5 i 10 centímetres a les zones del sud del país. A les valls, el vent serà de nord-oest entre 50 i 60 quilòmetres per hora, mentre que a les crestes de les muntanyes hi haurà ràfegues d'entre 80 i 90 quilòmetres per hora.

Les previsions indiquen que la nevada començarà aquest dilluns a la nit a partir de 1.900 metres, i que en 24 hores es podran acumular fins a 40 centímetres a la cara nord, sobretot al Pas de la Casa i a Arcalís. De fet, la pertorbació afectarà de ple l'Arieja. Durant la jornada de dimarts la cota de neu anirà baixant progressivament fins als 1.400 metres. La nevada serà molt més feble a la cara sud, on s'acumularan entre 5 i 10 centímetres. El fort vent provocarà que s'acumuli molta neu en algunes zones de les muntanyes, cosa que farà augmentar el risc d'allaus fins al nivell 4 a partir de 2.500 metres.

Tal com ha informat el Govern en un comunicat, el perill d'allaus també augmentarà per l'inestabilitat actual del mantell nival, ja que aquest dilluns hi ha algunes plaques inestables, sobretot per sobre dels 2.000 metres, en zones d'acumulació resguardades del sol. Malgrat tot, l'estimació de nivell 4 de perill d'allaus no afectarà les zones de pistes d'esquí abalisades i obertes al públic.

Les detencions es van produir a Escaldes-Engordany quan els agents van observar tres homes en circumstàncies sospitoses que, per separat, dipositaven algun tipus de mercaderia en un Renault Laguna amb matrícula francesa estacionat en un aparcament proper. La Policia, sospitant que aquestes tres persones formaven part d'un grup que es dedica a cometre furts de mercaderia, va iniciar un dispositiu de vigilància que va finalitzar dues hores més tard, amb el control del vehicle i les cinc persones del seu interior.

Poc abans del control realitzat, la Policia havia estat avisada de la temptativa de sostracció de dos ordinadors portàtils en un establiment d'Andorra la Vella, sense que s'hagués pogut detenir als presumptes autors. L'escorcoll va permetre trobar 79 ampolles de perfum de diverses marques i quatre aparells de telefonia mòbil, a més de tres bosses folrades de paper d'alumini. La investigació va posar de relleu que els detinguts són els autors dels fets. El valor de la mercaderia sostreta és de 2.593,46 euros en perfums, 1.060,12 euros pel que fa als aparells de telèfon i 719,80 euros corresponents als ordinadors portàtils, de manera que el total ascendeix a 4.373,38 euros.
Els cinc homes, tots de nacionalitat romanesa i edats compreses entre els 24 i els 32 anys, van ser detinguts i posats a disposició judicial aquest diumenge.

L'executiu, a través d'un comunicat, assegura que es posen en vigor els crèdits que ja s'han aprovat amb caràcter de despeses plurianuals. El Govern indica que segons la llei de Finances Públiques, "permet la posada en vigor de crèdits votats per a l'exercici 2011 amb caràcter de despeses d'inversió plurianuals ja aprovats pel Consell General en les lleis de pressupostos anteriors i previstes al Projecte de pressupost del 2011".

En total la xifra és de 15.947.152,36 euros i dotze dels projectes, per catorze milions, corresponen a Ordenament Territorial. Dos projectes, per més d'1,2 milions, corresponen al ministeri de Medi Ambient i els altres tres estan assignats al ministeri d'Interior. Els més importants, de tres i dos milions respectivament, són per a la pavimentació de carrteres i carrers i la zona esportiva d'Ordino, respectivament.

La ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, ha agraït l'aportació i ha explicat que s'ha decidit destinar-la a aquesta finalitat per tal de facilitar-los la seva incorporació al món laboral. De la seva banda, la responsable de comunicació del grup Heracles, Sandra Tomàs, ha destacat que l'aportació és la primera acció del pla de Responsabilitat Social Corporativa del grup, i que la voluntat és continuar fent accions de caire solidari a d'altres entitats sense descartar que es pugui seguir ajudant el centre d'acolliment.

La responsable de comunicació del grup, Sandra Tomàs, ha explicat que han escollit la Gavernera perquè els consta que és una institució que "fa molt bona feina des de fa molts anys", i perquè volen aportar el seu "granet de sorra" per ajudar a aquests infants per tal que en un futur puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta de la població. La Gavernera acull actualment una quinzena d'infants, quatre d'ells majors de 16 anys, que són els que es podran beneficiar del donatiu per obtenir el carnet de conduir.

Angel, que ha estat l'encarregat d'encapçalar per la part comunitària la negociació de l'acord monetari amb Andorra, assenyala que per a Andorra la tasca de transposició de la legislació que implica la signatura de l'acord monetari amb la Unió Europea "serà molt significativa tenint en compte l'amplitud dels textos a integrar".
Angel es refereix al fet que l'acord contempla 52 textos entre directives, modificacions, reglaments i recomanacions a més del memoràndum Iosco; però també al fet que a més "ara per ara hi ha vint projectes de textos que s'estan discutint al Consell de la UE" i que s'hauran de transposar en el moment que s'adoptin, ja que "amb l'acord, Andorra s'ha compromès a transposar a més dels textos de l'Annex tots els que la UE adopti en aquest àmbit en el futur i d’acord amb el calendari contemplat per la UE en cada nova directiva o nou reglament". Aquest alt volum de directives i reglaments pendents d'aprovació ve donat, segons Benjamin Angel, per la prioritat que els dirigents comunitaris donen al tema financer "arran de la crisi i de la vulnerabilitat que ha sorgit en molts dels Estats" membres.

Procés de transposició: no a l'andorranització, sí al tallar i enganxar
L'alt funcionari d'Afers Econòmics i Financers europeu avisa que "no es farà cap excepció per Andorra i s’aplicarà els mateixos procediments" que el que es fa pels altres Estats, en relació a les pautes de la transposició en dret andorrà de les directives i els reglaments. "Seran els mateixos que la Comissió empra amb tots els estats en procés d'adhesió a a UE", ha afirmat Angel.
Aquest procés es preveu llarg, val a dir que directives com la relativa en exigències en capital, tenen unes 400 pàgines i, "tenint en compte de la capacitat reduïda de l'Administració andorrana per fer front a aquesta normativa", Angel diu que "el més senzill seria transposar els textos, fer un tallar i enganxar de les directives i els reglaments, andorranitzant-los una mica, més que no pas elaborar la vostra pròpia legislació". Aquest mètode ha estat utilitzat per Romania o Bulgària "adoptant els textos comunitaris en dret romanès i búlgar en blocs". Angel evidencia que "la posada en marxa de l'acord necessitarà molts esforços, molts mitjans i que caldrà augmentar-ne els recursos".
Els procés per adoptar les directives comunitàries de l'acord passa primer de tot perquè Andorra presenti els projectes, ja siguin inspirats o copiats de les directives, a la CE. Aquesta els examina i verifica si s'adeqüen a les disposicions comunitàries. Si no és així, els retorna perquè Andorra inclogui les modificacions als textos. Un cop fetes les modificacions l'executiu andorrà haurà de retornar a la Comissió perquè en doni el vistiplau definitiu. Només aleshores el Govern ja els podrà trametre al Consell General per a la seva aprovació i adopció definitiva.

Iosco i INAF
Un altre dels aspectes més controvertits ha estat associar a l'acord monetari la signatura del memoràndum Iosco. Angel explica que la demanda parteix del propi Iosco queixant-se de no comptar amb la cooperació bancària andorrana, és a dir, aclareix que "quan un client d'un banc andorrà tenia títols financers problemàtics i estava sota sospita de les autoritats dels mercats de valors d'altres països, Andorra no comunicava res".
"Aquest acord", precisa, "és solament un MOU (Memoràndum of Understanding), un protocol d'entesa amb un intercanvi d'informacions entre autoritats de mercats de valors". A Mònaco i al Vaticà no els cal l'Iosco, ja que un està supervisat per  l'autoritat bancària francesa i l'altre no té bancs. San Marino no el té en l'acord actual, però l'introduiran en la nova negociació, de la qual la Comissió ja té el mandat. Per respondre als compromisos contrets en l'acord monetari i amb el Banc Central Europeu, Angel creu que l'INAF "haurà de desenvolupar molt més les seves bases de dades estadístiques" i que "haurà de crear i tenir estadístiques molt més precises sobre les dades dels bancs andorrans i trametre-les al BCE".

Vaticà, Mònaco i San Marino
Angel explica que els acords signats el 2001 amb San Marino i el Vaticà, i el del 2002 amb Mònaco "eren molt poc consistents i no estàvem satisfets amb els resultats". Per aquest motiu es van donar nous mandats de negociació amb aquests estats. Amb el Vaticà ja està en vigor el nou acord i inclou com una de les clàusules que tant bon punt aquest petit estat "tingui un banc haurà d’adoptar tota la legislació bancària comunitària"; amb Mònaco en els propers dies la Comissió entrarà a renegociar l'acord el 2002, a la primavera podria estar enllestit i "serà molt semblant a l’Acord rubricat amb Andorra, llevat del fet que la Comissió bancària francesa supervisa els bancs monesgascs, pel que moltes de les tasques que l’INAF haurà d’assumir, no tindran raó de ser a Mònaco".

Les traduccions al català, un entrebanc
Pel que fa a les traduccions al català, un dels entrebancs que es poden trobar a l'hora d'accelerar el procés de transposició legislativa, l'alt funcionari europeu ha deixat clar que "els textos oficials de la UE no són en català, pel que ara per ara els haureu de traduir", tot i que afegeix que "som conscients d’aquestes dificultats lingüístiques i esperem en els propers mesos poder discutir amb les autoritats andorranes sobre aquest tema".