Hi haurà una desena de casetes amb licors elaborats al país i diferents productes d’alimentació. També es dedicarà un espai a la nova cervesa elaborada al país, concretament a la Cortinada. A banda de poder comprar productes, els visitants podran fer degustacions i tasts de vins, tant el dia de la inauguració, divendres a les quatre de la tarda, com dissabte i diumenge, a les 12.30 hores i a les 17.30 hores.

A banda de les casetes amb productes, s'han programat activitats lúdiques per completar l'oferta. Per dissabte a la tarda s’ha convocat un concurs de disfresses amb premis per a les diferents categories (millor disfressa infantil, millor disfressa adult i millor disfressa col·lectiva); i diumenge, a partir de les 12 hores, es farà una desfilada de cavalls pel centre de la Massana. El responsable de la Hípica l’Aldosa, Gilles Prouheze, ha explicat que hi haurà uns 25 cavalls amb els seus genets disfressats de cowboys i acompanyats d’una carrossa per convidar els nens a sumar-se a la festa.

“Celebrem l’acció número cent (del pla de reactivació econòmica) amb aquesta nova iniciativa, que demostra que els comerciants i empresaris continuen tenint bones idees i continuen impulsant la parròquia”, ha assegurat el conseller de Turisme i Comerç, David Baró, que ha destacat la importància de la promoció constant per crear un ambient de dinamisme a la Massana. Segons Baró, “el mèrit és dels empresaris, que cada dia treballen per tirar endavant el seu negoci i per contribuir a revitalitzar la parròquia”.

Les dades també indiquen que el 70% de les estacions tenen una qualitat excel·lent o bona, i que gairebé, el 82% de les estacions de seguiment de la qualitat de les aigües superficials se situa com a molt, una classe de qualitat de diferència en relació als objectius per a l’any 2020. Des del 2005, la qualitat de l'aigua ha millorat fins a trenta punts, passant del 67% al 97%. D'altra banda, el Departament de Medi Ambient ha retirat 92 tones de residus dels rius durant el 2010. Aquest servei de neteja té com a finalitat la d’extreure els residus sòlids que s’hi han abocat o que hi han estat dipositats per l’efecte del vent.

El titular pot supervisar els imports que es carregaran al seu compte i, en cas que es produeixin operacions fraudulentes, adonar-se immediatament que altres persones no autoritzades estan fent ús de la seva targeta. Els titulars de les targetes de Crèdit Andorrà poden donar-se d’alta d’aquest servei de forma gratuïta a qualsevol oficina de l’entitat o directament des de l’e-Crèdit o des de la banca telefònica (Línia Directa Crèdit). En fer la sol·licitud, el client pot decidir a partir de quin import vol rebre l’SMS, si el vol rebre en un telèfon andorrà o estranger i fixar la procedència de les operacions, ja siguin fetes a Andorra, a l’estranger o a tots dos llocs. Un cop el servei s’ha posat en marxa, el client rep les alertes de forma instantània, només breus segons després d’efectuar-se un pagament amb la seva targeta.

Crèdit Andorrà recorda que va ser el primer banc del país a incorporar la tecnologia xip (EMV) a les targetes de dèbit i de crèdit en substitució de la banda magnètica l’any 2004. El xip EMV contribueix de forma decisiva a reduir el risc de frau al requerir al titular inserir el seu número d'identificació personal (pin) en el moment de fer la compra, amb la qual cosa es minimitzen les possibilitats de falsificació.

Un bon maître ha de ser com un comercial, perquè és la persona que ha d’estar permanentment atenta a les necessitats del client, i recomanar el menjar i la beguda.” El cap de sala és la primera persona que atén el comensal i el que demana la comanda, mentre que el cambrer és el que treu i porta els plats.
Sophie Catala va néixer a França fa 34 anys prop del Pas de la Casa, on va viure i va treballar en diverses feines els primers anys de ser a Andorra. Té estudis de comptabilitat, i per això va començar lligada al món de l’hostaleria en aquesta especialitat. Després, i fins ara, va deixar els números per la sala, i encara hi és, concretament al restaurant d’un hotel d’Ordino. “Em vaig equivocar amb els estudis que vaig fer, perquè m’he adonat que allò que m’agrada és el que faig ara”.
El cap de sala té com a objectiu principal cuidar el client, de manera que la seva experiència sigui el màxim de satisfactòria possible perquè torni una altra vegada. És la imatge del restaurant. “El somriure és bàsic –assegura– per aconseguir aquest objectiu, ha d’estar sempre present; el client no pot veure els possibles problemes que hi puguin haver a la cuina i ha d’estar content en tot moment.” Aquest somriure ha fet que algun client satisfet li hagi fet un regal, perquè amb alguns fins i tot hi ha establert amistat.
També han de conèixer el contingut i el conjunt de la carta, tant els plats com els productes de què estan elaborats, així com tota la informació necessària per recomanar un bon vi per a cada plat.
El somriure, la informació sobre la carta i, un tercer aspecte molt important, la paciència, “molta i molta”, ja que “hem de tenir en compte que la gent paga per un servei i nosaltres l’hem de donar”.

L'EINA

>> Bloc de comandes. El cap de sala d’un restaurant és l’encarregat de demanar als clients el que volen menjar i beure. Per això necessita un bloc per apuntar la comanda, que pot ser electrònic o bé, com és el cas, amb paper i bolígraf. A un hotel també cal detallar el número d’habitació del client. És l’eina que més fa servir un maître durant la jornada laboral.

L’anunci d’aquesta inversió es va fer ahir a Doha, la capital de l’emirat, on va arribar en visita oficial el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va acabar la jornada a Dubai, capital dels emirats, on continuarà avui.
El primer ministre de l’emirat, Hamad bin Jaber al-Thani, va afirmar que el país té confiança en les “importants” reformes que s’han posat en marxa i en el futur de l’economia.
Fonts de l’executiu espanyol van confirmar el volum total del compromís inversor de Qatar, i que a més és ampliable, tot i que en la conferència de premsa dels caps dels executius dels dos països només s’havia anunciat la quantitat destinada a les caixes d’estalvi.
Durant la visita, Zapatero es va entrevistar també amb l’emir, el xeic Hamad bin Khalifa al-Thani, que anirà a Madrid a l’abril per tancar diversos acords sobre inversions en infraestructures, eliminar la doble imposició i col·laborar en l’organització de grans esdeveniments.
A la tarda, el cap del Govern espanyol va continuar el viatge per l’Orient Mitjà fins a Abu Dhabi, capital dels emirats, on va sopar amb el príncep hereu, Mohamed bin Zayed al-Nahyan, i avui visitarà Masdar, ciutat capdavantera en tecnologia d’energies renovables, abans d’anar a Dubai per assistir a la Fira mundial de l’alimentació, on Espanya és el país convidat.

Preus al consum
L’índex de preus al consum (IPC) va experimentar un augment de tres dècimes el mes passat a Espanya, i la inflació interanual arriba al 3,6 per cent, segons el càlcul avançat, empesa sobretot pels preus del petroli i dels aliments. El president Zapatero reconeixia que la dada “no ajuda”, però avançava la previsió que els preus es moderaran aquest mes.
L’oficina estadística europea, Eurostat, feia públiques les dades corresponents a la inflació a la fi del mes de gener passat. Segons el càlcul revisat, l’índex es va situar en el 2,3 per cent a la zona euro, una dècima més que al desembre, i es va mantenir sense canvis, en el 2,7 per cent, al conjunt de la Unió Europea.
Els països amb taxa interanual d’inflació més baixa van ser Irlanda (0,2%) i Suècia (1,4%), i els màxims augments els de Romania (7%) i Estònia (5,1%). La de França va ser de l’1,9 per cent i la d’Alemanya de 2%. Al gener es van encarir sobretot el transport, l’habitatge, l’alcohol i el tabac.

UN LAUDE DE L'EXMINISTRE PIMENTEL RESOL EL CONFLICTE DELS CONTROLADORS AERIS

El laude dictat per l’exministre de Treball Manuel Pimentel va resoldre ahir el conflicte col·lectiu dels controladors aeris espanyols, i va ser rebut amb satisfacció per la direcció de l’empresa, AENA, i pel col·lectiu de profesionals . La resolució fixa la mitjana salarial dels controladors en 200.000 euros anuals –abans estava en 300.000 euros– i redueix la jornada laboral màxima a 1.670 hores anuals, amb una mitjana de 170 mensuals fins al 2013, quan acaba el termini de vigència de l’acord, al qual s’arribarà amb una nova reducció de la jornada anual, fins a 1.595 hores. El president d’AENA, Juan Ignacio Lema, va afirmar que s’obre una nova etapa en les relacions amb el col·lectiu professional, basada en el consens, mentre que el president de la Unió de Controladors (USCA), Camilo Cela, deia que els professionals estaven contents amb el reconeixement que es fa del seu treball. El ministre de Foment, José Blanco, afirmava que també s’assolirà un acord sobre el model aeroportuari que evitarà les vagues.

Respecte a la carta, Alís va reiterar que “són una minoria els que es queixen”, i va insistir que no es pot prohibir que s’obrin més locals. En el cas dels horaris pensa que “és competència del Govern, però si ho han proposat és perquè hi han reflexionat i veuen que pot ajudar”.
De moment, va explicar que hi ha un conjunt d’actuacions que poden ajudar, com pot ser allargar l’horari dels locals per esglaonar la sortida dels clients: “El problema és quan surten, quan són a dins no, perquè les discoteques estan en condicions i el soroll a fora no se sent”, va dir Alís, contradient la versió dels veïns, que asseguren que les mides dels locals fan que a fora sempre hi hagi gent. La resta de mesures que segons el cònsol poden millorar la situació són no servir alcohol durant l’última hora, o l’acord de col·laboració que es va signar entre els agents de circulació del comú i la policia. “Vam indicar als nostres agents de circulació que calia explicar als joves, sense amenaçar-los, que hi ha gent que dorm. Pensem que si se’ls explica són perfectament capaços d’entendre-ho”, va explicar el cònsol.

Contrari a solucions radicals
Alís va admetre que segurament “no hi ha una única solució” al problema i que a curt termini és difícil canviar “al cent per cent la realitat”, però tot i així pensa que aquesta és la via a seguir, perquè com a mínim es pugui solucionar “una part del problema”, sense descartar que més endavant puguin aparèixer noves iniciatives més efectives.
És per això que el cònsol va rebutjar“les solucions radicals de tancar els locals i no deixar-ne obrir més” que proposen els veïns, perquè opina que perjudicaria el poble. A més, va criticar el fet que “ells només tenen la seva solució” i no van més enllà d’aquesta proposta. Segons el màxim mandatari de la parròquia encampadana, hi ha molts empresaris i comerciants que el que volen “és que pugi gent”, i va indicar que tot i que quan hi ha joves que fan soroll “alguns es queixen”, quan no hi ha aquest jovent també es protesta perquè no hi ha prou visitants.
Amb tot, va aclarir que cal seguir treballant en la problemàtica i va assegurar que malgrat que “hi ha qui diu que el comú no s’interessa, sí que ho fa, perquè amb el ministre de Turisme en parlem molt”. De fet, el cònsol major va explicar que fa uns dies va estar passejant pel Pas “entre les dotze i la una de la nit i tampoc no vaig trobar que el xivarri fos tan exagerat, encara que segurament els aldarulls més forts tenen lloc més cap a la matinada”, va admetre.

EL COMÚ PRESENTA EL NOU DISSENY DE LA MARCA ENCAMP

La sessió del consell de comú que es va celebrar ahir va servir perquè es donés a conèixer la nova imatge corporativa de la parròquia. El disseny és una evolució de la imatge que utilitzava fins ara el departament de Promoció i Turisme, i amb variacions de color segons el departament a què pertanyin les comunicacions. El cost del servei de redisseny, creació d’un manual d’ús i la impressió de cinc manuals ha costat a la corporació 4.995 euros. L’aplicació del nou logotip es farà de manera progressiva quan es vagi necessitant nou material per no generar un cost addicional.

LLUM VERD ALS INCENTIUS D'OCUPACIÓ AL PAS

El comú va aprovar ahir les diferents mesures per afavorir l’ocupació al Pas de la Casa que es van proposar la setmana passada en la reunió celebrada entre empresaris, comú i ministeri d’Interior. El cònsol major, Miquel Alís, va reconèixer les dificultats de trobar personal i va avançar que la fira per posar en contacte empresaris i persones a l’atur es podria dur a terme aquest mes de març.

El màxim representant de la històrica entitat va negar que hi hagués cap discriminació i va apuntar que “l’únic que els vaig dir és que si havien acabat de fer les fotos marxessin perquè havíem de començar”.
Tot i això, el cònsol va admetre no saber si, posteriorment a la seva petició, algun altre membre de l’entitat havia fet algun comentari a les redactores, com ara “a la Consòrcia mai hi ha hagut cap dona i no n’hi pot haver”. Sobre el fet que algun periodista, de sexe masculí, sí que es quedés durant tot el Consell del Bull i que altres anys l’acte s’hagués cobert sense cap problema per part de reporteres, va apuntar que “ens devia passar per alt”. El cònsol va avançar que amb vista al futur potser “haurem de tancar la porta perquè de problemes no en volem”. També va recordar que “per anar al Consell t’han de convocar; és una cosa privada”.
Els fets ocorreguts a Casa de la Vall, però, han aixecat polseguera. Per exemple, la presidenta de l’Associació de Dones, Montser­rat Nazzaro, va deixar clar que “personalment em semblen fatal”, i els va qualificar “d’una discriminació per sexe a una persona que anava a fer la seva feina”.
La dirigent de l’entitat va indicar que “trobo perfectament bé que hi hagi associacions d’homes”, però va remarcar que si fan un acte i una dona l’ha de cobrir com a periodista “està treballant i s’ha de respectar”. Nazzaro va comentar que “el que va passar està totalment fora de lloc al segle XXI, tant en el temps com en el fons i les formes”. Com a exemple, va recordar que a l’Associació de Dones “els nostres estatuts no impedeixen que els homes puguin ser membres”, i “mai hem fet fora ningú dels nostres actes”.

CRÍTIQUES DES DEL SECTOR DE LA COMUNICACIÓ

L’Associació de Professionals de la Comunicació (APCA) va emetre també un comunicat per valorar de forma negativa els fets ocorreguts just abans de l’inici del Consell del Bull. L’entitat va lamentar el que considera “una discriminació” i, en especial, que “en ple segle XXI hi hagi periodistes d’aquest país que no puguin desenvolupar la seva feina per raó de gènere”.
L’associació recorda que l’article 6 de la Constitució remarca que ningú pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altre condició personal o social. A més, posa en relleu que, malgrat que la Consòrcia pot dictar les normes d’admissió que cregui convenients, no així “vetar l’accés de la premsa en tant que es tracta d’un acte públic i encara més destriar qui pot i qui no hi pot accedir de forma arbitrària”. L’APCA insta “qui correspongui” perquè resolgui la situació i, sobretot, eviti que es pugui tornar a repetir en un futur.

El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va explicar ahir a la seu de la Cambra de Comerç que el 2011 podria ser un any nefast per al teixit econòmic, i que es podria donar un “tancament massiu d’empreses”. De fet, va explicar que és una tendència que ha empitjorat des de l’octubre del 2010 fins avui.
“La diagnosi la tenim i és negativa”, va assegurar Altimir. També va ressaltar que el degoteig de llocs de feina que s’estan perdent “continuarà”, i que una de les prioritats de les patronals serà “frenar-ho”. Per aconseguir-ho, les associacions d’empresaris més rellevants del país han planificat un programa d’accions conjuntes, que a llarg termini tindrà l’objectiu de tornar a fer créixer el producte interior brut (PIB), i que portarà per títol Andorra té futur. Una visió empresarial. Les mesures han estat planificades per una vintena d’empresaris, i ara el full de ruta s’obre a la resta d’associats perquè hi participin.
Encara no van voler oferir detalls de quines seran les línies d’actuació, però van citar la innovació, la diversificació i l’atracció del capital estranger com a elements imprescindibles per modernitzar el model econòmic. El president de la Cambra, Marc Pantebre, va assegurar que “les mesures no estaran sotmeses a les dinàmiques polítiques”.

Petició als partits
El president de la Cambra va remarcar que “les associacions empresarials som apolítiques per definició, i mai no manifestarem una tendència política concreta”, va declarar Pantebre, “perquè és la nostra naturalesa”. Malgrat això, sí que va deixar un encàrrec als partits que es presentin a la contesa electoral, i és que centrin la campanya en els aspectes econòmics. “Hi ha tot un conjunt de reformes necessàries que són absolutament inajornables”, va declarar Pantebre, “i això ha de ser el més important de la campanya electoral”. El president de la Cambra també va ressaltar que “durant la legislatura que ara s’acaba ja s’han aprovat un seguit de lleis que ens condicionen força”.
D’altra banda, Xavier Altimir va ressaltar que fins ara els empresaris ja han estat tinguts en compte pels poders públics. “En els anys d’història de la CEA hi ha hagut molt bona cooperació tant amb el Govern de Pintat com amb el de Bartumeu, cosa que agraïm”, va assenyalar. No obstant això, va advertir que “demanarem als polítics que es llegeixin i es facin seu el projecte que proposarem”. Pantebre va afegir que “ha estat finançat exclusivament per capital privat de les associacions”, i que el document es traslladarà al Govern quan s’acabi.
També era a l’acte de presentació el director de l’associació de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), Joan Tomàs, ja que l’associació que representa participa en el projecte. Va destacar que el programa que es prepara és “a llarg termini”, i que potser no es pot començar a aplicar fins al mes de març.

VILADOMAT VA DIMITIR PER ANAR A LA LLISTA D'ApC

L’expresidenta de l’Empresa Familiar Andorrana Cristina Viladomat va presentar la dimissió perquè va considerar incompatible el càrrec amb el fet de donar suport a la llista electoral d’Andorra pel Canvi, liderada per Eusebi Nomen, on figura amb el número 14. Així ho va comunicar Viladomat a la darrera junta directiva que va celebrar l’entitat, tot i que també hi hauria hagut motius personals per prendre la decisió. Segons fonts properes, l’anunci va agafar “de sorpresa” els membres de l’associació, tot i que van acceptar la decisió de seguida. L’EFA, que encara no sabia que Viladomat es volia implicar amb ApC, no tenia intenció de demanar-li la dimissió, però va ser la mateixa expresidenta qui ho va demanar “per motius personals”.

El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va explicar ahir a la seu de la Cambra de Comerç que el 2011 podria ser un any nefast per al teixit econòmic, i que es podria donar un “tancament massiu d’empreses”. De fet, va explicar que és una tendència que ha empitjorat des de l’octubre del 2010 fins avui.
“La diagnosi la tenim i és negativa”, va assegurar Altimir. També va ressaltar que el degoteig de llocs de feina que s’estan perdent “continuarà”, i que una de les prioritats de les patronals serà “frenar-ho”. Per aconseguir-ho, les associacions d’empresaris més rellevants del país han planificat un programa d’accions conjuntes, que a llarg termini tindrà l’objectiu de tornar a fer créixer el producte interior brut (PIB), i que portarà per títol Andorra té futur. Una visió empresarial. Les mesures han estat planificades per una vintena d’empresaris, i ara el full de ruta s’obre a la resta d’associats perquè hi participin.
Encara no van voler oferir detalls de quines seran les línies d’actuació, però van citar la innovació, la diversificació i l’atracció del capital estranger com a elements imprescindibles per modernitzar el model econòmic. El president de la Cambra, Marc Pantebre, va assegurar que “les mesures no estaran sotmeses a les dinàmiques polítiques”.

Petició als partits
El president de la Cambra va remarcar que “les associacions empresarials som apolítiques per definició, i mai no manifestarem una tendència política concreta”, va declarar Pantebre, “perquè és la nostra naturalesa”. Malgrat això, sí que va deixar un encàrrec als partits que es presentin a la contesa electoral, i és que centrin la campanya en els aspectes econòmics. “Hi ha tot un conjunt de reformes necessàries que són absolutament inajornables”, va declarar Pantebre, “i això ha de ser el més important de la campanya electoral”. El president de la Cambra també va ressaltar que “durant la legislatura que ara s’acaba ja s’han aprovat un seguit de lleis que ens condicionen força”.
D’altra banda, Xavier Altimir va ressaltar que fins ara els empresaris ja han estat tinguts en compte pels poders públics. “En els anys d’història de la CEA hi ha hagut molt bona cooperació tant amb el Govern de Pintat com amb el de Bartumeu, cosa que agraïm”, va assenyalar. No obstant això, va advertir que “demanarem als polítics que es llegeixin i es facin seu el projecte que proposarem”. Pantebre va afegir que “ha estat finançat exclusivament per capital privat de les associacions”, i que el document es traslladarà al Govern quan s’acabi.
També era a l’acte de presentació el director de l’associació de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), Joan Tomàs, ja que l’associació que representa participa en el projecte. Va destacar que el programa que es prepara és “a llarg termini”, i que potser no es pot començar a aplicar fins al mes de març.

VILADOMAT VA DIMITIR PER ANAR A LA LLISTA D'ApC

L’expresidenta de l’Empresa Familiar Andorrana Cristina Viladomat va presentar la dimissió perquè va considerar incompatible el càrrec amb el fet de donar suport a la llista electoral d’Andorra pel Canvi, liderada per Eusebi Nomen, on figura amb el número 14. Així ho va comunicar Viladomat a la darrera junta directiva que va celebrar l’entitat, tot i que també hi hauria hagut motius personals per prendre la decisió. Segons fonts properes, l’anunci va agafar “de sorpresa” els membres de l’associació, tot i que van acceptar la decisió de seguida. L’EFA, que encara no sabia que Viladomat es volia implicar amb ApC, no tenia intenció de demanar-li la dimissió, però va ser la mateixa expresidenta qui ho va demanar “per motius personals”.

La candidatura andorrana per acollir la final a 8 de la Lliga Europea va seguint els passos pertinents. La iniciativa agrada al Comitè Europeu d’Hoquei Patins (CERH) i, si es resol alguns aspectes tècnics, té totes les possibilitats perquè al mes de maig allotgi els millors equips europeus perquè s’hi juguin el màxim títol continental.

Graça ha visitat el Poliesportiu d'Andorra, que acolliria els partits de la competició, que se celebrarà dels dia 18 al 21 de maig, si la candidatura del Principat fos escollida. Hores d'ara Andorra, que hauria de presentar-se a través de la federació, ha expressat la voluntat d'optar, però la candidatura no s'ha fet efectiva i podria tenir competència en alguna localitat catalana. "M'agrada. és l'única opció que de moment hi ha sobre la taula però m'agrada per les instal·lacions i perquè es faria en una zona en què fa temps que no s'organitzen esdeveniments importants del nostre esport", ha indicat el directiu  portuguès, qui ha afegit que "quedaríem satisfets si aconseguim fer-la aquí".

L'únic obstacle, totalment salvable, que s'ha exposat és el de la pista. S'hauria de canviar el parquet i col·locar-hi les tanques necessàries per jugar a hoquei, però és una operació totalment assumible, amb una superfície que s'hauria de llogar. El secretari d'Estat d'Esports, Manel Blasi, ha explicat que "les millores a la pista són solventables", i ha afegit que "en vuit hores es pot desmuntar" al·ludint a un hipotètic partit de play-off del River Andorra que se celebraria l'endemà d'acabar la final de vuit. Respecte del pressupost i el fet que des de l'FC Barcelona s'hagi impulsat la candidatura, ha comentat que "uns o altres, o tots dos els hauríem de posar. El que està clar és que aquesta aportació es farà".

A banda de Blasi han acompanyat Graça en la visita l'andorrà Ramon Cierco, directiu blaugrana responsable de la secció d'hoquei patins, i el president de la federació andorrana, Josep Maria Vila. Cierco ha explicat que "el Barça no hi entrarà a nivell pressupostari. A nivell logístic es donarà tot el suport logístic" i ha afegit que veu moltes possibilitats que la final de vuit es pugui celebrar al Principat perquè "les instal·lacions són esplèndides, la federació té molt d'interés i les institucions ho han acollit amb entusiasme".