La iniciativa del programa de treball temporal que es va engegar a principis d’any va per bon camí, segons el punt de vista del ministre de Justícia i Interior, Marc Vila, que ahir va fer un balanç dels primers mesos d’aquest projecte, que de moment ha donat feina a 59 persones.

A pocs dies ja de la celebració del Primer de Maig, la Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha concretat una mica més els actes que organitzarà enguany, després d’haver anunciat que no convocaria la tradicional manifestació que tenia lloc pels principals carrers de la capital.

Òscar Julian assumirà el càrrec de portaveu de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA) després que Joan Antoni Azurmendi posés el càrrec a disposició del president de l’entitat, Àlex Armengol, el passat 19 d’abril, per motius personals.

Grandvalira ha renovat les certificacions en àmbits com ara la qualitat, la gestió mediambiental, la seguretat alimentària i la prevenció de riscos laborals. Entre els segells actualitzats, destaca l’ISO 22000:2005 de gestió d’innocuïtat dels aliments, un reconeixement obtingut l’any 2009 i que, després de dos anys de seguiment, ha superat l’anàlisi estricta dels punts de restauració.

Dos dels referents de la selecció dels últims anys tindran l’oportunitat de continuar al combinat nacional. Jordi Olcina i Rafa Casals, que actualment no juguen en cap conjunt del Principat, tenen el permís de FIBA Europa per poder seguir jugant internacionalment amb la samarreta d’Andorra, ja que compleixen la majoria dels requisits per poder-ho fer.

Dóna xifres una dona de lletres. Ho fa per valoritzar la seva llengua. Exposi’m el valor econòmic del portuguès.
En portuguès hi parla el 4,3% del PIB mundial. Un 2% del comerç mundial es fa en llengua portuguesa. En total la lusoeconomia mou 442.000 milions d’euros. Molts diners.

Dóna molt valor, per exemple, al portuguès en el món econòmic.
És que és la llengua de les economies emergents. La gent pensa només en el Brasil. Però també cal pensar, per exemple, en An-gola.

Vol dir que no mana l’anglès?
L’anglès ningú no el qüestiona. Per això avui dia l’anglès no serveix d’element diferenciador. En canvi, el portuguès s’ha de veure com una plusvàlua. Per a l’economia i per al món laboral. El parla menys gent (que l’anglès). Però el parlen 254 milions de persones a tot el món!

Diu que Andorra és prioritària per a Portugal quant a l’ense-nyament de la llengua.
El nostre objectiu, d’acord amb els convenis i respectant gradualment els temps és anar integrant el portuguès als tres sistemes educatius.

I la seva feina no és més prioritària a Espanya, on la comunitat portuguesa és més gran?
Però percentualment el nombre de nadius lusitans que hi ha Andorra és major. Hi ha molt per fer aquí pel portuguès. S’ha d’intentar integrar-lo. És un repte bonic donar suport a una comunitat que ha fet molt per Andorra i transmetre l’orgull de ser portuguès i de tenir la llengua que tenim. També és prioritari per una altra raó:?per fomentar el cuquet dels nadius no-lusitans.

Torno als nadius lusitans o descendents d’aquests. Vol dir que no parlen el portuguès amb habitualitat?
La comunitat portuguesa que viu aquí adora la seva pàtria i les seves tradicions;?la seva portugalitat. Però el català i el castellà són molt lapa [ho diu somrient, en positiu] i les interferències són molt habituals. L’educació és la que posa les coses al seu lloc.

Vaja, parlar la llengua com els descobridors la van estendre pel món.
No és només la llengua materna. És no perdre els seus orígens. Saber la llengua materna no suposa no integrar-se al lloc de residència. Un s’ha d’integrar, aprendre els costums i la manera de fer d’allà on viu. Però també fer prevaldre la seva cultura originària.

A banda de temes econòmics o per entendre la llengua d’una de les grans cultures mundials, perquè m’hauria d’interessar el portuguès.
Per petits detalls socials. Per no entrar en mals entesos. Miri, si el convida a sopar a casa seva un portuguès i li ofereix un bacallà... no li digui que és exquisit, que vol dir rar! I no li expliqui que vol portar el cotxe al taller, que és a l’oficina entès com a despatx. Són elements anecdòtics que ens fan riure. Però conèixer una llengua és apropar-se a la cultura de l’altre.

Tot s’hi val. La tàctica ultradefensiva del Chelsea va tenir premi, com fa unes temporades la de l’Inter de Milà, i els de Roberto di Matteo van eliminar el campió en empatar 2 a 2 i fer bo l’1 a 0 de l’anada. Ho van fer amb un gol a les acaballes de Fernando Torres –la bèstia negra dels blaugrana– i això que van jugar amb deu jugadors bona part del partit per l’expulsió infantil de Terry.
El discurs de l’FC?Barcelona i el Chelsea va ser el mateix que el del partit d’anada. Els de Pep Guardiola van portar la iniciativa del joc davant uns londinencs tancats amb pany i forellat. Els blaugranes van sortir a per totes i al minut 2, Leo Messi va combinar amb Alexis Sánchez i el crac argentí, tot sol, va enviar a l’exterior de la xarxa. La pitjor notícia per als de Guardiola va ser la lesió de Gerard Piqué, que va xocar contra Víctor Valdés. El defensa va continuar al terreny de joc deu minuts. Després d’aquesta jugada, Messi va realitzar una paret de luxe amb Cesc i Cech va refusar amb el peu. El refús el va recollir Iniesta i Terry va salvar. Al minut 24 va arribar la millor oportunitat del Chelsea. Drogba es va aprofitar d’un Piqué marejat i tot sol va estavellar el seu xut a l’exterior de la xarxa. Pep Guardiola va reaccionar ràpid i el va substituir per Dani Alves. Al minut 34 va arribar l’1 a 0 amb un gol de Sergio Busquets a porteria buida després de fer bona una assistència d’Isaac Cuenca. Dos minuts després, el capità del Chelsea es va autoexpulsar després de donar un cop de genoll a la part de darrere de la cuixa a Alexis Sánchez. L’àrbitre turc Cüneyt Çakir el va expulsar. L’assetjament blaugrana va continuar i Iniesta va marcar el 2 a 0 en aprofitar un servei de luxe de Leo Messi. I tal com va passar al partit d’anada, en els minuts d’afegitó, el brasiler Ramires va convertir una assistència de Lampard en una vaselina que va superar Víctor Valdés. Massa premi per a un equip ultradefensiu.
A la represa, Messi va fallar un penal dubtós de Drogba sobre Cesc. El travesser va impedir el gol de l’argentí. Al minut 81, Alexis Sánchez va marcar amb un fora de joc dubtós assenyalat per l’assistent i un minut després Messi va estavellar una pilota al pal. Amb un Barça abocat a l’atac, Fernando Torres es va aprofitar d’una pilotada per sentenciar. El campió, out.

EL MADRID APOSTA FORT PER ELIMINAR L'AMFITRIÓ PER SER A MUNIC

Per obligació de la UEFA, però José Mourinho va tornar a realitzar una roda de premsa prèvia al partit d’avui (20.45 hores) al Santiago Bernabéu contra el Bayern de Munic. Va tornar a deixar anar algunes perles. “Per ser justos, no he tingut gaire sort en les semifinals. Vaig perdre’n una amb un gol que no va ser perquè la pilota no va passar la línia, una altra temporada vaig perdre als penals, que és una qüestió de mala sort, i la temporada passada vaig perdre d’una manera que tothom recorda. Aquesta espero guanyar-la, tot i que vam perdre el primer partit amb un gol en fora de joc. Espero que aquesta vegada passem, perquè aquests jugadors s’ho mereixen”, va indicar el tècnic portuguès de l’equip blanc.
De la seva banda, Jupp Heynckes continua convençut que el seu equip estarà a la final de Munic. “Tinc jugadors amb més de 100 partits internacionals, no s’impressionaran per l’ambient del Bernabéu. El clima d’aquest estadi és fantàstic, però no s’impressionaran.”

El Club Vòlei Andorra, un cop finalitzada la temporada té molta feina fosca als despatxos, i l’entitat presidida per Nacho Maset, que compta com a alma mater amb Lluís Hillaire, ja ha començat a moure fils. El primer d’ells va fer una petició de suport econòmic a Andorra Turisme i fa poc va rebre la resposta de la societat que no va ser l’esperada. “No entrem dins de la seva manera de fer perquè la promoció exterior no és la que ells volen. Sense un retorn directe a Andor­ra”, va explicar el tècnic del CV?Andorra, Lluís Hillaire. Per tant, el segon objectiu del club s’està treballant des de fa dies i s’està buscant tancar alguns patrocinadors privats. “Com va? Estem esperant una resposta. De moment, no ens han dit res. Hem parlat amb sis  patrocinadors i no tenim res.”
El curs passat, a la Superlliga 2 el pressupost del club va ser de 120.000 euros –la subvenció de Govern va ser de 108.000, amb la rebaixa del 10%–. Des del club s’intentarà arribar a tenir 75.000 euros més, que és la quantitat que ells pronostiquen per poder inscriure’s a Superlliga. “Com a data límit per reunir aquests calés ens posem la primera setmana de juny, si no reunim aquesta xifra o aproximada ja veurem què fem”, va indicar Hillaire. La inscripció per jugar a la Superlliga la temporada passada va ser de 6.000 euros i els clubs preveuen que la       data límit serà a mitjan o final de juny.

FEV i Superlliga 2 s’uniran
El plantejament de la Federació Espanyola de Vòlei sembla que és clar, però tot està en estat embrionari. L’objectiu de l’ens serà unir la FEV i la Superlliga 2 i crear dos grups. “Els desplaçaments d’aquesta categoria són molt més cars, ja que a Superlliga es viatja a ciutats com Sòria –on milita l’andorrà Xavi Folguera–, Saragossa, Terol, Castelló, Eivissa o Almoradí. Són set equips que es troben molt a prop”, va dir Hillaire, que està igual d’il·lusionat que els jugadors. “Ells s’ho mereixen i volen estirar més la seva carrera.”

Reforçar i convèncer

La plantilla actual, il·lusionada

Alguns són molt veterans i d’altres són joves amb molta projecció. La plantilla que dirigeix Lluís Hillaire va assolir l’ascens amb jugadors com el lliure José García, també del millor receptor punta de la categoria, el brasiler Geni da Silva o de Javi Borrego i Héctor García. També estan els joves David Castillo, Iván Lanza, Erik Olivera o Christian Salvador. “Si em fa il·lusió jugar a Superlliga? Clar! Això sí, necessitem una sèrie de reforços i una estructura d’equip. Això té uns costos i si no trobem els patrocinadors millor ens quedem on som. Hem viscut en anteriors èpoques del club i les hem vist de tots els colors. No hem de sortir per sortir”, va dir José García.

El Club Vòlei Andorra, un cop finalitzada la temporada té molta feina fosca als despatxos, i l’entitat presidida per Nacho Maset, que compta com a alma mater amb Lluís Hillaire, ja ha començat a moure fils. El primer d’ells va fer una petició de suport econòmic a Andorra Turisme i fa poc va rebre la resposta de la societat que no va ser l’esperada. “No entrem dins de la seva manera de fer perquè la promoció exterior no és la que ells volen. Sense un retorn directe a Andor­ra”, va explicar el tècnic del CV?Andorra, Lluís Hillaire. Per tant, el segon objectiu del club s’està treballant des de fa dies i s’està buscant tancar alguns patrocinadors privats. “Com va? Estem esperant una resposta. De moment, no ens han dit res. Hem parlat amb sis  patrocinadors i no tenim res.”
El curs passat, a la Superlliga 2 el pressupost del club va ser de 120.000 euros –la subvenció de Govern va ser de 108.000, amb la rebaixa del 10%–. Des del club s’intentarà arribar a tenir 75.000 euros més, que és la quantitat que ells pronostiquen per poder inscriure’s a Superlliga. “Com a data límit per reunir aquests calés ens posem la primera setmana de juny, si no reunim aquesta xifra o aproximada ja veurem què fem”, va indicar Hillaire. La inscripció per jugar a la Superlliga la temporada passada va ser de 6.000 euros i els clubs preveuen que la       data límit serà a mitjan o final de juny.

FEV i Superlliga 2 s’uniran
El plantejament de la Federació Espanyola de Vòlei sembla que és clar, però tot està en estat embrionari. L’objectiu de l’ens serà unir la FEV i la Superlliga 2 i crear dos grups. “Els desplaçaments d’aquesta categoria són molt més cars, ja que a Superlliga es viatja a ciutats com Sòria –on milita l’andorrà Xavi Folguera–, Saragossa, Terol, Castelló, Eivissa o Almoradí. Són set equips que es troben molt a prop”, va dir Hillaire, que està igual d’il·lusionat que els jugadors. “Ells s’ho mereixen i volen estirar més la seva carrera.”

Reforçar i convèncer

La plantilla actual, il·lusionada

Alguns són molt veterans i d’altres són joves amb molta projecció. La plantilla que dirigeix Lluís Hillaire va assolir l’ascens amb jugadors com el lliure José García, també del millor receptor punta de la categoria, el brasiler Geni da Silva o de Javi Borrego i Héctor García. També estan els joves David Castillo, Iván Lanza, Erik Olivera o Christian Salvador. “Si em fa il·lusió jugar a Superlliga? Clar! Això sí, necessitem una sèrie de reforços i una estructura d’equip. Això té uns costos i si no trobem els patrocinadors millor ens quedem on som. Hem viscut en anteriors èpoques del club i les hem vist de tots els colors. No hem de sortir per sortir”, va dir José García.

I, sobretot, Cage, el creador de la música aleatòria i de tècniques com el piano preparat. A qui avui l’Institut de Música recorda, en el centenari del seu naixement, amb una doble proposta al Centre de Congressos: conferència a càrrec de Dupuy i concert, amb el pianista i alumnes del centre.

La música contemporània segueix sent una assignatura pendent?
Per al públic, no. Per a l’ensenyament, sí.

Per què?
És una qüestió estructural en la programació de l’educació musical. I encara que alguns professors hi estiguin interessats, la majoria no. A més, les escoles de música funcionen de forma diferent a les d’arts plàstiques, per exemple, on de seguida s’anima els alumnes a crear, a expressar-se. Aquí exigim a l’alumne que s’empassi tot el que se li imposa. I comencem pels compositors hiperclàssics. Per què no comencem per la sensibilitat actual?

El programa d’avui depara sorpreses.
Hi haurà peces com Imaginary landscape, on una dotzena d’alumnes dirigits per mi interpretaran una obra escrita per a dotze ràdios, una per a cada dos intèrprets: un busca les freqüències i l’altre controla el volum. Les ràdios són els instruments de l’orquestra. Tot i que serà una mica diferent a com va ser el dia de l’estrena, perquè havien treballat amb aparells antics, d’ona curta, i aquí no n’hi ha, però serà un apropament interessant.

..?
Tot plegat significa que per a Cage no importa l’instrument, l’instrument noble, és a dir, els que coneixem, perquè opinava que es pot fer música amb tot i que qualsevol pot fer música. En aquest cas, les ràdios són generadores de so. I a més expliquen una història: quan capten les ones se sent música, veus, xiulets, es crea de manera espontània un univers particular per al públic present.

Vostè va apostar pels compositors contemporanis, per la música més compromesa. Per què va triar el camí difícil?
Vaig fer els estudis musicals a París i vaig tenir la sort de sortir d’una família que estava en contacte permanent amb les arts en general. Anava a tres i quatre concerts per setmana amb la meva mare, des dels cinc o sis anys, i teníem amics entre els compositors que avui  són famosos, així que sempre he estat en contacte amb aquest món de la creativitat, musical i en altres disciplines. Així que trobo que era el meu camí, com a intèrpret, estrenar obres que acabaven de ser escrites. És una forma de nodrir-me dels altres, de conèixer estètiques noves, de sorprendre’m. Ha estat un camí més difícil? Ha estat un altre camí, una altra forma d’estar a la música.

Parli’ns de la seva relació amb John Cage, que va escriure obres per a vostè.
El vaig veure l’últim cop el 1991, un any abans de la seva mort. Vaig tocar la integral amb ell i Merce Cunningham. Ja abans havia participat amb ell i la companyia de dansa de Cunningham en diversos happenings. Teníem una relació fantàstica, sempre sorprenia, impressionava per la generositat, per com compartia idees. En aquesta última època s’interessava pels ritmes flamencs. I era, a més, un pensador, un filòsof. Va ser una figura emblemàtica per a una generació, mai no va ser un hip­py, però sí que va connectar amb aquelles històries per la pau.

Vostè ha experimentat molt amb el piano.
En la música clàssica, l’únic que s’havia fet servir del piano era el teclat. Els compositors han buscat ampliar-ho. Hi ha també una caixa de ressonància, i unes cordes, com en una arpa [S’aixeca i toca directament sobre les cordes]. Veu? Es poden generar quantitat de sons. I fer percussions [colpeja sobre la caixa]. I miri el que va fer Bruno Maderna: [deixa caure de cop la tapa del teclat, que després del cop segueix ressonant].

Canviant de terç: com veu vostè l’ambient musical al país?
Hi ha una temporada de música i dansa que fa una tasca important. I l’escola, amb molts alumnes interessats. I concerts puntuals d’interès.

I una orquestra nacional en hores baixes.
És una llàstima, pel que m’han explicat. Obeeix a les circumstàncies, ja no hi ha les mateixes possibilitats que abans. Però els havia escoltat, i molt bé. Penso que hauria de tenir una temporada fixa, amb músics professionals. És important per a un país tenir una orquestra.