Fa un mes, en la presentació dels pressupostos generals, s’havia descartat l’augment de la taxa sobre el consum per a enguany, i ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anunciar les noves mesures per a l’any vinent; però no va indicar en quin percentatge augmentaria l’IVA ni els impostos indirectes com el del tabac, l’alcohol o la gasolina. “El que hem plantejat és reduir les càrregues i la imposició sobre el treball i incrementar la imposició del consum, amb un augment net de la recaptació que estaria al voltant dels 8.000 euros”, va comentar De Guindos en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
El ministre també va assenyalar que “el problema de l’elevació dels impostos indirectes en entorns depressius és que accelera la caiguda, per això es fa el 2013”. Elena Valenciano, la vicesecretària general del PSOE, va lamentar que l’executiu de Rajoy “l’únic que ha fet és incomplir tot el que va dir que faria quan va arribar al govern”, que el que fa és “tremendament lesiu”, i va considerar que la campanya electoral del PP va ser “un gran frau”.  

Xifres de l'atur
El nombre d’aturats a Espanya va augmentar durant el primer trimestre del 2012 en 365.900 persones, fins a situar-se en els  5.639.500, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. En percentatge, la desocupació arriba al 24,4 per cent de la població activa, amb un augment d’1,59 punts; una marca total que no es veia des del 1994. Des del govern espanyol es preveu que durant aquest any s’arribi al 25 per cent, i que al vinent es rebaixi la xifra fins al 24,2. La comunitat autònoma que va registrar una major pujada dels desocupats va ser Andalusia, amb 81.100 aturats més, seguida per Catalunya amb 61.500. D’altra banda, el nombre de llars amb tots els integrants sense feina es va incrementar en 153.400, fins arribar als 1.728.400. Els secretaris generals d’UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, van apuntar que la destrucció de l’ocupació “és deguda a la reforma laboral, que va entrar en vigor fa un mes i mig i ja es posa en evidència”.

LA BORSA RESISTEIX LA BAIXADA DE NOTA D'STANDARD & POOR'S

La borsa espanyola va tenir una jornada positiva tot i la rebaixa de dos esglaons en la nota del deute sobirà que va realitzar l’agència de qualificació Standard?& Poor’s, des d’A a BBB+. L’IBEX-35 va pujar un 1,69 per cent i va acabar divendres amb 7.145 punts. Es trencava una tendència de cinc setmanes amb descensos. La primera reacció a la caiguda de dos punts de la nota del deute va ser negativa. A l’inici de la sessió es perdia el 2,65 per cent, fins arribar als 6.840 punts, a prop del mínim de l’any que ja s’havia marcat durant aquesta setmana. Però la borsa de Madrid va aprofitar l’alça d’altres parquets europeus. Per exemple, Milà va guanyar l’1,85 per cent; París, l’1,14; Frankfurt, el 0,91; Londres, el 0,41; i l’índex Euro Stoxx, el 0,92.
De la seva banda, la prima de risc espanyola va superar al començament del dia els 435 punts, amb un interès per als bons a deu anys que va vorejar el 6 per cent (5,97). Finalment, la prima, la diferència amb la rendibilitat dels bons alemanys, es va situar en els 418 punts.
El govern espanyol va criticar la decisió d’Standard & Poor’s, en considerar que “no reconeix la totalitat de l’ajustament que es realitzarà”, va explicar el secretari d’Estat d’Economia, Fernando Jiménez Latorre. L’agència de qualificació havia indicat que “el sistema bancari espa-nyol ha augmentat bruscament la dependència de les fonts de finançament oficial”. Des de la Comissió Europea i l’executiu alemany van arribar mostres de suport a l’executiu espanyol, amb la “confiança” en les mesures adoptades i en què complirà amb les obligacions.

Amb aquests objectius ha nascut Stop Accidents a Andorra, que tot just comença a fer feina.

Quins són els projectes imminents de l’associació?
Volem, cap al curs que ve, cap al setembre o així, portar el road show aquí a Andorra, que és un espectacle de prevenció, de seguretat vial, que està destinat als joves de 16 a 20 anys, que són una població de risc. També tenim intenció de convidar Bartolomé Vargas, fiscal de seguretat vial a Espanya, que s’ha ofert a ajudar-nos en tot el que faci falta. La idea és que ofereixi una conferència i convidar tot el col·lectiu judicial. Si ell veu els barems que tenim aquí, al codi de circulació, al·lucinarà. Encara que sé que hi ha una comissió que està treballant per millorar-ho. I després assessorar les persones que vinguin, que ens truquin, les víctimes, ajudar-los en el que podem.

Arran de la presentació de l’associació ja hi ha alguna persona que s’ha posat en contacte amb vosaltres?
De moment ho ha fet una persona. També som una població petita. Però hi ha molta feina per fer perquè canviïn les coses. A nivell legislatiu hi ha moltes mancances per equiparar-nos als països que tenim al voltant.

Què s’ha de canviar?
Les sancions són irrisòries, les penes, les indemnitzacions. Els barems que hi han aquí són simbòlics, i si tens una minusvalidesa ja pots tenir diners. Que es reconeguin els drets de les víctimes dels accidents de trànsit, això seria fantàstic.

Les pensions per discapacitat són molt baixes?
Jo estic treballant. Sóc protetista dental i jo no em puc dedicar a la meva feina, però a mi la meva empresa m’ha recol·locat. Sí, estic fent una feina que no és la meva, però estic treballant. A mi m’han tractat molt bé, però no tothom és com ells. I les pensions, doncs també van en funció del temps que fa que cotitzes. S’haurien de millorar moltes            coses. A més, després per culpa dels abusos paguem justos per pecadors.

L’impuls de l’associació va estar motivat per totes aquestes mancances?
Jo vaig patir un accident de trànsit i el vaig tenir a Espanya i vaig contactar amb Stop Accidentes España. Vaig arribar aquí i em vaig trobar tan sola a nivell administratiu... jo els ho explicava i no s’ho creien. I em van donar suport per moure’m, per fer una associació a Andorra i poder ajudar molta gent i la meva motivació va ser aquesta. Jo ja ho tinc resolt, però només si puc evitar el patiment a algú, el meu temps i tot el que estic fent considero que ja està ben invertit.

Posi’m un exemple del que s’ha de canviar en l’àmbit legislatiu.
Jo entenc que hi ha feina, però s’haurien de canviar diverses coses a nivell legislatiu. No pot ser que per no portar el cinturó la multa siguin 18 euros, que són dos menús. Com pot ser? Hi haurà gent que dirà que per exemple a Espanya és afany recaptador, i potser sí que ho és, però està demostrat que la sinistralitat a la xarxa ha baixat i és molt trist que t’hagin de tocar la butxaca per respectar les normes, és trist però és així. Les persones pensem que mai ens pot tocar a nosaltres, però és que tots anem en cotxe cada dia i tots hi estem exposats.

L’associació demanarà participar en els canvis legislatius, donar el seu parer?
Evidentment, demanarem que ens escoltin i col·laborar en tot el que puguem.

Creu que introduir el carnet per punts a Andorra també seria una eina útil?
Sí. Jo he fet xerrades als infractors a través del RACC. Els han retirat els punts i t’escolten. N’hi haurà de reincidents, però segurament hi haurà gent que s’haurà recordat de mi o d’una altra persona quan hagi tornat a pujar al cotxe. El tema econòmic funciona i              la consciència... jo sempre dic que si de tots amb els quals he parlat en puc salvar un el meu temps ja està ben invertit. Ana María Campo, que és la impulsora d’Stop Accidentes a Espanya, sempre ho diu, un cotxe és un arma de matar.

Considera que hi ha una certa impunitat?
Aquesta és una opinió personal,  però sí. Si hi ha un accident i es mor una persona, és una vida i per a mi no té preu. S’ha de saber que si beus no pots conduir. I si beus, agafa un taxi, perquè no ens haguem de lamentar després. No s’és suficientment conscient per pensar que et pots fer mal o pots fer mal algú.

Amb quin suport compteu per atendre les víctimes?
Tenim un advocat perquè assessori les víctimes i també tenim un conveni amb el Col·legi de Psicòlegs perquè les puguin ajudar, que tinguin un suport psicoemocional. I el que nosaltres bonament els puguem ajudar, evidentment.

La mesura té una incidència directa a Andorra. La Caixa Andor­rana de Seguretat Social (CASS) deixarà de finançar els mateixos fàrmacs. Per què? Perquè la CASS abona als seus assegurats exactament els mateixos medicaments que les seguretats socials veïnes (l’espanyola i també la francesa)  cobreixen als seus beneficiaris, així que quan alguns fàrmacs desapareguin del llistat de reemborsats per part de l’administració espanyola també desapareixeran entre els reemborsats per la CASS.
La directora de la parapública, Joaquima Sol, va explicar que el sistema funciona d’aquesta manera perquè “a la Seguretat Social no tenim una política farmacèutica com tenen els països veïns, costaria més tota l’estructura que el que finalment aportaria”. Per això, la política que s’ha seguit històricament “és finançar el mateix que els veïns” i, per tant, les decisions que puguin prendre les administracions respectives incideixen directament a Andorra. En aquest cas, va reconèixer que els medicaments espanyols que surtin del sistema de finançament públic també deixaran de ser abonats per la CASS. Això sí, va precisar que “en un medicament que deixa de pagar Espanya però que continua pagant França s’abonarà el francès”.

Els medicaments, una incògnita
Ara per ara es desconeix el llistat de fàrmacs que deixaran de ser finançats. S’apunten, però, algunes possibilitats. El que diu el reial decret espanyol, publicat al Butlletí Oficial dimarts i en vigor des del mateix dia, és que deixaran de ser abonats, entre d’altres, aquells que tenen un fàrmac equivalent que es ven sense recepta amb el qual comparteix “principi actiu i dosi”. Els mitjans de comunicació espanyols han apuntat aquests darrers dies algunes possibilitats, citant fonts del sector farmacèutic. Per exemple, mucolítics, analgèsics o laxants, fàrmacs que es consideren barats i dedicats a combatre símptomes d’escassa gravetat. No obstant això, les mateixes fonts també apuntaven que poden ser medicaments amb un doble ús, per a símptomes lleus però també per patologies de més gravetat. Si és que es dispensen per al tractament de malalties cròniques (per exemple, analgèsics per a una artritis) ja no haurien de sortir del sistema de finançament públic.
El llistat probablement sortirà de la negociació entre el ministeri de Sanitat espanyol i el sector farmacèutic. L’executiu veí preveu que s’estalviïn amb els canvis aplicats en la cobertura de fàrmacs –a banda de deixar d’abonar alguns medicaments també es reduiran els percentatges de reemborsament en funció del nivell de renda del pacient– uns 3.000 milions d’euros dels 15.000 que es dediquen anualment a aquesta partida.

Les bases de dades
Joaquima Sol va explicar que la CASS disposa de bases de dades connectades als dos països veïns que s’actualitzen diàriament i que serveixen per poder aplicar canvis com aquests, la desaparició d’alguns fàrmacs del finançament públic. Fonts del Col·legi de Farmacèutics van apuntar ahir al matí que aquesta afectació de la retallada espanyola era més que previsible: “No tenim política pròpia, anem a remolc, i si Espanya decideix treure medicaments aquí afectarà.”

UN PLA PROPI QUE ENCARA S'ESTÀ TREBALLANT

El ministeri de Salut té un pla propi d’estalvi de la despesa farmacèutica que encara, però, s’està treballant. I és que la Llei de mesures urgents de la Seguretat Social que es va aprovar a final del mes de desembre passat ja obre la porta que el reemborsament de fàrmacs es modifiqui. Ara mateix, la Seguretat Social abona, de manera genèrica, el 75% del preu del fàrmac que recepta un facultatiu. La llei estipula que aquest reemborsament pot baixar fins al 30% del preu. Però encara no s’ha definit quins són els medicaments als quals s’aplicarà aquesta rebaixa del percentatge de reemborsament. Al seu dia, el ministeri de Salut va precisar que aquesta decisió es prendria sobre la base de característiques com ara el valor terapèutic del fàrmac i que, per exemple, aquells productes dedicats a símptomes més lleus serien susceptibles d’entrar en la rebaixa del percentatge d’abonament. La directora de la CASS va dir que aquests canvis encara s’estan treballant.

La reducció dels guanys, segons el comunicat de l’entitat financera, passa per la disminució de l’activitat econòmica i la mala situació dels mercats internacionals. La reducció del volum de negoci que estan experimentant la major part del sectors econòmics nacionals han derivat en un menor nivell d’activitat bancària. A escala global el comportament dels productes       financers va ser complicat en molts aspectes.
Tot i la reducció dels revinguts MoraBanc qualifica l’exercici passat com a “satisfactori”, especialment perquè ha millorat la ràtio de solvència (fins al 29,7%) fet que el converteix en una de les entitats més solvents del món, segons va qualificar la revista The Banker, que va destacar l’entitat com la millor d’Andorra durant el 2011. Un altre dels aspectes destacats del balanç de l’any passat és l’increment del nombre de treballadors, que ha pujat de forma significativa. Dels 294 del 2010 es va passar als 309, una quinzena més. D’oficines se’n va comptabilitzar una menys. A nivell de ràtios també ha escalat el d’eficiència. Pràcticament cinc punts per superar ja el 40%.

Canvi de marca
Un dels elements que va marcar l’any passat MoraBanc va ser el canvi de marca. L’històric Banc Internacional Banca Mora va donar pas a un nom que pretén combinar la forma “de fer banca tradicional amb un projecte amb voluntat d’expansió”. Quant a proposta social l’entitat considera que l’any 2011 es va consolidar el patrocini de la Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella com a pal de paller cultural. En aquest certamen es va passar del simple patrocini a l’assumpció de l’organització dels esdeveniments.
A nivell numèric cal destacar dues xifres importants. L’increment dels actius totals que arriben als 2.368 milions d’euros i els recursos propis, que se situen en 269 milions. Respecte als dipòsits dels clients la situació és pràcticament idèntica a la del 2010, amb un descens gairebé imperceptible. Els dipòsits es troben en 1.850 milions d’euros. En la carta dels presidents inclosa en la memòria de l’any passat Francesc Mora i Jordi Mora destaquen l’altíssima solvència de l’entitat, que pràcticament triplica els percentatges exigits pel supervisor, molt per sobre de la mitjana de la majoria d’entitats financeres. Recorden que Moodys va qualificar MoraBanc amb un A2 “la millor de la plaça andorrana”. Consideren que la situació financera permet encarar els reptes de diversificació i internacionalització en què s’està immers.
El model és Mora Wealth Management, la gestora de patrimonis del grup, que està present a Suïssa i els Estats Units. Les gestores van assolir durant l’exercici corresponent al 2011 un creixement d’activitat superior al quaranta per cent.

"FONAMENT SÒLID I GESTIÓ PRUDENT"

Dins de la valoració de l’exercici inclosa en la memòria de l’any passat, Francesc Mora (president de MoraBanc grup SA) destaca que l’entitat “es troba en una posició de solvència i de referència i posa de manifest una manera de fer basada en uns fonaments sòlids i una gestió prudent”. Jordi Mora (president de MoraBanc SAU) destaca el guardó de The Banker a millor entitat andorrana del 2011 “com un reconeixement al nostre recorregut, a la nostra visió d’empresa i a les nostres decisions”. L’entitat ha aconseguit la distinció de la prestigiosa revista financera dues vegades els últims tres anys.

Tal com informa el Govern en un comunicat, el ministre Saboya ha traslladat a la seva homòloga la voluntat d’Andorra d’aprofundir en la relació amb la Unió Europea, que té com a base l’informe elaborat per la presidència hongaresa. Saboya ha reiterat l’interès per crear un nou marc institucional per als petits estats europeus en vistes a una progressiva integració al mercat interior tot i respectant les seves particularitats.
D'altra banda, les dues parts han coincidit en la conveniència d’intercanviar experiències a través del treball de delegacions tècniques bilaterals. Saboya considera que per Andorra pot ser molt enriquidora l’experiència d’adaptació d’un estat com Xipre a la realitat europea fins a la plena integració. Igualment ha subratllat l’interès de compartir els respectius processos d’obertura i diversificació econòmica i les respectives polítiques turístiques. En el marc del procés d’obertura econòmica, Andorra ha manifestat la voluntat d’establir un conveni de no doble imposició amb Xipre.
El ministre d’Afers Exteriors, que ha estat acompanyat per la directora d’Afers Multilaterals i Cooperació, Gemma Cano, s’ha reunit també amb el ministre de Comerç, Indústria i Turisme de Xipre, Neoklis Sylikiotis, i el president de la Cambra de Representants de Xipre, Yiannakis Omirou.

En quin nivell de glamur està Andorra?
Estem al nivell mitjà.

Què falla?
Crec que no tenim temps de ser glamurosos. Com a Catalunya, no tenim aquesta idea d’arreglar-nos per anar a un sopar i tampoc hi ha possibilitats per poder-ho fer. Aquí, quan es tanca tot a les vuit anem cap a casa, no anem a prendre una copa de vi, per exemple. I quan fas això crees un cercle glamurós.

Andorra és un espai difícil per a dissenyadors com vostè per obrir-se camí?
Aquí costa molt, però a poc a poc et vas fent el teu camí. Jo em presento com a andorrà, i això dóna molt rotllo. I hi ha moltes celebrities que porten roba meva.

Digui, digui...
Genoveva Casanova, Olivia de Borbó... També vaig fer un vestit per al casament de la duquessa d’Alba, que ja té un quadre meu al palau.

No hi ha molt de divinisme en aquest món que es mou?
Des de fora sembla que sí, però quan hi ets... tampoc és tant. Després la gent és molt maca, vas a les festes i xerres del que podem xerrar tu i jo en el dia a dia.

Com veu l’estilisme de la classe política del país?
Els falta un bon relooking. Pel que ha de ser un polític, van seriosos, però han d’anar més monos.

Un consell?
Encara que vagin amb vestit fosc, cal buscar el punt aquest entre el clàssic i l’actual. Tenim tendència a pecar de clàssic, i als polítics d’aquí els fa falta aquest punt, sobretot amb corbates mones. I sabates, que són superimportants.

Per vestir bé cal rascar-se la butxaca?
Crec que no. El que cal és tenir el teu estil ben definit i sobretot saber-ho portar i fer-ho supersegur, perquè és el look que a tu t’agrada i vols dur, no el que et fan dur. I quan vas així... com si vols anar amb una flor al cap.

Necessito un ‘look’ imprescindible per a aquest estiu.
Un vestit dels anys 50 amb un color molt pastel –com turquesa claret, verd aigua o rosa pal– càrdigan, bossa clàssica però de color viu i sandàlies de taló. Ideal.

I ja que hi som... per a noi?
Camisa blanca, uns pantalons xinesos beix, mocassí d’ant claret, blazer blau marí, mocador i pajarita. Moníssim.

Una mica ‘pijo’, no?
No, és ideal. (riu)

En temps de crisi hem d’optar pel reciclatge?
En temps de crisi és ideal comprar-se bàsics i combinar-ho amb peces superespecials que puguis combinar tant per vestir com per a diari. I importantíssim: complements. És brutal.

El ‘look ochentero’ torna. No està horroritzat?
Torna tot. Ara es porten molt els 80, però també els 50, els 60... és saber agafar el millor de cadascun. Trobo espantós anar tot dels 80, però agafar alguna cosa, sí, per trobar-li el rotllo.

Una mesura desesperada per arrencar el “sí” al tècnic de Santpedor. Tot indica que Pep Guardiola donarà avui una resposta a Sandro Rosell, després se la comunicarà al vestidor i tot seguit farà una roda de premsa per fer-ho públic. Hi ha arguments que situen Guardiola a prop de dir el “sí”, com ara el disseny de la pretemporada, on no hi haurà gira i els recents fracassos en la lliga i la Lliga de Campions, que conviden a no abandonar la nau blaugrana en el moment més delicat d’aquests últims quatre anys. Tot i així, altres dades apunten a la sortida del tècnic, entre les quals el retard en la seva resposta, el fet que hagi defensat que la permanència d’un entrenador en un club ha de ser limitada, els problemes de salut pels quals va travessar el seu segon, Tito Vilanova, i els profunds reajustaments que exigeix la plantilla.
Durant quatre hores Sandro Rosell, Pep Guardiola, el director esportiu del Barça, Andoni Zubizar­reta, i el representant del tècnic, Josep Maria Orobitg, van tractar la possible continuïtat i han deixat caure que el tècnic havia decidit abandonar l’equip aquest any, tot i que ho volia fer amb algun dels grans títols als quals aquesta temporada ja no aspira, tot i que la lliga no està decidida matemàticament. El Barça torna avui als entrenaments per preparar el partit de diumenge a dos quarts de deu del vespre contra el Rayo Vallecano a Vallecas. Es parlen com a possibles candidats per substituir Pep Guardiola: Marcelo Bielsa (Athletic de Bilbao), Laurent Blanc (selecció francesa) i Ernesto Valverde (Olympiakos).

RAMOS ES VA MOSTRAR DOLGUT PEL PENAL FALLAT

El lateral andalús del Reial Madrid, Sergio Ramos, va reconèixer que “moments com el del penal fallat fan molt de mal”, després que l’equip blanc quedés eliminat de la Lliga de Campions després de caure contra el Bayern de Munic en el Bernabéu a la tanda de penals. “Hi ha sentiments majors, com l’orgull de deixar-se l’ànima per una samarreta com aquesta i tenir un equip, un cos tècnic i una afició com la que tenim. Junts a per la Lliga!”, va dir.