Un indicador en què es van notar els problemes d’Espanya va ser la prima de risc del deute a deu anys, el sobrecost que exigeixen els inversors per comprar aquests bons en comptes dels alemanys. Ahir va arribar als 335 punts bàsics, el màxim històric des de la creació de l’euro. Divendres passat s’havia tancat en 284 punts, però ha augmentat per la desconfiança en els països perifèrics. Amb la pujada de la prima de risc també va augmentar la rendibilitat que havien d’oferir els títols espanyols, des del 5,264 per cent de divendres fins al 6,03 d’ahir. Des del 1997 no se superava la xifra del 6 per cent, mentre que la rendibilitat dels bons alemanys va baixar fins al 2,62 per cent.
Al mateix temps, la borsa espanyola va patir una important davallada. L’IBEX-35 va caure un 2,69 per cent, la segona marca més important de l’any, i es va situar en els 9.670,6 punts. Hi va haver un moment que perdia el 3,5 per cent. Per a l’analista d’IG Markets Daniel Pingarrón, la causa estaria en les notícies negatives procedents d’Itàlia, on s’especula que les entitats financeres no superaran els testos d’estrès que es publicaran divendres vinent, i que això ha contagiat Espanya. També hi ha inseguretat sobre les finances del país transalpí, que ha vist com l’endeutament públic ha superat el 120 per cent del PIB.
SITUACIÓ A ITÀLIA
La prima de risc d’Itàlia a deu anys va arribar als 300 punts bàsics, també un rècord. Durant la jornada d’ahir, l’indicador va augmentar uns 40 punts, i a prop de l’hora del tancament de la borsa de Milà, aquesta registrava una forta caiguda. El selectiu FTSE MIB va baixar en un 4,24 per cent, fins als 18.985,83 punts. L’índex general FTSE Itàlia All-Share també es desplomava un 4,08 per cent. Aquestes dades van ser encara pitjors que la darrera sessió de la setmana passada, coneguda ja com a divendres negre, en què el selectiu va acabar amb una pèrdua del 3,5 per cent.
La cancellera alemanya, Angela Merker, va afirmar que Itàlia ha de demostrar que porta a terme les reformes pressupostàries necessàries per restaurar la confiança en la zona euro, i que té “plena confiança” que el govern italià ho farà bé.
Sense solucions a la UE
Ahir va tenir lloc una reunió extraordinària de dirigents d’institucions de la Unió Europea, convocats pel president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, per tractar la crisi del deute a la zona euro, i va acabar sense donar resultat. Van Rompuy té previst reunir-se avui amb Zapatero i el rei Joan Carles, en una trobada programada des de fa setmanes segons l’executiu espanyol.
D’altra banda, els ministres d’Economia continuen amb postures enfrontades sobre la contribució dels bancs al segon rescat de Grècia. Aquestes discrepàncies retardaran una decisió probablement fins al setembre. Alemanya i els Països Baixos van demanar que la participació del servei privat sigui “substancial”.
BARAK OBAMA DIUI QUE EL PAÍS SEGUIRÀ PAGANT ELS DEUTES
El president dels Estats Units, Barack Obama, va assegurar ahir que el país “mai no ha deixat ni deixarà de pagar els seus deutes”, i va indicar que es reunirà “cada dia que sigui necessari” amb els dirigents del congrés fins que es trobi una solució en el tema de la reducció del dèficit i l’augment del sostre del deute dels EUA. El departament del Tresor va indicar que el país passarà el 2 d’agost el màxim de l’endeutament autoritzat pel congrés, de 14,29 bilions de dòlars, i hi ha obert un debat sobre el dèficit pressupostari, que enguany arribarà als 1,2 bilions. “Un acord necessitarà que tant demòcrates com republicans cedeixin una mica en els que han estat els seus principis intocables, des dels impostos fins als programes socials”, va afirmar Obama.