El repartiment de les paperetes vàlides (1.271) va ser clarament favorable al que durant els darrers cinc anys ha estat president de França i copríncep d’Andorra, Nicolas Sarkozy. El líder de la Unió per un Moviment Popular (UMP) va obtenir 854 vots, un 67,03% del total, el doble dels que va aconseguir qui el succeirà en el càrrec, François Hollande. L’aspirant socialista va rebre el suport de 419 electors, el 32,97%.
Es tracta d’un resultat pràcticament calcat al que Sarkozy va obtenir al Principat ara fa cinc anys. Llavors va vèncer amb la mateixa contundència Ségolène Royal, la llavors candidata socialista. El líder conservador va rebre 980 suports i Royal, 420. La gran diferència és que els residents gals a Andorra van votar llavors d’acord amb els aires que es respiraven a l’Estat veí del nord. Aquest cop ha estat al revés.
La participació electoral (del 49,4%) va estar una mica per sobre de la de la primera volta, quan van votar 1.216 persones (un 45,5% del total). Per col·legis, a Andorra la Vella van votar 847 persones de les 1.673 inscrites i, al Pas de la Casa, 441 d’un cens de 1.003. Aquestes són les primeres eleccions en què s’organitzen dos col·legis electorals per facilitar el dret de vot dels residents que viuen al poble encampadà. A diferència de la primera volta,   tot­hom tenia clar ahir on havia de votar. Fa dues setmanes alguns votants van acudir per error a l’ambaixada francesa quan en realitat havien de dipositar la papereta al Pas. La jornada va trans-cór­rer sense incidències.

El comiat de l’ambaixador
Un cop culminat el procés electoral, hi ha canvi d’inquilí a l’ambaixada gal·la. Jean-Pierre Berçot s’acomiada aquesta mateixa setmana de les autoritats. El substituirà Naïr Kedadouche, que arribarà al país els propers dies.

PETITES CUES A L'AMBAIXADA AMB UNS RESIDENTS AMB CONSCIÈNCIA DE 'VOTAR DOBLE'

Estaven cridats a les urnes 2.674 residents francesos i els que van votar a la ubicada a l’ambaixada francesa (1.672 electors estaven inscrits) van haver de patir petites cues, tot i que no tan llargues com en eleccions passades. A la majoria no els importava. “El nostre deure és votar i tenim la sort de poder fer-ho vivint a l’estranger”, va assenyalar ahir Alex Hasse, que va recordar que les presidencials “són eleccions molt importants per als que vivim a Andorra, ja que també escollim el Copríncep del país que ens acull, i ho tinc en compte quan voto”. També pensa el seu vot en sentit francès i andorrà la resident Karen Gaucher, en “ser conscient del que representa per al meu país que el president sigui Copríncep, però crec que Andor­ra hauria de ser totalment independent i no tenir aquesta figura”. També hi ha qui no té en compte que escull el Copríncep a l’hora de votar. És el cas de Jean-Luc Fournier, qui assegura que sobretot es fixa en la política francesa per decidir el seu vot. “Sóc francès i tinc la responsabilitat de votar, i més en aquestes eleccions tenint en compte com està socialment el meu país.”
Tots el residents enquestats ahir van coincidir que no és igual seguir la campanya electoral des de l’estranger que des de França. “La podem seguir per la televisió, però no es viu igual que amb la teva ciutat plena de cartells i podent assistir a mítings”, va dir Sandrine Boinet. Pierrette Aragoulier tenia una opinió similar. “Mirar la televisió no és el mateix que ser a França.”

ANÀLISI

Òscar Ribas, Excap de Govern

Importa la personalitat

L’important en un Copríncep és la personalitat més que no pas que sigui de dretes o d’esquerres. El millor copríncep francès que jo he conegut va ser François Mitterrand. Es tracta que s’interessi pel país i ens ajudi sobretot en les relacions internacionals, especialment amb la Unió Europea. Sarkozy ha fet una tasca molt important, ha estat al nostre costat i esperem que el copríncep Hollande segueixi la mateixa línia. El resultat a França s’ha de llegir com a la resta de països on els governs que han gestionat la crisi han perdut les eleccions.

Marc Forné, Excap de Govern

Afecta poc a Andorra

El triomf d’un o altre candidat, en realitat, no afecta gaire Andorra perquè a la història hi ha hagut grans Coprínceps que han estat de tots els colors polítics. Nosaltres no l’elegim. Estic segur que els equips de treball del nou Copríncep tindran perfectament al dia els dossiers sobre Andorra. El gabinet de Toni Martí disposa d’una majoria molt àmplia per treballar perfectament amb París per fer arribar la realitat andorrana. La figura del cap d’Estat s’ha d’entendre com la d’un moderador sense les potestats que pot tenir a d’altres estats com França.

L’esprint del candidat de la UMP va aconseguir reduir molt els deu punts que donaven les enquestes després del debat. Finalment es van quedar en tres: 51,5 a 48,5 amb el noranta per cent escrutat a les dotze de la nit. A les nou de la nit, però, tot estava clar. Sarkozy havia reconegut la derrota i havia donat dues frases per al record: “Tornaré a ser un francès entre els francesos” i “no tornaré a ser candidat [a les presidencials]”. Hollande, enmig de l’aclamació popular, afirmava que “el canvi comença ara”.
En l’àmbit andorrà, Toni Martí va felicitar el nou Copríncep, “amb qui segur que les relacions seran tan excel·lents com sempre”. Va destacar els avenços que s’han aconseguit “gràcies al treball de Nicolas Sarkozy”. El cap de Govern va assegurar que institucionalment el relleu del Copríncep “es fa dins de la més absoluta normalitat i el més important és desitjar al copríncep Hollande que tingui molts encerts”.
Per Jaume Bartumeu, la victòria és un indicador que la socialdemocràcia no estava enterrada. “Estàvem convençuts que França optaria pel canvi i el triomf d’ahir és el començament del redreçament de la socialdemocràcia a Europa.” Quant a les relacions bilaterals, creu que amb el nou Copríncep “només poden millorar”, tot i que va matisar que “això no vol dir que ara estiguin malament”. El copríncep Sarkozy, “després d’uns mesos en què s’havia mostrat distant, va agafar el bon camí i el seu representant ha actuat molt bé [...] Hollande no farà més que reforçar unes relacions que en l’àmbit constitucional no canviaran gens”.
El president de l’Associació de Francesos a l’Estranger, Daniel Bastide, va destacar que “per a Andorra la victòria d’Hollande té el risc que pugui afectar el conveni de no doble imposició, que s’ha de ratificar”. Segons Bastide, “és un acord que Sarkozy va lluitar molt a Berçy i ara cal veure què passa si hi ha un canvi de majoria, també a les legislatives del juny”.

ANÀLISIS

Gilbert Saboya, Ministre d’Exteriors

Desitjar-li molt encert

En primer lloc vull felicitar el nou president electe de França i copríncep, François Hollande, i desitjar-li molt encert. Té una tasca per endavant molt complicada per la difícil situació tant en l’àmbit interior com en el vessant internacional. Respecte a les nostres relacions bilaterals continuarem, segur, treballant en el mateix camí. Sempre han estat excel·lents i així han de continuar. S’ha de continuar avançant en tots els temes encetats i esperar que arribin a bon port dins del clima de bona voluntat que sempre han mostrat les dues parts.

Víctor Naudi, President del PS

Un punt d’inflexió

La victòria d’Hollande és important també en l’àmbit andorrà perquè dóna confiança als socialdemòcrates i esperem que sigui un punt d’inflexió. El triomf mostra com els valors de la socialdemocràcia són perfectament vàlids per sortir de la crisi vist el fracàs de les polítiques de dretes. S’ha de gestionar amb rigor, però sense creixement és molt difícil de sortir de la situació en què ens trobem. Els socialdemòcrates creiem que la justícia social no es pot oblidar en temps de crisi i Hollande és un gran defensor d’aquesta idea.

El director general de la parapública, Josep Maria Pla, va indicar que el ministeri encara no ha facilitat “requeriments específics”, però que sí que ha posat sobre la taula que “s’ha de continuar amb l’estalvi” perquè l’assignació que el Govern lliurarà al SAAS serà novament inferior. L’executiu va generalitzar una retallada del 25% de les transferències a organismes públics i parapúblics en els comptes  del 2012 per tal de frenar el dèficit que també va afectar l’ens que gestiona l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, els centres d’atenció primària (CAP) i la residència sociosanitària El Cedre. La retallada es va traduir en uns 3 i escaig milions d’euros, dels 20,2 liquidats el 2010 (16 milions de transferències corrents més 4,2 de capital) a 17 per al 2012 (14,8 de transferències corrents més 2 milions de capital). Ara per ara es desconeix quina serà la rebaixa per al 2013.
Pla va reconèixer que es presenta un escenari “difícil” atès que el SAAS està treballant amb menys aportació econòmica de part de l’Estat, però també amb un escenari de davallada d’ingressos a causa de la rebaixa de les tarifes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). L’impacte que es preveu que aquesta rebaixa tingui sobre els ingressos del 2012 és d’un 4% a la baixa. “S’han de reduir les despeses però també es redueixen els ingressos, per la qual cosa assolir els objectius marcats per Finances se’ns fa més difícil”, va indicar.

Preparats però no tant
Pla va explicar que ja estaven alertats del canvi que es preparava en relació amb el preu dels actes mèdics i que, per tant, ja havien reflectit en el projecte de pressupost la previsió d’ingressos a la baixa. “Ja havíem anticipat algunes rebaixes al pressupost, de l’ordre d’un 3% menys d’ingressos”, va assenyalar el màxim responsable del SAAS. Però el cert és que ara per ara ja es calcula que l’impacte serà un xic superior, hi va afegir Pla, i que la disminució estarà un punt per sobre, per tant, d’un 4%.
En xifres absolutes, significa que els nous preus dels actes sanitaris (que s’han reduït entre un 5% i un 20%, depenent dels casos) provocaran que el 2012 el SAAS deixi d’ingressar al voltant d’1,8 milions d’euros (1,3 que ja havia previst en el pressupost més mig milió més addicional).
La reducció tarifària aprovada pel Govern afecta en un 41% el SAAS i en un 59% la resta de prestadors de serveis. Els nous preus han provocat que, per exemple, les cirurgies siguin un 10% més econòmiques. La Seguretat Social preveu estalviar uns 4 milions d’euros.

DESPESA DE PERSONALI INVERSIONS A LA BAIXA, I ESTALVI EN BÉNS CORRENTS

Per adaptar-se a la nova conjuntura econòmica (el pressupost aprovat és de 57 milions, uns sis milions inferior) la direcció del SAAS ha impulsat diverses mesures d’estalvi. Com tots els departaments de l’administració general i la resta de parapúbliques ja s’han aplicat les retallades als salaris més elevats. I, de manera particular, s’ha suprimit el DPO, el complement salarial lligat a l’assoliment d’objectius. Però el 2012 també ha estat un any marcat per la política conservadora pel que fa  a la inversió. La partida s’ha reduït en dos milions d’euros i la filosofia és la d’invertir en manteniment. Tanmateix, tots els departaments i àrees tenen una missió, vetllar per l’estalvi. De fet, és un dels tres grans objectius estratègics que té el SAAS, el d’estalviar despesa en béns corrents, per exemple en compres o energia (els altres dos són la qualitat i l’aposta per la informatització).
La racionalització també s’ha traduït en altres mesures com ara canvis en els preoperatoris per tal de fer les proves que són estrictament necessàries. Els pacients, a més, ingressen el mateix dia de la intervenció.

OK, doncs. Però que una banda del país es vegi fregant d’aquesta manera els somnis, amb nou disc als fogons i tal quantitat de bolos lligats, és digne de més que una ressenya. “Fàcil no ho ha estat –reconeix Lozano–, estem a càrrec d’agències de management molt grans d’Europa i els Estats Units, i això vol dir que has de competir amb moltíssimes bandes per convèncer-les que ets tu qui es mereix anar de gira; suposa molt prometre, molt discutir i molt sacrificar-se.”
I el ressò que obtinguin redunda en favor de la resta de músics del país. “Obrim la bretxa en un camí que és difícil”, puntualitza Miguel Espinosa. Quan viatgen, evidentment que els pregunten pel panorama musical andorrà. I en alguns dels concerts programats –els de Barcelona, un deute pendent que finalment veuran saldat– van de la mà amb Nami, una altra de les formacions de metal del país que traspassa les fronteres. “Ens oferim ajuda mútua”, insisteix Lozano.
I com que unes coses porten a d’altres, els promotors de la gira europea fins i tot van preveure la possibilitat de negociar-la a Andorra. “Ara era complicat, però si més no, ens hem ubicat al mapa”, assevera el músic.
Fa una dècada i escaig que s’hi esforcen. I ja el 2010 van fer una gira europea, amb Obituary, una de les grans al món del rock més contundent, però aleshores com a teloners. No obstant això, asseguren que “el gran revulsiu” ha estat el desembarcament definitiu de Marc Mas a la banda. “Hem hagut d’ubicar tot el seu corrent d’energia, hem apujat el nivell tècnic i de coneixement; si abans estàvem al màxim, ara ens hem multiplicat”, afirma Lozano.

Un bloc compacte
I, doncs, en què es tradueix l’efecte Mas al nou disc? Contesta ell: “Estem donant unes pinzellades molt rítmiques, molt percutives, hi ha molta connexió creativa, tots formem un bloc compacte.” Lozano hi afegeix: “El contingut líric no era tan profund en discos anteriors, no hi havia un missatge propi, treballat.” Quin és? “Que just abans de sortir el sol la nit és més fosca”, apunta Espinosa, aportant poca claredat. Després s’explica millor: “Estem vivint un moment de caos, però necessari perquè les coses canviïn al planeta.”
Guarden gelosament els detalls de l’àlbum, inclòs el títol. Per raons que es mouen entre el truc de màrqueting i la superstició. Però expliquen que l’han enregistrat als estudis de Mas, Lozano i el productor Pere Revert, en aquest cas perquè  els van agradar les aportacions que ja va fer al treball anterior, Shin-ken,  death metal, d’inspiració oriental. Després faran la mescla i masterització a Dinamarca. Just amb el productor anhelat. Tot plegat els produeix unes bones vibracions que no  poden amagar. “És un disc excessiu en tots els aspectes!”, torna a exclamar Lozano.
Ara bé, també és cert que estan treballant sota pressió; els organitzadors de la gira els apressen per tenir l’àlbum llest. El primer tast l’oferiran a Barcelona, el 29 de juny. I per Europa barrejaran les noves composicions amb les anteriors. La interpretació de tot el disc, sencer i exclusivament, se la reserven per a un escenari andorrà. Per concretar.
Els fa la sensació que el món batega al seu favor, en aquests moments. “Poden passar coses”, especula Lozano. A continuació matisa: “Bé, potser aconseguim un gran contracte discogràfic o potser ja no ens tornes a sentir més.” Però es veuen assolint objectius: “Sempre hem tingut el somni d’arribar a viure de la música, i hem pencat molt per poder aconseguir-ho.”

UNA DÈCADA COM A 'PICAPEDRERS'

Persefone és una de les bandes més veteranes i canyeres del Principat. Amb Lozano (guitarra), Espinosa (teclats i veus) i Mas (bateria), en formen part Marc Martins (vocalista), Toni Mestre (baix) i Jordi Gorgues (guitarra). Si van començar a funcionar el 2001, no va ser fins al 2004 que van presentar el primer disc, Truth Inside the Shades. Dos anys després, Core. I el 2009, Shin-ken. Un llarg recorregut durant el qual no han parat de “picar pedra”, asseguren, “no recordem haver parat de treballar, perquè els èxits no triguen a marcir-se de seguida si no continues treballant”.

La sala de La Closeta de la Massana va acollir ahir la celebració del primer concurs de talents filipí a Andorra. Quinze participants, des dels 14 fins als 65 anys, van mostrar les seves habilitats de cant per poder passar a la final espanyola, que se celebrarà a Barcelona.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha entrat a tràmit tres preguntes, que el Govern haurà de contestar per escrit, en relació amb els col·laboradors educatius de les escoles de primera ensenyança espanyoles i franceses.

El partit d’anada de les semifinals de la Copa Constitució deixa clar que el Matecosa UE Sant Julià tindrà molt complicat el pròxim estiu disputar la primera fase de la Lliga Europa, l’única via que li queda per competir-hi després de la quarta plaça aconseguida en Lliga. Té difícil  accedir a la final i defensar el títol que va guanyar la temporada passada després de patir una derrota davant el Pidasa FC Santa Coloma per 0-3.

ç

Però a nivell individual el més destacat va ser Leo Messi, que va marcar 4 gols i ja suma un total de 50 en la lliga. El Barça va superar l’Espanyol per 4 a 0, en un partit on les mirades també estaven atents a Guardiola, en el darrer partit del tècnic al Camp Nou. Messi va marcar en el minut 12 de falta directa, i en el segon temps van arribar els altres tres gols, dos de penal i un de jugada. L’argentí va celebrar el darrer gol amb Guardiola, que deia adéu a l’afició.
El Reial Madrid va sortir a la gespa amb el passadís del Granada, i amb una remuntada en el temps afegit va treure la il·lusió als andalusos, que s’havien avançat en el minut 4 minuts a través de Jara. L’empat va arribar en un penal transformat per Cristiano Ronaldo en el 80, i en el 92 va arribar el segon madridista en un gol en pròpia porta de Cortés. Amb el xiulet final els jugadors del Granada van anar a increpar l’àrbitre, que va rebre un cop amb una ampolla llançada per Benítez. Els andalusos encara no estan salvats.
El Mallorca va entrar en la lluita per estar a Europa gràcies al triomf contra el Llevant (1-0). Pina va marcar per als balears, mentre que el Llevant veu perillar poder disputar competició europea l’any vinent tot i mantenir la sisena posició.
La golejada del Sevilla al Rayo Vallecano (5-2) va deixar els madrilenys a la vora dels llocs de descens, quarts per la cua. Babá va inaugurar el marcador per als andalusos a la mitja hora de joc. Diego Costa va empatar al pocs minuts, però Cala va posar un altre cop per davant el Sevilla abans de descans. Babá i Reyes van ampliar l’avantatge, que Costa va retallar en el 70. Kanouté va tancar el marcador.
L’Atlètic de Madrid va vèncer al Calderón amb patiment contra un rival directe en la lluita per a la Champions (2-1). Eliseu va posar per davant el Màlaga en el 37, i en el tram final van culminar la remuntada Koke (69) i Adrián (78). Els madrilenys són cinquens a dos punts dels andalusos.
Qui sí que sap que estarà en la màxima competició continental la temporada vinent és el València, que va assegurar el tercer lloc amb una victòria en un duel regional contra el Vila-real, gràcies al gol de Jonas en minut 92 que manté els groguets en la lluita de la part baixa. Un clar exemple de l’emoció que es va viure en la penúltima jornada de la lliga es va donar a Saragossa. Els aragonesos mantenen l’esperança en la salvació després de remuntat el partit contra el Racing, que ja estava descendit (2-1). Christian va posar la por al cos dels aficionats de la Romareda amb un gol a l’11, però les graderies es van tranquil·litzar una mica dos minuts després, gràcies a la igualada de Postiga. Però el segon dels locals no arribava, i fins i tot els aragonesos van estavellar dues pilotes als pals. Quan el final estava proper, en el 79, Lafita va fer la volta al marcador.
Com el Saragossa, l’Sporting segueix en zona de descens però amb opcions. Els asturians es van imposar al Betis per 2 a 1, i els dos gols els va transformar Sangoy. El primer en el minut 12 de penal i el segon en el 54. Entre els dos, el bètic Jorge Molina havia empatat a les acaballes del primer temps.
Ahir a la nit es van disputar dos partits més. L’Osasuna somia en l’Europa League amb la victòria a casa contra la Reial Societat. Ibrahima va aconseguir l’únic gol del partit en el minut 13, i els navar­resos van saber mantenir el resultat. D’altra banda, l’Athletic Club de Bilbao i el Getafe no es van contagiar del ball de gols en la resta de camps i van empatar a zero a San Mamés.
Per a la jornada vinent, la que tancarà el campionat, encara està en joc Europa i el descens, que intenten evitar cinc equips.

SENTIT HOMENATGE DEL CAMP NOU A PEP GUARDIOLA

BARCELONA. Els aficionats del Barça van retre un homenatge al tècnic Pep Guardiola en el darrer partit de la temporada al Camp Nou. L’entrenador va fer un discurs d’agraïment al final del partit i va assegurar que s’ha sentit “un privilegiat” i “molt estimat”.

Sánchez-Camacho va assegurar davant dels participants que el PPC serà una “peça històrica” que servirà per evitar el trencament entre Espa­nya i Catalunya i per “garantir la cohesió”. També vol aconseguir convertir el partit en segona força política catalana per contrarestar la “deriva rupturista de CiU”.  
Per la dirigent, el PPC és “l’únic partit que té la brúixola que li falta al govern” de la Generalitat, que “presumeix de tenir el timó”. Sánchez-Camacho va estendre “un pont de diàleg” amb l’executiu d’Artur Mas per millorar el finançament català, però va advertir que “no acceptarem de cap manera una hisenda pública que suposi la insubmissió fiscal a l’Agència Tributària Espanyola. Aquest no és el camí”. Els compromissaris van aprovar per unanimitat l’informe de gestió del comitè executiu.  

Apropaments a la Generalitat
La ministra de Sanitat, Ana Mato, va participar en la jornada d’ahir del congrés i va reclamar que hi hagi més entesa entre el president del govern estatal, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, just després de la trobada que els dos van tenir a Barcelona. Per Mato, “no són moments d’enfrontaments, de debats estèrils, de pensar en els vots”, i és “hora de grans acords” per afrontar la situació econòmica actual, i després de rebre “una terrible herència” del tripartit català “i de la seva expressió espanyola en la figura de Zapatero”.  
D’altra banda, el portaveu del PP al Senat també va proposar una apropament amb CiU, en el seu cas per trobar “punts d’encontre” per tramitar els pressupostos generals a la cambra, sempre que aquests temes “siguin respectuosos amb els principis bàsics que han de dirigir l’acció del govern”, i va destacar la necessitat de les reformes. A Castella la-Manxa, la presidenta regional i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va afirmar que les comunitats autònomes han de ser “cooperants necessaris” per sortir de la crisi, i des del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba va explicar que el partit està disposat a tractar una revisió de “l’arquitectura institucional” per millorar l’eficàcia, i va reclamar que la realitzin “tots els partits”.
En l’àmbit econòmic, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va assegurar ahir que Espanya “sortirà endavant sense l’ajuda del fons de rescat europeu en el seu combat contra la crisi del deute”, tot i les darreres rebaixes de la nota dels títols per part de les agències de qualifi­cació.

EL MINISTRE D'INTERIOR NO DÓNA LEGITIMITAT ALS VERIFICADORS DE L'ALTO EL FOC D'ETA

El ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va explicar ahir a Barcelona que no dóna “legitimitat” a la comissió internacional de verificació del cessa­ment de la violència d’ETA. El grup havia anunciat divendres passat que la banda terrorista estava “preparada per negociar”. El ministre va comentar que “els verificadors han intentat contactar amb nosaltres, però no els reconeixem cap legi­timitat”, i hi va afegir que “amb la guàrdia civil i la policia tenim suficients verificadors per comprovar si ETA es dissol o no”. Fernández Díaz va reiterar la posició de l’executiu estatal: “Exigim la seva dissolució incondicional; el govern ni ha negociat, ni negocia, ni negociarà amb ETA.”
Alfredo Pérez Rubalcaba, el secretari general del PSOE, va assegurar ahir que el seu partit “estarà amb el govern de Rajoy” en la lluita antiterrorista i que l’Estat ha de fer el possible “per culminar la tasca” de la desaparició d’ETA”, tot i que hi hagi “una etapa diferent de la política antiterrorista”. El col·lectiu de presos d’ETA EPPK va respondre al pla de reinserció que va proposar l’executiu central: “Qualsevol programa que tingui com a base el penediment neix mort i estèril.” I va manifestar que faran passos si s’abandonen “les pressions”.