I és que l’ACA ha decidit eliminar la competició de velocitat per convertir la prova en una de regularitat per a vehicles clàssics, disciplina que ja va estar present en les darreres edicions. Sense anar més lluny, el setembre passat el Ral·li, que arribava a la quarantena edició, va atreure més participants en regularitat (33) que en velocitat (28).
“El format actual de velocitat és molt complex, amb el tancament de carreteres, que no són tampoc perfectes per fer ral·lis. A més, el pas dels vehicles per la duana sempre és complicadíssim per als equips. En definitiva tenim uns handicaps que hem de saber llegir i saber girar les proves d’automobilisme cap a un format que sigui més fàcil”, va explicar el secretari general de l’ACA, Toni Sasplugas, a COPE Andorra-AD Ràdio.
Jordi Serracanta, president de la comissió esportiva, va afegir ahir que “les proves de regularitat cada vegada estan tenint més participants i els cotxes, de 20 anys d’antiguitat, també són més macos, cosa que agraeixen els aficionats. A banda que a nivell organitzatiu la regularitat requereix menys infraestructures”. Serracanta va admetre que un dels aspectes que van fer perdre tirada al Ral·li d’Andorra, que tradicionalment es disputa a Ordino, va ser el de no puntuar per cap campionat internacional –català o espanyol– circumstància que va portar a una reducció dels participants de fora.
El president de l’esportiva va assegurar que abans de prendre la decisió s’havia sondejat alguns dels pilots del país per veure com reaccionaven per la pèrdua d’una prova clàssica al calendari i que ha acabat sent l’única de velocitat a les carreteres del Principat.
L’aposta ara de l’Automòbil Club és una altra, basada més en el turisme esportiu, “que té molta tradició a Andorra gràcies a la feina dels clubs, i penso que el Govern no ho hauria de perdre de vista”, va assenyalar Sasplugas, que va afegir que “Andorra té un seguit d’atractius i hem de saber explotar-los”.
D’altra banda, el secretari general de l’ACA va confirmar que BPA seguiria patrocinant la propera edició de les G-Sèries, Campionat de gel al Grandvalira Circuit que s’ha consolidat en el calendari. “Les G-Sèries BPA estan funcionant dintre de la nostra idea d’innovar i d’organitzar proves que només es poden celebrar al Principat. És una competició que ha crescut en participants, en qualitat i en ressò”, va analitzar Sasplugas.

Crono Clàssic al juny

‘Aperitiu’ al grandvalira circuit

El Grandvalira Circuit  serà l’escenari al juny (cap de setmana del 16 i 17) de la segona edició de la Crono Clàssic, prova de regularitat per a vehicles clàssics o esportius validats per l’Automòbil Club. Aquest seria un aperitiu del ral·li, que arribarà dos mesos després. “El concepte és el mateix però en un circuit. L’any passat ens va funcionar bé i per això hem repetit”, explica el president de la comissió esportiva, Jordi Serracanta.
La prova, reservada per a cotxes de més de 25 anys, està limitada a 30 vehicles a causa de les característiques de la conducció en un traçat com el del cap del port. La Crono Clàssic consta d’una sèrie d’entrenaments de 10 minuts i dues mànegues de 20 minuts en les quals els pilots han de procurar fer les voltes en el mateix temps de referència que la volta seleccionada en els entrenaments, amb la dificultat afegida de no poder utilitzar cap element de mesura, distància ni temps.

El Govern va desvelar ahir per fi algunes iniciatives concretes de xoc i a curt termini per intentar revifar la construcció, una de les activitats que més estan patint la crisi en els últims anys. La prova del mal moment del sector és que l’any passat va registrar un 14% menys de treballadors i que des de l’any 2005 n’ha perdut un 50%.

El nivell de les curses de muntanya ha crescut de forma vertiginosa durant els últims anys, tant per organització com per la qualitat dels corredors, fet que ha portat que inclús hagi arribat el professionalisme. Amb això ha de lluitar l’equip de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), que afronta un curs amb expectatives.

Per primer cop una prova del circuit català es disputarà fora de Catalunya. AnyósPark acollirà, del 18 al 20 d’aquest mes, l’Open femení BancSabadell d’An­dorra, en què s’espera la participació d’entre 16 i 24 parelles.

Finalment RTVA haurà de pagar per l'acomiadament de Besson prop de 280.000 euros que es reparteixen de la següent manera: 26.000 de la quitança que va cobrar quan va marxar, 216.000 pel contracte íntegre, 40.000 de cotització a la seguretat social a banda d'interessos i costos judicials. El Constitucional argumenta en la sentència d'aquest 7 de maig i a la qual ha tingut accés l'ANA que no és la seva funció "revisar la interpretació i l'aplicació" legislativa dels tribunals competents, primer la Batllia i després el Superior. És a dir, que el TC no és una tercera instància, i que allò que ha d'examinar és "si les raons adduïdes en les sentències coincidents de la jurisdicció ordinària, resulten absurdes, contradictòries o mancades de tota lògica". I afegeix que "aquest Tribunal no ha d'entrar a examinar si una regulació o interpretació diferents haguessin estat millors".

Una segona qüestió al·legada en el recurs d'empara d'Rtvasa era el principi d'igualtat, pel qual es considerava que el contracte de Joan Besson suposava "desigualtats entre els diferents treballadors d'una empresa". El Constitucional diu que els arguments exposats per Rtvasa en aquest punt poden mostrar l'oportunitat o conveniència d'haver contractat el director executiu en els termes que es va fer, o fins i tot qüestionar el camí que es va seguir per resoldre'l. Però afirma que "cap d'ells té valor jurídic per deixar sense efecte el contracte per raons constitucionals". A més, argumenta que la Constitució, també consagra el principi de seguretat jurídica i que la decisió de contractar Joan Besson va ser adoptada pel director general d'Rtvasa.Finalment, el TC també desestima la nul·litat dels costes que havia sol·licitat en el recurs d'empara Rtvasa.
1.000 euros al mes durant 20 anys
Ràdio i Televisió d'Andorra ha de pagar la indemnització a Besson, els costos processals de segona instància i els interessos des de la data de l'inici del procés judicial fins la demanda de l'execució de sentència (uns interessos que van augmentant a mesura que passa el temps i més es triga en el pagament). Tot plegat, de moment, ascendeix a 236.446,50 euros, als quals cal sumar-hi els honoraris i taxes judicials de l'incident de nul·litat a la sentència del Superior que també es va desestimar en data 29 de novembre, i que sumaven 2.361,60 euros.
La Batllia va dictar les corresponents providències d'execució de sentència el passat 15 de febrer, i la parapública va al·legar la seva situació financera i, per tant, la impossibilitat de fer efectiu el pagament de les sentències.
Després que el 3 d'abril Joan Besson es refermés en la demanda de l'execució de sentència, el passat 17 d'abril RTVA va entrar un nou escrit a la Batllia amb un taló de 1.000 euros adjuntat. La parapública efectuava una proposta de pagament mensual d'aquesta quantitat "fins el moment en què la situació financera d'RTVA millori, moment en què dit pagament s'incrementarà tot el que sigui possible".
La defensa de Besson ni ha recollit el taló ni ha contestat l'escrit presentat per RTVA, però calculen que si s'acceptés aquesta proposta, la indemnització a l'exdirector executiu s'estaria pagant durant 20 anys a 1.000 euros al mes.

Sap qui és Betim Budzaku?
No en tinc ni la menor idea.

És el gerent d’Andorra Turisme.
I?

És l’‘alma mater’ de la campanya ‘Alguna cosa es mou a Andorra’, que ha fet possible que vostè guanyés 6.000 euros.
Ui! Doncs moltíssimes gràcies, una gran idea la campanya! (Riu)

Com se’n va assabentar?
Estava treballant i vaig rebre tres trucades al mòbil. Quan vaig veure que eren tres cops el mateix número hi vaig trucar perquè vaig pensar que passava alguna cosa. I em van dir que era Andor­ra Turisme. Em van donar la notícia i em vaig posar molt contenta, però jo penso que encara no m’he acabat de fer del tot a la idea que m’han tocat 6.000 euros.

Però quan li van dir com es va quedar?
No vaig desconfiar, vaig notar que no era cap broma i després... doncs no sé explicar-ho molt bé: sorpresa, impactada. Pensa que a mi durant tota la meva vida no m’havia tocat ni el reintegrament de la loteria de Nadal.

Ja no ho podrà dir mai més això. Per cert, què va comprar perquè li donessin una butlleta.
Tinta per a la impressora del meu fill i una targeta pet al mòbil a l’Andorra 2000. Em van donar la butlleta i la vaig omplir pensant, “total, no em tocarà”.

No són una barbaritat de diners però un milió de peles va la mar de bé eh?
I tant, suposo que el destinarem a pagar les despeses del nen gran, en tinc un de 19 i un de 13. El de 19 està està estudiant a Barcelona. I si sobra alguna cosa ja farem una mica de vacances.

Què estudia el gran?
Direcció i administració d’empreses, ja m’ha dit que quan es posi a treballar em retira de la feina. És més guapo...

Quina és la història de Loli Rubio?
Fa 25 anys que estic aquí, hi vaig venir aquí sola però poc després va arribar el meu nòvio, futur marit, que estava fent la mili. Ens  vam casar, vam tenir dos fills i fins avui.

I d’on són?
Som els dos d’Almeria, però ja no ens pensem moure d’aquí, els nostres fills són andorrans i aquí hi estem bé. A Almeria només hi anem dos cops l’any per la família i perquè tenim casa allà.

Fa deu anys que treballa al McDonald’s. Com va la feina?
Hi estic molt bé. Ara una mica preocupada, perquè tot i que anem treballant no és com abans, que anaves a saco tot el dia.

Ara en té 45, i el seu marit?
46. Treballa de venedor d’electrònica.

Els preocupa tots dos el tema de la CASS i de la jubilació?
És clar que ens preocupa, i vas llegint i escoltant coses, però ara mateix no t’ho planteges gaire, prou coses tenim al cap. Alguna cosa s’haurà de fer perquè puguem cobrar les pensions oi?