“És positiu que per fi es pugui començar a treure’n rèdits turístics”, va considerar una de les propietàries que, no obstant això, va insistir en l’antiga reivindicació del col·lectiu: disposar d’accessos a les parts més altes de la vall. “Estem parlant d’accessos petits, reduïts, no estem reclamant autopistes, sinó pujar amb un tot terreny o un tractor”, va matisar. “Com ens ho farem per anar o venir a casa nostra és un tema que sempre ens ha preocupat molt”, va recordar un altre dels cortalans.
“Comptar amb un pla de gestió ens semblava essencial, perquè mentre no existeix, no s’hi pot fer res”, va explicar una de les propietàries consultades. “Som l’únic país del món on, gaudint d’una denominació com aquesta, no en traiem partit”.
Dels punts inclosos al pla de gestió, aquesta propietària concorda amb el que fa referència a la recuperació d’usos tradicionals. Per exemple, que s’hi pugui dallar, “no per treure’n benefici econòmic, però sí perquè beneficiaria les estructures de la vall”.
Recorda, però, la que és la més persistent reclamació del col·lectiu: “Nosaltres hem de conservar les propietats, però com? Ara mateix l’única solució és portar materials amb un matxo o un helicòpter”. I mantenir el patrimoni exigeix “començar ja a treballar”.  Bordes, orris, parets seques i fins i tot una farga derruïda, recorda, formen part d’un paisatge cultural reconegut per la Unesco i que, per tant, s’ha de posar la màxima cura a conservar-lo. Però no poden sense una via de comunicació practicable: “Abans, quan es pujava i es baixava, sempre s’anava arreglant, però ara el que ens trobem és amb caps de setmana que han pujat un centenar de motos i ho han deixat tot destrossat”. Són conscients, reconeix, que “no es pot fer un camí cimentat i em sembla bé, i fer-ho empedrat té un cost”. Són conscients, apunta a continuació, de les condicions econòmiques actuals, “però amb bona voluntat tot es pot arreglar”.

"ARA VE LA PART MÉS DIFÍCIL, GESTIONAR L'IMPACTE DEL TURISME"

Ara ve la part difícil, adverteixen els experts: gestionar l’afluència de turistes i l’impacte que ocasionin sobre la vall del Madriu. Perquè el fet d’aconseguir de la Unesco la denominació de patrimoni cultural de la humanitat pot ser difícil, però la part realment complicada és mantenir-la. “És un procés que no s’atura, amb controls constants i un procés de millora continuada”, recorda Omar Valdez, director executiu de la Fundació Themis al Principat, dependent de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), especialitzada en la formació al sector turístic.
En aquest procés futur, l’OMT i la Unesco sumaran esforços, en virtut d’un acord signat pels responsables màxims d’ambdós organismes. “Per exemple, nosaltres podem oferir accions de formació en la nostra xarxa de centres, podem ser un soci de les autoritats locals” en la gestió de la vall, indica el responsable de Themis a Andorra.
La vall, adverteix Valdez, pot assolir una càrrega turística determinada i l’explotació ha de garantir la sostenibilitat, “no tan sols ambiental, sinó social i econòmica. Si alguna d’aquestes tres potes falla, no es pot parlar de sostenibilitat”. Què vol dir? “Que la comunitat no pot quedar fora, que ha de quedar involucrada en l’explotació del recurs i que els beneficis que se n’obtinguin han de ser parcialment reinvertits” a la vall, explica l’expert.
I si no es fa correctament? Doncs aleshores s’acaba a la llista dels llocs que estan en risc de perdre la denominació, adverteix Valdez. Una relació de la qual Andorra no ha estat gaire allunyada, després de rebre algunes advertències de la Unesco, per la lentitud per enllestir el pla de gestió. S’ha perdut el temps? “Indubtablement, si s’hagués fet abans s’hauria aprofitat millor.”

Ja fa 20 anys.
Sí i quan entro aquí encara sento la mateixa il·lusió.

Es veu que no va ser fàcil, oi?
Va ser un procés llarg. Primer es volia fer en un terreny de lloguer i jo vaig dir que no. Vam poder fer les permutes corresponents i trobar aquests terrenys. I després va venir la resistència dels meus companys de comú a fer una piscina olímpica.

Ah si?
El projecte eren dues de 25.

I com els va convèncer?
El problema era el manteniment, hi havia un informe que deia que era prohibitiu. Però jo en vaig aconseguir un altre.

Va contractar un altre assessor?
Millor encara.

Quina intriga.
Els meus amics del COI, Arthur Takach i Samaranch, van dir que un país havia de tenir almenys una piscina olímpica.

Ben mirat va nedar a contracor­rent.
Molt. La veritat és que vaig haver de discutir molt per poder fer el projecte tal com jo el veia i volia. I avui puc dir que vam encertar. És, de llarg, l’obra de les anomenades olímpiques que es van fer  que ha tingut més èxit entre els ciutadans, en l’àmbit social.
El 1991 es van celebrar els Jocs dels petits estats. Va haver-hi corredisses amb les obres?
I tant. Recordo que 15 dies abans dels Jocs es van rebentar els desguassos i va sortir tota l’aigua Comella avall. Jo anava amb cotxe i tu explicaves la notícia per la ràdio. Vaig venir esperitat.

Vint anys després la piscina cau a trossos i el comú no té diners
La piscina va costar en el seu moment uns 1.000 milions de pessetes. No és gaire. Però ara estem en uns altres temps. S’hauran d’apujar preus. Estalviar en llum o en calefacció. Però les reformes s’han de fer.

I la política, què?
Estic en excedència.

I això què vol dir?
Que m’ho miro ben tranquil des de fora. Sóc una persona massa incòmoda per comprometre’m ara mateix amb ningú. Faig nosa perquè, tot i que respecto les majories defenso la meva postura fins al final.

I com veu la situació actual? Vostè fa poquet era el president del CDA.
Complicada. El moment en el qual ens trobem no requereix de partits ni de grans filosofies polítiques. Al final, és un problema de persones. Sempre s’ha de mirar la persona que ha d’assumir les diferents responsabilitats.

Fitch va explicar que Espanya pateix “encara un considerable dèficit estructural, alt nivell de deute extern net i fragilitat de la recuperació econòmica”, i va criticar l’evolució pressupostària d’algunes comunitats autònomes, fet que considera “un risc” perquè Espanya compleixi els objectius de consolidació fiscal.  
“Tot i les importants mesures ja adoptades pel Govern, seran necessàries més reformes estructurals per millorar la competitivitat i la productivitat de l’economia”, va indicar Fitch, que situa la previsió en una perspectiva negativa i considera que el sistema financer espanyol necessitarà 30.000 milions més a partir del 2012 per cobrir pèrdues. Tot i aquest descens de la qualificació, la prima de risc espanyola dels bons a deu anys va baixar dels 300 punts, fins a 299,4 punts bàsics, i una rendibilitat del 4,99 per cent. A l’inici de la jornada la prima estava a 321 punts.
Itàlia també va veure reduïda la qualificació de Fitch, un esglaó, fins a A+ i amb perspectiva negativa. D’altra banda, l’agència no va canviar la qualificació creditícia de Portugal, que està en BBB-, tot i que mantindrà una vigilància sobre el país per a una possible retallada que dependrà del compliment dels programes d’ajustament financer.

Pressió als bancs
Les agències van depreciar ahir la nota d’algunes entitats financeres europees. Moody’s va reduir la qualificació de 12 bancs del Regne Unit, entre ells el Lloyds TSB, el Santander UK, el Royal Bank of Scotland (RBS) o la Nationwide Building Society. Segons Moody’s, les declaracions i mesures del govern britànic han reduït un previsible suport a les institucions, tot i que creu que continuarà recolzant les més importants. La mateixa agència va baixar la nota de nou bancs de Portugal, per l’exposició al deute lusità, les expectatives de creixement dèbil i la pressió que reben. Algunes de les entitats afectades són el BPI, el BPN, el BES, el Montepio Geral o la Caixa Geral de Depositos.  
De la seva banda, Standard &?Poor’s va rebaixar la nota del banc francobelga Dexia, que ha passat d’A a A- per al deute a llarg termini. Fa uns dies es va fer públic que l’entitat està a un pas de necessitar el rescat dels governs de França i Bèlgica.
A Espanya, Banco Popular estudia fer-se amb el control de Banco Pastor, un dels que no va superar les proves de solvència del juliol, i el va valorar en més de 1.300 milions d’euros.  

Desnonaments
Els processos de desnonament a Espanya que es van presentar als jutjats durant el segon trimestre del 2011 van arribar a un nou màxim històric, amb un total de 16.464 accions, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Aquests procediments, que en moltes ocasions sol·liciten les entitats financeres per l’impagament de la hipoteca, van créixer un 21,2 per cent.

L'ATUR ALS ESTATS UNITS ES MANTÉ EN EL 9,1 PER CENT

Els mercats van reaccionar amb entusiasme i el govern amb optimisme quan el departament de Treball va informar ahir que l’economia dels Estats Units va crear el mes passat més llocs de treball dels esperats. L’informe va mostrar que l’índex d’atur es va mantenir en el 9,1% de la força laboral, però el sector privat va afegir 137.000 llocs de treball, mentre el públic en va perdre 34.000.
La majoria dels analistes esperaven que l’índex es mantindria amb pocs canvis però calculaven un increment d’uns 54.000 llocs de treball. Malgrat això, el mercat laboral dels Estats Units continua sent dèbil. L’informe mostra que el 44,6 per cent dels aturats han estat sense feina més de sis mesos, i que més de 15 milions de persones estan actualment desocupades.

Així ho va explicar ahir la cònsol menor de la parròquia i presidenta de la comissió de Finances, Dolors Cabot, que en la sessió de comú celebrada ahir va donar a conèixer l’execució pressupostària del primer semestre de l’any, reconeixent que els nivells d’ingressos fins al 30 de juny estan “un pèl per sota del previst”. Això pot comportar que en lloc d’arribar als 12.095.307,74 euros previstos es quedin en uns 10,5 o 11 milions. És per això que la cònsol menor va indicar que des de la corporació es treballa per fer un esforç en la contenció de la despesa, sobretot de funcionament, i no es descarta que d’aquí a final d’any algunes inversions que ja estan autoritzades finalment no s’executin per aconseguir que el tancament sigui equilibrat.
“Estem controlant perquè els ingressos vagin de manera conjunta amb les despeses i totes les comissions estan fent un esforç per mirar que es pugui acotar i retallar, sobretot en funcionament”, va explicar Dolors Cabot, que va assegurar que la línia a seguir és “equilibrar el pressupost per no trobar-nos sorpreses d’última hora”. D’aquesta manera, va comentar que tots els caps de departament “saben què és prioritari”, i hi va afegir que si d’ara a final d’any els ingressos segueixen a la baixa, “es podria ajustar alguna partida i no fer despeses que puguin esperar”. Amb tot, tampoc va voler dramatitzar, ja que va indicar que hi ha alguns ingressos, com els procedents de l’ITP, que no es poden preveure i podrien incrementar la xifra final.

Execució
El cònsol major, Enric Casadevall, tampoc no es va mostrar pessimista i va assegurar que “anem bé” i que malgrat que alguna “obra petita” finalment no tiri endavant, “hem deixat poques coses per fer”.
Així, segons va donar a conèixer ahir la cònsol menor, pel que fa al pressupost de despeses, fins al 30 de juny s’han liquidat un total de 3.704.793 euros (un 44,96% dels 8.240.263 euros autoritzats), dels quals 603.834 euros corresponen a inversió i 2.961.746 euros a despeses de funcionament. Pel que fa a l’amortització del préstec, durant el primer semestre només s’ha liquidat un 15% perquè el comú va decidir fer un ajornament i serà a partir de final de mes quan es reprengui i s’amortitzi la part més important.
Dolors Cabot va voler insistir en el fet que des de l’inici de l’exercici el comú ha fet una gran planificació per evitar sorpreses. D’aquesta manera, algunes comissions tenen partides de despeses, tant d’inversió com de funcionament, autoritzades que arriben a valors del 80% o 90%, encara que això no significa que s’hagin liquidat, ja que en la major part dels casos són reserves planificades a principi d’any.

CANVIS EN ELS ABONAMENTS DEL GIMNÀS DEL PALAU DE GEL

En la sessió de comú celebrada ahir a Canillo, la cònsol menor, Dolors Cabot, també va explicar que amb l’entrada dels nous gestors del gimnàs i al restaurant del Palau de Gel s’introduiran alguns canvis en els abonaments que també podrien afectar el preu, si bé no va concretar si es produiria un increment, ja que encara s’hi està treballant. Cabot, però, va avançar que en el cas dels infants, el preu es reduirà un 40%.
A partir d’ara, així, se suprimirà l’abonament familiar i se’n crearà un de nou per a dues persones, que no hauran de ser família per poder-lo utilitzar. “La idea és ser més àgils i adaptar-nos al que vol el públic”, va assegurar la cònsol. D’altra banda, va indicar que les instal·lacions incloses en els abonaments ja no es dividiran en sis, sinó en tres (piscina, gimnàs i pista de gel) amb opcions d’una, dues o tres instal·lacions de manera que l’esquaix, la pista de tennis i la sauna seran complements sense cap cost afegit, però que tindran un ús limitat segons el nombre d’instal·lacions contractades. “Volem que s’entengui com un valor afegit que s’ofereix a l’usuari”, va explicar Cabot.

Són tres joves que no arriben a la trentena. Tres perfils diferents però que tenen en comú una cosa: s’enduen la possibilitat de tirar endavant els seus projectes, amb la voluntat que es materialitzin, ja sigui al país o en algun altre indret. Aquests són els perfils dels premiats d’aquest 2011.

Mònica Tarrés, filologia
La Mònica és la primera que ens rep al hall principal de la tercera planta, just al costat de la sala d’actes, on en uns minuts haurà de dirigir-se a l’auditori. Aquesta jove de 29 anys és natural d’Andorra la Vella i té clar que “estic feta per a la investigació”, o almenys, així ho demostra el convenciment i la rotunditat amb què ho explica. La jove andorrana va estudiar filologia catalana i va exercir de docent a Andorra i a Barcelona. Fins que va arribar el màster de traducció, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, “que era bàsic per ampliar el ventall de les possibilitats laborals”. En el seu màster va haver de realitzar una tesina universitària sobre adquisició del llenguatge, i aquest premi és l’oportunitat de seguir ampliant aquesta temàtica, ara en forma de tesi, i amb la qual vol obtenir el doctorat. “Tinc tres anys per acabar-la, i aquest premi em permetrà centrar-me en el meu objectiu”, explica.  

Carles Francisco, biologia
A primer cop d’ull, aquest lauredià de 26 anys desprèn una serenor a la vegada que la il·lusió d’un jove que vol seguir prosperant. Ell mateix explica que “sempre m’havia volgut dedicar al vessant investigador”. En el seu cas, el seu camí va començar amb la llicenciatura de biologia a Perpinyà, i posteriorment es va desplaçar a l’Institut Químic de Sarrià, que depèn de la Universitat Ramon Llull. El premi “em servirà per cursar el doctorat en recerca de dianes terapèutiques amb microplasma, un treball molt enfocat a les branques de la bioquímica i la biomedicina”.

Berta Llorente, econòmiques
Amb 24 anys, aquesta laurediana és la més jove dels tres premiats i qui té un perfil més allunyat de la investigació. Confessa que “no sé on acabaré treballant”, però que li faria il·lusió fer-ho al país. La Berta va començar estudiant ciències econòmiques a la Universitat de Salamanca, fins que el destí, paradoxalment, la va dur a treballar a una oficina de Crèdit Andorrà a Encamp. En aquest impasse va perfeccionar el seu anglès a Dublín. Ara es troba a tres setmanes d’emprendre el repte que li proporciona aquesta beca, ja que es traslladarà a Madrid a estudiar un màster de comerç en relacions internacionals.
La laurediana és una noia d’idees clares i confessa que “m’encanta treballar en equip”, alhora que té la vista posada en el seu país. “Hem d’estar molt atents a l’entrada del capital estranger”, explica convençuda. És l’hora que comenci l’entrega de premis i al costat dels premiats es troben els guardonats de les altres edicions. Ells ja saben què és encaminar el seu futur. Ara és el torn de tres més.

LA MOTIVACIÓ I EL CURRÍCULUM

Per arribar a aconseguir els diplomes que els acrediten com a becaris, els joves han de presentar el seu currículum, i a més a més han de passar unes entrevistes prèvies on es valoren les motivacions. Els joves coincideixen que l’entrevista és “un dels moments on es passen més nervis”. Els premis els concedeix un jurat extern a la Fundació format per quatre catedràtics d’Espanya i França. En 24 anys, ja hi ha hagut un total de 173 becaris.

Es tracta d’un dels canvis que es volen fer abans que els tributs entrin en vigor l’1 de gener, ja que també desvincula la seva aplicació de l’aprovació del futur IVA o TVA. Les modificacions legislatives tant d’aquestes dues figures com de l’impost sobre les rendes dels no residents s’entraran a tràmit al Consell General com a molt tard dilluns i persegueixen la correcció de “deficiències tècniques” que s’han detectat, segons va explicar Jordi Cinca.
“Es tracta d’una mesura generosa, valenta i necessària que vol ser un incentiu” per crear feina, va apuntar el ministre de Finances, tot i advertir que aquest objectiu “no és fàcil en ser un mercat laboral petit”. Des del Govern s’entén que “tot i no ser raonable” donar moltes opcions per desgravar amb un impost de tipus baix, és “justificable” apostar per aquesta possibilitat en una situació econòmica com l’actual. Els canvis també preveuen que es pugui deduir el 5% de les noves inversions, així com l’acceleració de les amortitzacions –el coeficient passa de l’1,4 al 2,5–.
Els nous textos també eliminen el règim simplificat per a petites empreses i el substitueixen per un sistema de càlcul fix partint únicament dels ingressos. Així, per a activitats comercials que tinguin una facturació màxima de 300.000 euros anuals, l’impost es calcularà només sobre el 20%. Per a altres activitats, com ara tallers mecànics o despatxos professionals, el límit per acollir-se serà de 150.000 euros l’any i la base de tributació serà el 60% dels ingressos. En tot cas, Cinca va deixar clar que “ningú no perd el dret d’anar pel règim general”.

Altres canvis
El Govern també aposta per mantenir la taxa sobre el registre de titulars d’activitats econòmiques, ja que “és compatible en gravar fets diferents”, a banda de servir per al finançament del propi registre de societats i de la Cambra de Comerç.
També es recupera l’antic model de l’impost de plusvàlues en les transmissions immobiliàries. Això permet, d’una banda, evitar una doble imposició ja que el que es pagui per aquest concepte serà deduïble. De l’altra, es corregeix el fet que, amb la legislació aprovada actualment, els no residents que venguessin un bé immoble havien de tributar el 10% de l’operació, independement dels anys que fes que l’havien comprat. Una altra modificació fa referència als terminis de pagament, ja que només s’haurà de fer un primer avenç –al setembre– sobre la base de la previsió de beneficis de l’exercici, i el final –el juliol de l’any següent–.

RECAPTACIÓ PER AL 2012 NO SUPERIOR ALS 40 MILIONS

Tenint en compte que, tant per a l’impost de societats com per al d’activitats econòmiques, el tipus serà només del 5% durant l’exercici 2012 (no serà fins al 2013 quan s’arribi al definitiu 10%), la previsió de recaptació dels dos tributs en el seu primer any de vigència se situa per sota dels 40 milions. Al setembre, s’haurà d’efectuar l’únic pagament a compte que preveuen les lleis modificades, que serà de la meitat del total. Per tant, el que cobrarà l’Estat l’any vinent no superarà els 20 milions, segons va apuntar Jordi Cinca.
El ministre va admetre que “l’impacte serà lleu” i que no serà fins anys posteriors quan els ingressos siguin més significatius. Per això, defensa que cal assegurar ja la seva entrada en vigor i desvincular-la del futur IVA. “No aplicar-los ja tindria una conseqüència econòmica;?amb la TVA no, perquè ja tenim una fórmula assentada, que és l’IMI”, va apuntar, per després indicar que “ni empreses ni administració estarien l’any vinent preparades per gestionar-la”.

Naturals, senzills... Però dient-se Manel i tocant l’ukelele han de tenir quelcom estrany.
El tema de la normalitat va sortir per casualitat. Quan començàvem l’Sputnik ens va encarregar versions. Una era Common People, de Pulp. Nou de cada deu haguessin arribat a la conclusió que la traducció del títol era ‘la gent normal’. I va sortir el titular.

El concert al Palau de la Música amb Guardiola a platea deu valer més que tres punts.
Estàvem al Palau, acabàvem una gira, era molt bèstia per a nosaltres. I va aparèixer el tema del Guardiola. No hi teníem res a veure. No li dono més importància que ens escolti el Guardiola que el veí de sota. Ell fa molt bé la seva feina però com a espectador no crec que tingui més importància que un altre.

L’èxit et torna més seriós?
La música ha de tenir un component lúdic i això és el que seguim fent. Seria un error que la manera de fer una cançó fos més seriosa perquè has fet dos discos.

Vostè és periodista i va treballar a Andorra.
Vaig venir per fer suplències a el Periòdic uns mesos, pàgines d’esports, pujant i baixant de Barcelona. No sé, per cobrir els partits de l’Andorra TX, això era vòlei, oi?

Sí. Faci’m un titular del darrer concert de Manel.
Manel toca a Alacant seria molt pobre, oi que sí? [riu] No ho sé, no faria un titular molt fastuós. Seria discret.

Se’ls critica per fer lletres poc compromeses.
Si obrim un diccionari i busquem la definició de cançó enlloc posarà que hagi d’haver-hi un tema polític o de conscienciació. No veig una obligació fer-ho.

Ara que és temps d’indignats, digui’m què l’indigna.
No tinc la sensació que hagi d’opinar sobre aquestes coses perquè hi ha gent més preparada. L’únic que puc dir sempre són obvietats i no val la pena.

En tres anys, per quan s’ha multiplicat el seu compte corrent?
No en tinc ni idea. No sé, per quan s’ha multiplicat el teu? Tinc una feina i ja està.

I els amics?
No ho sé pas. Potser igual que tu. Això és un negoci molt familiar. Surts, agafes una furgoneta, vas a un lloc, toques i després torneu a baixar els mateixos. No et dediques a conèixer gent a diari ni la vida és una gran orgia de vi i roses. És molt més tranquil·la, recollida i íntima del que pot semblar.

I quan això acabi, què?
Tinc la sensació que la meva és una feina molt volàtil però en aquests móns d’ara no sé si és més inestable que la d’algú amb contracte fix. L’estabilitat en realitat no existeix massa per a ningú i no crec que pensar molt a temps vista sigui massa bo.