El cap de Govern preveu “resistències que ens portaran a fer un exercici de pedagogia amb els sectors implicats”. En una entrevista al programa L’Hora L, de la Cadena Ser, es va referir al fet que el canvi en les professions liberals és indissociable de l’obertura econòmica a les empreses. “Estem fent una política d’atracció d’inversions de qualitat, però perquè sigui efectiva és necessari un nou marc jurídic que ho faci possible.” Va avançar una de les condicions que possiblement s’exigiran als inversors que vulguin crear un negoci al Principat: “Segurament tindran l’obligació de contractar gent d’Andorra.” El calendari fixat passa pel 2012 com a data de l’entrada en vigor de l’obertura al capital i als professionals liberals estrangers. Durant l’any vinent s’ha establert també com a objectiu la signatura dels convenis de no doble imposició. El primer es farà amb França. Aquest text és imprescindible perquè les empreses o professionals que s’instal·lin puguin operar en els mercats de la Unió Europea sense penalitzacions econòmiques.
Martí va repetir la necessitat d’una “transformació profunda d’Andorra” perquè quan acabi la crisi haguem posat les bases” per a un renaixement econòmic. La situació econòmica “és molt preocupant i potser s’estan perdent un o dos llocs de treball diaris” i el panorama “és pitjor que fa sis mesos”. És precisament aquest empitjorament de l’escenari el que l’ha portat “a plantejar un impost com ara el de l’IRPF, que no portàvem en el programa electoral”.
Un 94% per sota de 3.000 euros
El líder dels demòcrates es va referir a les tensions que genera la retallada de salaris de l’administració pública que superin els tres mil euros mensuals. Va recordar que afectarà un 20% dels funcionaris. I va incidir en el fet que els assalariats de les administracions han de ser conscients que si s’agafa els treballadors de l’empresa privada només el 6% del total supera els 3.000 euros mensuals. “Això vol dir que més del noranta per cent estan guanyant entre mil i dos mil euros al mes.”
Retrets a Bartumeu
Martí va mostrar-se decebut perquè el PS hagi presentat una proposició de llei de l’IVA “quan saben que en pocs dies nosaltres presentem la del Govern”. Al mateix temps indicar que es troba en espera que Jaume Bartumeu es decideixi a fixar una data per començar a negociar la reforma de la Seguretat Social. Martí va explicitar que els demòcrates han presentat fins a 42 mesures als socialdemòcrates sobre els canvis que calen a la CASS. El cap de Govern va recordar que ell s’ha rebaixat un 10% el sou i que no ha sentit que Bartumeu pensi prendre una decisió similar.
EL GOVERN I ELS METGES NEGOCIEN PEL 'CAS HANNEKEN'
El Govern i el Col·legi de Metges es troben negociant per posar fi a la judicialització de la concessió d’una autorització per exercir com a professional liberal a un oftalmòleg alemany que vol instal·lar una clínica privada amb socis nacionals. L’executiu pretén arribar a un acord que impliqui la retirada de la demanda que va entrar el col·legi a la Batllia, on es demanava l’anul·lació de la concessió. Ludger Hanneken és un prestigiós cirurgià oftalmològic que pertenia obrir una clínia. El Govern Bartumeu li va concedir el permís per exercir sobre la base d’un punt de la llei que permet l’autorització partint de les necessitats del país. L’anterior executiu entenia que la crisi fa que l’entrada de nous negocis sigui una necessitat econòmica. El gabinet Martí estaria interessat que el projecte de la clínica no es retiri sobre la base que és el tipus de negoci que pretén atreure l’obertura a les professions liberals.
ELS COL·LEGIS EXIGEIXEN PODER TREBALLAR DINS DE LA UE
Els col·legis professionals exigeixen que l’obertura perquè puguin exercir estrangers s’estableixi sempre que existeixi un principi de reciprocitat. El secretari de l’associació de col·legis, Alfons Valdés, va incidir que “segur que hi haurà professionals del país que desitgin anar a buscar oportunitats de feina a l’estranger, tal com tenim la situació, i per tant és imprescindible que exiteixi reciprocitat”. Jean Michel Rascagneres, portaveu de l’associació, va destacar (en l’àmbit personal) que hi ha tres claus per defensar l’obertura de la professió liberal. “En primer lloc no es pot apostar perquè l’economia s’obri tota excepte el nostre sector. Si obrim, s’obre tot, perquè si no seria injust. En segon lloc és necessari que s’arribi a un acord amb la Unió Europea per aconseguir el mateix tracte per als andorrans que vulguin exercir a l’exterior. S’ha d’assolir la lliure prestació de serveis. I com a tercera clau s’ha d’establir que els professionals que s’instal·lin tinguin uns coneixements sobre el país. Per exemple, si es tracta d’advocats haurien de disposar obligatòriament, de la mateixa manera que els col·legiats nacionals, d’un diploma sobre dret nacional.
Valdés va comentar que és fonamental que existeixi un control sobre els professionals forans, “que hauran d’estar col·legiats forçosament i adaptar-se a la normativa”. Valdés i Rascagneres van coincidir que s’ha d’evitar que es puguin instal·lar persones que pretenguin fer pràctiques opaques i que tot ha d’estar regulat.
|
Français 
Català
Castellano
English
|
0 
