L’home, de 32 anys, que inicialment va quedar en llibertat amb càrrecs després de les primeres declaracions i els acaraments posteriors als fets, va acabar ingressant al centre penitenciari de la Comella una setmana després. La batlle va decidir enviar-lo a la presó després d’escoltar una segona declaració seva. I de comprovar, entre altres coses, que l’home havia participat en alguns altercats amb l’entorn de la víctima mortal.
Segons les fonts consultades, el resident peruà, que a més tenia diferents antecedents per altres causes que res tenien a veure amb els fets ocorreguts (ni tan sols s’hi assemblaven) a les proximitats d’una gasolinera de Santa Coloma, va coincidir al carrer amb els familiars del mort en alguna ocasió posterior a la baralla mortal. I també s’hauria trobat amb amics de Pereiras. A més, l’home explicava en locals públics la seva aventura. Tot plegat va portar la batlle instructora a citar-lo novament a declarar (també va declarar un segon cop, per exemple, el segon dels acompa-nyants del mort, el jove andorrà de 24 anys que quan va veure com se succeïen els fets va optar per marxar i, d’aquesta manera, s’ha estalviat qualsevol implicació judicial en el cas) i a decretar el seu empresonament. Que s’ha mantingut fins dijous.

Seguretat
Entre altres motius esgrimits per la batlle, en l’aute d’empresonament s’exposava que l’internament penitenciari, vists els altercats amb els familiars i amics del difunt, era aconsellable també per motius de seguretat. Per arribar a protegir, fins i tot, la seva integritat física en un moment en què hi havia força alarma social i l’ambient estava molt escalfat. El dia mateix que va ingressar a la presó, l’entorn de Pereiras va organitzar una concentració per demanar que es fes justícia. L’ordre d’empresonament, però, va ser recorregut per la defensa del resident peruà davant el Tribunal de Corts. L’assistència lletrada de l’home recordava, entre moltes altres coses, que el seu patrocinat està processat per un delicte contra la integritat física i moral. I que aquesta comportament tipificat com a il·lícit en qualsevol cas no comporta la privació de llibertat. També la tensió inicial s’ha rebaixat. Els criteris mantinguts per la defensa haurien estat escoltats pel Tribunal de Corts. I?la llibertat va ser acordada tot i l’oposició del representant del ministeri fiscal.

PERFIL

Alan Paul O. H.

Processat

Un home a una xemeneia enganxat

L’home que dijous va quedar en llibertat, el resident peruà Alan Paul O. H. ja sabia que era la presó. Ja el mes d’octubre del 2009 hi havia ingressat. I hi va ser una bona temporada, atès que l’abril de l’any passat va ser condemnat a 28 mesos per furtar en un pis i intentar-ho en un restaurant. De fet, se’l va detenir en aquest darrer establiment, del Parc Central, quan pretenia sortir-ne per la xemeneia i hi va quedar atrapat. Des de llavors, en alguns ambients es coneix per Pare Noel.

El màxim representant del tercer poder, que ocupa la vacant que deixa Lluís Montanya després de sis anys, va exposar entre les necessitats més “urgents” la d’informatitzar la justícia. Perquè, va reconèixer haver-se quedat “sorprès” del sistema de treball de l’àmbit judicial quan l’any passat hi va estar en contacte a través d’un projecte que es duia a terme amb els comuns. “Volem una justícia més ràpida, eficaç, professionalitzada i tecnològicament avançada”, va advertir.
Per fer-ho possible fa falta un pressupost que oscil·la entre els 1,5 i 1,6 milions d’euros, tal com va xifrar l’excònsol major de Canillo, i si bé ja hi ha una “petita” partida reservada en el pressupost del 2012 per al projecte, s’ha previst que es pugui anar aconseguint amb partides per al 2013, 2014 i 2015. Tot i això, Casadevall va expressar la voluntat que el termini s’escurci perquè la millora estigui enllestida el 2014. El Govern va admetre ser “conscient” de la mancança i va recordar que el de la informàtica “serà una qüestió prioriària dels propers dos anys”.

Independència econòmica
Entre altres reivindicacions que el nou president va posar sobre la taula va aparèixer la modificació legislativa de dos articles de la Llei de finances públiques perquè el Consell Superior “pugui administrar el seu pressupost” i es garanteixi així la independència de l’òrgan. De la seva banda, el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila va assenyalar que primer caldrà “una anàlisi acurada de la constitucionalitat i legalitat d’aquesta qüestió”, malgrat que confia que no hi hagi cap inconvenient per tirar endavant la demanda, perquè “referma la independència del poder judicial”.
Funcionament intern a banda, l’acte d’ahir també va servir per reivindicar la justícia com un servei accessible a tothom, “sigui quina sigui la seva nacionalitat o posició econòmica”. Així ho va ressaltar el síndic general, Vicenç Mateu, que va reclamar que el sistema no tingui “terminis dissuassius”, perquè “no pot ser que un ciutadà pensi que no val la pena acudir-hi perquè li costarà molts diners o el procés durarà una colla d’anys”.
En la mateixa línia, el president del parlament –encarregat d’escollir el president del CSJ– va tornar a recordar les xifres “preocupants” que acumula avui el sistema judicial, col·lapsat, amb quasi 40.000 dossiers pendents (es tracta d’execucions d’actes administratius). I no va obviar les qüestions pendents que ja va reivindicar en reiterades ocasions l’anterior equip, com la posada en marxa de l’executor de sentències o la carrera judicial.

CONSCIENTS QUE TENIR LA NOVA SER JUDICIAL "SERÀ COMPLICAT A CURT TERMINI"

Entre les demandes que, any rere any, van apareixent quan es parla de justícia hi ha la dels nous espais, la nova seu judicial. El Consell entrant, però, ja s’ha mostrat conscient que per ara i amb vista de l’estat de les arques públiques, la demanda haurà de quedar aparcada. “Sabem que el tema de la nova seu serà complicat a curt termini”, va reconèixer Enric Casadevall. Per tant, va assenyalar que “haurem de continuar estant on estem, intentant almenys millorar els mitjans tècnics, fins que es pugui construir la nova seu”. De fet, el Govern va anunciar recentment que un projecte d’aquesta dimensió –s’havia plantejat un edifici al Prat del Rull de 20.000 metres quadrats de planta i un cost de 32 milions d’euros– és inviable els pròxims anys. També ha avisat quan es pugui tirar endavant, l’obra tampoc serà pas tan ambiciosa. Mentrestant no arriba, no obstant, l’executiu té la intenció de fer obres de condicionament a l’actual edifici judicial, encaminades, principalment, a millorar l’aïllament tèrmic. I ja ho ha pressupostat per al 2012.

L’executiu assegura que entén la decisió que puguin prendre els exintegrants de la plantilla tricolor, però nega amb rotunditat que se’ls degui 13.000 euros, quantitat total que defensen els jugadors que han de cobrar corresponents a dos mesos més una retenció d’un altre.
“Entenc que vulguin presentar una denúncia. Estan en el seu dret i poden fer-ho perfectament.  Ara bé, no són 13.000 euros com ells diuen. La quantitat està lluny d’aquesta xifra. A tota la gent del club se’ls deu una mensualitat sencera i tres retencions. El club no s’amaga i ha explicat que deu diners als jugadors. A mi també se me’n deuen”.
Els exjugadors, després de conèixer pel Diari les explicacions d’Emili Puig, es van refermar en les xifres, que sumen els 13.000 euros, més de la meitat dels quals correspondrien al deute amb Paulinho. “El que em fastigueja és que fa molts dies que no puc contactar amb Emili Puig. Es tracta de molts calers. Ho he intentat per les bones, però com que he vist poca predisposició per part del club lluitaré fins al final pels meus diners”, va comentar el brasiler.
Quant a la manca de comunicació de la qual es van queixar els exjugadors, Puig va assenyalar ahir que “hem parlat amb ells i els hem dit que no tenim aquests diners. El que no puc fer és parlar amb ells cada setmana. Si hi hagués una solució els ho diria”, va indicar Puig.
El director gerent reitera que el club està treballant per aconseguir els 50.000 euros que eixuguin el deute de la temporada passada (en l’actual la plantilla està al dia de cobrament). “Entenc que la gent vulgui respostes d’un dia per l’altre, però no tenim una bareta màgica”. Puig va insistir que el desajustament en el pressupost va arribar a conseqüència de no rebre la subvenció del Govern que ells segueixen defensant que els pertocava: “es recorda poc que no ens vam inventar els números. Són les conseqüències de la decisió del Govern i de quan ens ho van dir. Si en lloc de fer-ho al setembre ho haguessin fet al juny segurament no estaríem jugant ara a segona divisió. Ens ho van dir quan el pressupost estava tancat i vam passar de ser un club sanejat a tenir deutes”.

L'FC ANDORRA VOL RETROBAR-SE AMB LA VICTÒRIA DAVANT UN TREMP PERILLÓS

L’FC Andorra vol acabar el tour de force dels últims set dies amb una victòria en             el tercer partit contra el Tremp. Els visitants, que es troben empatats a punts amb els andorrans, no han perdut encara fora de casa i es presenta com un rival perillós a Aixovall (16 h). Richard Imbernón, que complirà el primer dels dos partits de sanció per uns comentaris a l’àrbitre al final del matx contra l’Alcarràs, tindrà la baixa del sancionat Artur, també castigat en l’enfrontament de fa una setmana a Aixovall. “Hem de guanyar perquè fa tres partits que no ho fem i hem de tornar a agafar confiança. El Tremp? No els conec, però m’estan sorprenent perquè acostumen a estar tan a dalt” va indicar Imbernón.

L'HOTELS PLAZA VOL 'PESCAR' A GÁLDAR

L’Hotels Plaza Andorra visita avui la pista del Gáldar Gran Canària (19.30 h), equip que està en plena crisi de derrotes després d’acumular-ne cinc de consecutives. Els homes de Xavi de la Rosa, que vénen de perdre contra l’UMA Antequera, confien pescar punts a les Canàries, tot i la duresa del desplaçament (han sortit a dos quarts de cinc de la matinada des d’Andorra). “El Gáldar és un equip que estarà a dalt lluitant per pujar, sens dubte. Ara no està bé i ho hem d’aprofitar. Si algun dia hem de treure algun resultat positiu de Gáldar és avui. Ara bé, la bèstia algun dia despertarà. Esperem que no sigui contra nosaltres”, va comentar Xavi de la Rosa. L’Hotels Plaza, onzè classificat, no té cap baixa per enfrontar-se al penúltim classificat.

Benvingut, conseller! Com ho porta?
Realment no m’esperava entrar al Consell. Em fa il·lusió. Però és una activitat amb què no comptava.

Però vostè no es va presentar a les eleccions?
Sí. Per donar suport a les dues conselleres. Sempre els he donat suport. Sabia que hi cabia la possibilitat...

Però s’estimava més que no hi hagués la possibilitat.
No m’havia pensat que cap de les dues pogués plegar aquesta legislatura.

Vaja, que Montserrat Gil li ha fet una mala jugada.
Una mala jugada, no!?Tot al contrari, em fa molta il·lusió.

Em sembla que deuen estar més cofois els seus familiars que vostè mateix.
Sobretot el meu pare. Fa molts anys que està a Unió Laurediana, en va ser un dels fundadors.

D’aquí li ve la vocació política?
Pel meu pare, per les ganes de fer coses per la parròquia i perquè, a Andorra, la política es viu molt.

I vostè ha viscut gaire l’activitat parlamentària?
Fa quatre anys que estic a l’executiva d’Unió Laurediana. I la feina parlamentària t’arriba. Però jo m’ho mirava a certa distància; per donar un cop de mà.

I ara... adscrit a la comissió de Benestar. Com va el seu, de benestar?
Fa quinze dies tenia millor benestar: no tenia aquesta responsabilitat!

Vol molta dedicació?
M’hi dedicaré tot el que pugui i més. M’he fet el meu planning. Hem de treure temps d’on sigui per tirar el país endavant.

Vaja, que es vol mullar.
Jo m’he mullat molt, pel país.

Sobretot en dies com avui (ahir), que per alguna cosa treballa al sector de la construcció.
Exactament!

Sincerament... un home com vostè, de la gresca, planer... ja es veu amb tricorni i gambeto?
Escolti, que hi ha gent molt planera, al grup. I l’acollida ha estat molt bona. Els ho he d’agrair, als companys.

No s’hauria vist millor al comú?
Jo no tenia cap aspiració de tenir un càrrec així. Ni l’un ni l’altre. I el Consell i el comú són totalment diferents!

Quina llei faria ara mateix si pogués?
Tota la qüestió de la imposició fiscal. Hem d’aconseguir convenis de no doble imposició.

I si es pogués saltar una llei... quina triaria?
Quedaré molt malament... però la llei del tabac. Sóc un fumador empedreït! Però bé... és bo que la ciutadania es mogui. Ara, personalment aquesta llei m’empre­nyarà una mica.

Mentre no se li pugin els fums al cap...
Això segur que no! Per cert, deixi’m bé que són les primeres declaracions que faig.

El president del Barça, entre somriures, va comentar: “Que no es parlen? Doncs l’altre dia es van passar tot el viatge de tornada de Praga jugant al parxís.” El dirigent va afegir-hi que “si haguéssim de contestar totes les vajanades i ximpleries que es publiquen no tindríem temps per treballar per al club”, raó que també va esgrimir per no respondre un article de l’expresident Joan Laporta.
El mateix interessat, Leo Messi, va negar qualsevol mala relació amb Villa, que en el darrer partit contra el Viktoria Pilsen no va jugar. “El més important és que Villa i jo sabem que això és mentida. No estic barallat amb el Guaje i no tinc problemes amb cap altre company”, va afirmar amb rotunditat el crac argentí. Messi, que va  reconèixer ser bastant autocrític, va tornar a parlar sobre la polèmica sorgida pels tres partits que va estar sense marcar: “No sé si les crítiques eren per fer-me mal, però no em preocupen. Jo sempre he estat tranquil”. L’argentí ha respost als qui posaven en dubte el seu estat de forma amb dos hat-tricks consecutius contra el Mallorca i el Viktoria. D’altra banda, l’exblaugrana Zlatan Ibrahimovic segueix car­regant contra el tècnic Pep Guardiola. En una autobiografia titulada Jo sóc Zlatan Ibrahimovic, el davanter suec assegura que va dirigir-se a l’entrenador cridant-li: “No tens ous. Et cagues amb Mourinho. Vés a prendre pel cul.” Aquestes paraules pujades de to van arribar després que Guardiola canviés de posició Messi i el fes jugar de davanter centre deixant Ibra a la banqueta, cosa que l’estrella sueca no va saber digerir. Ibrahimovic, que ha qualificat de “filòsof” Guardiola diverses ocasions, es trobarà amb els blaugranes a la Champions.

L'ATHLETIC, A SETZENS DE L'EUROPA LEAGUE

Un solitari gol d’Ander Herrera va permetre l’Athletic de Bilbao sumar tres punts més a Salzburg i assegurar-se la classificació per als setzens de final de l’Europa League. Els bascos es jugaran la primera plaça del grup contra el PSG, que també va guanyar per la mínima l’Slovan de Bratislava. En el grup D, derrota sorprenent de l’Sporting contra el Vaslui romanès (1-0). Els portuguesos, amb tot, segueixen líders.

“El govern anuncia de forma oficial que no avançarà cap a un referèndum”, va dir Venizelos en una intervenció davant el grup parlamentari socialista, i va subratllar que “és positiu enviar un missatge als socis [comunitaris] que no se celebrarà” la consulta.
La decisió va venir motivada, segons va explicar el mateix Papandreu, pel compromís de l’oposició conservadora a ratificar al parlament l’acord de l’Eurogrup al segon rescat de l’economia del país. Tot i això, el líder de l’oposició, Antonis Samaras, va demanar a Papandreu que dimiteixi, i va reclamar la celebració d’eleccions en un termini de sis setmanes. El líder conservador va insistir que no participarà en un govern de coalició i que, si així ho pensa el primer ministre, està “equivocat”. Amb tot, Papandreu va insistir que no plegarà.
Grècia va ocupar bona part de l’agenda de la cimera del G20 a Cannes. El president francès i responsable de torn del G-20, Nicolas Sarkozy, va assegurar al respecte que l’euro és el “patrimoni” i el “cor” d’Europa, i que per això els líders europeus estan decidits a fer tot el necessari per defensar-lo davant de crisis com la grega.
La trobada va servir també, entre d’altres aspectes, per acordar enfortir la cooperació internacional en matèria fiscal i financera, i el G20 va mostrar el seu suport al Conveni Multilateral sobre Assistència Administrativa Mútua en Matèria Fiscal, amb l’objectiu de fer més eficaç la lluita contra l’evasió de divises. Prèviament a la trobada,  els membres de l’Eurogrup que hi participaven van acordar accelerar la posada en marxa del nou fons de rescat, dotat amb fins a un bilió d’euros.

EL PITJOR OCTUBRE EN 15 ANYS EN LES XIFRES DE L'ATUR ESPANYOL

L’augment de l’atur a l’octubre (de 134.182 persones) ha estat el segon més elevat en un mateix mes en tota la sèrie històrica iniciada el 1996 a Espanya i només ha estat superat per l’increment registrat l’octubre del 2008, quan la desocupació va créixer en 192.568. A l’octubre, l’atur va pujar a tots els sectors, sobretot al de serveis (en 85.434 persones, fet que representa el 64% del total de l’augment del mes), i a totes les comunitats, liderades per Andalusia (amb 31.068 aturats més). Dels 1.294.081 nous contractes firmats (el 3,81% menys que fa un any), 97.265 van ser indefinits, el 7,51% del total. Pel ministre de Treball, Valeriano Gómez, les dades d’afiliació i d’atur són dolentes i allunyen Espanya de sortir aviat de la crisi.

EL BCE BAIXA EL TIPUS D'INTERÈS FINS A L'1,25 PER CENT

El nou president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, es va estrenar ahir en el càrrec amb una sorprenent baixada dels tipus d’interès de l’1,5 fins a l’1,25 per cent, davant l’amenaça que l’economia de la zona euro entri en recessió per la crisi de l’endeutament sobirà.
“Observem ara un creixement lent que es dirigeix cap a una recessió suau a final d’any”, va dir Draghi després de la reunió en la qual el consell de govern va decidir “per unanimitat” retallar el preu del diner en un quart de punt percentual amb efectes a partir del 9 de novembre. Les borses europees van rebre amb eufòria la decisió del BCE, que va sorprendre els mercats i la major part dels analistes, que havien pronosticat que l’entitat monetària deixaria inalterada la seva taxa rectora.
El BCE publicarà el desembre les seves noves projeccions macroeconòmiques, però el setembre l’entitat va pronosticar un creixement econòmic per aquest any d’una mitjana de l’1,6 per cent i pel 2012 d’una mitjana de l’1,3 per cent.