Així ho va remarcar ahir el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, que també va advertir que cal buscar “una solució realista” per poder tirar endavant aquesta part del projecte, aturada per les dificultats per trobar finançament. El polític canillenc va explicar que la intenció és “fer l’obra amb el menor cost possible” i això obligarà a replantejar part del projecte. El principal element que es veurà afectat per aquesta reformulació serà el fals túnel, que segons el conveni signat entre executiu, comú i propietaris, s’havia d’erigir a la zona del càmping Huguet. Aquesta part de l’obra no es realitzarà.
Alcobé va posar en relleu que la construcció d’aquesta estructura suposava “un import important” de gairebé sis milions d’euros que ara s’estalviaran. “Ho hem de replantejar entre el comú i la propietat”, va apuntar el ministre. Aquest treball s’ha de realitzar els pròxims mesos, ja que la intenció de l’executiu és mirar de garantir que el tram restant de la desviació laurediana es pugui començar a construir el 2013. És per això que, segons va apuntar el titular de Territori, “hem estat en contacte amb diverses empreses” per veure si el concurs de licitació tindria aspirants.

Finançament a llarg termini
El que sí té clar el Govern és que el finançament d’aquesta segona part del vial passarà obligatòriament per un sistema de concessió. “Són gairebé 40 milions de cost estimat i ara no tenim la capacitat per assumir-ho”, va explicar Alcobé, que no va descartar la possibilitat que s’inclogui en la licitació el finançament dels trams 3 i 4 de la infraestructura, que han d’entrar en funcionament el pròxim setembre. De fet, el ministre va recordar que aquestes dues fases es van adjudicar mitjançant l’anomenat mètode alemany (pagament a final d’obra), fet que suposarà que l’Estat hagi d’abonar enguany prop de 42 milions d’euros. De fet, 18 ja s’han pagat perquè, a manca de les darreres actuacions per realitzar en l’enllaç amb la plaça Laurèdia, el tercer tram (el túnel de la Tàpia) ja està finalitzat.
El ministre canillenc va avançar que, a banda de decidir si el concurs inclourà la concessió de tota l’obra o només dels dos trams encara per licitar, també caldrà veure quin és el sistema de finançament finalment escollit. Són dues les opcions amb les quals es treballa, la del sistema anomenat peatge a l’ombra, “on es pagaran quotes anuals en funció de la xifra de cotxes que hi circulin”, i la del peatge per disponibilitat, on es paga a canvi del manteniment de l’obra i l’explotador cobra un import fix en funció del compliment correcte de les tasques assumides al contracte. Sense assegurar que aquesta segona alternativa sigui l’elegida, Alcobé sí va indicar que “és més pràctica i més segura financerament parlant”.

UNA ROTONDA PER ACCEDIR A LA 'NOVA' PLAÇA LAURÈDIA

Les obres per adaptar la plaça Laurèdia a l’entrada en funcionament dels trams 3 i 4 del vial de Sant Julià començaran avui mateix amb l’objectiu que estiguin enllestits el pròxim 20 de juliol. El projecte inclou la construcció d’una rotonda com a enllaç i la separació de l’espai verd a banda i banda del tram per on circulin els cotxes. A més, els vehicles que baixin per la carretera de Certers, no es podran incorporar directament al punt rodó, sinó que hauran de pujar per Verge de Canòlich i donar la volta més a dalt.
A més, quan entri en funcionament el vial, l’avinguda Francesc Cairat entre la plaça el pont de Fontaneda passarà a tenir tres carrils. Això implicarà la realització d’una ampliació de la carretera, amb un cost estima de 350.000 euros, i l’eliminació de places d’aparcament. Això es compensarà amb els canvis que es faran a l’avinguda Rocafort, que passarà a tenir únicament un carril per sentit, fet que permetrà guanyar espai d’estacionament. En total, s’acabaran guanyant 117 places.
Aquests canvis seran provisionals, ja que la intenció del Govern i del comú és que un cop enllestit tot el vial, l’actual carretera General 2 es vol convertir en una via amb un aspecte més urbà i unes voreres més amples.

La intenció dels doctors Santiago Raggio, José Ignacio Torrero i Alfons Huertas era passar a tenir consulta pròpia dins dels despatxos de l’hospital. Els facultatius podrien compaginar les dues tasques i es complementaria l’oferta de l’àrea. Segons diferents fonts properes al cas, la ministra Rodríguez estava d’acord amb la proposta i fins tot els va trametre una carta de suport. La proposta va passar divendres pel consell directiu del SAAS, on va ser tombada.
L’explicació oficial passa perquè s’ha optat per esperar que estigui en vigor la llei d’obertura al capital estranger. Aquest text inclou una clàusula addicional que deixa sense efecte la limitació als residents per exercir com a professionals liberals. Actualment cal ser andorrà o tenir vint anys de residència per treballar com a advocat, arquitecte, metge... i amb el canvi, des del primer dia de residència ja es podrà exercir.
El consell directiu del SAAS hauria establert que si es permetia que els tres traumatòlegs comencessin a treballar com a professionals liberals abans del canvi de la llei es produiria una situació de desigualtat respecte a la resta d’assalariats. Així doncs entenien que es veurien obligats a acceptar que qualsevol metge ho demanés. Per evitar problemes s’hauria preferit no donar continuïtat a la demanda i deixar el tema en suspens fins a l’aprovació al consell. Es preveu que fer una excepció puntual tindria sentit si la modificació de la llei es preveiés a mitjà o llarg termini, però que tractant-se possiblement d’un mes o com a màxim dos el més sensat és esperar.
L’entorn dels traumatòlegs, però, considera que s’ha produït una pressió per part d’algun doctor per tal d’evitar el pas a professionals liberals. Des d’aquest punt de vista s’insisteix en el fet que el nou estatus derivava en una situació de menys privilegi per a algun altre facultatiu que tindria pes específic dins del consell directiu del SAAS. La dualitat de visions ha provocat un important malestar, especialment després que els traumatòlegs ja donessin per fet el canvi un cop es va obtenir el suport de la ministra Cristina Rodríguez. Els tres traumatòlegs, segons fonts properes als interessats, estan contrariats per la manera com s’han desenvolupat els esdeveniments.

ELS RESIDENTS PODRAN EXERCIR COM A LIBERALS DES DEL JUNY

Els canvis que portarà l’obertura econòmica inclouran la possibilitat als residents d’exercir i establir-se com a professionals liberals des del primer dia d’estada al país. Serà, si no hi ha imprevistos, al juny, un cop entri en vigor la nova llei que debatrà el Consell General a final d’aquest mes.
De moment els col·legis professionals desconeixen l’abast que tindrà la mesura en aquest sentit i, reconeixen, se’ls fa difícil fer un càlcul de quantes persones que avui treballen en despatxos i consultes encapçalades per andorrans optaran per establir-se pel seu compte amb la liberalització. “No tenim cap dada concreta. Potser que hi hagi gent que ho faci, però no crec que sigui massa per la situació econòmica”, va manifestar ahir el degà del Col·legi d’Economistes, Xavier Prats, que va recordar que “començar ara una activitat professional no és fàcil”.
En la mateixa línia es va expressar el president del Col·legi de Fisioterapeutes, David Figueredo, que va reconèixer que “no sabem com afectarà” l’obertura el seu sector, avui limitat als nacionals. “No tenim cap informació de cap centre de fisioteràpia que hagi manifestat la voluntat de voler obrir a Andorra ara”, va assegurar.
De la seva banda, el vicepresident del Col·legi Oficial d’Engi-nyers Superiors, Carles Forner, va reconèixer que aquesta qüestió “en principi no ens preocupa especialment” i, com Prats, va insistir que “muntar una empresa és complex”. Forner sí que va mostrar “neguit”, però, sobre si l’exercici de professionals de fora a Andorra es faci en les mateixes condicions que els andor­rans a l’estranger. “Volem que tothom pugui jugar amb les mateixes condicions i oportunitats aquí i a fora”, va manifestar. Precisament per demanar garanties al Govern, el col·lectiu professional ha creat una comissió específica per avaluar la repercussió de l’obertura econòmica i poder adreçar-se, en breu, a l’executiu per reclamar aquesta reciprocitat.

Com ho porta la família això que es dediqui al pòquer?
Em sembla que bé, a més amb el temps estic demostrant que és una bona opció professional.

Quant guanya cada més?
Estic guanyant el mateix que si hagués treballat tres o quatre anys després d’haver-me tret una carrera universitària.

Però quant guanya?
No és fàcil de dir perquè no hi ha dos mesos iguals, però si faig una mitjana, uns 3.000 euros al mes, aproximadament.

No està gens malament, escolti.
El que passa és que potser un mes no guanyo res i el següent, 6.000.

Es pot dir que vostè és la seva pròpia empresa.
Sí i ara em mudo a Portugal.

Per què?
Per qüestions legals, des de Portugal em resultarà més fàcil jugar amb gent de tot el món.  

Però el pòquer ‘on line’ és legal o il·legal?
A Andorra, per exemple, és al·legal, no hi ha llei. A Espanya ara ho regularan, per això me’n vaig a Portugal.

A això s’aprèn només jugant?
Home, l’experiència és important però t’has de preparar. Jo mateix abans de començar a jugar seriosament vaig anar a diverses escoles de pòquer el 2009. Ja jugava des d’un any abans, però.

I anant a una acadèmia què s’aprèn exactament, no es tracta de sort aquest joc?
Una part sí. De fet un principiant li pot guanyar una mà al campió del món però en dues hores és impossible. Encara que no ho sembli, el pòquer és tot teoria.

Com és una jornada de treball per a vostè?
Treballo més o menys unes cinc hores al dia, aquesta activitat et consumeix molt el cervell. Però també caps de setmana, que és quan es connecta més gent, i a vegades de matinada, per la diferència horària amb llocs del món on hi pot haver jugadors.  

S’ha plantejat mai jugar en directe, anar als campionats que surten a la tele?
Hi he anat alguna vegada a jugar i recordo haver triplicat beneficis. Va ser al Casino de Barcelona.

I així per què no s’hi dedica més?
Perquè no m’agrada prou, no sóc com altres jugadors.

Com que no li agrada prou?
Un dels problemes principals dels jugadors de pòquer és l’ego, això porta molts al desastre. Són els que hi posen molta passió, per mi és només una feina i per això és impossible que m’arruïni. No jugo per vici. Ho sento però no dono grans titulars.

Quina seguretat.
Si em dones 500 euros en pocs dies te’ls multiplico per tres, ho tinc comprovat. Un dia puc perdre, però molts seguits no.

Pensa estar tota la vida així?
No, fins als trenta. Després suposo que faré una família.

Així, en   l’ar­ribada a una reunió de l’Eurogrup, diversos ministres d’Economia van augmentar la pressió sobre el país perquè assoleixi un pacte governamental i pugui seguir amb les reformes.
El ministre espanyol d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va atribuir la delicada situació hel·lena com a causant de les tensions que es van viure a les borses europees i als mercats de deute: la prima de risc espa­nyola es va disparar fins a tocar els 492 punts, per tancar finalment en 478, mentre l’IBEX-35 va baixar un 2,66% i va registrar un nou mínim anual, de 6.809,40 punts. “La incertesa es deu a les possibles repercussions que pot tenir el tema grec, això està afectat el conjunt països. Aquest és el tema que hem de resoldre”, va afirmar De Guindos.

“Divorci amistós”
L’Eurozona també va mostrar-se favorable a la permanència de Grècia en la moneda única, mentre revifaven els rumors sobre la possible sortida del país de l’euro. En aquest sentit, el Banc Central Europeu va trencar el tabú de parlar d’aquest extrem, quan el governador del Banc de Bèlgica, Luc Coene, tot i mostrar-se contrari a aquesta hipòtesi, va assumir que si calgués s’hauria de dur a terme un “divorci amistós”: “Un divorci mai és una cosa bona, pots fer les coses d’una manera amable, però poden arribar a posar-se lletges i difícils. Suposo que un divorci amistós, si alguna vegada calgués, seria possible, però així i tot ho lamentaria.”
Així mateix, la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, va assegurar que espera que “sigui possible” que Grècia es quedi a l’euro. Això sí, va recordar que perquè això passi Atenes ha de complir amb els compromisos que va adoptar amb la Unió Europea a canvi de 130.000 milions d’euros.
A Atenes, el president Karolos Papulias, reunit amb els líders dels partits parlamentaris, va proposar la formació d’un govern de tecnòcrates. Avui tindrà lloc una trobada on es podria acabar de perfilar aquesta opció.

KRUGMAN AUGURA LA SORTIDA GREGA DE L'EURO AL JUNY

L’economista nord-americà Paul Krugman, Nobel d’Economia el 2008, aposta per la imminent sortida de Grècia de l’Eurozona, possiblement al juny, i després d’això es produiran grans retirades de fons dels bancs espanyols i italians, existint la possibilitat d’imposar controls a les transferències de dipòsits i, depenent de la decisió que prengui Alemanya, desencadenant la fi de l’euro. En un article publicat al diari The New York Times, que porta per títol L’ocàs de l’euro, l’economista hi afegeix que “alternativament o potser al mateix temps, es produiran grans injeccions per part del BCE amb l’objectiu d’evitar el col·lapse de la banca”, unes prediccions que segons ell es refereixen a mesos i no als anys vinents.