La candidata d'Unió Laurediana + Demòcrates per Andorra + Independents (UL+DA+I) ha exercit el seu dret a vot a les 10.30 hores d'aquest diumenge al col·legi electoral de Sant Julià de Lòria situat a l'antiga casa comuna. Gil, que ha votat juntament amb els membres de la candidatura, ha desitjat que el partit que encapçala aconsegueixi "una gran victòria" aquest diumenge a la nit.

Una de les electores més matineres d'aquest diumenge ha estat la candidata de DA a cònsol major d'Escaldes-Engordany, Trini Marín, que a les 9.30 hores s'ha adreçat al Prat del Roure. La candidata ha assegurat que 'm'he presentat per guanyar' però que passi el que passi la feina feta durant la campanya i el porta a porta, ha estat molt enriquidora. Marín s'ha mostrat especialment il·lusionada per poder anar acompanyada del seu fill, que amb divuit anys, aquest diumenge ha votat per primera vegada.

Per la seva part, la candidata de PS+Independents a cònsol major d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, ha arribat al Prat del Roure a les 12.30 hores per exercir el seu dret a vot. Vendrell ha dit que 'tenim l'obligació de venir a votar' perquè hi ha molts països on la gent no ho pot fer. Pel que fa a la campanya, Vendrell s'ha mostrat satisfeta de com s'ha desenvolupat i ha afegit que esperen fer 'un molt bon resultat' a Escaldes-Engordany.

El primer cap de llista d'Andorra la Vella que ha exercit el seu dret a vot ha estat Carles Torralba, candidat de Demòcrates per Andorra, que ha fet acte de presència al Centre de Congressos sobre les 11.30 hores. Torralba ha destacat que a aquella hora ja s'havia superat el 30% de participació, i ha desitjat que els ciutadans tinguin un fort sentit de la responsabilitat i que això es tradueixi en molta participació "perquè avui és la festa de la democràcia".

La candidata a la reelecció com a cònsol major d'Andorra la Vella per Coalició d'Independents (Cd'i) ha votat poc després de les 11.30 hores al Centre de Congressos, acompanyada del seu fill i amb el presentador de la candidatura, David Claverol. Ferrer ha indicat que ha arribat just al moment que començava a augmentar l'afluència de votants, i ha convidat els andorrans a venir, independentment del que votin, "perquè és el moment de decidir qui volen que estigui al front de l'administració local els propers 4 anys".

Marc Cornella, el candidat del Ps+Independents, també ha votat acompanyat del seu fill Tom. Cornella ha marxat desseguida perqué segons "els candidats aquí no hi hem de fer res", mostrant el seu rebuig a la possiblitat que la presència dels polític pugui intimidar el electors.

Diu que el seu ofici consisteix a il·luminar la realitat.
Així és.

Doncs il·lumini’m, si us plau.
Tu no ets la realitat.

Com que no?
Tu pots il·luminar la teva realitat: jo et puc donar informació, però només tu et pots conèixer.

Llavors ja som al cap del carrer.
Les informacions que et puc donar, quan les facis teves, seran part dels teus coneixements.

I si no em coneix, com em pot donar la informació que em convé?
Hi va haver un mestre que deia: tinc respostes, el problema és que ningú no sap quin és el camí.

I vostè, té respostes per a tot?
No, és clar.

Aleshores, com puc conèixer les respostes, si jo tampoc no conec el camí?
La qüestió no és el camí, sinó fer-se les preguntes que cal fer. Només quan tu et planteges quina és la pregunta fonamental de la teva vida, com, per exemple, “qui sóc?”, pots arribar a trobar la resposta.

Això no és el mateix que proposa la major part de les religions?
És una de les coses que plantegen les religions, tot i que cal distingir entre les religions externes i internes, val a dir: hi ha molta gent que s’agafa a l’externa, al que s’ha de fer públicament, i no busca la connexió amb l’interior.

Un país més lliure vol dir un país independent?
Sí.

Així, vostè és més o menys com un mestre espiritual per a descreguts.
Jo el que procuro és que la gent es conegui a si mateixa. Ara bé, si tu no creus en tu mateix, jo ben poca cosa hi puc fer.

Ha vingut a la Seu per a uns curs sobre educació contra la violència de gènere. Què falla en aquest àmbit que no s’acaba de trobar una solució?
Malgrat tot, estem molt millor que cinquanta anys enrere. Ho estem fent molt bé, el que passa és que el canvi social és lent. Tot i així, la societat de fa cinquanta anys era molt més violenta que la nostra.

Tanmateix, la setmana passada es va fer pública una enquesta a Madrid que conclou que els adolescents d’avui reprodueixen conductes masclistes de la societat dels nostres avis.
La diferència és que abans aquestes conductes s’acceptaven com a normals i ara ens criden l’atenció. Les conductes violentes o masclistes són ara molt més visibles.

I això és un avantatge?
És clar, perquè permet de treballar-hi de manera més eficaç. Els darrers vint o trenta anys el nostre país ha canviat extraordinàriament degut a les polítiques de gènere que s’han implantat. Cal seguir per aquest camí, i, ara cal fer també polítiques pel canvi del model de masculinitat.

És un home feliç?
Molt. I tant, molt feliç.

Uns 250 treballadors públics protestaven per les retallades de la Generalitat en els serveis penitenciaris. Segons fonts d’UGT de Catalunya, almenys dos integrants del sindicat van resultar ferits “amb sang” i van ser traslladats a un centre mèdic. Un portaveu del departament de Justícia va explicar que amb la protesta el centre penitenciari “no podia desenvolupar el seu funcionament normal”, que la protesta era il·legal i que “posava en risc la seguretat dels treballadors i dels interns”. Els funcionaris del torn del matí no van poder entrar al recinte, es va mantenir els presos a les cel·les i es van suspendre 12 judicis i 28 rodes de reconeixement.
Els representants de la Generalitat a la taula de negociació de la Funció Pública van decidir abandonar la reunió d’ahir per la protesta que tenia lloca a la presó Model. Aquesta era la tercera trobada per tractar les retallades als funcionaris. Els treballadors de presons catalans han organitzat durant els darreres dies diversos actes contra l’acomiadament de 350 interins.  
Una altra regió en què s’ha anunciat retallades en el sector públic és Castella-la Manxa. La presidenta, María Dolores de Cospedal, va anunciar algunes mesures per a l’estalvi que inclouen una retallada del sou dels funcionaris en un 3 per cent de mitjana i l’ampliació de les hores de treball de 35 a 37,5 hores. També es privatitzarà la gestió i la construcció d’alguns hospitals.  

Atur a Espanya
La xifra d’atur al conjunt d’Espa-nya va pujar al novembre per quart mes consecutiu, i es va situar en 4.420.462 desocupats, 59.536 més que al mes anterior. De l’altre costat, hi va haver 111.782 afiliats menys a la Seguretat Social, que compta amb 17.248.530 adscrits. L’apujada de l’atur a Espanya al novembre ha estat de l’1,37 per cent, i l’interanual és del 7,55. A Catalunya, l’increment dels desocupats el mes passat ha estat de 111 persones, i es manté en més de 615.000.   
El secretari d’Estat de Seguretat Social, Octavio Granado, va explicar que hi ha “algunes incerteses” sobre si haurà o no superàvit en els comptes quan acabi l’exercici. Granado va destacar que hi ha “certa incògnita” respecte a l’evolució dels ingressos de la Seguretat Social, que van caure un 2,35 per cent, fins als 100.226 milions d’euros. Les despeses van augmentar en un 2,22 per cent, fins als 94.616 milions. El secretari d’Estat va indicar que en tot cas l’organisme acabarà l’any 2011 “sense deure un euro a cap entitat financera” i va insistir que “la situació no és problemàtica”.

CLEGG ENCORATJA RAJOY A APLICAR REFORMESE, "ENCARA QUE NO SIGUIN GAIRE POPULARS"

El viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, va animar ahir el líder del PP i pròxim president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a emprendre les reformes econòmiques necessàries “encara que no siguin gaire populars”. Clegg va traslladar aquest missatge després de reunir-se amb Rajoy a la seu del PP a Madrid amb la situació econòmica i els problemes de l’euro com a assumptes centrals. El número dos del govern britànic també va mantenir una trobada amb la portaveu parlamentària del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, encarregada de negociar el traspàs de poders amb l’executiu sortint.
Clegg i Rajoy van coincidir en la necessitat d’adoptar mesures per superar la crisi que promoguin el creixement i l’ocupació. “Tots hem de fer reformes. Francament, no són populars, per això hi ha l’obligació de tots els polítics, de tots els governs, d’explicar, explicar i explicar que no és fàcil fer aquestes reformes”, va afirmar Clegg. En la seva opinió, sense aquests plans d’austeritat, “la situació serà pitjor i hi haurà més atur, més pobresa i menys diners”.
Clegg va destacar que un dels objectius de les reformes, a més d’ajudar a resoldre els problemes del deute, ha de ser augmentar la competitivitat de les economies.

En l’àmbit parroquial, s’observa un increment més elevat de dues respecte a les altres: d’una banda, la Massana, amb un creixement del 191,5% i passant de 814 a 2.373 electors en aquests 16 anys i, de l’altra, Ordino, amb un augment del 185,3%, passant de 497 a 1.418 persones que tindran demà dret a vot. La interpretació de l’increment en aquests dos indrets la dóna la doctora en geografia Maria Jesús Lluelles, que explica que “el cens ha crescut per naturalització” i que hi ha hagut un procés de redistribució de la població a favor de les parròquies perifèriques que actuen com a ciutat dormitori”.
Si es repassa la resta de parròquies, s’observa que l’històric augmenta de la següent manera: Encamp, amb un creixement del 123,8%, i passant de 1.373 a 3.073 electors, i Andorra la Vella, amb el 110,1%, que passa de 3.227 a 6.782. Les segueixen Sant Julià de Lòria, amb un augment del 101,4% i passant de 1.609 a 3.241; Escaldes-Engordany, amb un 93,3% i de 2.415 a 2.670, i finalment Canillo, que ha crescut un 73,1% i ha passat de 476 a 824. Les xifres reflecteixen que, per primera vegada en totes les eleccions comunals, el nombre de possibles votants es redueix percentualment respecte del període anterior. Traduït en xifres: si a les comunals del 2007 hi havia 19.304 electors, ara n’hi ha 22.381, un augment del 15,9% i 3.077 nous electors. Cal ressaltar que el major creixement del cens electoral va tenir lloc en el període comprès entre el 2003 i el 2007, amb un augment que es va situar en el 28,2%.

PER QUÈ EL CENS AUGMENTA?

Per entendre les causes de l’ampliació successiva del cens cal anar a buscar la legislació. En aquest sentit, Maria Jesús Lluelles apunta, en l’estudi sobre l’impacte demogràfic de la població, que les lleis de nacionalitat han tingut una incidència directa en el fet que s’incrementin els electors. La política adoptada per Andorra ha promogut la integració massiva del segment més jove del col·lectiu espanyol, amb la nacionalització de la majoria dels seus fills nascuts a Andorra. Un cas semblant passa amb el col·lectiu portuguès i el francès, que contribueixen a aquest augment.

Mentre, Torralba va rebre, especialment, per haver deixat entreveure un suposat mal ús de les targetes de crèdit comunals i per lamentar el deute comunal a partir de dades del 2009.
Els tres candidats de la capital van coincidir en el debat d’AD Ràdio, que va viure moments de certa tensió, amb intercanvi de retrets i acusacions. Rosa Ferrer va ser qui amb més contundència es va expressar. Per les manifestacions sobre les targetes de crèdit i les finances, Torralba va ser acusat per la cònsol de “demagog” i “indocumentat”. I a Cornella li va retreure que mentís, suposadament, en explicar perquè els consellers socialdemòcrates haurien quedat fora de la majoria. De propostes, per no tancar la tendència de la campanya, no n’hi va haver massa. Ara, la situació financera comunal, l’economia, va tornar a centrar bona part del debat.
Carles Torralba va voler criticar la situació “complicada” de les finances comunals. Amb dades del 2009. Ferrer i Cornella van recordar que hi ha xifres més recents que permeten posar més bona nota a la corporació. “No confongui la gent”, van demanar al candidat de DA els dos caps de llista d’arrel socialdemòcrata. Ferrer va retreure que fos durant el mandat en què Torralba va ser cònsol menor en el qual, suposadament, es posessin les bases per l’actual endeutament. “La majoria era socialdemòcrata”, va recordar el taronja. L’actual cònsol va dir al seu homòleg de DA que “dir que no s’ha fet res és fer volar coloms”. I el va acusar de fer “moltíssima demagògia” parlant “sense estar documentat”. Ferrer va defensar parlar des de l’experiència, des de la realitat. Fins que Cornella va voler culpar la líder de Cd’i dels mals de la majoria que es va presentar sota les sigles del PS.

Aliances
El candidat del PS va retreure a Ferrer que s’hagués escoltat “la gent de tarannà menys social”. I?va recordar que si no hi havia hagut retallades hauria estat “per la forta oposició dels consellers socialdemòcrates”. La cònsol va criticar amb duresa en aquest moment el conseller Joaquim Valera, “que va fer un mes i mig de vacances a l’estiu i ara torna a fer una setmana”. I es va disparar. “Me n’he cansat, de tanta mentida. És lleig el que vostès estan fent. Estic callant. Estic aguantant.” L’un i l’altra van mantenir la seva versió del trencament.

ÚS INDEGUT DE TARGETES O ESTALVI EN DESPESES "INNECESSÀRIES"

El fet que en una compareixença de premsa, el candidat Carles Torralba assegurés que de guanyar les eleccions DA els consellers hauran de pagar les despeses que afrontin per compte del comú de la seva butxaca primer i hagin de justificar la necessitat del pagament per poder cobrar perquè no disposaran de targetes de crèdit comunals va aixecar ahir polseguera. Alguns dels consellers de l’actual majoria van trobar “una calúmnia” les paraules del cap de llista demòcrata, en insinuar que s’hauria pogut fer un ús indegut de béns comunals. El conseller Antoni Riestra va contactar Torralba per advertir-lo d’una possible querella. I va explicar que els consellers no disposen de targetes. Torralba va matisar que el que es vol és evitar “despesa innecessària”.

Els de Joan Peñarroya van tenir alts i baixos, però en general van dominar els primers i amb un joc col·lectiu van imposar-se a un equip local que va lluitar fins a l’últim moment. La victòria situa, a més, líders provisionals els andorrans, tot esperant la resta de la jornada.
La baixa d’Ed Cage, amb problemes al bessó, va portar Devin Wright al cinc inicial i l’ala pivot va fer de tot només sortir. Seus van ser els 4 primers punts dels andorrans i a això va sumar quatre rebots abans de marxar a la banqueta en el moment de fer la segona personal. Flis va agafar el relleu i l’ex-Penya va tenir amb 16 punts i 6 rebots un dels millors partits com a jugador del River.
El Lan Mobel va estar més encertat en l’inici del partit, però les distàncies en el marcador mai van superar els cinc punts de renda (12-7 i 16-11). Quatre punts consecutius de Flis i Torres, que va despertar en el moment adequat, van deixar el marcador amb una mínima renda local al final dels primers deu minuts (16-15).
El segon quart va ser clarament per al River, que va collar els guipuscoans en defensa com havia fet una setmana abans amb l’Ourense. La bona aportació d’Isma Torres, amb vuit punts consecutius, van portar els visitants a tancar un parcial de 2 a 12, que va deixar l’electrònic del 16 a 11 a un 18 a 23. Els de Peñarroya manaven ja en el marcador i en el joc. Eren els millors minuts i a poc a poc la diferència es va eixamplar fins a un màxim de 14 punts (25-39). El Lan Mobel, que perdia en el control del rebot, es veia incapaç d’aturar el joc visitant i només un vell conegut, l’ex-Clavijo Ott, en la part final va sortir en ajuda dels seus (30-41 al descans).

Igualtat restablerta
L’encert en el triples, amb un  destacat Ott, ben secundat en l’anotació per Atoyebi, va permetre el Lan Mobel retallar la renda fins a signar un preocupant empat a 53. El River tornava a deixar escapar una avantatge important a domicili. La situació, però, no es va convertir en extrema perquè ben aviat va tornar a funcionar el joc col·lectiu andorrà. Ara era Jon Santamaría, el que anotava, ara Flis, ara Pablo Sánchez, ara Isma Torres.
Al darrer quart es va entrar amb un 53 a 57 que feia presagiar dificultats. I així va ser, tot i que el partidàs d’Ott va trobar bona resposta. El River va demostrar ofici i fortalesa per fer la diferència quan l’havia de fer. A cinc minuts per al final i 6 d’avantatge, els locals van demanar un temps mort i en la represa els de Peñarroya van clavar un parcial de 0 a 7 que ja seria definitiu (63-76) tot i els intens del Lan Mobel per apropar-se. La sisena victòria era un fet i amb bona feina de grup (sis jugadors amb 10 o més punts). Divendres vinent toca Las Rozas.

EL SÈNIOR B VISITA LA DIFÍCIL PISTA DEL RAMON LLULL

El sènior B del River, l’equip més anotador i alhora el que més  punts concedeix del grup 2 de la Copa Catalu-nya, visita avui (18 h) la pista del AESC Ramon Llull a l’estació del Nord de Barcelona. David Eudal disposarà de tota la plantilla atès que Gaston Diedhiou, que ha viatjat amb el primer equip a Azpeitia, estarà disponible. El River B és sisè, amb dues victòries més que el rival d’avui, que ve de guanyar el Castellbisbal.