Punt final. Alleugerit?
Al contrari, totalment abatut.

Pensava que després de tants anys, el final el deixaria més tranquil.
Sempre vaig mantenir una mica d’esperança que al final apareixeria algun inversor i ressuscitaria l’empresa.

Sent que ha viscut un gran fracàs com a empresari?
No ben bé. El meu disgust més gran és no haver pogut complir econòmicament com es mereixia amb molta gent. Xòfers, proveïdors i treballadors. Però el que porto més a dintre és haver portat a la ruïna la família.

Quants diners ha perdut?
Molts.

Un milió d’euros?
Més.

Dos?
Més. Però no continuïs perquè no et diré la quantitat exacta, no vull. Molts diners.  

I com ho ha fet per pagar? Devia tenir un bon patrimoni.
La veritat és que no. La meva se-nyora, la doctora Maria Josep Rosselló, segueix treballant i fonamentalment les vendes dels seus llibres han fet front a tot plegat.

No deu haver estat fàcil.
Tots aquests anys han estat un desgast brutal per a la nostra re- lació i els hem resistit. Ens estimem molt, si no, hauria estat impossible.

Com ha estat el desgast?
A banda del tema intrínsecament econòmic, per exemple, a casa hem rebut cartes anònimes amb insults i amenaces com “ja t’ho trobaràs...” I un intent de xantatge.

Xantatge?
Això no t’ho explicaré.

Mirant enrere, quin ha estat el seu gran error amb Aigües d’Arinsal.
Agafar l’empresa el 98, fer una inversió de 300 milions de pessetes i acceptar el deute de 1.200 que hi havia, tot i que el soci que m’havia buscat, Transmallorca, es va baixar del carro abans de començar.

Tal com ho pinta, es veia a venir. Per què s’hi va embolicar?
Hi creia, de fet hi crec encara. Però necessitava un partner fort i no el vaig tenir. Em va poder la il·lusió i els negocis s’han de fer amb el cap i no amb el cor.

Però això ja ho devia saber.
I tant que ho sabia, però em vaig trobar al mig de la marabunta i vaig tirar endavant. La família em va veure tan il·lusionat que em va donar suport.

I ara què fa?
Tinc una pensió, estic jubilat. Visc de lloguer a l’Aldosa. Escric prosa i poesia. Faig muntanya i m’ha donat una mica per l’horticultura.

Un emprenedor de raça com vostè, com veu la situació actual a Andorra?
Sé que és un tòpic, però és un gran moment per fer bons negocis. Cal imaginació i sacrifici. Hi ha molts camps per explotar. L’educació, la sanitat, la tecnologia. S’han de buscar alternatives positives i n’hi ha moltes.

El primer a rebre indirectament va ser José Mourinho. I tot en boca del secretari i portaveu de la junta directiva de l’FC Barcelona, Toni Freixa. “La valoració del Mundial la fem amb orgull i satisfacció. Constatem que els nostres socis també ho valoren amb gran orgull i tenim un reconeixement mundial no només de la FIFA, sinó de premsa i esport mundial d’aquest equip entrenat per Pep Guardiola és el millor del món. Altres valoracions no mereixen comentari”, va manifestar en roda de premsa en referència amb els partidets de Mourinho.
Freixa, que no té constància d’una felicitació del Reial Madrid, si va desvetllar que el president blanc, Florentino Pérez, els va desitjar sort. “No em consta, però sí ens va desitjar sort en la llotja del Bernabéu després de perdre contra nosaltres per 1 a 3. Si els desitjos van ser sincers suposo que estarà content.” Sobre l’arribada de Neymar en el futur o de la renovació de Pep Guardiola, el directiu blaugrana va driblar com el mateix jugador brasiler. “Sobre Guardiola és una història que torna a repetir-se i sempre acaba bé, estem en la mateixa disposició i confiats que acabi bé i quan tinguem alguna novetat la podrem anunciar. Estem molt tranquils.” Sobre Neymar va ser categòric. “La política del club és el silenci i fins avui no hi ha res signat”. De la seva banda, Toni Freixa també va recordar la satisfacció del club respecte a la sentència que va tombar la demanda interposada per l’expresident Joan Laporta amb la intenció d’anul·lar acords presos a la passada assemblea general de socis compromissaris del club, entre els quals l’acció social de responsabilitat en la seva contra. “Queda confirmat que l’assemblea va ser un èxit social i d’escrupolós compliment de la legalitat vigent”.
Mentre, Sandro Rosell, durant la presentació d’una campanya de la Fundació del Barcelona va lloar al tècnic Pep Guardiola. “Ell és una de les persones que exemplifica millor el que significa respecte. Més els fets que les paraules.”

FERNANDO TORRES VEU "UNA FALTA DE RESPECTE" ELS DUBTES SOBRE ELL

L’autor del gol que va significar el títol per a Espanya a la final de l’Eurocopa contra Alemanya reconeix que no està en el seu millor moment. “Que es dubti de qualsevol jugador de la plantilla que ha estat campiona d’Europa i del món, i que ha fet possible ser on som, és una falta de respecte”, va dir Fernando Torres durant una entrevista exclusiva que s’emetrà avui al programa Espacio Reservado de Canal+Liga (23 hores). El davanter madrileny format a l’Atlètic de Madrid, que només suma quatre gols aquest curs, dos a la Premier League i dos més a la Lliga de Campions, va parlar de la selecció espa-nyola. “Si torno al meu nivell, tornaré a ser imprescindible. El passat no val per a res i l’important és el present”, va dir el Niño.

"EL GUAJE" JA TÉ LA COPA QUE LI FALTAVA AL PALMARÈS, EL MUNDIAL DE CLUBS

Carles Puyol, Gerard Piqué, Cesc Fàbregas i Andreu Fontàs es van apropar a veure David Villa a l’hospital i li van portar el millor regal possible, la Copa que acredita l’FC Barcelona com a campió del món de clubs. “M’ho he passat genial amb tot. Sou uns monstres! Moltes gràcies a tots”, va dir el Guaje en el seu facebook personal.

En una breu compareixença, el president Mariano Rajoy –que al matí havia jurat el càrrec davant el rei Joan Carles–, va fer conèixer públicament els noms del seu executiu, que inclou l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón com a ministre de Justícia, i el cap de llista del PP per Barcelona a les últimes eleccions generals, Jorge Fernández Díaz com a responsable d’Interior. José Manuel García Margallo serà el ministre d’Exteriors i Pedro Morenés el de Defensa.
A càrrec del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social hi haurà Fátima Báñez, mentre que José Manuel Soria serà el titular d’Indústria, Energia i Turisme. Ana Pastor, ministra de Sanitat amb José María Aznar, passa a dirigir el departament de Foment, mentre que Ana Mato, un altre nom de llarga trajectòria dins del PP, ocuparà la cartera de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. El ministre d’Educació, Cultura i Esports serà José Ignacio Wert, i completa el govern Miguel Arias Cañete, que repeteix com a ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient.

Dos ministeris decisius
Les àrees d’Economia i Hisenda, que tornen a anar separades, són les que concentren els principals reptes de la legislatura. D’una banda, De Guindos haurà de fer front al desafiament que suposa la possibilitat que l’economia espanyola torni a entrar en recessió, així com resoldre la crisi de deute i culminar la reestructuració del sistema financer. Montoro, mentrestant, afronta com a principal repte complir amb la reducció del dèficit de les administracions públiques al 4,4 % el 2012, la qual cosa implica, segons va anunciar dilluns Rajoy, una retallada de 16.500 milions d’euros. D’aquesta forma, Montoro absorbirà dues competències, Hisenda i Administracions Públiques, que fins ara estaven separades.
Un altre nom clau del nou gabinet és Soraya Sáenz de Santamaría, que torna a la Moncloa com la dona forta d’un govern que, de manera paradoxal, abandona la tònica paritària dels últims anys –nou homes i quatre dones. Des que Rajoy la va fitxar com a assessora durant la seva etapa de vicepresident amb Aznar, Sáenz de Santamaría ha anat escalant posicions ràpidament fins a convertir-se en la número dos de l’executiu, un nomenament que no sorprèn atès que ella ha estat l’encarregada de supervisar el traspàs de poders amb el govern de Zapatero.
Els tretze integrants del govern –el més reduït de la democràcia–, acudiran aquest matí al Palau de la Sarsuela per jurar o prometre els càrrecs davant el rei. Després, es traslladaran a les respectives destinacions de treball, on, en diferents moments de la jornada, faran el traspàs de carteres amb els seus predecessors socialistes i prendran possessió dels càrrecs.

SUPORT DEL PPC A CiU EN LA VOTACIÓ DE LA LLEI ÒMNIBUS

La primera de les lleis òmnibus va superar ahir el tràmit al Parlament de Catalunya. Sota el nom de Llei de simplificació i millora de la regulació s’engloba una macroreforma legislativa que afecta més de 30 normes en qüestions tan diferents com la segregació de l’Institut Català de la Salut en diverses personalitats jurídiques, l’externalització del servei d’aigües Ter-Llobregat o la pèrdua de contingut del CoNCA. La votació de CiU al Congrés en contra de la investidura de Mariano Rajoy no es va evidenciar, ja que el PPC va votar bona part de les esmenes al costat de CiU.
De fet, abans de la votació, el president Artur Mas es va reunir amb la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, per llimar diferències tant sobre les lleis òmnibus com sobre els pressupostos del 2012. La trobada informal es va fer al despatx de Mas al Parlament, en el transcurs de la sessió. Sánchez-Camacho va deixar clar que el PPC actuarà “de manera constructiva i responsable per treure Catalunya de la crisi”.

El Govern ja va analitzar dimarts el text, pràcticament tancat, i l’enviarà durant la setmana que ve al Consell General perquè sigui tramitat degudament. Tant el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, com el ministre titular de la Funció Pública, Jordi Cinca, van assegurar que la tramitació del text anirà acompanyada d’una demanda perquè s’habilitin dies durant el mes de gener perquè es pugui treballar la normativa i, d’aquesta manera, es pugui aprovar tan aviat com sigui possible. El que és clar és que la mesura no serà vigent a partir de l’1 de gener vinent, tal com inicialment pretenia l’executiu.
Cinca va assegurar que es manté la intenció de lliurar el document a la plataforma sindical. I que si encara no s’ha fet és perquè, més enllà que el consell de ministres no hi ha donat encara la conformitat definitiva, Funció Pública preveu encara alguns retocs. I no es vol facilitar el text si no és el definitiu. El lliurament del document es farà pràcticament a l’uníson: als sindicats i al Consell. Fonts governamentals han assegurat que el lliurament del projecte de llei a la plataforma és només una qüestió “de deferència: no hi ha res per negociar”. Per tant, el text comportarà una reducció de fins al 10% dels salaris superiors a 3.000 euros, la congelació dels d’entre 2.000 i 3.000 i l’augment únicament en un 2% dels inferiors, a banda de la congelació de triennis, així com la suspensió del sistema de gestió de l’acompliment.

L’especificitat del saas
Mentrestant, el ministre va explicar que la plasmació en una llei del que s’ha anat anunciant fins ara no aportarà “novetats”. I que les principals mesures que s’adoptaran ja s’han anat exposant, ja sigui davant la plataforma o en reunions sectorials que s’han anat mantenint, com ara, per exemple, la que es va produir fa uns dies amb el personal del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). Justament, com relligar jurídicament les decisions que afecten aquest col·lectiu ha estat una de les dificultats a l’hora de redactar el text. “Les qüestions relatives al SAAS ocupen un article sencer i específic”, va explicar ahir Cinca, que ha assegurat que més enllà de les decisions polítiques, jurídicament s’ha analitzat molt acuradament el text. “Hauria estat més senzill”, va matisar el ministre, que s’anés canviant una per una les lleis que es veuen afectades per aquesta modificació legislativa.
Malgrat que algunes de les lleis que s’alteraran amb el projecte que entrarà a tràmit parlamentari la setmana que ve tenen el rang de llei qualificada, els assessors jurídics creuen que el text que canvia algunes de les condicions compensatòries dels treballadors de l’administració pública i parapública no ha de tenir el rang qualificat, perquè es modifiquen articles que, al seu parer, no tenen aquest nivell. Fonts governamentals no han descartat que el text acabi sent fruit d’una judicialització. Alguns dels col·lectius professionals afectats ja han manifestat la intenció de recórrer als tribunals per poca base legal que hi trobin.
La decisió de demanar l’habilitació de dies per poder tramitar durant el gener i el febrer –mesos sense activitat parlamentària– el projecte de llei respon a la necessitat que aquest estigui en vigor al més aviat possible. La dificultat de la seva redacció ha allargat més del que es preveia la seva elaboració i, en circumstàncies normals, si s’entra la setmana vinent, la seva aprovació es podria demorar fins ben avançada la primavera (termini de presentació d’esmenes, possibles pròrrogues, discussió en comissió i votació al ple), massa tard al criteri del Govern per a un text de gran ur­gència.

Residències passives
No serà l’únic projecte de llei que arribarà abans de final d’any a Casa de la Vall. El Govern també preveu enviar el text per regular les residències passives, una altra mesura clau, al seu entendre, en la reactivació econòmica. També en aquest cas es vol que es pugui tramitar entre el gener i el febrer.

RETORN A CASA DE LA VALL PER LA TRADICIONAL SESSIÓ DE SANT TOMÀS

Casa de la Vall va acollir ahir al matí la tradicional sessió de Sant Tomàs, amb la presència d’un gran nombre d’autoritats. Després d’escoltar els informes sobre l’activitat de les delegacions del Consell General a la Unió Interparlamentària i al Consell d’Europa, es va fer l’habitual fotografia a les escales.

Desenes de persones –prop de mig centenar– van participar, d’una manera o una altra, en la reconstrucció dels fets en què va morir José Luis Pereiras. Al tomb de la mitjanit de dimarts a dimecres. Es va trigar gairebé tres hores a repassar allò que va passar en encara no tres minuts. El muntatge va obligar a tallar completament a la circulació un bon tram de les avingudes d’Enclar i de Santa Coloma. Des de les deu de la nit fins més enllà de dos quarts de dues de la matinada. L’operatiu va estar dirigit per la batlle instructora del cas, Canòlic Mingorance, i bona part del seu equip; el fiscal general, Alfons Alberca; les forenses Immaculada Gràcia i Carme Moreno, i un dispositiu policíac molt notable. No en va, entre els participants en la reconstrucció hi havia dos presos: el suposat autor material de la ganivetada i l’acompanyant de Pereiras que va posar la navalla en joc.  
Feia setmanes que en el marc de la instrucció es pretenia fer la reconstrucció dels fets per mirar de treure l’aigua clara, especialment, de l’instant en què Pereiras i el resident peruà empresonat cauen a terra, a l’altura del rètol que indica l’inici de Santa Coloma ja dins la calçada, i es produeix la ganivetada. Fins que la baralla no es va allunyar de la visió de les càmeres de la benzinera. A partir d’aquell moment no hi ha cap testimoni dels fets. Fins llavors, la majoria de fonts coincideixen: qui inicia l’aldarull són qui acabaria sent la víctima mortal i un dels dos companys. L’altre va marxar en veure les dimensions que agafava la batussa. I?els dos residents peruans i les dues acompanyants ja eren a la gasolinera quan haurien començat a ser increpats.

Enregistrament
Amb desenes de persones intentant reproduir els fets de la matinada mortal, i després d’una preparació prèvia, prop de les onze de la nit es va iniciar tot el procés. Diverses càmeres, de la policia i d’altres parts intervinents en la causa, van enregistrar tots els moviments en una nit força gèlida. Però sense la temuda pluja. Dels protagonistes reals dels malaurats fets hi havia els dos empresonats, i el segon company de la víctima i el segon resident peruà implicat. Un home totalment cobert –només se li podien veure els ulls–, aparentment un agent de policia, va simular Pereiras (alguns familiars i amics van ser dels pocs testimonis presencials de la reconstrucció des de just el peu de la tanca on la policia va fixar els límits). Dels testimonis de la baralla, la Batllia també en va citar uns quants. No pas tots. Per exemple, l’empleat de la benzinera que va estar treballant aquella matinada no va ser cridat a participar en la reconstrucció.
Ja fos seguint el que relatava el sumari, o a partir de les explicacions d’algunes de les parts, els moviments que es van succeir al seu dia en 2 minuts i 50 segons es van allargar durant unes dues hores i mitja. Es va fer tantes repeticions com es va creure adient. Fins que un especialista i el resident peruà acusat de l’homicidi queien damunt l’asfalt. En aquesta ocasió, però, sobre un matalàs.

UNA NAVALLA DE 14 CENTÍMETRES DE FULLA I 17 DE MÀNEC

Un dels elements reals, entre d’altres, que la mitjanit de dimarts a dimecres van tornar a ser presents a la gasolinera on el setembre hi va haver la baralla mortal va ser l’arma del crim, que va ser trobada a l’inici del camp que hi ha enfront de la benzinera. Durant la reproducció no es va usar l’arma. Però aquell qui va voler va poder observar el ganivet. Segons fonts policíaques, es tracta d’una navalla artesanal Don Benito (perquè és fabricada en aquesta població de Badajoz) de 31 centímetres de llargada (14 centímetres de fulla i 17 de mànec) i 3 centímetres en el punt més ample.

Així ho va assegurar ahir el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, en la primera manifestació que un membre de l’actual o l’anterior equip governamental fa respecte del denominat cas Vallnet. Pel que fa a les presumptes adjudicacions irregulars que s’haurien fet a l’empresa del sector de la neteja, Martí va explicar que s’“està analitzant què ha passat”. L’Associació d’Empreses de Neteja d’Andorra (AENA) va demanar dimarts a l’executiu, a través d’un comunicat de premsa, que procedeixi a declarar nuls de ple dret aquelles contractacions que s’hagin fet amb Vallnet si es demostra que van ser irregulars per la suposada manca de legitimació de la societat per presentar-se als concursos públics en no complir alguns dels requisits establerts en la Llei de contractació pública.
Martí va afirmar ahir, després de la celebració del Consell de Sant Tomàs, que “el Govern, quan tingui clar què ha passat”, prendrà les decisions escaients. El màxim responsable de l’executiu va assegurar que s’estan duent a terme “les actuacions necessàries per esbrinar què ha passat i què significa” i que, ell en primera persona, “tinc l’obligació de defensar l’administració pública”. Alhora que va afirmar que l’executiu “no amagarà el cap sota l’ala” i, en canvi, sí que “donarà la cara”, també va reclamar que mentre s’elaboren els informes jurídics que s’han encomanat per mirar d’aclarir la situació no s’aboqui en el cas “més passió de la justa i necessària”.
Quant a l’execució de la sentència, que el Govern socialdemòcrata va demanar a final de l’any passat, més d’un any després que la sentència esdevingués ferma i sabent ja que Saur-Vallnet havia portat la causa al Tribunal dels Drets de l’Home d’Estrasburg en considerar que era una resolució injusta per la manca d’imparcialitat del magistrat ponent, l’actual executiu té tota la fermesa de fer-la complir. “Nosaltres no som els únics actors” que intervenen per fer executar la sentència, va recordar Martí tot referint-se a l’administració de Justícia. “I la separació de poders existeix.” Fonts governamentals, que van assegurar que es vol anar fins al final, van explicar ahir que el Govern ha elevat un escrit al Tribunal Superior, davant el convit de la Batllia perquè fos l’executiu qui instés la fallida de Vallnet per poder cobrar, en què li recorda que qui fa executar les sentències són els tribunals.

SAUR SURT A DEFENSAR EL SEU SOCI ANDORRÀ

La mercantil francesa Saur, sòcia de Vallnet en l’UTE que al seu dia es va adjudicar les obres de construcció de la depuradora de la Massana, considera que “no hi ha cap il·legitimitat per la qual Vallnet no pugui concórrer a concursos públics, i encara menys perquè sigui difamada per empreses de la competència”. Saur va fer aquestes manifestacions a través d’un comunicat en què expressa la seva “plena solidaritat” amb la firma andorrana en l’afer de la depuradora. I considera que Vallnet està sent víctima d’una “campanya publicitària promocionada per certes empreses andorranes competidores”. La societat francesa garanteix que “mai no defuig les seves responsabilitats i, alhora, sempre assumeix les seves obligacions, circumstància que continuarà fent tant davant de l’administració andor­rana com dels tribunals”. Saur considera que l’UTE de la qual forma part ha estat “víctima d’un procés injust, perquè la decisió judicial va ser presa per un jutge no imparcial”. Aquesta anomalia, assegura Saur, hauria estat “reconeguda pels propis tribunals andorrans”, un fet que “va provocar la dimissió d’un dels magistrats de la sala administrativa del Tribunal Superior i que actualment és objecte d’un procés” davant el Tribunal d’Estrasburg.

Un primer llibre en castellà com a exponent de la línia que seguiran: un ampli ventall no només de gèneres –a la col·lecció de poesia seguiran altres de narrativa, novel·la juvenil i altres gèneres, encara per ultimar la planificació– sinó també d’idiomes. Fenoll, que a més d’obrir camí és una de les impulsores del projecte, va explicar que l’objectiu és no tancar-se portes, a la recerca del gruix de lectors més ampli possible.
Aloma Editors neix de les il·lusions comuns de cinc amics, recorda Fenoll: Montserrat Cardelús, que ocupa la presidència de la societat; Josep Maria Betriu, vicepresident; Joan Carles Casal (que acaba de posar també en marxa A4 Editors), tresorer, i Fenoll i Inès Martí com a vocals. “Era un somni comú. Sempre havíem parlat que hi ha molts títols, però no sempre estan ben editats, i nosaltres volíem donar valor al llibre en sí”, indica la poetessa i ara editora. El segell, per tant, no té marcada la quantitat de novetats que vol treure al mercat cada any –en tot cas, no sembla que hagi de ser una producció molt profusa–, però sí que cadascuna d’elles serà tractada amb cura i dedicació. “Volem un producte estètic, de qualitat, que doni al lector una sensació agradable.” Res de llibres de butxaca, “encara que totes les opcions són molt respectables”, matisa Fenoll.

Distribució
Tot això no vol dir, però, que pensin deixar de banda el futur que ja està aquí, el llibre electrònic. “No pots passar-lo per alt. I, de fet, jo també llegeixo molt en pantalla, no tenim cap objecció, encara que no hem tingut temps ni estructura per posar-nos-hi”.
Sí, en canvi, tenen previst que la major part de les vendes a l’exterior es facin a través d’internet. “Les distribuïdores són caríssimes, igual s’enduen un quaranta per cent”, argumenta la portaveu del segell. Per tant s’ho hauran de fer d’una manera més casolana: a Barcelona, la Seu i per Andorra ho distribuiran ells mateixos i per arribar més lluny hi ha el comerç electrònic. Perquè l’ambició de l’equip és abastar un públic ampli, posant-se com a horitzó possible països de l’Amèrica Llatina.
És bon moment, aquest, per llançar-se a un projecte així? “No, però és la força dels somnis la que ens empeny, i creure en el que fas”. Tampoc, admet, s’ho plantegen com un negoci per guanyar diners, “però està bé que en moments durs surtin coses noves, que no tot sigui parlar de tancaments”.

I el llibre?
Agradezco tu amor, pero tengo otros planes és el fruit d’un treball que va començar tres anys enrere. La gènesi, un encàrrec de l’Ambaixada d’Espanya per a la revista Pirineus. “Em va costar arrencar a escriure en castellà, però finalment sóc bilingüe i és la manera d’accedir a dos universos diferents”, i per això justament no pensa traduir-lo. Que hagi acabat sent l’apertura del projecte ha estat “conjuntural”.

IL·LUSTRACIONS D'EVA ARMISÉN I PRÒLEG DE BENJAMÍN PRAD0, LLETRISTA DE SABINA

El títol inaugural de la col·lecció compta amb dues d’aquelles col·laboracions que habitualment es consideren de luxe: la il·lustradora Eva Armisén i l’escriptor Benjamín Prado com a prologuista. Armisén perquè els seus dibuixos, naïf  i alhora amb missatges punyents mig amagats, s’adiuen molt bé amb l’esperit de les composicions de Fenoll. Armisén, que ha protagonitzat exposicions individuals al Principat, va ser contractada per dissenyar la portada. Ella mateixa, però, es va engrescar amb el poemari i va decidir il·lustrar algunes de les pàgines.
Pel que fa a Prado, amb qui  Fenoll té una bona relació, la seva signatura es deixa veure molt sovint a les pàgines culturals del diari madrileny El País. Una de les seves aportacions més emblemàtiques al món cultural és haver estat lletrista de Joaquín Sabina. Les lletres de Vinagre y rosas, per exemple, van sortir d’un viatge del cantant i l’escriptor a Praga.

Coses d’aquesta lliga tan atípica per tantes coses. A una hora intempestiva ja que es jugava a les 22 hores d’aquí i dos equips amb dues dinàmiques ben diferents, però dues grans plantilles. I per acabar-ho d’adobar dos ex-ACB vinguts a menys i amb aspiracions de tornar al més a dalt des de la més absoluta modèstia. El River Andorra cada jornada que passa té millor pinta i ahir ho va confirmar amb un triomf vital a la pista del Tenerife Baloncesto per 68 a 78. Nova lliçó de solidesa defensiva i efectivitat de quasi bé tots els homes. Allò de la força del grup.
L’inici de partit va comptar amb un convidat sorpresa al joc ofensiu del River Andorra. Els de Joan Peñarroya, sense Ed Cage, van tornar a apostar per un jugador amb molta confiança: el gallec Devin Wright. El pivot va anotar els vuit punts consecutius i el seu contrapunt va ser Isma Torres, que es va carregar amb dues faltes personals. El Tenerife de Jou Costa va apostar per les rotacions massives. Canvis constants i el millor exemple va ser que als 30 segons Dani López va entrar per Javi Pérez. La igualtat va ser màxima en aquests 10 primers minuts fins que un triple de Pablo Sánchez i dos punts d’Isma Torres van situar un 9 a 13. Els locals van reaccionar amb un triple de Sammy Monroe i una cistella de Roberto de la Rosa (16 a 13). El final del primer quart va ser per al Tenerife per 18 a 16 amb una cistella final de Javi Pérez després d’aprofitar una assistència del millor dels locals, Nacho Guigou –un ex-ACB a Fuenlabrada–.
El parcial del Tenerife va seguir al segon quart amb un 14 a 3 continuat que va deixar un 23 a 16 i va obligar Joan Peñarroya a demanar un temps mort. Devin Wright continuava anotant sota cistella –9 punts i 5 rebots– i Dmitry Flis rebia un tap del cubà Elías Sayu. Aquest tap va despertar l’ala pivot rus nacionalitzat espanyol i va anotar 5 punts consecutius. Amb el 29 a 25, Jou Costa va rebre una tècnica i el River es va situar a només un punt amb els tres tirs lliures convertits per Jon Santamaría. L’únic jugador que mantenia l’equip local a cop de triple va ser Guigou i sort va tenir el River Andorra de l’encert de Pablo Sánchez per arribar un punt per sobre a l’electrònic al descans (37 a 38). El novè punt de Pablo Sánchez va rivalitzar amb els 13 punts de Nacho Guigou. I?tot sense Isma Torres, que va romandre assegut a la banqueta amb les seves dues faltes. Tot en joc per a la represa amb emoció i incertesa.
Dani López Dittert va ser el botxí del tercer quart fins que els àrbitres van xiular una nova tècnica a Jou Costa. Igualtat i més igualtat amb intercanvi de cistelles fins arribar al final amb un 50 a 54 amb quatre tirs lliures transformats per Jon Santamaría. Aquest va ser el preludi d’un últim quart excel·lent amb l’aportació d’Isma Torres que fins aleshores havia estat a la banqueta a causa de les faltes personals. Els de Joan Peñarroya es van posar amb 61 a 68 a quatre minuts del final, avantatge que va ser decisiu per al triomf.

APEL·LACIÓ DESESTIMA ELS RECURSOS D'ÀVILA I FC BARCELONA B

La cançó de l’enfadós va viure un nou capítol. Abans els antecedents: el partit va acabar amb victòria del Barça però per una errada de la taula a 3’41’’ del final la Federació decideix que es repeteixi el temps que faltava a partir de l’errada. L’Àvila demana que el donin com a guanyador i el Barça Regal B que es repeteixi tot el partit. Fins al dia d’avui la Federació Espanyola dóna l’Àvila com a guanyador. El jutge únic d’a­pel·lació, amb els recursos plantejats per l’FC Barcelona i la Federació de Bàsquet de Castella i Lleó, va decidir desestimar els dos recursos. “Les al·legacions del Barça B no tenen cap consideració jurídica i es tracta de meres al·legacions d’oportunitat, pobres de fonament jurídic”. I sobre l’Àvila, la FEB va ser clara. “No hi ha cap element de prova nou, amb transcendència, que hagi estat aportat que permeti contradir que els fets i la responsabilitat d’allò que va succeir no és sinó dels oficials auxiliars de taula”. Hi ha 15 dies hàbils per recórrer al comitè espa­nyol de disciplina esportiva.

Tenerife sempre és una plaça complicada, tot i que el seu equip no està en el seu millor moment. El BC River Andorra va suar per aconseguir un nou triomf (68-78), tot i que no se li sumarà fins que no conclogui, a començaments d’any, la primera volta, ja que ahir només es jugaven partits avançats. Una victòria treballada que es presenta com la millor manera d’acabar l’any.

Els col·legis professionals consideren que abans de procedir a l’obertura cal tenir regulades les professions liberals al Principat. Així ho van expressar en una reunió mantinguda amb el cap de Govern, Antoni Martí.

S’ha fet esperar, però finalment l’ordre de partits del grup D de la fase de classificació per al Mundial del Brasil del 2014 està confirmat. Això sí, s’ha hagut de decidir mitjançant un sorteig, ja que les federacions nacionals implicades no van arribar a un acord complet per decidir la composició dels enfrontaments i les jornades. La selecció obrirà la competició i la tancarà amb el mateix rival, Hongria.