El portaveu de la plataforma i representant dels duaners, Gabriel Ubach, va assegurar ahir que “ens neguem a acatar” les mesures anunciades pel Govern. I va garantir que “examinarem el text i d’una manera o una altra tirarem endavant” accions judicials. Per la data que l’executiu preveu aprovar el projecte de llei i enviar-lo al Consell General, Ubach no hi va veure gran problema de forma general (“com que han fet el que han volgut, el que menys importa és la data en què s’aprova”), en canvi, alguns col·lectius, com ara el dels docents, sí que són més crítics. El secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Santi Rodríguez, ha lamentat que “com en altres ocasions” una decisió tan important arribi en un període no lectiu i que “ens deixa poc marge de maniobra”.
Tramitació
El Govern ja va revisar dimarts un primer esborrany del projecte de llei que modifica tot un seguit de normatives (la Llei de la Funció Pública, la del SAAS...) per tal de fer efectives les mesures salarials que pensa aplicar. Els sous de més de 3.000 euros es rebaixaran entre un 5% i un 10%. Entre els 2.000 i els 3.000 euros els salaris es congelaran. I per sota de la primera xifra esmentada l’increment serà del 2%, sigui quina sigui la puja de l’IPC. També se suprimeix el GAdA i, en el proper període de sis anys, s’eliminarà gradualment un trienni, entre altres mesures. L’executiu té previst donar el vistiplau definitiu al text dimecres que ve i, gairebé al mateix temps, tramitar-lo al Consell General amb el prec que s’habilitin dies durant el mes de gener, teòricament inhàbil a efectes parlamentaris, per tal que es puguin fer els treballs necessaris en comissió perquè la normativa entri tan aviat com sigui possible en vigor.
Rodríguez va afirmar ahir que “ens ha sobtat” que el Govern tingui la intenció d’enviar el text a la seu parlamentària en aquestes dates. “Altres vegades i altres governs ho han fet a l’estiu”, va recordar lamentant-ho el membre de la plataforma representant el SEP. Malgrat que s’acceleri la tramitació parlamentària, per a l’aprovació legislativa definitiva encara passaran uns dies. Però els sindicalistes de la Funció Pública no són gens optimistes. “No hi hem tingut res a dir, perquè tampoc no ens han deixat”, va assegurar Gabriel Ubach, que espera que el ministre responsable de la Funció Pública, Jordi Cinca, compleixi el compromís de fer-los arribar el projecte de llei –esperaven rebre’l abans de l’assemblea general– i tot seguit el posaran en mans dels assessors jurídics perquè el comencin a estudiar. Potser no serà el text definitiu que sortirà del parlament. Però no preveuen que canviï gaire.
“Amb nosaltres no es va comptar per a res”, va insistir el portaveu de la plataforma, que hi va afegir:?“Que facin el que creguin convenient; són prou grandets. No negociàvem res perquè el diàleg ha brillat per la seva absència.” Per Ubach, el procés que ha dut a terme l’executiu i les decisions adoptades “no són maneres de fer”. El sindicalista va lamentar que el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, parli en moltes ocasions de diàleg i consens “i el Govern de DA hagi triat la pitjor de les maneres pel que fa a com podia haver fet el que vol fer”.
MALESTAR EN ALGUNS COL·LECTIUS DE LA JUSTÍCIA
El ministre de la Funció Pública, Jordi Cinca; el titular d’Interior i Justícia, Marc Vila, i el secretari d’Estat d’aquest darrer departament, Xavier Espot, van explicar recentment al col·lectiu de la Justícia les mesures que el Govern pensa aplicar als treballadors de l’administració. Una part dels integrants de l’administració de Justícia, especialment els batlles i magistrats, haurien mostrat el seu enuig o malestar per la situació per un doble motiu: d’entrada perquè consideren que amb la separació de poders, l’administració de Justícia ha de ser totalment independent. I de l’altra, i com a argument encara de més pes, perquè els jutges “no són funcionaris, com a molt es podria considerar personal contractual perquè cada sis anys són renovats”. Per tant, haurien demanat que se’ls equipari també en drets.