El secretari general de la Casa Reial, Alfonso Sanz Portolés, va presentar ahir un detallat desglòs de l’assignació global que els pressupostos generals de l’Estat dediquen a aquest òrgan, unes dades que des d’ahir són públiques a través de la web oficial de la institució.
La reina, la princesa d’Astúries i les infantes Elena i Cristina tenen assignat per al 2011 un import brut màxim conjunt, en concepte de despeses de representació, de 375.000 euros, una quantitat fixada pel rei, que també decideix el repartiment entre Sofia, Letizia i les dues infantes, en funció de les seves activitats oficials.
Ni Iñaki Urdangarín, marit de Cristina, ni Jaime de Marichalar quan estava casat amb Elena han percebut mai cap ingrés procedent de la Casa Reial, segons va recordar aquesta institució.
Els 292.752 euros bruts del sou de Joan Carles –dels quals percep 140.519 com a dotació personal, al marge de les despeses de representació– estan subjectes a una retenció mínima del 40 per cent en l’IRPF i suposen un 3,47 per cent del total de 8.434.280 euros que percep la Casa Reial amb càrrec als comptes de l’Estat.

Decisió personal
Quant als 146.376 euros bruts anuals del príncep –que percep la meitat que el rei, per decisió personal de Joan Carles, des de fa uns deu anys–, estan sotmesos a una retenció mínima del 37% en l’IRPF i, d’aquests, 76.117 euros són despeses de representació. El conjunt de la dotació i despeses de la família reial és de 814.128 euros, una partida que representa el 9,65% del pressupost general de la Casa i que s’ha reduït en un 15 per cent respecte al 2010.

CONGELEN EL SALARI MÍNIM PER PRIMER COP DES DEL 1966

El govern espanyol va comunicar ahir als agents socials que demà no pujarà el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2012, fet que suposa la primera congelació d’aquesta renda des del 1966. D’aquesta manera,  l’SMI es mantindrà en 641,4 euros mensuals, la quantitat fixada per l’anterior executiu per al 2011.
L’SMI es va crear el 1963 i es va mantenir congelat durant els tres anys següents, però a partir del 1967 s’ha anat actualitzant anualment, excepte entre el 1976 i el 1979, anys que va pujar dos cops en cada exercici per l’elevat augment de la inflació. El 1980, amb l’aprovació de l’estatut dels treballadors, es va establir la revisió anual, prèvia consulta amb els sindicats i patronals més representatives.

EL SUPREM INVESTIGARÀ BLANCO PER L'"OPERACIÓ CAMPIÓ"

El Tribunal Suprem es va declarar ahir competent per investigar l’exministre de Foment José Blanco en relació amb l’operació Campió i va designar instructor de la causa el magistrat José Ramón Soriano. Així ho van informar ahir fonts de l’alt tribunal, que van assenyalar que la decisió ha estat adoptada per la sala d’admissió.
El Suprem accedeix així a la petició que el 28 de novembre passat li va fer la fiscalia després que la titular del jutjat d’instrucció número 3 de Lugo, Estela San José, apreciés indicis de delictes de suborn i tràfic d’influències en l’actuació de Blanco, al qual un empresari acusa d’haver fet gestions en el seu favor a canvi de diners.
L’exposició raonada enviada a l’alt tribunal per la magistrada San José conté les declaracions prestades des de l’agost pel propietari de la farmacèutica Nupel, Jorge Dorribo, en les quals va assegurar que Blanco havia fet gestions perquè el ministeri de Sanitat agilitzés la tramitació de diversos expedients que afectaven la seva companyia.

Almenys aquesta és la proposta que Francesc Casals farà al Partit Socialdemòcrata. El conseller de l’oposició escaldenca va votar en contra de la ratificació del text, que va criticar amb du­resa.
“Crec que algú ha de fer la consulta sobre el reglament al Constitucional. No es pot deixar així perquè el que es farà és aplicar una llei que no ha passat pel Consell General”, va comentar Casals, per a qui el text “s’hauria d’haver fet en forma de proposició de llei i passar pel sedàs del parlament”. A banda de la forma com s’ha fet, el polític socialdemòcrata també es mostra contrari a punts de contingut, com ara la possibilitat de celebrar sessions a porta tancada, fet que considera que “fa saltar pels aires un principi de la democràcia i és una porta oberta a martingales”.
De la seva banda, la cònsol major escaldenca, Montserrat Capdevila, va justificar l’aprovació del reglament tot i haver detectat “mancances de caràcter tècnic” que “seria convenient que els nous comuns plantegessin revisar”. La mandatària va argumentar que calia ratificar-lo “per coherència” amb la resta de les corporacions, i va recordar que el text “té bona part del contingut que s’ha recollit d’una proposició de llei feta fa uns anys pel PS i que no va ser aprovada al Consell General”.

TRINI MARÍN FIXA COM A PRIORITATS REDUIR EL DÈFICIT I ESTAR "MOLT A PROP" DEL CIUTADÀ

“Disminuir el dèficit, invertir en el que es pugui, mantenir la parròquia capdavantera i estar molt a prop del ciutadà.” Aquesta va ser la declaració d’intencions de Trini Marín en l’acte de jurament com a nova cònsol major d’Escaldes-Engordany. La fins ara consellera de l’àrea Social va comprometre’s a “treballar amb eficàcia i eficiència”, i a fer-ho “amb tot l’equip, majoria i oposició”. Un dels primers reptes serà la confecció del nou pressupost.
De la seva banda, els dos consellers de la minoria, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas, van avançar la intenció de col·laborar per “fer feina perquè el comú és de tots”, tot advertint que “direm les coses que no ens agraden i les que hi puguem estar a favor ens abstindrem o hi votarem favorablement”.
A l’acte hi va assistir, a més de familiars i amics dels nous elegits, el cap de Govern, Toni Martí, cònsol escaldenc fins al febrer.

Tot apuntava una nova era en les relacions després d’una campanya electoral complicada. No obstant això, Dolsa va deixar clar, un cop acabat l’acte, que el cònsol es podia haver “estalviat” l’oferta perquè ja n’havien parlat en una reunió privada i “li vaig dir que les juntes de govern no són per a les oposicions, estan fetes perquè el govern prengui les decisions i són ells, no nos­altres”. Tot i això, sí que va deixar clar que no pretén “fer espectacles” a les sessions de comú i que espera i confia arribar a consensos sense deixar de ser “vigilants”. Respecte a la votació favorable al nomenament dels cònsols, Enric Dolsa va indicar que responia al respecte per la decisió dels electors el dia 4 passat.
Al seu torn, el cònsol major va posar de manifest que si havien convidat l’oposició a formar part de la junta de govern (en l’anterior mandat ja ho van fer i el PS hi va partcipar) és perquè aposten per “la transparència”, i va qualificar de “molt respectable” que la minoria hagi declinat l’oferta. En qualsevol cas, va deixar clar que la campanya va ser “dura” però que “és passat” i que ara toca treballar “per Ordino”.

CONTENCIÓ I MÉS POLÍTICA SOCIAL

Ventura Espot va assegurar que afronten amb “il·lusions renovades” el proper mandat i que seguiran les mateixes línies de gestió. “No gastarem el que no tenim”, va afirmar, i hi va afegir que controlaran que serveis com el centre esportiu o l’escola bressol, així com el camp de neu, “no generin tant dèficit”. Tanmateix, va assenyalar que potenciaran la política social per ajudar els que més dificultats tenen a causa de la crisi econòmica. Respecte de la distribució de les conselleries, el cònsol major va indicar que “d’aquí a un parell de dies ho tindrem embastat definitivament”.

Aquesta segona societat va tancar amb un petit superàvit de poc menys de 46.000 euros –notablement inferior al de l’exercici 2009-2010–, mentre que Ensisa va registrar un dèficit per sobre dels 400.000 euros, una dada que la cònsol major va atribuir, justament, al pèssim final de campanya de neu, al qual li va voler treure ferro tot indicant que “no és cap drama”, i recordant que, malgrat els números, l’estació continua sent “un dels motors econòmics per al país”.
Durant la sessió, Cabot va recordar que la temporada d’hivern passada havia engegat amb força i que les previsions eren, fins al febrer, d’allò més optimistes. “Ens pensàvem que hi hauria superàvit, fins a 700.000 euros”, va indicar tot referint-se a Ensisa. Els bons auguris es van esvair de cop a partir del març, quan una combinació de temperatures més elevades de les normals per a l’època i de pluja van perjudicar sensiblement les pistes. “Es va perdre gairebé el final de temporada”, va posar en relleu la cònsol major canillenca, tot apuntant que això va afectar la Setmana Santa, ja que per a aquell període l’obertura de les instal·lacions no va poder ser òptima, amb un nombre important de pistes fora de servei per la falta de neu, situació que va provocar una afluència d’esquiadors molt per sota del que s’havia previst.

Cop en els resultats
Així, els resultats finals de les dues societats reflectien aquesta part final per oblidar, que va suposar un important cop per als ingressos. Ensisa, explotadora de Soldeu-el Tarter, va tancar amb poc més de 22,6 milions d’euros, gairebé 1,5 menys que la campanya 2009-2010. Aquesta forta davallada no va poder ser compensada malgrat “l’esforç per reconduir la situació” i per reduir despeses. Aquest capítol es va poder contenir –23 milions pels 23,8 d’un any abans–, però no prou per aconseguir evitar finalitzar la temporada amb un balanç negatiu. Pel que fa a Nevasa, també va patir una disminució dels ingressos propera als 250.000 euros, que va deixar el total en 4,7 milions. En aquest cas, la reducció de despeses va permetre tancar amb un petit superàvit, de tot just 46.000 euros, per sota dels 196.000 d’un any abans.
“Podria haver estat pitjor, però es va aconseguir reconduir la situació”, va explicar la cònsol canillenca durant la sessió, que hi va afegir que tot i la contenció de despesa, es van poder tirar endavant inversions importants per a  les estacions, com ara la pista per a debutants del Forn o altres millores en canons de neu artificial. A més, va voler destacar, en les enquestes fetes als usuaris de les pistes es va aconseguir una valoració alta. “La gent està satisfeta amb allò que oferim, però hem de continuar millorant”, va apuntar la cònsol.
A l’hora de valorar els comptes de les societats, i en especial el dèficit d’Ensisa, Cabot va afirmar que “dins del fet que és negatiu en xifres, crec que és positiu. 400.000 euros de pèrdues no són una dada significativa si tenim en compte quin és el volum total de negoci. No és pas un drama”. Per a la mandatària canillenca, “hem de pensar que Grandvalira és un motor econòmic del turisme i genera altres coses”. Malgrat això, sí que va reconèixer que “com a gestors el que hem de buscar és un equilibri”.

EN ESPERA DEL NOU DIRECTOR GENERAL DE GRANDVALIRA

Malgrat les gestions realitzades els darrers mesos, Grandvalira encetarà el nou any sense tenir substitut per a qui era el seu director general fins a l’estiu, José Blanco. La tasca, per tant, queda ja per al nou consolat. L’encara mandatària, però, avisa que al seu entendre la decisió no s’hauria de fer esperar gaire ja que, malgrat que la vacant fins ara no ha provocat cap daltabaix, sí que es tracta d’una figura necessària per al bon funcionament de les estacions.
“És bo que hi hagi una persona que comercialment miri cap al futur i planifiqui”, va explicar Cabot, que entén que la marxa de Blanco no ha generat excessius problemes fins ara ja que “la temporada actual ja estava força planificada”. A l’hora d’explicar per què no s’ha trobat encara substitut per al director general, la cònsol recorda que “es van fer entrevistes i un procés per trobar el perfil adient”, però que quan es va trobar candidat –entre ells l’actual gerent d’Andorra Tursime, Betin Budzaku– “l’oferta es va acabar desestimant”.

L’entitat, creada el 1999, es defineix com una institució de caràcter privat sense ànim de lucre, la finalitat de la qual és contribuir al desenvolupament d’Andorra com a país modern, obert al món i, alhora, respectuós amb els seus valors històrics.

Quins són els projectes, la línia que seguirà a la fundació, ara que n’agafa les regnes?
Vista la crisi i tot plegat, s’obre una nova etapa. La nostra visió segueix sent la mateixa, no canvia l’esperit de la fundació, però ens hem d’adaptar a l’entorn i això vol dir que no podem tancar els ulls al que succeeix i que dirigirem molts esforços a l’àmbit social. Fins ara hem funcionat en l’àmbit editorial, cultural i, sense descuidar-ho, mirarem de veure les necessitats socials.

En l’apartat cultural, el Museu del Tabac ha estat el vaixell insígnia, que va ajudar a engegar.
Sí, vaig treballar en el projecte des del principi, des de l’inventari, fins a la inauguració, i per tant és un projecte que conec molt bé i amb el qual sempre m’he sentit molt compromesa. Durant anys ha complert una funció important com a infraestructura i per la feina prèvia, la de recerca, la que no es veu però que ens va permetre, per exemple, recuperar testimonis valuosos del passat.

Seguirà complint la mateixa funció?
De moment, seguirem treballant com fins ara, mantenint la línia de les exposicions temporals, que són les que li donen vida, el dinamitzen perquè segueixi sent un referent. Estem molt contents de les exposicions que s’hi han fet, que el mantenen viu perquè és la manera que funcioni; sinó, es moriria, perquè una vegada l’has vist ja no hi tornes.

Seguiran amb les dues mostres d’envergadura a l’any?
Almenys una per any segur. Al marge de les més petites. Però encara estem ajustant el pressupost i estudiant propostes, que sempre n’hi ha unes quantes d’interessants, però encara no tenim res lligat. Acabo d’aterrar en el dia a dia i espero a tenir-ho tot sota control. Però mantindrem el pressupost i la línia serà de continuïtat. El museu no s’entendria amb retallades, sense les exposicions temporals.

Com veu el panorama cultural?
El panorama cultural, no tan sols el d’Andorra, sinó el d’arreu, és bastant complicat, perquè és el primer a rebre en temps de crisi, i en certa manera té una lògica, perquè estem en un moment d’urgències. I no tan sols es treuen recursos de la part cultural, també de l’esport i altres àmbits que es podrien considerar menors. Que no és que ho siguin. Jo, que vinc del món cultural –sóc restauradora–, ho he vist, que sempre és un sector tocat. En èpoques de vaques grasses sí que tot són flors i violes, però quan vénen magres, és el primer a rebre les retallades. Si la crisi continua, repercutirà d’una manera important en un sector en què no s’ha confiat prou, en el passat, per desenvolupar-lo com a aposta seriosa de futur. No tan sols a Andorra. I no sabem si podria haver estat un bon motor i tot hauria estat diferent.

Un dels objectius de la fundació parla de contribuir a la imatge exterior d’Andorra.
En aquests moments, hi ha urgències que cal solucionar més de cara a dins.

El fondista, que disputarà les seves cinquenes Olimpíades si no hi ha cap altre andorrà que millora la seva mínima B (2 h 17’16’’), ha decidit no prendre part en cap marató a la primavera com a preparació per a Londres. “Ja tinc la mínima feta i tampoc  m’ar­regla res córrer una marató abans en 2 h 20’. Per fer marca és molt complicat, gairebé impossible, així que no correré cap altra  marató. A més, s’ha de tenir en compte que el desgast és gran.”
Bernadó, que podria batre un rècord mundial si disputa la seva cinquena marató olímpica després de les d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, manté la il·lusió per participar en una de les proves més emblemàtiques dels Jocs i es mostra ambiciós, tot i la seva veterania: “Aquestes maratons no són per fer marca. La idea, encara que serà la cinquena, és fer-ho el millor possible i estar millor que a les dues últimes, Pequín i Atenes. M’agradaria quedar entre els cinquanta primers.” Si és així, l’andorrà aconseguiria com a mínim igualar la seva millor classificació, que a hores d’ara és el 49è lloc que va aconseguir a Sydney 2000. Quatre anys abans va debutar en els Jocs amb un 87è lloc a Atlanta i les dues últimes cites olímpiques les ha acabat en el lloc 57 (Atenes) i 58 (Pequín).
Bernadó, que va assolir la mínima el març passat a la marató de Barcelona, assegura que no ha vist el recorregut olímpic, tot i que, comenta, “he corregut a Londres i és pla. El traçat no ha de tenir moltes complicacions”. El que sí que el capfica més és l’hora que l’organització ha programat la sortida, les onze del matí, inhabitual per a una cursa tan llarga i exigent. “No ho acabo d’entendre. La marxa la col·loquen a primera hora del matí i a nosaltres en canvi ens faran cór­rer a partir de les onze. Acabarem passades la una i encara que Londres no és un lloc on faci molta calor estarem a l’agost i si surt un dia càlid ho podem passar malament. Les onze es un horari estrany.”
Quant a la preparació per a Londres, Bernadó preveu la possibilitat de competir en dues mitges maratons, una amb la intenció de no forçar la màquina i l’altra, a final de febrer o principi de març, més ràpida. “No sé quines mitges correré, però la intenció és fer-ne dues. Abans també correré el Campionat de Catalunya i el d’Espanya.”

Arribada al mall londinenc
La marató dels Jocs no acabarà curiosament a l’Estadi Olímpic, com acostuma a passar en la majoria d’Olimpíades, sinó que tant l’arribada com la sortida estarà situada al Mall, una avinguda propera als monuments històrics de la capital anglesa, que seran testimoni de la cursa. Així, llocs com la catedral de Saint-Paul, Trafalgar Square o el Parlament de Westminster veuran el pas dels maratonians. El maig passat, un grup d’esportistes va fer la prova del recorregut i va donar el vistiplau a l’organització, que va apostar per portar la marató pels llocs més turístics de la capital en lloc de per altres zones més desfavorides, cosa que va provocar no poques crítiques.

Sant Silvestre

Tancarà l’any a Mallorca

Toni Bernadó era un fix els darrers anys a la popular Cursa dels Nassos, la prova de Sant Silvestre que tanca l’any pels carrers de Barcelona. Enguany, però, el maratonià ha decidit fer un canvi i correrà a Mallorca, terra que li porta bons records. “He competit tres vegades allà i m’ha anat força bé”, explicava ahir Bernadó abans de marxar a la tarda cap a les Illes Balears. “Volia córrer la Cursa dels Nassos, però com que tenia uns dies de vacances m’he decantat per participar a la cursa de Mallorca”, va assegurar. En la darrera edició de la Cursa del Nassos, Bernadó va finalitzar en la dotzena posició, sent el segon andorrà, per darrere de Marcos Sanza.

Tot està a punt perquè dijous s’estreni la temporada al Sunset Park Peretol de Grandvalira, que estarà obert des de les 14.00 fins a les 21.00 hores, de dimarts a diumenge.

En el segon dia d’entrenaments oficials de descens de la Copa del Món de Bormio els dos corredors andorrans el van poder concloure. Kevin Esteve va demostrar haver-se recuperat de la caiguda que va patir dimarts per finalitzar 46è, i serà el representant nacional que participi demà en la prova de descens, on sortirà amb el dorsal 56 de 57 participants.

Simon ha explicat que malgrat els treballs de rehabilitació de murs de sosteniment i barreres de protecció que s'han efectuat darrerament, el Govern aconsella el tancament definitiu durant el període hivernal per precaució i per garantir la seguretat dels vehicles i fins i tot del personal del COEX.