“Hem de renovar la nostra fortalesa econòmica, que és el pilar de la nostra força al món”, va declarar el president, Barack Obama, en una compareixença molt poc freqüent a la sala de premsa del Pentàgon.
Obama va afirmar que, des dels atemptats terroristes contra els EUA de setembre del 2001, “el pressupost militar ha crescut ràpidament i és avui en dia més elevat que al final del govern (el seu predecessor) del president George W. Bush”. Anticipant-se als crítics, va deixar clar, no obstant, que la nova estratègia i el nou pressupost garantiran la supremacia mundial dels exèrcits nord-americans.
Malgrat totes les retallades de despesa previstes per a la pròxima dècada, el pressupost militar dels Estats Units continuarà essent més gran que la suma del de les deu nacions que el segueixen en la seva despesa militar. A la mateixa conferència de premsa, el cap del Pentàgon, Leon Panetta, va sostenir que els Estats Units mantindran la capacitat per “combatre i derrotar més d’un enemic al mateix temps”.
El pressupost de defensa dels EUA –que inclou no només la despesa militar sinó també l’espionatge, la investigació d’armaments i programes nuclears sota el departament d’Energia– va créixer des d’uns 300.000 milions de dòlars el 2000 a més de 700.000 milions de dòlars en el període fiscal 2012.
El Pentàgon prepara ara reduccions d’entre 400.000 milions i 1 bilió de dòlars durant la pròxima dècada. “Ara que passem la pàgina d’una dècada de guerra hem de posar en ordre el nostre fisc”, va argumentar el president. “El tamany i estructura de les nostres forces armades i el nostre pressupost militar han de respondre a una estratègia, i no al revés”, va advertir Obama.

Menors i simultanis
Durant més de cinc dècades, el principi fonamental de l’estratègia militar dels Estats Units ha estat la capacitat de les forces armades per mantenir dues guerres de certa envergadura al mateix temps. La nova estratègia anunciada ahir deixa aparentment enrere aquest enfocament i s’estima més una capacitat assegurada per intervenir en conflictes menors i que puguin arribar a ser simultanis.

ELS REPUBLICANS, FRAGMENTATS EN DIFERENTS TENDÈNCIES

El Partit Republicà apareix fragmentat en les seves primàries entre els moderats que donen suport a Mitt Romney, guanyador a Iowa, els conservadors cristians que es decanten per Rick Santorum i els que segueixen l’ultraliberal Ron Paul, segons una enquesta divulgada ahir per The Washington Times.
L’exgovernador Romney segueix dominant els suports en busca de la candidatura presidencial republicana pels comicis de novembre, tot i que l’exsenador Santorum ha passat del 3 al 10% abans de les primàries de New Hampshire de dimarts.
Romney rep un 38% de simpaties, seguit pel legislador Ron Paul, amb un 24%, i Santorum apareix en tercer lloc, amb 10,8%. L’expresident de la Cambra de Representants Newt Gingrich obté un 9,1% dels suports.

Dins de les actuacions anunciades es troba “l’explotació de la información ex novo dels països que han deixat de ser paradisos fiscals perquè han signat els corresponents convenis i els estic parlant d’Andorra, Panamà, Bahames i les Antilles Holandeses”.
Dins d’aquesta branca exterior de la campanya contra el frau Sáenz de Santamaría també va especificar que tot el procés va en paral·lel al fet “que s’aprovin els convenis de no doble imposició”.  Aquest acord és precisament el principal anhel del gabinet Martí per donar sentit a la futura obertura econòmica. Perquè empreses estrangeres s’instal·lin a Andorra i puguin continuar operant en mercats exteriors sense penalització fiscal s’han de rubricar aquests convenis. Els acords especifiquen la possibilitat que una societat arrelada a Andorra pugui pagar els impostos al Principat encara que desenvolupi feines a l’exterior. Toni Martí va avançar que possiblement el major repte per al primer semestre d’enguany és assolir la signatura d’aquest text amb França. Com en el cas de l’acord d’intercanvi d’informació s’entén que un cop tancat un pacte amb França es facilita un conveni equivalent amb d’altres estats europeus.

Lluita contra els paradisos
La vicepresidenta va incidir que la voluntat del Govern espanyol és que “decididament hi hagi uns convenis per a l’eradicació i el setge dels paradisos al mateix temps que s’aproven els convenis de no doble imposició”. Sáenz de Santamaría es referia als estats que encara no han presentat el nombre mínim de signatures d’acords d’intercanvi d’informació fiscal perquè puguin quedar fora de la llista de països no cooperants.
Una de les iniciatives paral·leles passa per incrementar els  mecanismes de vigilància duanera. Entre el 2005 i el 2011 Espanya va recaptar 55.833 milions d’euros en la lluita contra el frau. D’aquests, 10.400 es van ingressar durant el 2011, un any en què ha tingut lloc un increment del 3,6% en la recaptació.

Insolvència punible
El govern del Partit Popular ha informat de més actuacions en relació al combat del frau. Dues de les iniciatives passen per incidir en la responsabilitat per ocultació de béns i l’acusació per delictes d’insolvència punible. L’executiu de Rajoy vol lluitar contra la tendència a posar propietats a nom de testaferros o de familiars per declarar-se insolvent en casos d’actuacions judicials. Es pretén que quan la declaració d’insolvència sigui fruit d’una actuació planificada per evitar comissos de propietats pugui ser considerada punible. També es controlarà l’economia submergida amb dades de consum elèctric o l’ús de targetes.
Sáenz de Santamaría no va deixar de recordar que les mesures adoptades corresponen a la realitat que s’ha trobat el Partit Popular, sensiblement diferent a la que s’esperava.

ES LIMITARÀ EL PAGAMENT EN EFECTIU PER DETECTAR L'ECONOMIA SUBMERGIDA

La mesura de més impacte mediàtic entre les que ahir va anunciar el govern espanyol en la lluita contra el frau comportarà la limitació de l’ús del diner en efectiu en determinades transaccions. La vicepresidenta no va especificar quina serà la quantitat que s’establirà com a màxim. Va citar que hi ha països on ja s’esta utilitzant, com França o Itàlia. El govern del Partit Popular confia que aquesta mesura permeti detectar “grans bosses de frau” i d’economia submergida. L’objectiu és posar dificultats a l’ús del diner negre en les transaccions ja que en el pagament en efectiu no queda constància d’on ha sortit el capital utilitzat. A nivell pràctic significa que per pagar factures no es podrà abonar la quantitat donant bitllets en metàl·lic. Tot i que no hi ha indicis s’apuntaria que es podria fer com a Itàlia on s’ha posat un sostre de mil euros.

La campanya solidària que organitzen conjuntament Càritas Andorrana i RTVA ha recollit enguany 618 joguines que es repartiran durant aquest dijous a 185 nens i nenes del Principat.

De no tenir cap vi del país, ara resulta que en tenim quatre de diferents.
Cert. Aviat serem quatre cellers comercialitzant els nostres productes. Jo crec que està bé que hi hagi vins que puguin reflectir el país.

Què tenen de particular els seus?
Són peculiars. No vam voler apostar per reproduir fórmules d’èxit com un cabernet o un tempranillo, no hauria tingut sentit. El segell de Casa Auvinyà és la ter­­ra, l’altura, les característiques minerals d’on creixen els ceps.

Vostè em dirà que estan bons, és clar.
Ho diuen els experts i sobretot el que en destaquen és la singularitat, no el saben ubicar.

Què vol dir?
Doncs que és únic, no et saben dir a quin altre s’assembla.

El negre es diu Evolució.
És per la biodinàmica.

Sembla que em parli d’un cotxe.
La biodinàmica és l’evolució de la terra, si Andorra tingués un sabor  seria el d’aquest vi.

El blanc es diu Imagine. És per la cançó de John Lennon?
No té res a veure. Aquí l’explicació és un pèl més elaborada.

Digui, digui.
La verema es fa tan tard en el calendari que sovint collim amb les primeres neus i la sensació que tenim és que fabriquem un vi de neu. Com que és el que ens deia la imaginació, el nom li vam posar per això.

Tot i la singularitat, els ceps sí tenen un origen.
Sí, això sí. El negre és Sirà-Pinot Noir i el blanc Viognier-Albariño.

I quan val l’ampolla?
El negre 28 euros i el blanc 20, però ja gairebé no en tinc.

Com?
Hem fet només 1.000 ampolles i amb els compromisos estan pràcticament exhaurides, en 5 anys espero arribar a les 5.000.

Com a pagès de soca, entén les crítiques que sovint hi ha sobre les subvencions del Govern?
No les entenc i em saben greu.

Per què?
Perquè la gent que critica no sap exactament el motiu pel qual es donen les subvencions.

Es diu que acaben rebent ajudes persones molt acomodades, en alguns casos milionaris i tot.
Primer de tot no són ajudes, són subvencions per fer una feina concreta. Per exemple, en el cas de la ramaderia, contribuir a preservar la biodiversitat.

Hi ha qui diu que les criatures no saben que les fruites vénen de la natura. S’ho creu?
Desgraciadament sí que m’ho crec. S’ha de fer feina a les escoles perquè allò que a mi em van explicar els meus pares i padrins se segueixi transmetent.

Els jugadors de Pablo Laso, que van arribar a dominar de 14 punts a l’inici del tercer quart, van haver de patir, però es van mostrar més encertats en els instants decisius per adjudicar-se una important victòria.
La igualtat va regnar en el primer parcial, amb cap equip agafant una renda superior als 4 punts. El desencert en els triples estava repartit i només Ndong destacava per part blaugrana. En el segon quart el Reial Madrid va començar a obrir escletxa (37-30), que va retallar 4 punts seguits del pivot senegalès fruit d’una antiesportiva xiulada a Sergio Rodríguez. El públic del Palacio de los Deportes –prop de 13.000 espectadors– animava de valent i els homes de Pablo Laso van respondre al suport amb un espectacular parcial de 17 a 4, amb aportació destacada de Carroll, que va situar els madridistes 11 per davant (45-34). Ndong –qui si no– va anotar, però en l’últim segon un triple de Pocius va portar els locals a marxar al descans amb la màxima diferència (48-36). En el tercer quart, la defensa i l’aportació ofensiva de Mickeal van fer entrar el Barça en el duel. A poc a poc el marcador s’ajustava i a 4 minuts per al final va arribar la igualada (68-68). Va ser aleshores quan el Madrid, que  havia perdut 11 dels darrers 12 clàssics, es va sentir més còmode i de la mà de Pocius i Carroll va sentenciar el matx. Victòria amb valor afegit, el lideratge.
En els altres partits de la jornada, triomfs de València, Caja Laboral i Manresa davant Obradoiro, Fuenlabrada i Múrcia.

BRYANT LIDERA UN NOU TRIOM DELS LAKERS A CASA

Kobe Bryant, amb 37 punts en els mateixos minuts de joc, va ser el gran protagonista en la victòria dels Lakers sobre Houston Rockets (108-99). Pau Gasol va aportar 14 punts i 8 rebots. En altres partits de la jornada, Portland va infringir la segona derrota consecutiva als Oklahoma City Thunder (103-93), mentre que els Bulls, amb un gran Rose, van remuntar els Hawks en l’últim quart (76-74).

Els dos sindicats van enviar un document a tots els grups parlamentaris detallant la proposta i esperen una resposta a partir de dilluns vinent. “Volem que sigui el conjunt de la ciutadania qui decideixi de forma clara si està d’acord amb les retallades econòmiques del govern català”, va dir Álvarez, que va explicar que, de no prosperar la via parlamentària, els sindicats promouran una Iniciativa Popular.
Van destacar que, d’acord amb la Llei de Consultes de l’Estatut, perquè es celebri el referèndum ha de ser sol·licitat per 27 diputats o per dos grups parlamentaris i, en cas de recórrer a la via popular, s’hauran de recollir les firmes del 3% de la població de Catalunya. Pel que fa al calendari previst, el secretari d’UGT va reconèixer que de no agafar la via parlamentària, la consulta popular difícilment podrà ser un fet abans del juliol del 2012.

Ningú no s’hi oposarà
Gallego es va mostrar confiat en el futur de la proposta: “Ningú no s’oposarà a la mobilització de la ciutadania sobre un aspecte que l’afecta de forma directa. La democràcia és això. Qui impedeixi que els ciutadans de Catalunya decideixin sobre les retallades no podrà parlar en un futur en nom del poble”, va manifestar Álvarez referint-se directament al president de la Generalitat, Artur Mas.
Paral·lelament, Unió General de Treballadors i Comissions Obreres de Catalunya estan organitzant una gran manifestació en contra de les polítiques econòmiques d’austeritat i dels pressupostos de la Generalitat del 2012 per a final d’aquest mes. D’altra banda, la Generalitat Valenciana va anunciar ahir que reduirà les hores setmanals de treball –de 37 a 25– de tots els treballadors interins de l’Administració autonòmica i la reducció proporcional del salari d’aquest personal.
Així ho va comunicar el conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, a la Taula General de Negociació de la Funció Pública, en la qual també va presentar mesures que impliquen la paralització pel personal d’Educació del reconeixement de nous sexennis i la reducció del 50% de les percepcions que ja s’han concedit.
Les deu mesures que va defensar Vela –vigents durant els dos propers exercicis– pretenen generar un estalvi de 271 milions d’euros anuals i ja han estat qualificades pels sindicats com “d’un atracament”, per la qual cosa van abandonar la reunió i van anunciar mobilitzacions.

L'AUDIÈNCIA NACIONAL REFUSA INVESTIGAR URDANGARÍN I CREIX L'EXPECTACIÓ A VITÒRIA

El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno va refusar ahir assumir la competència per investigar el suposat desviament de diners públics de l’Institut Nóos, que va presidir el duc de Palma, Iñaki Urdangarín, com havia demanat l’expresident balear Jaume Matas.
En un aute notificat ahir, el jutge assumeix els arguments de la fiscalia anticorrupció i refusa requerir la inhibició al jutjat de Palma per instruir la peça separada del cas Palma Arena,  en la qual s’investiguen les activitats de l’Institut Nóos, i sobre la qual el jutge José Castro ha aixecat el secret del sumari i s’imputa a Urdangarín.
Entre els arguments esgrimits, el jutge considera “obvi” que unes “defraudacions de les característiques aquí investigades” –Anticorrupció sosté que Urdangarín i el seu soci van obtenir de Nóos uns ingressos de 5,8 milions d’euros– no té “l’entitat i significació suficient (...) per commoure la seguretat del tràfic mercantil”. Destaca que “la xifra defraudada” no és “significativa, impactant o d’enorme envergadura” com per afectar l’economia nacional.
A banda d’això, la notícia que el duc de Palma havia volat ahir des de Washington a Vitòria per visitar el seu pare malalt va concentrar molts periodistes davant el domicili de la família.