Si guanya el finlandès hi haurà proves del Mundial de ral·lis en diversos països d’Àsia, Àfrica i algun més d’Amèrica Llatina, i si guanya Todt hi haurà reformes, però tot sembla indicar que aquesta és l’aposta per la continuïtat. Sigui com sigui, aquests dos personatges coneguts del motor opten per substituir el polèmic Max Mosley –al capdavant des del 1993 i fill d’un conegut líder feixista del Regne Unit– i Andorra tindrà representació a les eleccions, que se celebraran demà a la seu de la FIA a París –amb 229 Automòbils Club d’arreu del món–. Els dos membres de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) que representaran l’automobilisme del Principat són el president, Josep Maria Cases, i el vicepresident, Enric Pujal. Cap dels dos no ha volgut revelar el vot, però tot sembla indicar que la tendència de vot de l’ACA va cap a Jean Todt. Segons ha pogut saber el Diari, els dos candidats a succeir Mosley, Todt i Vatanen, van trucar personalment al president de l’ACA per donar a conèixer el seu programa electoral.
Todt considera que la seva candidatura és de consens i de fet ha rebut el suport de Mosley. “L’important és que vinguin més equips i constructors. I per això s’ha de fer una revisió del reglament tècnic. Existeixen tres aspectes per revitalitzar el món dels ral·lis: abaixar els costos de l’organització, participants i marques, proposar un calendari coherent i dotar d’estabilitat el Mundial”, va indicar Jean Todt als mitjans de comunicació quan va assistir al Ral·li de Catalunya. Dintre de la candidatura de Todt hi ha com a directiu estrella Bernie Ecclestone, el cap de la Fórmula 1. Mentre que Ari Vatanen està immers en dues lluites: opta a la presidència de la FIA i a la doble legislatura al Parlament europeu, és la candidatura més trencadora i el seu lema és “la concòrdia. Buscar una trobada al diàleg. Somiar en positiu”, va indicar Ari Vatanen a l’hora d’anunciar el seu programa, que tindrà com a directius a la junta l’espa­nyol Fernando Falco (membre del consell superior per a la seguretat viària a Espanya), Bernard Tay, de Singapur, i l’alemany Hermann Tomczyk, peça clau al consell de l’ADAC. Demà se sabrà. Todt o Vatanen?

COM FUNCIONA EL SISTEMA DE VOTACIÓ?

El substitut de Max Mosley es coneixerà demà després que el directiu anglès va assumir el   càrrec el 1993, quan Mosley va succeir Jean-Marie Balestre. Al procés de votació de demà a la seu de la FIA hi assistiran un total de 230 clubs que pertanyen a la FIA i grups de membres de diversos països amb dret a vot, i el guanyador serà simplement qui obtingui la majoria. Com funciona el sistema de vots? Cada país, entre ells Andorra, presentarà el seu vot. Algunes nacions, que tenen més d’un club de mobilitat, per exemple Espanya, que té el RACC i el     RACE, hauran d’arribar a un acord abans de la votació, ja que cada país només pot emetre un vot. Si les diferents parts del país no estan d’acord, s’emetrà un vot en blanc. Als que no puguin assistir a la seu de la FIA, se’ls permetrà enviar un representant, ja que el vot per correu no està permès. El procés de votació serà controlat per un supervisor, conegut com el hussier de justícia –un funcionari de la cort francesa–. Les paperetes es guardaran durant un any.

Una parella de joves britànics, ell de 29 anys i ella de 24, van morir ofegats la nit de dimecres a dijous quan es banyaven a la platja Llarga de Salou, tot desafiant el temporal de mar. Tres joves més del mateix grup van poder sortir de l’aigua pels propis mitjans, sans i estalvis. El responsable de l’hotel en el qual s’allotjaven va alertar poc abans de les dues de la matinada de la desaparició dels dos turistes, que havien estat de festa i havien consumit una gran quantitat d’alcohol. Submarinistes dels bombers de la Generalitat, mossos d’esquadra i agents de la policia local es van mobilitzar per buscar-los, però no van arribar a intervenir, perquè els agents de la policia autonòmica van trobar els cossos de les víctimes a la mateixa platja, on els havia arrossegat l’aigua.
El regidor de seguretat ciutadana de la localitat, Alberto del Hierro, va lamentar la imprudència de les víctimes i va considerar “un miracle” que els altres tres joves haguessin sobreviscut, i va anunciar que l’ajuntament es va posar a disposició de les famílies de les víctimes per ajudar-los en tot el que sigui possible.

Problemes pel temporal
El temporal marítim va provocar també que el creuer alemany Mein Shciff, amb 1.850 passatgers a bord no pogués arribar al port de Palamós fins a tres hores més tard del previst. Les fortes pluges, de més de 110 litres per metre quadrat al sud de Tarragona, i més de 100 a diversos llocs del Pirineu, entre els quals Espot i Queralbs, van crear problemes al trànsit i al transport a diversos llocs del Principat veí.
A Barcelona, a l’hora punta del matí, es van acumular retencions de fins a 15 quilòmetres en els accessos des de Pallejà, pels túnels de Vallvidrera i des de Ter­­ra, Sant Joan Despí i l’autovia de Castelldefels, a més de provocar retards en la línia C-3 (l’Hospitalet-Vic) dels ferrocarrils de Renfe. Un llamp va afectar a primeres hores la catenària del Trambesòs i de les línies de rodalies T-4, T-5 i T-6 tres hores, fins que es va poder reparar l’avaria.
Per avui, les prediccions me-teo­rològiques apunten a una treva en les precipitacions, mentre arriba un nou front que afectarà sobretot la costa de Galícia. D’altra banda, a diverses comarques de les circumscripcions de Tar­ragona i de Lleida, Protecció Civil ja ha donat l’alerta de vent, ja que s’esperen ratxes que poden arribar a superar els 126 quilòmetres per hora. El front de pluges anirà apropant-se i a la tarda i la nit es preveu la seva arribada a les comarques catalanes i que la cota de neu se situï als 1.800 metres al Pirineu. Per al cap de setmana es preveu una millora.

UN CAS DE CORRUPCIÓ ESQUITXA UNIÓ MALLORQUINA

La presidenta del parlament balear i d’honor d’Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, ha estat citada a declarar el dia 16 del mes vinent a un jutjat de la ciutat de Palma, com a imputada en el cas de suposada corrupció  urbanística pel polígon de Can Domenge. El cas es va començar a tractar arran d’una denúncia del grup Núñez i Navarro, que havia ofert 60 milions d’euros pels terrenys, que el Consell de Mallorca va adjudicar per molts menys diners.
A Barcelona, la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, amb la resta de fiscals de delictes econòmics, va afirmar en una conferència de premsa que la llei permet empresonar preventivament els principals acusats d’apropiació de fons del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, i que demanarà més actuacions contra tots dos perquè existeix risc de fuga i destrucció de proves.
A València, les Corts autonòmiques van decidir, amb els vots de la majoria del PP, crear una comissió per investigar els comptes de tots els partits.

“El 2008 i el 2009 han estat dolents però per al 2010 creiem que podem remuntar i assolir les xifres del 2007, que ja va ser un exercici força bo”, va comentar el nou màxim responsable de la instal·lació. “La idea és fer veure que es pot recuperar la situació. A partir d’aquí, si veiem que les coses es fan bé, es podrà mantenir la tendència”, va concloure Caubet.
En l’intent d’assolir aquest objectiu hi jugarà un paper important l’aposta en promoció que es farà des de la direcció. Així, es vol prioritzar el mercat nacional, que “ha oblidat en els darrers temps què és el Palau”, tot i que “l’oferta és molt bona”. Per això, el nou responsable considera clau que “la població andorrana ens redescobreixi”. El primer pas en aquest camí es farà el cap de setmana a la Fira d’Andorra la Vella, on per primer cop la instal·lació hi ha contractat un estand.

Canvi d’imatge
Ja amb vista al 2010, tant el comú com l’equip directiu que encapçala Caubet es marquen el repte de buscar el canvi d’imatge del Palau, fita que ja es preveu en la partida que la corporació destinarà a la instal·lació en el pressupost per a l’any vinent, que ascendeix a un milió d’euros. “Es farà per fases. Primer es farà un estudi per veure com està el mercat i quina seria la posició ideal, i a partir d’aquí es crearà la nova imatge”, va explicar Caubet, que també va avançar la realització d’enquestes de satisfacció als usuaris. El dirigent del Palau va reiterar que, al seu entendre, ara mateix “se’ns veu massa només com a activitat per a infants”, i va recordar que s’ofereix una gamma àmplia de serveis que, va insistir, cal promocionar per poder assolir les xifres d’usuaris i facturació esperades.
Una altra decisió que busca la reactivació de la instal·lació és la congelació de les tarifes per a la nova temporada, ja que “és un moment difícil, de crisi”. A més, al llarg del 2010 es preveu fer una parada tècnica de la pista de gel que servirà per per realitzar-hi millores.

EL COMÚ ESGLAONARÀ LES INVERSIONS QUE ENCARA FALTEN A L'EDIFICI PERECAUS

El comú de Canillo i el Palau de Gel ultimen aquests dies el conveni a través del qual la instal·lació també agafarà la gestió de l’edifici Perecaus. La cònsol menor, Mònica Bonell, va explicar que la corporació preveu realitzar inversions en l’espai, però no totes les necessàries per culpa de la situació econòmica, fet que obligarà a esglaonar les obres.
Així, el pressupost de la corporació per al 2010, que es preveu tancar i aprovar a final d’any, inclourà una partida destinada al Perecaus, però només per a les obres d’adequació de l’office, que es destinarà a cuina i a serveis de càtering. Bonell va justificar que es posposessin els treballs per a la construcció dels allotjaments per a estades esportives i per a la finalització de la sala de conferències, que es deixa per al 2011, tot indicant que “a la parròquia no hi ha aquest tipus d’equipament i, a més, el cost també és més eco-nòmic”.

“A casa nostra, la possibilitat de sancionar no se’ns pot ni passar pel cap –apunta Sans–, perquè l’empresa distribuïdora de les pel·lícules pot decidir que no porta una cinta al país, no són els exhibidors els que tenen l’última paraula. Per tant, no podem posar-los traves i dificultats.” Aquesta manca de capacitat de decisió es tradueix en fets, explica, com ara que la versió en català del film d’animació Up no arribés en el moment de l’estrena, ja que no hi havia còpia disponible.

Subvencions
L’acció del Govern pel que fa a la promoció del cinema en català s’orienta cap a la recerca d’acords de col·laboració amb els responsables dels dos multicines. Una via de cooperació, d’entre les que s’han començat a estudiar, seria oferir subvencions destinades a la promoció dels títols d’estrena en català.
Existeix una “voluntat ferma” de totes les parts, afirma Sans, perquè aquests acords arribin a bon port. Els responsables d’Illa Carlemany, que va irrompre l’estiu passat com a segon exhibidor,  tenen la intenció de promoure cicles de pel·lícules en català. Mentre que els de cinemes Cassany seguiran endavant amb activitats ja consolidades, com ara el Festival de cinema infantil i la Marató de pel·lícules juvenils (prevista per al 14 i 15 de novembre).
En general, valora el responsable de Política Lingüística, la llei que impulsa el govern català aportarà fruits positius a Andor­ra, ja que òbviament hi haurà més títols doblats. “Els empresaris majoristes i les distribuïdores hauran de canviar de xip.”
Una vegada l’avantprojecte s’hagi aprovat i estigui en disposició de començar-se a aplicar, l’executiu andorrà reprendrà contactes per beneficiar-se de la nova situació. “Haurem de cercar acords concrets, tot aprofitant el conveni marc que es va signar amb Joan Manuel Tresserras, perquè és aquí on tindrien cabuda i hem de fer ús” d’aquest document, considera Sans.

Una còpia extra
Una de les línies en què s’hauria de tornar a negociar és en l’aportació financera que des d’Andor­ra es fa per aconseguir una còpia extra dels títols doblats que es destinin al Principat.
El ministeri de Cultura, ja en la legislatura anterior, havia mantingut contactes amb la Generalitat per aconseguir aquesta còpia de més. No obstant això, la inversió que havien de realitzar (entre 6.500 i 7.000 euros per cinta) es va mostrar inassolible atesa la situació econòmica: “Si decidíem demanar quinze títols –calcula Sans–, la despesa superava la del funcionament global de tot el servei de Política Lingüística.” La negociació, així, s’hauria de reprendre per aconseguir còpies d’estrena en català.

LA GENERALITAT POSARÀ MULTES D'ENTRE 4000 I 75000 EUROS

La proposta d’avantprojecte de llei del cinema de Catalunya té l’objectiu de fer present el català als cinemes a partir de diverses obligacions que afecten empreses distribuïdores i exhibidores. Un dels articles del text, que va presentar ahir el govern català, especifica que quan s’estreni un llargmetratge cinematogràfic, doblat o subtitulat, que suposi la distribució de més de 15 còpies, les empreses distribuïdores tindran l’obligació de distribuir-ne le meitat en versió catalana (els films en castellà com a versió original estan exempts). La llei també estableix que quan es faci distribució de còpies digitals, “aquestes han de contenir la versió doblada o subtitulada al català”.
L’incompliment d’aquests preceptes es penalitzarà econòmicament amb sancions d’entre 4.000 i 75.000 euros. La norma dóna quatre anys de marge perquè els afectats s’adaptin a les noves regles del joc.
L’avantprojecte ha aixecat la polèmica política a Catalunya. Els grups a l’oposició del tripartit es divideixen entre el suport al text presentant pel departament de Joan Manuel Tresserras, mentre que d’altres apunten la seva difícil aplicació i alguns denuncien l’aposta de la Generalitat pel monolingüisme català amb greus conseqüències sobre la indústria audiovisual. Lleis semblants s’han intentat portar a terme anteriorment sense èxit atesa l’oposició de les majors nord-americanes, principals distribuïdores de cinema al món.

Fins ara, només els podien presentar les empreses que tinguessin una facturació anual igual o inferior a 100.000 euros. L’economista Jordi Alcobé va destacar que aquest canvi és “molt significatiu”. Alcobé remarca que “el llindar anterior englobava pràcticament totes les empreses del país”. Com a exemple, va citar que “una companyia que tingui només dos empleats ja podria sobrepassar aquest límit”. En canvi, ara, comerços més petits, “que compten amb tres, quatre o fins i tot cinc treballadors, podran fer servir el model simplificat”. L’economista també va ressaltar que les diferències entre el model simplificat i el nivell següent, l’abreujat, “són molt importants”. La comptabilitat que hauran de presentar les empreses més petites serà “pràcticament un compte de resultats, amb un petit quadre per a les inversions”.
L’ampliació del llidar era una de les qüestions més reclamades pel món empresarial. La Cambra va afirmar públicament que veia “raonable” un llindar de 300.000 euros. De fet, el ministre va explicar ahir que per redactar els canvis s’ha consultat la Confederació Empresarial i la PIME.

Sancions de fins a 60.000 euros
Una altra de les modificacions ressaltables que l’executiu proposa és un codi sancionador. Aquest va ser un dels punts més reclamats pels professionals de la comptabilitat, una vegada es va aprovar la llei. En el text original, només es preveia que les empreses que no complissin l’obligació de registrar els comptes fossin objecte d’una anotació al registre de societats, per crear quelcom similar a una llista negra.
Ara, en canvi, el codi sancionador presentat pel ministre de Finances preveu sancions de fins a 60.000 euros per a les faltes molt greus. Les sancions greus es multaran amb quantitats compreses entre 6.000 i 15.000 euros, i les lleus, amb sancions d’entre 500 i 6.000 euros. El ministre López va precisar que la quantia es ponderaria proporcionalment al nombre de treballadors de la plantilla. A més, el titular de Finances va explicar que hi haurà sancions accessòries, com la prohibició de ser contractat per l’administració durant un màxim de tres anys.
Les sancions greus són, per exemple, no presentar els balanços, no guardar informació comptable o no presentar auditories si es requereixen. Les sancions molt greus són acumulacions de les greus.

Reforç del personal
El ministre de Finances va avançar que els canvis en la Llei de comptabilitat exigiran la contractació d’un tècnic expert que reforci l’equip del registre de societats. López va posar en relleu que el pressupost del 2010, que presentarà ben aviat, ja preveu una partida a tal efecte.

ES DEMANARAN 12 MILIONS EN CRÈDITS EXTRAORDINARIS

El titular de Finances va assenyalar durant la roda de premsa que s’han posat a punt una sèrie de projectes de llei per sol·licitar crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, per valor de gairebé 12 milions. Pere López va explicar que entre els més destacats hi ha una sol·licitud d’1,9 milions, que serviran per finançar les noves prestacions que estableix la reforma de la llei de la CASS, i que hauran d’entrar en funcionament a partir de l’1 de novembre. També seran necessaris 3,7 milions per a la pavimentació de diverses vies i 1,6 milions per cobrir desviacions finals de diverses obres que ja s’havien executat. Un altre crèdit destacat és el de més de 400.000 euros, que el Govern necessitarà per complir el conveni amb Espa-nya per Radio Andorra. Segons López, aquests diners satisfarien la part no pagada dels deutes que la societat tenia amb treballadors i proveïdors. També va destacar el crèdit d’un milió destinat al pagament del centre sociosanitari el Cedre, i un altre milió al centre de salut d’Encamp, pagat el 2003 pel comú. El ministre va apuntar que en la majoria de casos “ens hem trobat que la despesa ja s’havia fet, tot i que no hi havia cap partida en el pressupost vigent”.

egons fonts espanyoles i andorranes, es tracta d’una societat que disposa de tres grans eixos d’actuació. Està autoritzada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per operar en borsa, per gestionar patrimonis i per gestionar fons d’inversió.

Segons un expert en banca, aquestes característiques situen l’agència de valors només un esglaó per sota de les atribucions financeres d’un banc. BSI (Banca de l’Svizzera Italiana) Espanya passa a anomenar-se Andbanc, segons va publicar-se ahir a la premsa de l’Estat veí, ja que la casa mare va posar com a condició que el nom s’havia de canviar. L’agència de valors continuarà mantenint tot el personal, actualment format per 14 treballadors. L’objectiu seria fins i tot que l’adquisició sigui només el punt de sortida d’una expansió en l’àmbit de l’Estat veí. En aquesta línia, les informacions publicades indicaven que en el futur hi hauria noves oficines.
Andbanc hauria elegit la filial espanyola de BSI perquè es tracta d’una entitat de mida petita, amb llicència de la CMNV com a agència de valors i gestora d’inversió col·lectiva, i amb un perfil de client amb un patrimoni mitjà de 2,5 milions d’euros.
Fonts d’Andbanc van indicar que l’operació no es pot comentar encara perquè s’està pendent de l’autorització de la CMNV. Des de l’entitat espanyola es va manifestar que es calcula que l’autorització per a l’adquisició tardi aproximadament un mes. Cap de les fonts no va voler indicar ahir quin era el cost de l’adquisició.

Política d’expansió
Andbanc ha iniciat fa anys una política d’expansió amb obertures de noves vies de negoci en d’altres països. Entre d’altres, l’entitat andorrana compta amb presència a les Bahames, el Panamà o Suïssa. Aquesta és la línia que segueixen la major part d’entitats financeres nacionals, que han decidit que calia ampliar les oportunitats de negoci una vegada que al Principat la bancarització s’ha situat en uns nivells molt alts.
Precisament, Banca Privada d’Andorra va fer una operació a Espanya de característiques molt similars a la compra de la filial de la Banca de l’Svizzera Italiana. Concretament, Banca Privada d’Andorra va adquirir la gestora Interdin, que disposa d’un perfil, segons va manifestar ahir un expert, que permet la gestió de valors i patrimonis, a més de tenir l’autorització per poder invertir en borsa.