Representants del comú i de la federació, juntament amb altres autoritats, han estrenat de forma oficial les infraestructures esportives. Els terrenys, que han costat 60.000 euros, s'han finançat en dues terceres parts per la federació, a través del programa hat-trick de la UEFA, i en la quantitat restant per part del comú. La corporació també s'ha fet càrrec de la preparació de la instal·lació i dels entorns, que sumen 10.000 euros. El cònsol menor i responsable d'esports de la capital, Josep Vila, ha indicat que "són dues instal·lacions que representen un complement ideal per l'alberg. A banda de les colònies que es fan hi ha moltes entitats i clubs que demanen utilitzar l'alberg i tindran ara més equipaments". En aquest sentit, i en el marc de la col·laboració amb la federació de futbol, Andorra la Vella ja compta amb minicamps de futbol al Prat Esportiu, al centre de la parròquia, a l'Estadi Comunal i al parc del Cedre de Santa Coloma.

Visita de la UEFA

Vila ha anunciat també per demà hi ha previst la visita de dos tècnics de la UEFA i un vicepresident de l'organisme europeu amb la voluntat d'analitzar les instal·lacions de l'estadi Comunal i la possibilitat d'instal·lar-hi gespa artificial d'última generació que sigui homologable per disputar competicions oficials internacionals. El projecte ja té un pressupost de 600.000 euros i cal esperar que hi hagi el vistiplau de l'ens europeu.

Representants del comú i de la federació, juntament amb altres autoritats, han estrenat de forma oficial les infraestructures esportives. Els terrenys, que han costat 60.000 euros, s'han finançat en dues terceres parts per la federació, a través del programa hat-trick de la UEFA, i en la quantitat restant per part del comú. La corporació també s'ha fet càrrec de la preparació de la instal·lació i dels entorns, que sumen 10.000 euros. El cònsol menor i responsable d'esports de la capital, Josep Vila, ha indicat que "són dues instal·lacions que representen un complement ideal per l'alberg. A banda de les colònies que es fan hi ha moltes entitats i clubs que demanen utilitzar l'alberg i tindran ara més equipaments". En aquest sentit, i en el marc de la col·laboració amb la federació de futbol, Andorra la Vella ja compta amb minicamps de futbol al Prat Esportiu, al centre de la parròquia, a l'Estadi Comunal i al parc del Cedre de Santa Coloma.

Visita de la UEFA

Vila ha anunciat també per demà hi ha previst la visita de dos tècnics de la UEFA i un vicepresident de l'organisme europeu amb la voluntat d'analitzar les instal·lacions de l'estadi Comunal i la possibilitat d'instal·lar-hi gespa artificial d'última generació que sigui homologable per disputar competicions oficials internacionals. El projecte ja té un pressupost de 600.000 euros i cal esperar que hi hagi el vistiplau de l'ens europeu.

Versions de temes punk i rock és el que oferiran els Bad Fx en la cita de divendres (22,30 hores) a la sala ApoloAND. Serà la primera de les tres actuacions programades, a la que seguirà el 13 de novembre la del grup The Hound Dogs, amb versions d'un rock més clàssic que els anteriors. Tancarà el programa el 4 de desembre la banda The Axle, que porta setze anys de trajectòria musical i presenta un repertori propi de pop-rock. Totes tres actuacions tenen entrada de franc. El cartell del cicle és resultat de la convocatòria oberta per l'associació, per la qual es van interessar vuit formacions musicals. Una comissió amb representació de l'ASMA, el comú i la sala que acollirà les actuacions va decidir els tres escollits seguint criteris de qualitat i tenint en compte també que mai no haguessin tocat a ApoloAND. La corporació de la capital ha destinat 1.500 euros a la iniciativa, que serviran per pagar el catxé dels grups.

Des de l'associació de músics es va destacar la voluntat que la proposta sigui un inici amb l'objectiu de crear un cicruit regular per escenaris del Principat que ajudi a difondre i exhibir la música que es fa al país. Landry Riba, president de l'ASMA, va afirmar que "és important dirigir tot un conjunt d'esforços cap a una mateixa orientació". Riba va aprofitar la presentació del cicle de concerts per animar els intèrprets de música clàssica a formar part de l'associació, ja que hores d'ara està integrada per músics d'altres estils.

El Grup Parlamentari Reformista, que ha fet set consultes, ha presentat una pregunta per saber quin és el posicionament del Govern pel que fa al calendari laboral i a l'obertura dels comerços els dies 14 de març i 1 de maig. D'altra banda, la consellera Montserrat Gil ha entrat una pregunta a tràmit per saber quina és la planificació de les activitats desenvolupades en el marc del Pla nacional contra les drogodependències. La mateixa consellera també ha preguntat al Govern en quin punt es troba la creació d'una cuina centralitzada per donar resposta als alumnes amb intoleràncies alimentàries.

Els reformistes també volen conèixer quin és el protocol de comunicació entre l'hospital, les escoles i el ministeri de Salut en el cas de detectar-se casos de grip nova al Principat. D'altra banda, les visites de la ministra d'Educació i Cultura a les escoles amb motiu de l'inici de curs també són objecte d'una pregunta parlamentària. Finalment, el desplegament del Pla d'acció en el sector turístic i les raons per les quals el Govern no ha nomenat un ambaixador resident a Portugal, tanquen el seguit de preguntes formulades pels consellers reformistes.

De la seva banda, el Grup Parlamentari Andorra pel Canvi ha presentat les nou preguntes restants, sobretot de caire econòmic. Així, els consellers generals d'ApC volen saber quines mesures ha pres el Govern per reactivar l'activitat econòmica; per no perdre treballadors i per evitar el deute econòmic. A més, Andorra pel Canvi també espera que el Govern confirmi o desmenteixi la informació que apunta que cap comú s'até al criteri de suficiència entre ingressos i despeses de funcionament i volen saber com això pot afectar les transferències de l'executiu als comuns.
Pel que fa a la CASS, els consellers generals d'Andorra pel Canvi han preguntat a l'executiu sobre les declaracions del cap de Govern en referència als abusos a la CASS, així com les manifestacions de Bartumeu en que assenyalava que Andorra s'havia d'encaminar a un model de seguretat social més a l'espanyola. D'altra banda, ApC també pregunta al Govern sobre la política comercial de cable de l'STA en relació als establiments públics. Finalment, els consellers generals d'ApC han entrat una pregunta sobre el compliment del Govern de les obligacions de la Llei de mesures de reactivació econòmica i una altra referent al compliment de les disposicions de la Llei de seguretat i salut en el treball.

La dona, que el dia de la vista oral no va comparèixer, estava acusada de desviar part dels pagaments que es feien a l’empresa al seu compte bancari personal. Les primeres irregularitats van començar a detectar-se el juliol del 2006, en el marc d’una auditoria. Els directius de la compa­nyia van reclamar explicacions a la treballadora en constatar que les xifres no quadraven. En un primer moment, la dona va admetre els fets i es va excusar adduint que patia un problema psicològic d’addicció a les compres compulsives. Des del mateix estiu del 2006 fins al principi del 2008 va anar retornant part dels diners furtats. En concret, 5.050 euros. Per això, ara el tribunal li reclama la resta.
La pena imposada per la primera instància és la que havia demanat la defensa durant el judici, que va tenir lloc el juliol passat. El lletrat havia insistit en l’alteració psicològica de la processada i en el fet que va col·laborar amb l’empresa i la justícia, en començar a tornar part de la quantitat sostreta. El ministeri públic havia reclamat dos anys de reclusió condicional. També havia demanat que retornés a l’agència de viatges la quantitat que mancava.

PRESÓ CONDICIONAL PER FURTAR AL CENTRE ESPORTIU D'ENCAMP

Un antic operari del centre esportiu d’Encamp ha estat condemnat per la primera instància a sis mesos de reclusió condicional per haver furtat 800 euros d’un dels armariets dels usuaris. El noi, condemnat per un delicte major de furt amb força, formava part del servei de manteniment del poliesportiu. Segons va admetre el mateix processat durant la vista oral, va obrir l’armariet amb una de les claus mestres sense saber què hi havia a l’interior. En trobar-se els diners, va decidir quedar-se’ls, tot i que dies més tard els va retornar perquè se’n va penedir.
La fiscalia havia sol·licitat una pena de divuit mesos condicionals per al jove, una petició que la defensa va qualificar d’“excessiva” perquè el mateix processat va ser qui va optar per retornar els diners per voluntat pròpia. La lletrada havia demanat un màxim de quatre mesos d’arrest nocturn.

L’obra està dirigida per Josep Maria Mestres i interpretada per Lluïsa Castell, Ferran Rañé, Lluïsa Mallol i Toni Sevilla. L’embolic gira al voltant d’una pregunta inherent a l’ésser humà: com hauria canviat el present si les eleccions passades haguessin estat unes altres?
Rañé riu quan se li comenten les expectatives que proporciona un segon text de Galcerán: “El seu segell hi és molt present –apunta l’actor–, per la forma tan hàbil que troba per tractar la bar­reja d’imaginació i realitat amb què es mouen els personatges.”
La trama argumental gira al voltant de dues parelles que fa anys que estiuegen plegades. En aquesta ocasió el destí és Cancun. Emmig d’una alegre borratxerra, Remei (el personatge de Castell) confessa que es va casar amb Vicenç (Rañé) de pura casualitat. Les coses podrien haver estat ben diferents. I a partir d’aquí, la frontera entre la realitat i el somni es fa confusa. “També es podria haver plantejat com un malson –reflexiona Rañé–, però Galcerán va optar per una comèdia de vegades surrealista i totalment hil·larant.” A banda de tractar una qüestió present al subconscient de tothom –“o a la consciència, més ben dit”–, assegura, l’autor ha creat “una fusteria teatral molt hàbil” i aconsegueix “moments d’alta comèdia”.

Època excepcional
Confirma Rañé que aquesta és una època excepcional per al gènere més distès: el públic opta, en  moments difícils, per anar a les sales a passar-s’ho bé. “No és que desaparegui el ventall temàtic –matisa–, però sí que estem registrant una pujada d’espectadors en les obres còmiques. Com en les musicals. És un fenomen sociològic que es repeteix en èpoques de crisi.” I recorda: “Fins i tot en moments de grans depressions o de preguerres es van viure  els millors moments dels musicals, molt espectaculars i amb dispendi, com per exemple A Chorus Line.”
És molt difícil fer riure, reconeix Rañé: “Tota la interpretació, tots els gèneres, exigeixen que les interpretacions dominin el tempo, el ritme.” En el cas de la comèdia, encara més, perquè l’explosió del riure arribi en el moment precís. D’aquesta adequació depèn que el text sembli una meravella o un desastre.

Part de l’ofici
És, així mateix, una habilitat que forma part de l’ofici de còmic. Que l’actor aconsegueixi fer riure “està relacionat fins i tot amb la sala, amb la proximitat de la primera fila, per exemple”. Segons surt a l’escenari, l’actor és capaç de copsar “si haurà d’arribar a l’última fila subtilment, o si l’haurà de portar fins a l’escenari”, explica Rañé. És “quelcom de molt artesanal, una habilitat que tot còmic ha de tenir incorporada per l’ofici, gens teòrica”.

“VALORO MOLT COM ÉS DE DIFÍCIL L'HUMOR I COM S'HA D'AFALAGAR", DIU RAÑÉ

Rañé confessa el seu “respecte” pel gènere humorístic, al qual ha dedicat bona part de la seva carrera, des dels seus començaments a Els Joglars: “L’humor ens servia de base per poder dir coses que d’una altra manera mai no haurien estat permeses per la censura.”
També va passar per una companyia tan emblemàtica com Dagoll Dagom, on no tan sols va exercir com a actor, sinó també va codirigir algun muntatge. Aquesta trajectòria, i el fet d’haver donat vida a Charlie Rivel damunt de l’escenari, afirma, l’ha fet “valorar com és de difícil l’humor, i com s’ha d’afalagar”. Makinavaja és un altre dels seus personatges.
L’elenc interpretatiu que aquesta nit puja a l’escenari del Centre de Congressos ve avalat per nombrosos premis. Rañé compta amb guardons com el de la Crítica de Barcelona o l’Ondas. Però no és l’únic: Castell té a les mans un reconeixement tan prestigiós com és el Margarita Xirgu, per la seva interpretació d’A la Toscana.
Tots quatre, a més, són rostres molt coneguts de la televisió i el cinema. Toni Sevilla ha passat per sèries com ara El cor de la ciutat o El comisario, i Mallol, per Jet Lag –com Castell– o Hospital Central, on també ha fet intervencions Rañé, un dels protagonistes de Majoria Absoluta.

En acabar el certamen, tots els objectes originals seleccionats pels organitzadors s’aplegaran en una exposició al centre cultural de les Monges de la ciutat. El veredicte definitiu l’emetrà un jurat especialitzat que tindrà en compte criteris com ara l’originalitat del producte obtingut, la capacitat de donar noves utilitzats als materials emprats i la creativitat. Les mides de les peces que es presentin al concurs no podran superar 1 per 2 metres i la data límit per lliurar-les és el 18 de desembre vinent, a l’empresa organitzadora.

EL CARRER MAJOR TORNA A OBRIR-SE AL TRÀNSIT EN ACABAR LES OBRES

la seu. L’intens debat ciutadà sobre la conveniència de reservar o no el carrer Major de la Seu a l’ús exclusiu de vianants ha deixat pas a la reobertura de l’artèria comercial de la ciutat al trànsit de vehicles, amb l’inici de la setmana, després de sis mesos de treballs de rehabilitació. El cost ha estat d’un milió i mig més mig milió per a obres a carrers adjacents.

L’operació, dirigida pel magistrat de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, es va ampliar amb l’escorcoll de les dependències de l’ajuntament colomenc i les seus de dues empreses municipals i d’una de les constructores investigades.
Els detinguts van quedar retinguts a la caserna de la guàrdia civil de Sant Andreu de la Barca, des d’on seran traslladats avui a Madrid, per prestar declaració davant el magistrat Garzón.

La suposada trama
Fonts jurídiques van explicar que l’operació d’ahir deriva d’una investigació oberta el 2007, arran de les dades trobades en una investigació a la filial del BBVA Privanza, en un suposat frau fiscal comès a través de les illes Jersey.
En aquell cas es van veure implicats diversos bufets d’avocats, entre els quals Petrus, de Barcelona, que hauria col·laborat en un sistema per defraudar el fisc i “optimitzar fiscalment” els estalvis dels clients. Diversos dels detinguts ahir estarien relacionats amb el despatx de lletrats, sempre segons les mateixes fonts esmentades per l’agència Efe. La causa investigada pel mateix jutge Garzón a directius de Privanza procedia a la vegada del sumari sobre l’Exposició de Sevilla del 1992, i del suposat cobrament de comissions en detectar pèrdues de 35.000 milions de pessetes.

EL FILL GRAN I UN MINISTRE DE MITERRAND, CONDEMNATS PER TRÀFIC D'ARMES

El fill gran i l’exministre d’Interior del president Mitterrand, Jean-François Mitterrand i Charles Pasqua, van ser condemnats ahir per la implicació en un afer de tràfic d’armes amb Angola durant la dècada dels anys 90, que va ser conegut pel nom d’Angolagate. El tribunal correccional de París va dictar la pena d’un any de presó ferm i dos de condicionats, i a 100.000 euros de multa per a l’actualment senador, de 82 anys. Al fill, de 62 anys, el va condemnar a dos anys de detenció sense compliment i 375.000 euros de multa per suborn, però el va absoldre de l’acusació de complicitat en tràfic d’armes. Jean-François Mitter­rand va ser assessor del pare sobre afers africans entre el 1986 i el 1992, i va complir tres setmanes de presó preventiva entre el 2000 i el 2001, fins que la mare va pagar una fiança de 760.000 euros. Les condemnes més grans van ser per als trobats responsables directes de la xarxa de tràfic, l’empresari Pierre Falcone i el soci rus Arcady Gaydamak (en rebel·lia), que van rebre penes de sis anys de presó ferma. Segons la sentència, la xarxa de traficants va vendre armes soviètiques a Angola entre el 1993 i el 1998, quan el país africà es trobava en guerra civil. El negoci va generar 793 milions de dòlars, part dels quals es van pagar en comissions a polítics, empresaris, escriptors i periodistes.