Com va anar pel circuit? El gel no són les dunes...
Molt de fred (riu). Vam tenir una avaria al cotxe i vam córrer poc, però la intenció era divertir-nos i fer alguna cosa diferent.

Li hauria agradat tenir un mà a mà amb Cyril Despres?
No, no. Tant me fa. Jo faig les meves curses, la meva preparació i tinc els meus divertiments. No em fa falta ningú més.

És conscient que a Andorra té una bona colla de seguidors, gent a qui no li cau especialment simpàtic Despres?
És normal que cada pilot tingui seguidors. Estic orgullós que la gent em doni suport i intentaré fer-ho sempre el millor possible.

No és una aposta massa arriscada la de KTM de tenir dos gall com vostè i Despres en el mateix galliner?
La fórmula que tenim nosaltres ens han portat a guanyar tres vegades el Dakar i intentarem sumar-ne algun més.

El seu motxiller, Joan Pedrero, va dir que vostès eren el Barça i Despres el Madrid, va ser una bona comparació?
Jo no m’atreveixo a fer aquest tipus de comparacions (riu).

En el darrer Dakar molta gent creu que va callar més del que va dir, es va haver de mossegar gaire la llengua?
Moltes vegades no es pot dir el que un pensa i és clar que hi ha hagut moments que no he dit tot el que pensava, ni de bon tros. No ara, sempre.

Despres va comentar en arribar a Andorra que a vostè el van avisar en l’etapa del fang que hi havia algun problema a la ruta, li ha arribat això?
No vull entrar en aquestes coses. El que puc dir és que vaig passar per allà, es veu a les imatges, va ser així i ja està.

Si segueix la tendència l’any vinent li tocaria guanyar a vostè, ja ha posat un ciri a sant Martí [patró d’Avià]?
És clar que si mirem l’alternança ens tocaria guanyar, però només serà així si treballem bé i fem les coses ben fetes durant l’any.

Es veu corrent en cotxes?
Sí. En un futur espero tenir-ne l’oportunitat. A dia d’avui no és una cosa que em faci perdre el son.

Per què els ‘motards’ funcionen també en quatre rodes?
Deu ser pel coneixement del desert i de les seves trampes.

Ara que té un fill es pren les curses d’una altra manera o només val el gas a fons?
Gas a fons, però amb molt de cap i cada vegada més. És el que té la maduresa.

I quan el Lluís, el fill, li demani una moto, li comprarà o li dirà que es dediqui a un altre esport?
Espero que es dediqui a una altra cosa. De tota manera, si vol una moto la comprarem, és clar.

A més, va destacar que la reforma laboral, que s’aprovarà divendres vinent, buscarà crear una estabilitat en el sector.
Bánez va explicar algunes de les mesures en què consistirà la reforma laboral del govern de          Rajoy durant la compareixença a la comissió d’Ocupació del parlament. La ministra va descartar que s’inclogui un contracte únic, ja que seria inconstitucional, ni tampoc els “minitreballs”, la proposta de feines amb menys hores i menys sou per a joves. En el segon cas, la raó del rebuig de la idea seria que no es pot cobrar menys del salari mínim interprofessional. Respecte de les jubilacions, Fátima Báñez va indicar que es buscaran mesures perquè pugui ser compatible mantenir un treball i rebre una part de la pensió, sempre que hi hagi “voluntarietat”. En el mateix sentit, es vol disminuir el nombre de prejubilacions.      

Fomentar el retorn
La ministra d’Ocupació i Seguretat Social també va proposar la creació d’un certificat per als espanyols emigrats que vulguin tornar definitivament. Aquest document garantiria “la seva seguretat jurídica” i hauria de facilitar “la reintegració social, sanitària i laboral”. Es va destacar que el nombre de ciutadans espanyols que han sortit del país ha augmentat i que actualment hi ha uns 700.000 emigrats.
De la seva banda, el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va comentar en una entrevista radiofònica que li han indicat des de la policia que “la multireincidència suposaria acabar enviant a la presó un grup de delinqüents i expulsant del país d’altres”, i va concretar que “als multireincidents immigrants se’ls ha de fer fora i als d’aquí se’ls ha d’enviar a la presó”. Sobre la situació dels presos etarres, Fernández Díaz va explicar que l’executiu no es planteja l’apropament “com a política” i que el convenient és una “reinserció individualitzada”, i va destacar que ETA no té capacitat d’atemptar, però que “sempre pot sortir un grup d’escindits”.  

Matrimoni homosexual
Alberto Ruiz-Gallardón, el ministre de Justícia espanyol, va oferir una altra entrevista radiofònica en què va parlar sobre el matrimoni homosexual, va apuntar que “la llei continua vigent fins que el Tribunal Constitucional estableixi el criteri”, i va afegir-hi que la seva opinió “particular” és que la llei no és inconstitucional. El PP va presentar el 2005 un recurs contra aquesta norma. Ana Mato i José Manuel Soria, ministres de Sanitat i Indústria, també es van mostrar favorables a esperar la decisió del Constitucional respecte al matrimoni homosexual, i Fernández Díaz va comentar que el PP no hauria presentat el recurs si no es pensés que era inconstitucional. Sobre la llei de l’abortament, Gallardón va explicar que la intenció és fer una reforma de la norma actual.

S'AJORNA LA TAXA TURÍSTICA I LA MÈDICA TINDRÀ EXEMPCIONS

El PPC i CiU han acordat ajornar l’aplicació de la taxa turística fins, almenys, l’1 de novembre, van confirmar ahir fonts parlamentàries. El PPC va assegurar que s’ha aconseguit una rebaixa del límit de pernoctacions i nombre de turistes als quals es preveu aplicar la taxa.
Pel que fa al copagament sanitari a través de les receptes, s’han acordat exemp­cions a la taxa d’un euro per medicament receptat: en quedaran exemptes les persones que rebin una pensió no contributiva i els beneficiaris del programa de renda mínima d’inserció. També en queden exempts els medicaments que costin menys d’1,67 euros amb IVA. El tiquet moderador s’aplicarà només en les primeres 62 receptes anuals, però no en les següents.
En un altre ordre de coses, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va presentar la creació d’una acreditació per a mestres i professors que avalarà que es té l’experiència i els mèrits suficients per accedir a ser director d’un centre educatiu. L’objectiu d’aquesta iniciativa és professionalitzar la figura del director.

La cita tindrà 3.000 persones acreditades, entre organitzadors, voluntaris, equips o premsa –250 informadors de 70 mitjans–. “Estem complint amb el planning previst. La pista està en molt bones condicions, la dar­rera nevada va arreglar el paisatge i hem pogut netejar la neu de l’Avet”, explicava Blanch, satisfet sobretot del nombre de voluntaris, a la pista i a fora. “Són més de quatre-cents.”
Les inscripcions ja s’han tancat i les de­legacions aporten 250 persones entre corredores, tècnics i personal adscrit. La més àmplia és l’austríaca, amb 34 integrants. Podria haver-hi alguna baixa de darrera hora, com ara la de la representant de Bèlgica, amb problemes físics, però a la cita no hi faltaran les favorites. La nord-americana Lindsey Vonn, líder de la general, seguida d’especialistes en gegant, una classificació que encapçalen l’alemanya Viktoria Rebensburg i l’a­­ustríaca Anna Fenninger, i eslàlom, amb l’austríaca Marlies Schild i l’eslovena Tina Maze, com a primera i segona classificades.
Precisament Maze, que dilluns ja estava al país i ahir va prendre contacte amb la neu de Soldeu, parlava de les sensacions per a aquesta cursa. “La neu a la pista d’entrenament estava perfecta i la pista de l’Avet m’ha agradat molt pel que he vist des del telecabina”, indicava la segona de la general, que correrà a Andorra per primera vegada. “És una novetat. M’encanta conèixer nous països i estacions i espero preparar-me bé aquests dies.” Maze va parlar de les rivals a les quals persegueix, Vonn a la general i Schild a l’eslàlom. “Vonn va estar molt forta a l’inici de la temporada i vaig perdre punts. Tot i que la temporada és llarga, serà dur recuperar-los. Espero fer bons resultats i sumar punts que m’apropin a Vonn”, deia reconeixent la distància important que li du la nord-americana. Sobre Schild, va destacar que estar es­pecialitzada només en eslàlom li dóna avantatge per liderar la classificació de la disciplina. “Tinc una nova oportunitat per intentar guanyar-la, ho porvaré.” L’eslovena va entrenar poc pel fred i el vent i mostrava el desig de trobar-se una temperatura menys severa els dies de cursa.
El vent va dificultar el treball d’ahir a l’Avet. Ratxes a les crestes de les muntanyes van complicar el treball de manteniment i hi va haver problemes amb algunes xarxes, pals i l’acumulació de neu en parts de la pista. En canvi, les baixes temperatures ajuden a conservar la base del traçat.

Resultats

Millors posicions a risoul

Roger Vidosa i Marc Oliveras van millorar ahir els resultats del dia anterior a l’estació francesa de Risoul en un gegant FIS. Vidosa era novè dilluns i ahir va ser setè, amb 28,96 punts FIS, mentre que Oliveras va passar del 25è al 20è lloc, amb 36,57 punts FIS. El director tècnic de la federació, Carles Visa, valorava el resultat de Vidosa. “Li hem de transmetre ànims, però necessitem que estigui al davant perquè ell té aquest potencial. En una cursa de la Copa del Món és una cosa perquè estan els millors, però en una cursa FIS ho pot fer millor. Fer aquests punts no serveix, vol dir que està al rànquing mundial entre els 200 i no és això el que busquem”, deia del número u andorrà. Sobre Oliveras, deia que “és a partir d’ara quan ha de millorar més encara”. D’altra banda, el fort vent va obligar a anul·lar la segona mànega del gegant FIS a Mont Dore (França), on prenia part Sara Raméntol. I en Copa del Món, Kevin Esteve fa avui el primer entrenament del descens de Sochi.

La voluntat inicial és que totes les corporacions fixin el tram més baix que permet la llei de recaptació –ara el percentatge de la cessió se situa entre el 15% i el 5%, segons la parròquia– per mirar de reactivar el sector de la construcció, un dels més tocats per la crisi econòmica.
“Es vol facilitar que la gent que tingui un terreny en sòl urbà consolidat [al mig del poble] pugui demanar un permís d’obres ràpidament i no tingui un cost excessiu vista la situació actual”, van explicar els mandataris d’Encamp, Jordi Mas, i d’Ordino, Ventura Espot, que van actuar de portaveus de la trobada mensual de cònsols. “Penso que són mesures que poden ajudar a activar un sector important”, va concloure Mas.

Estudi jurídic
De totes maneres, van assenyalar que ara per ara només es tracta de voluntats i que s’està estudiant quines possibilitats dóna la llei de modificar aquests paràmetres. En aquest sentit, Espot va comentar que “ara no queda clar si aquesta mesura és un canvi substancial del pla d’urbanisme”, perquè en cas que així fos no es podria aplicar de seguida. Caldria esperar que es compleixin sis anys des de l’aprovació de cada pla d’ordenació parroquial per, llavors, establir aquest canvi. La qüestió és que, malgrat que la llei exposa una forquilla per a aquesta cessió econòmica que se situa entre el 5% i el 15%, cada parròquia va escollir on situar-se quan va elaborar el pla d’urbanisme (per exemple, Ordino és un dels comuns que ja funciona amb aquest 5%). I el que cal esclarir ara és si les que no estan a la banda baixa podrien modificar els percentatges i abaratir-los.
Mas, a més, va recordar que algunes de les candidatures que es van presentar a les darreres eleccions ja es van comprometre a revisar aquests paràmetres per donar un cop de mà als particulars i al sector.
D’altra banda, els mandataris van continuar el debat encetat l’anterior legislatura sobre les competències que ha d’assumir cada administració i les transferències que han de rebre de l’Estat. De fet, de manera extraordinària, la trobada mensual es va allargar a la tarda, per continuar el diàleg tècnic. Jordi Mas va comentar que “per arribar a les conclusions finals encara haurem de fer més reflexions sobre tot plegat”.

MÉS DOTACIÓ A ANDORRA TURISME

Cada comú aportarà aquest any 24.000 euros a Andorra Turisme, una xifra major a la inicialment prevista per les parròquies. Segons van exposar els mandataris, l’ens els ha sol·licitat ara aquesta aportació, quan el desembre passat s’havia plantejat una xifra un xic inferior, d’uns 20.000 euros. “A l’hora de confeccionar els pressupostos tots els comuns ho hem fet basant-nos en aquests 20.000 euros i ara els haurem de refer”, van detallar. D’altra banda, ahir també es va acordar nomenar els consellers Eva Font (Ordino) i Carles Álvarez (Sant Julià) com a representants del comitè andorrà del voluntariat.

Així ho va explicar ahir el ministre Marc Vila, que va destacar que “ja fa temps que estem treballant en la forma que tindrà l’autotutela de les administracions” sobre els impagaments. Els informes respecte a la viabilitat de la mesura són positius i ara cal establir, en col·laboració amb el Consell Superior de la Justícia, com s’implementa.
Actualment, el volum d’expedients de morosos bloqueja la Batllia. Hi ha una gran quantitat de petites multes que entren a la justícia quan no es paguen. Any rere any hi ha milers d’expedients que no es resolen i el retard provoca que bona part de les reclamacions per morositat siguin incobrables perquè prescriuen.
Marc Vila va especificar que la solució passa per “l’execució d’actes administratius per la pròpia administració”. Hi ha, però, una fase de diàleg amb els organismes per establir si tenen la plena capacitat per fer-se càrrec dels impagaments. El canvi significarà que tant el Govern com els comuns i la policia quedaran com a responsables de resoldre els casos de morositat per les sancions que imposin. Vila va explicar que tot el projecte es basa en el diàleg amb el Consell Superior de la Justícia. El president, Enric Casadevall, feia una crida aquesta setmana perquè s’eviti a la Batllia aquesta tasca davant de la impossibilitat d’absorbir-la.

40.000 expedients pendents
Les dades són demolidores. Segons la darrera memòria de l’any judicial 2010-2011 la Batllia tenia prop de 40.000 actes administratius pendents de resoldre relacionats amb impagaments. El canvi legislatiu per modificar l’execució de morosos “només suposarà petites modificacions”, tal com va manifestar Vila.
El calendari amb el qual treballa Interior passa per una primera fase en la qual s’estudia l’aplicació del sistema d’autocobrament de morosos per part de l’administració general. Una vegada s’hagi constatat la viabilitat que el Govern i els organismes que en depenen se’n poden fer càrrec es passarà a tractar l’ampliació de la mesura cap als comuns. Cal tenir en compte que el projecte passaria perquè fos personal de les administracions qui passi a ocupar-se. Per tant s’ha de comprovar que existeix suficient personal per a aquesta tasca.

Els uixers
Una de les solucions que s’havia posat damunt la taula passava pel nomenament d’uixers (executors de sentències) adscrits a la Batllia. Aquesta alternativa no és, però, “incompatible”. Vila va comentar que en primera instància es preveu l’alliberament per a la Batllia dels casos de morositat dins de l’àmbit administratiu. Un cop netejada la part més gran dels expedients pendents caldria comprovar si la Batllia continua necessitant executors de sentències específics. En d’altres països la utilització d’uixers està relacionada fonamentalment amb temes civils.

OBJECTIU: EVITAR LES PRESCRIPCIONS

Els comuns ja s’han posat mans a l’obra per evitar que es torni a reproduir una situació com la viscuda en anteriors mandats, quan a causa del col·lapse que viu la Batllia, els deutes que tenen pendents de cobrar prescriguin. Per això mateix, estudien la possibilitat de demanar unes modificacions a la llei per incrementar els terminis de prescripció dels actes administratius a la Batllia, que actualment és de tres anys. “El que es pretén és que des de l’administració es pugui reprendre de nou la iniciativa i que no prescrigui automàticament, poder allargar el termini”, va detallar el cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, després de la reunió de cònsols d’ahir, on es va tractar la qüestió. L’opció que siguin els comuns els qui puguin cobrar les multes, que habitualment són d’imports baixos, no es veu malament des de les par­ròquies. Amb tot, van recordar que cal un canvi a la llei, perquè avui no tenen potestat per fer-ho.