En una reunió bilateral celebrada a Singapur després de la clausura de la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, van analitzar les negociacions per a aquest tractat de desarmament, el programa nuclear iranià i la guerra a l’Afganistan, entre altres temes.
Els dos mandataris van manifestar la insatisfacció amb els progressos en les negociacions per persuadir Teheran que posi fi a les seves ambicions nuclears. Obama va assegurar que “s’està esgotant el temps” perquè l’Iran accepti la proposta internacional i “desafortunadament, almenys fins al moment, el país ha estat incapaç de dir sí”.
Per la seva banda, Medvédev va indicar que, “en cas que fracassem, queden altres opcions sobre la taula per moure el procés en una altra direcció”, i hi va afegir: “El nostre objectiu és clar: un programa nuclear transparent i que no causi preocupació” a la comunitat internacional.
Les dues potències van oferir a l’Iran processar l’urani que aquest país necessita per a una planta nuclear amb fins mèdics, però el govern iranià, que inicialment es va mostrar disposat a acceptar la proposta, va eludir donar una resposta definitiva, i va demanar més negociacions.
Quant a les converses per al nou tractat de desarmament nuclear que substitueixi l’actual Start –que expira el 5 de desembre–, tots dos van reiterar la voluntat de firmar-lo en les dates previstes. El president rus va matisar, però, que falten qüestions “tècniques” per resoldre.
Un acord per a deu anys
En la reunió de Moscou el juliol passat, Obama i Medvédev van acordar que el nou tractat, que tindria una vigència de 10 anys, reduiria el nombre de caps nuclears de cada país a una xifra entre els 1.500 i els 1.675 els primers set anys. Els llançaments de projectils es reduirien també a un màxim d’entre 500 i 1.000.
El tractat Start, rubricat el 1991, estableix el màxim de caps nuclears permesos en 2.200, i el nombre de vectors en 1.600. Entre els assumptes que queden pendents de resoldre, hi ha el procés de verificació, segons fonts nord-americanes.
Davant la perspectiva del buit que es crearia entre el venciment de l’Start i la ratificació del nou acord, el senador republicà Richard Lugar ha proposat una mesura interina que permetria l’accés d’inspectors russos a les instal·lacions nord-americanes.
A l’octubre, el conseller de Seguretat dels EUA, James Jones, va visitar el Kremlin per presentar l’última proposta. Un acord entre les parts requerirà, per entrar en vigor, l’aprovació del Congrés nord-americà i de la Duma russa, i això pot trigar mesos.
ZELAYA ASSEGURA QUE JA NO ACCEPTARÀ "CAP MÉS ACORD" PER TORNAR AL PODER
El deposat mandatari d’Hondures, Manuel Zelaya, va dirigir ahir una carta al president dels Estats Units, Barack Obama, en què li indica que ja no acceptarà “cap més acord” per a la seva restitució en el poder, del qual va ser enderrocat pels militars del país el 28 de juny passat.
“A partir d’aquesta data, sigui quin sigui el cas, jo no accepto cap acord de retorn a la presidència”, escriu Zelaya a la missiva, que va ser distribuïda a la premsa pels seus col·laboradors. Acceptar aquest acord seria “encobrir el cop d’Estat, que sabem que té un impacte directe per la repressió militar sobre els drets humans dels habitants del nostre país”, hi afegeix.
Així mateix, Zelaya reitera a Obama que “l’acord Tegucigalpa-San José queda sense valor ni efecte per incompliment unilateral del govern de facto” que presideix Roberto Micheletti, designat pel Parlament hondureny el 28 de juny després del cop d’Estat. El pacte va ser firmat el dia 29 d’octubre per comissions de diàleg de Micheletti i Zelaya.