Els veïns han demanat en múltiples ocasions més freqüència de pas dels autobusos i que les línies cobreixin tots els veïnats, mentre que les empreses són conscients que els és difícil mantenir durant tot l’any la mateixa freqüència de pas quan l’afluència de passatgers cau de manera considerable a l’estiu. “Els responsables de les companyies ens diuen que a Soldeu i a les Bor­des d’Envalira, quan s’acaba la temporada d’esquí no es poden mantenir totes les freqüències perquè no els és rendible”, assenyala la cònsol menor de la parròquia, Mònica Bonell.
Ara el comú canillenc –després d’haver engegat negociacions per millorar el funconament de les línies amb les companyies de transport col·lectiu i d’haver posat en marxa subvencions públiques en el preu dels bitllets– pretén demanar la col·la­boració del Govern per oferir serveis de reforç al vespre. Segons explica Bonell, es volen establir converses amb els responsables d’Indústria de l’executiu per veure “si és possible” que s’ampliïn les llicències a la nit a les dues empreses que operen al país. “Seria una línia de reforç, per quan obrin els comerços fins a les nou del vespre”, comenta la mandatària. Per poder assegurar d’aquesta manera la mobilitat als treballadors que no tenen mitjans privats per desplaçar-se des de les parròquies baixes fins a Canillo.

Negociar per allargar la línia
D’altra banda, els horaris de pas dels busos que fan el trajecte d’Andorra la Vella al Pas de la Casa, i viceversa, tornaran a oferir freqüències cada 20 minuts. Serà a partir del 28 de novembre vinent, quan es dóna el tret de sortida oficial a la temporada de neu. Des de la corporació canillenca també s’han encetat negociacions amb les empreses d’autobusos per intentar adequar al màxim aquests viatges a les necessitats dels usuaris. Així doncs, tal com exposa la cònsol menor, es pretén que el darrer autobús  de la jornada, que surt ara des d’Andorra la Vella cap a les Bordes d’Envalira ho faci a les 20.30 hores en lloc de les 20.20, com té estipulat. I al matí, activar una operació similar: que el primer autobús de baixada comenci el trajecte a les 7.30 hores perquè pugui recollir tothom que va a treballar.
Pel que fa a les demandes dels carnets de descompte del 20% en els abonaments del bus –la iniciativa es va posar en marxa el gener d’enguany a través d’un acord amb les empreses privades i ha tingut força acceptació–, s’espera que amb l’inici de l’hivern tornin a incrementar les peticions. Les subvencions s’atorguen tant a residents com a treballadors a la parròquia. La corporació ha destinat aquest any 15.000 euros al projecte.

INSTAL·LAR PARADES AMB PUNTS DE LLUM ALS POBLES

També en l’àmbit del transport públic, la corporació de Canillo ha previst instal·lar durant el 2010 parades de bus amb marquesines i punts de llum als diferents pobles. Es tracta, de fet, d’una demanda veïnal que es repeteix de fa temps. La idea és col·locar-les a les zones de Ransol, la carretera d’Incles, l’Aldosa, Soldeu, el Tarter i el mateix poble de Canillo. Es tracta d’unes instal·lacions de fusta que serviran per aixoplugar els usuaris dels autobusos, especialment en les èpoques de fred intens. “Ens agradaria posar-los als punts on es concentra més gent”, va assenyalar Bonell.

La iniciativa serà similar a la que el conglomerat empresarial dirigit per Maria Reig va anunciar que es faria amb els hotels i que té com a joia de la corona el Mandarin Oriental que està a punt d’inaugurar-se al passeig de Gràcia de Barcelona. La responsable de la divisió de luxe i moda de Reig Capital Group, Sagra Maceira, va explicar que s’estan mirant el mercat des d’una posició compradora. “Fins ara ens hem dedicat a cuidar la nostra cartera, però durant els últims divuit mesos hem tornat a analitzar compres”.
La directiva va ser l’encarregada d’estructurar la divisió de moda i luxe del holding a partir del 2006. Concretament aquesta àrea està formada per la cadena de joieries Vasari, la totalitat del grup de moda Azzaro, la franquícia per al mercat espanyol i portuguès de Diane von Furstenberg i una participació del 33% en la societat que posseeix els drets de franquícia de Manolo Blahnik. A més, Reig Capital Group disposa d’una participació en la revista Monocle.

Azzaro amb beneficis el 2010
Maceira va comentar que entre els projectes més pròxims de la di­visió que dirigeix hi ha l’obertura de dues noves botigues d’Azzaro. Es preveu que la marca entri en números positius a partir del 2010 després que se l’hagi dotat d’una estructura empresarial. La primera botiga estarà ubicada precisament al Mandarin Oriental de Barcelona i la segona s’obrirà a Londres, on el grup ja ha llogat un local per a aquest efecte.
Sagra Maceira va assenyalar que la divisió de luxe i moda es pi­lota des de Londres i que no disposa de cap pressupost independent, ja que “qualsevol inversió s’ha d’examinar pel consell del grup”.

L'HOTEL MANDARIN DE BARCELONA OBRIRÀ LES PORTES EL 26 DE NOVEMBRE

L’hotel Mandarin Oriental de Barcelona, pertanyent a Reig Capital Group, s’inaugurarà el 26 de novembre. L’establiment està situat al passeig de Gràcia, on ocupa un edifici reformat construït a mitjan segle XX. El Mandarin oferirà múltiples serveis exclusius, entre els quals destaca un spa de mil metres quadrats.

Hi van prendre part els diputats al Congrés espanyol Joan Tardà, d’Esquerra Republicana (ERC), i Carles Campuzano, de Convergència i Unió (CIU), i també la senadora del Partit Socialista de Catalunya (PSC) Maria Burgués. Per la part sindical hi van intervenir el se­-cretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, i el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. I tots van coincidir que la situació anòmala d’aquests treballadors s’ha de resoldre especialment quant a qüestions com el dret a la prestació d’atur, del que ara no gaudeixen pel fet de treballar a Andorra, o la seguretat social universal, de la qual tampoc no es poden beneficiar. Una altra qüestió és com es fa.
Va quedar clar que qui hi té un paper fonamental són els governs de Madrid i del Principat, malgrat que Josep Maria Álvarez va lamen­tar que divendres el president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de Govern,?Jaume Bartumeu, passessin per sobre de la problemàtica. “Que no tractin temes culturals, comercials i econòmics, que els drets de les persones estiguin també a les seves converses”, va reclamar. No va ser l’única crítica contra el gabinet de Bartumeu. I és que el secretari d’Estat de Treball,?Jesús de Tena, va excusar a última hora la seva presència en les jornades. Rosa Palau, secretària general de la UGT de les Terres de Lleida, va ser molt crítica. “Ens demostra la seva sensibilitat”, va afirmar.

Persecució
El màxim responsable de la UGT a Catalunya va lamentar, a més, que la hisenda espanyola “pentinés la frontera” a la recerca dels treballadors. “En un país com el nostre, amb el frau fiscal que hi ha, potser es podria fer alguna altra cosa i no empaitar la gent que no fa frau.”
La situació sociolaboral d’Andorra també es va posar sobre la taula. Gabriel Ubach va exposar totes les anomalies que pateix en­cara el país i el diputat republicà Joan Tardà va denunciar que “el tema andorrà està ple d’hipocresies” i que, en algunes qüestions, “avui no s’hauria de parlar d’anomalies sinó de vergonya”.
De la seva banda, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va recordar que la corporació municipal no té cap competència però, va recordar, “hem aconseguit posar el tema en l’agenda política” i que a partir d’ara es comprometrà a “pressionar les administracions perquè compleixin els seus compromisos”.

PENDENTS D'UNA PROPOSICIÓ NO DE LLEI IMPULSADA PER ERC, CiU I IC-V

Joan Tardà i Carles Campuzano van exposar el contingut de la proposició no de llei que han entrat al Congrés els grups parlamentaris respectius i Iniciativa per Catalunya-Verds. Confien que la proposta es discuteixi en la comissió de Treball i Immigració abans que acabi l’any. La intenció del text és aconseguir que els transfronterers puguin cobrar una prestació d’atur si han treballat i cotitzat a Espa­-nya i que també se’ls permeti cotitzar a la seguretat social espa-nyola mentre treballen a Andorra per poder-la cobrar després en cas que perdin la feina. Tanmateix, la proposició advoca perquè aquests assalariats puguin gaudir de la seguretat social universal i perquè Andorra s’incorpori a la xarxa Eures, ja que això “permetria treballar a favor dels transfronterers”. Els dos diputats van assenyalar que confien a obtenir el suport socialista perquè la proposta tiri endavant.
I és que ara mateix, com van posar de manifest els presents, els treballadors fronterers han de conviure amb paradoxes com ara que no tenen dret a la targeta sanitària europea “i en canvi la donen a immigrants, legals i no legals”, i no poden cobrar l’atur es­panyol, però tampoc el nou ajut impulsat pel Govern, perquè “un dels requisits és la residència”.

El denunciant ocult també indica que Millet hauria entregat al seu home de palla diners en efectiu entre el 2002 i el 2008 perquè els diposités en comptes bancaris del Principat. L’anònim va arribar a l’Agència Tributària espanyola el 27 d’octubre passat i va ser traspassat a la fiscalia, que finalment el va remetre al jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona.
L’anònim recull que a través del mateix testaferro Millet va negociar la compra de terrenys al municipi de Sant Vicenç de Montalt i la Vall d’Aran. Aquests ajuntaments haurien rebut comissi­ons que posteriorment s’haurien intentat amagar encobertes en gestions administratives. L’alcalde, Miquel Àngel Martínez, va treure credibilitat a la denúncia en indicar que “tot el que l’anònim pugui dir [de Sant Vicenç de Montalt] és fals, perquè l’ajuntament és transparent, molt net i amb un nivell d’honestedat increïble”.
Segons el denunciant, el testaferro i Millet també haurien fet un negoci al Port de la Selva el 2003, amb la posada en marxa d’u­na promoció immobiliària que s’hauria acabat d’edificar entre el 2007 i el 2008.
L’anònim assenyala que Fèlix Millet i el seu home de palla andorrà es van conèixer perquè formaven part d’un “selecte grup d’a­mistats”. Les entregues de diners, segons aquesta versió, tenien lloc sempre personalment i les gestions es tancaven en reunions privades, sense que mai s’utilitzés el telèfon.

Altres anònims
Aquest no és el primer anònim que rep la justícia del presumpte saqueig als comptes del Palau de la Música, ja que el sumari inclou al­tres denúncies d’origen desconegut. La major part de les informacions dels anònims han estat corroborades després per les investigacions judicials del cas Palau. Ja el 2002, l’Agència Tribu­tària va rebre una denúncia no fir­mada en la qual s’indicava que Fèlix Millet i alguns col·laboradors estaven desviant diners dels comptes de la institució per a des­peses personals de tot tipus.

CLARET DIU QUE ELS ANÒNIMS "S'HAN DE LLENÇAR A LES ESCOMBRERIES"

Una altra operació que segons el denunciat es va dur a terme a tra­­vés de l’home de palla de Fèlix Millet és la contractació de l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA) perquè toqués d’acompanyament en l’enllaç matrimonial de la filla petita de Millet. La boda va tenir lloc a l’església de Santa Maria del Mar. El convit d’aquest casament i la cerimònia per a l’enllaç de l’altra filla van ascendir, segons les factures aportades pel Palau de la Música, a uns 200.000 euros, que es van abonar a càrrec dels pressupostos anuals de la institució. El director de l’ONCA, Gerard Claret, va negar ahir que els hagués contractat algun testaferro. “Va ser un concert conjunt amb el Cor de Cambra; per tant, vam parlar amb el Jordi Casas, que n’és el di­rector”.  Claret també va assegurar que l’orquestra no tenia cap relació amb Millet sinó directament amb el Palau, i no entén “com es pot do­nar tanta importància a un anònim. Els anònims són per llençar-los a les escombraries”. El director de l’ONCA va manifestar en aquest sentit que “si algú té proves d’algun delicte, que tingui  pebrots i que ho denunciï sense amagar-se’n”.